Kinshasa, capital de la RDC celebrà el 24 de gener el traspàs de poder entre el president sortint Joseph Kabila i el nou, Félix Tshisekedi, un dels seus opositors i el primer a accedir al poder mitjançant una alternança política. Fou una cerimònia discreta, amb poca representació internacional, intentant sobreviure a moltes crítiques, irregularitats i intimidacions, amb les negociacions de sotamà de Kabila per minimitzar la derrota del seu candidat, Ramazani Shadary. Però Martin Fayulu, l’altre opositor de Kabila, amb una popularitat creixent durant la recta final de la campanya electoral, va aconseguir el 60% dels vots, segons la CENCO (Conferència Episcopal de la RDC), davant del 38% de Félix Tshisekedi, segons la CENI (Comissió Electoral Nacional Independent). Fayulu va assegurar que li havien robat la victòria, perquè la CENI havia manipulat els resultats.
Resultats publicats per la CENI
Uns dies abans, la Cort Constitucional rebutjà el recurs presentat per Martin Fayulu, perquè va considerar “imprecisa i absurda” la seva demanda de recompte dels vots. Enmig d’aquesta polèmica el que sí que s’ha demostrat és que les eleccions no van ser netes: moltes irregularitats en les llistes de persones inscrites, màquines de votar que no funcionaven correctament, interventors que no van poder entrar als col·legis electorals, urnes desaparegudes… Joseph Kabila i el seu equip van fer mans i mànigues per protegir el seu dofí, Shadary, però va ser en va. El poble congolès va votar pel canvi en un dia relativament tranquil, tot i els cops amagats de Kabila.
És important dir que, tot i els desacords amb els resultats finals i la ràbia per la manca de transparència, a la societat congolesa es va imposar el desig de pau, de reconciliació i d’esperança en una transició pacífica i constructiva cap a una societat més justa, amb més recursos per al conjunt de la població i menys privilegis per a la classe dirigent i els seus aliats, tant nacionals com internacionals. La pregunta, però, és si Félix Tshisekedi resistirà, si podrà donar resposta a les demandes del poble i plantar cara a les exigències de Kabila.
UNA MIRADA ALS ANTECEDENTS ELECTORALS
Les eleccions presidencials, legislatives i provincials celebrades el 30 de desembre de 2018 són les terceres organitzades a la RDC des de la destitució del dictador Mobutu Sese Seko, i eren previstes per al desembre de 2016, quan acabava el segon i últim mandat de Joseph Kabila, com estableix la Constitució congolesa. Les maquinacions del règim per mantenir-se al poder -primer intentant modificar la Constitució, perquè Kabila pogués concórrer a un tercer mandat, i després ajornant les eleccions- va sumir el país en una profunda crisi política. Després de mesos de desacords entre els partits de l’oposició i els partidaris de Kabila, l'Església catòlica, molt activa en política, va entrar en la mediació entre el govern, els partits polítics i els grups de la societat civil, que va acabar amb els Acords de Sant Silvestre del 31 de desembre de 2016. Aquests acords gestionaven l'ajornament de les eleccions, mantenien el límit constitucional del mandat presidencial i relaxaven les restriccions a les llibertats polítiques.
Segons Hans Hoebeke, analista de la revista Crisis Grup, el poder ha fet tot el possible per tenir-ho tot controlat. Ha sabotejat l'aplicació de l'acord de Sant Silvestre amb fets com ara el nomenament d’un nou primer ministre sense una consulta àmplia, i la persecució de personalitats de l'oposició per motius polítics. Igualment ha ignorat les preocupacions de l'oposició i dels observadors externs respecte als preparatius electorals.
CAMPANYA ELECTORAL I ELECCIONS: TOT UN SEGUIT D’ACTES DE REPRESSIÓ, TALLS D’INTERNET I INTIMIDACIONS
El 31 de desembre, l’endemà de les eleccions, el govern va tallar Internet i el whatsapp en tot el país, fet repetit en algunes ocasions durant els últims quatre anys per tal de restringir la circulació i l’intercanvi de notícies i d’informació independent. També va tallar el senyal de Radio France Internationale (RFI) a Kinshasa i altres ciutats, i va retirar acreditacions a periodistes estrangers.
Més d’un milió de congolesos no van poder votar perquè a les poblacions de Béni, Butembo i Yumbi, al Kivu Nord, les eleccions van ser ajornades fins al març de 2019 amb el pretext de la falta de seguretat i del risc de contagi de l’Ebola, entre altres. Precisament són poblacions on l’opositor Martin Fayulu era el favorit.
Durant unes protestes el 28 de desembre, la policia va arrestar dotze activistes del moviment La LUCHA, sis membres d’altres grups i set membres de partits polítics opositors.
La CENCO havia preparat uns 40.000 observadors repartits per tot el país davant la negativa de l’Estat a acceptar observadors internacionals, com havia demanat Félix Tshisekedi durant les negociacions oposició-govern.
A més de les irregularitats esmentades abans, a Kinshasa més de mil col·legis electorals no van obrir al·legant problemes amb les màquines de votar i les llistes. I arreu del país un bon nombre de col·legis van obrir molt tard, segons Human Rights Watch (HRW).
REACCIONS I POSICIONAMENTS NACIONALS I INTERNACIONALS.
Me. Cathy Furaha, de Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF) de Butembo comenta: “la mirada de tots els congolesos es dirigia cap a la Cort Constitucional, que després del recurs presentat pel candidat de l’oposició, Martin Fayulu, ha abordat el contenciós electoral. Mentre els congolesos esperaven el resultat de la Cort, va haver-hi reaccions de la Unió Africana, de la SADEC i d’alguns líders polítics nacionals i estrangers. Els uns van demanar a la Cort respectar l’elecció del poble, els altres la suspensió de la proclamació del resultat final esperant les concertacions entre els polítics, i n’hi va haver altres encara que van demanar respectar la sobirania de la RDC i deixar la Cort actuar amb total independència. També es van multiplicar les crides a mantenir el clima de pau al país”.
La reacció internacional es movia entre el simple “prendre nota” de la Unió Europea, la satisfacció i suport dels EUA, i la lamentació de Bèlgica, l’excolònia, per “una certa manca de transparència en el procés electoral”.
I en l’àmbit diplomàtic, entre la posició de la delegació de la Unió Africana (UA), liderada pel president de Rwanda Paul Kagame, i la felicitació de Burundi, Tanzània, Sud-àfrica i els països de la SADC (Comunitat pel desenvolupament del Sud d’Àfrica) al nou president congolès. Val a dir que Paul Kagame sempre ha mantingut relacions complicades amb la RDC, que va instar a no proclamar els resultats de les eleccions per les irregularitats i enviar una delegació a Kinshasa
Però tot i les manifestacions de rebuig pels resultats de l’elecció presidencial, Félix Tshisekedi va ser proclamat cinquè president de la RDC en el decurs d’una cerimònia que va comptar només amb l’assistència d’un cap d’estat africà, el president de Kènia. Discreció, precaució, expectatives, esperança, dubtes, temors... paraules que reflecteixen el clima polític d’incertesa en un dels països més pobres del món, però que alhora és clau en el desenvolupament mundial de les altes tecnologies. Tinguem en compte que la RDC va ocupar la posició 176 en l’IDH (Índex de desenvolupament humà) en una llista de 189 països, l’any 2017. Té una esperança de vida de 59 anys i una renda per càpita de 410 euros. I, mentrestant, els enfrontaments armats entre les FARDC (forces regulars), els armats locals, Mai-Mai i la facció hutu Nyatura, continuen en els Kivus, en els territoris de Beni, de Masisi o d’Uvira.
EL POBLE CONGOLÈS I EL SEU DESIG DE PAU
Un factor important ha caracteritzat aquestes eleccions: la força i el compromís dels moviments socials amb la pau, mobilitzats conjuntament amb la societat congolesa que ha dit prou. Han pressionat els seus representants per tal d’aconseguir les eleccions, el respecte a la constitució, i han denunciat la vulneració constant dels seus drets fonamentals, dels drets humans i en particular dels drets de les dones. Han optat i treballat per la defensa de la democràcia i han aconseguit un notable ressò internacional de les seves lluites.
Prosper Hamuli Birali, expert en Organisation des Communautés, Bukavu (Kivu Sud) afirma: “el poble ha fet allò que se li va demanar: votar en un entorn de relativa tranquil·litat, mostrant el seu desig de votar, meravellant-se davant de la màquina de votar tan endimoniada i també denunciant els delinqüents electorals. Al poble li queda vigilar per no ser traït. Kabila marxa després d’haver designat el seu dofí rebutjat per les urnes, un gest que demostra una maduresa que no s’esperava del poble congolès. Ara, l’apropament Kabila-Tshisekedi, que es presenta al poble com una mesura per tal d’evitar una venjança o una caça de l’home, mitjançant “passar pacíficament i de manera civilitzada el poder”, i que s’inscriu realment en una lògica de reconciliació nacional per fer una transició calmada vers l’alternança política, corre el risc d’encobrir agents amagats.”
La influència de Kabila serà forta: la constitució li concedeix la posició de senador vitalici. I abans de les eleccions va col·locar molts fidels en llocs clau, de manera que podrà controlar els poders polític -control de l’Assemblea Nacional i les assemblees provincials-, econòmic i militar.
Tshisekedi en la seva campanya electoral prometia la instauració de l’estat de dret, la gratuïtat de l’escolarització primària i secundària i de l’atenció sanitària i la creació de llocs de treball per als joves. Tot un repte… [38],[39],[40]
I Prosper Hamuli declara: “Cal esperar que l’actual president de la RDC faci de la lluita contra la corrupció el seu camp de batalla en la captació fiscal i la redistribució equitativa de les riqueses del país per tal d’aconseguir una gestió correcta de les finances. Si no, serà molt difícil fer respectar la grandesa de la RDC, la seva unitat i sobirania, així com la seva dignitat internacional, perquè la RDC és el centre del món amb el seu cobalt que gestionarà la transició energètica”.
Els canvis es veuran a mitjà i llarg termini, però cal donar respostes, prendre iniciatives i decisions fermes des d’ara. Esperem que s’imposi el sentit comú present als carrers de la RDC i que continuï la relativa tranquil·litat, tot i que la paciència té límits. Félix Tshisekedi n’ha de prendre nota.
https://www.la-croix.com/Monde/Afrique/RD-Congo-laccord-Saint-Sylvestre-2017-01-01-1200814018
L’Union européenne exhorte Tshisekedi à répondre aux «attentes des citoyens» congolais, Le Soir, 22 janvier.
https://actualite.cd/
Resultats publicats per la CENI
Candidats | Partits | Vots | % | |
Félix Tshisekedi | Coalition Cap pour le changementN 1 | 7.051.013 | 38,57 | |
Martin Fayulu | Coalition LamukaN 2 | 6.366.732 | 34,83 | |
Emmanuel Ramazani Shadary | Coalition Front commun pour le CongoN 3 | 4.357.359 | 23,8 |
Uns dies abans, la Cort Constitucional rebutjà el recurs presentat per Martin Fayulu, perquè va considerar “imprecisa i absurda” la seva demanda de recompte dels vots. Enmig d’aquesta polèmica el que sí que s’ha demostrat és que les eleccions no van ser netes: moltes irregularitats en les llistes de persones inscrites, màquines de votar que no funcionaven correctament, interventors que no van poder entrar als col·legis electorals, urnes desaparegudes… Joseph Kabila i el seu equip van fer mans i mànigues per protegir el seu dofí, Shadary, però va ser en va. El poble congolès va votar pel canvi en un dia relativament tranquil, tot i els cops amagats de Kabila.
És important dir que, tot i els desacords amb els resultats finals i la ràbia per la manca de transparència, a la societat congolesa es va imposar el desig de pau, de reconciliació i d’esperança en una transició pacífica i constructiva cap a una societat més justa, amb més recursos per al conjunt de la població i menys privilegis per a la classe dirigent i els seus aliats, tant nacionals com internacionals. La pregunta, però, és si Félix Tshisekedi resistirà, si podrà donar resposta a les demandes del poble i plantar cara a les exigències de Kabila.
UNA MIRADA ALS ANTECEDENTS ELECTORALS
Les eleccions presidencials, legislatives i provincials celebrades el 30 de desembre de 2018 són les terceres organitzades a la RDC des de la destitució del dictador Mobutu Sese Seko, i eren previstes per al desembre de 2016, quan acabava el segon i últim mandat de Joseph Kabila, com estableix la Constitució congolesa. Les maquinacions del règim per mantenir-se al poder -primer intentant modificar la Constitució, perquè Kabila pogués concórrer a un tercer mandat, i després ajornant les eleccions- va sumir el país en una profunda crisi política. Després de mesos de desacords entre els partits de l’oposició i els partidaris de Kabila, l'Església catòlica, molt activa en política, va entrar en la mediació entre el govern, els partits polítics i els grups de la societat civil, que va acabar amb els Acords de Sant Silvestre del 31 de desembre de 2016. Aquests acords gestionaven l'ajornament de les eleccions, mantenien el límit constitucional del mandat presidencial i relaxaven les restriccions a les llibertats polítiques.
Segons Hans Hoebeke, analista de la revista Crisis Grup, el poder ha fet tot el possible per tenir-ho tot controlat. Ha sabotejat l'aplicació de l'acord de Sant Silvestre amb fets com ara el nomenament d’un nou primer ministre sense una consulta àmplia, i la persecució de personalitats de l'oposició per motius polítics. Igualment ha ignorat les preocupacions de l'oposició i dels observadors externs respecte als preparatius electorals.
CAMPANYA ELECTORAL I ELECCIONS: TOT UN SEGUIT D’ACTES DE REPRESSIÓ, TALLS D’INTERNET I INTIMIDACIONS
El 31 de desembre, l’endemà de les eleccions, el govern va tallar Internet i el whatsapp en tot el país, fet repetit en algunes ocasions durant els últims quatre anys per tal de restringir la circulació i l’intercanvi de notícies i d’informació independent. També va tallar el senyal de Radio France Internationale (RFI) a Kinshasa i altres ciutats, i va retirar acreditacions a periodistes estrangers.
Més d’un milió de congolesos no van poder votar perquè a les poblacions de Béni, Butembo i Yumbi, al Kivu Nord, les eleccions van ser ajornades fins al març de 2019 amb el pretext de la falta de seguretat i del risc de contagi de l’Ebola, entre altres. Precisament són poblacions on l’opositor Martin Fayulu era el favorit.
Durant unes protestes el 28 de desembre, la policia va arrestar dotze activistes del moviment La LUCHA, sis membres d’altres grups i set membres de partits polítics opositors.
La CENCO havia preparat uns 40.000 observadors repartits per tot el país davant la negativa de l’Estat a acceptar observadors internacionals, com havia demanat Félix Tshisekedi durant les negociacions oposició-govern.
A més de les irregularitats esmentades abans, a Kinshasa més de mil col·legis electorals no van obrir al·legant problemes amb les màquines de votar i les llistes. I arreu del país un bon nombre de col·legis van obrir molt tard, segons Human Rights Watch (HRW).
REACCIONS I POSICIONAMENTS NACIONALS I INTERNACIONALS.
Me. Cathy Furaha, de Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF) de Butembo comenta: “la mirada de tots els congolesos es dirigia cap a la Cort Constitucional, que després del recurs presentat pel candidat de l’oposició, Martin Fayulu, ha abordat el contenciós electoral. Mentre els congolesos esperaven el resultat de la Cort, va haver-hi reaccions de la Unió Africana, de la SADEC i d’alguns líders polítics nacionals i estrangers. Els uns van demanar a la Cort respectar l’elecció del poble, els altres la suspensió de la proclamació del resultat final esperant les concertacions entre els polítics, i n’hi va haver altres encara que van demanar respectar la sobirania de la RDC i deixar la Cort actuar amb total independència. També es van multiplicar les crides a mantenir el clima de pau al país”.
La reacció internacional es movia entre el simple “prendre nota” de la Unió Europea, la satisfacció i suport dels EUA, i la lamentació de Bèlgica, l’excolònia, per “una certa manca de transparència en el procés electoral”.
I en l’àmbit diplomàtic, entre la posició de la delegació de la Unió Africana (UA), liderada pel president de Rwanda Paul Kagame, i la felicitació de Burundi, Tanzània, Sud-àfrica i els països de la SADC (Comunitat pel desenvolupament del Sud d’Àfrica) al nou president congolès. Val a dir que Paul Kagame sempre ha mantingut relacions complicades amb la RDC, que va instar a no proclamar els resultats de les eleccions per les irregularitats i enviar una delegació a Kinshasa
Però tot i les manifestacions de rebuig pels resultats de l’elecció presidencial, Félix Tshisekedi va ser proclamat cinquè president de la RDC en el decurs d’una cerimònia que va comptar només amb l’assistència d’un cap d’estat africà, el president de Kènia. Discreció, precaució, expectatives, esperança, dubtes, temors... paraules que reflecteixen el clima polític d’incertesa en un dels països més pobres del món, però que alhora és clau en el desenvolupament mundial de les altes tecnologies. Tinguem en compte que la RDC va ocupar la posició 176 en l’IDH (Índex de desenvolupament humà) en una llista de 189 països, l’any 2017. Té una esperança de vida de 59 anys i una renda per càpita de 410 euros. I, mentrestant, els enfrontaments armats entre les FARDC (forces regulars), els armats locals, Mai-Mai i la facció hutu Nyatura, continuen en els Kivus, en els territoris de Beni, de Masisi o d’Uvira.
EL POBLE CONGOLÈS I EL SEU DESIG DE PAU
Un factor important ha caracteritzat aquestes eleccions: la força i el compromís dels moviments socials amb la pau, mobilitzats conjuntament amb la societat congolesa que ha dit prou. Han pressionat els seus representants per tal d’aconseguir les eleccions, el respecte a la constitució, i han denunciat la vulneració constant dels seus drets fonamentals, dels drets humans i en particular dels drets de les dones. Han optat i treballat per la defensa de la democràcia i han aconseguit un notable ressò internacional de les seves lluites.
Prosper Hamuli Birali, expert en Organisation des Communautés, Bukavu (Kivu Sud) afirma: “el poble ha fet allò que se li va demanar: votar en un entorn de relativa tranquil·litat, mostrant el seu desig de votar, meravellant-se davant de la màquina de votar tan endimoniada i també denunciant els delinqüents electorals. Al poble li queda vigilar per no ser traït. Kabila marxa després d’haver designat el seu dofí rebutjat per les urnes, un gest que demostra una maduresa que no s’esperava del poble congolès. Ara, l’apropament Kabila-Tshisekedi, que es presenta al poble com una mesura per tal d’evitar una venjança o una caça de l’home, mitjançant “passar pacíficament i de manera civilitzada el poder”, i que s’inscriu realment en una lògica de reconciliació nacional per fer una transició calmada vers l’alternança política, corre el risc d’encobrir agents amagats.”
I ARA QUÈ? PODRÀ FÉLIX TSHISEKEDI COMPLIR LES SEVES PROMESES DE CANVI?
En el discurs d’investidura, Tshisekedi va declarar: “ens comprometem a construir un Estat modern, democràtic i atent a cada ciutadà“.
I Prosper Hamuli es pregunta: “Serà capaç de donar prioritat als temes socials del seu poble?“
Perquè tot i que la presidència ha anat a mans de Tshisekedi, el partit de Kabila, el Front Commun pour le Congo (FCC), ha obtingut una contundent majoria a les legislatives. De manera que el primer ministre serà un candidat de Joseph Kabila. Amb aquesta situació, el president, Félix Tshisekedi, haurà de governar en règim de cohabitació amb el primer ministre que s’esculli.La influència de Kabila serà forta: la constitució li concedeix la posició de senador vitalici. I abans de les eleccions va col·locar molts fidels en llocs clau, de manera que podrà controlar els poders polític -control de l’Assemblea Nacional i les assemblees provincials-, econòmic i militar.
Tshisekedi en la seva campanya electoral prometia la instauració de l’estat de dret, la gratuïtat de l’escolarització primària i secundària i de l’atenció sanitària i la creació de llocs de treball per als joves. Tot un repte… [38],[39],[40]
I Prosper Hamuli declara: “Cal esperar que l’actual president de la RDC faci de la lluita contra la corrupció el seu camp de batalla en la captació fiscal i la redistribució equitativa de les riqueses del país per tal d’aconseguir una gestió correcta de les finances. Si no, serà molt difícil fer respectar la grandesa de la RDC, la seva unitat i sobirania, així com la seva dignitat internacional, perquè la RDC és el centre del món amb el seu cobalt que gestionarà la transició energètica”.
Els canvis es veuran a mitjà i llarg termini, però cal donar respostes, prendre iniciatives i decisions fermes des d’ara. Esperem que s’imposi el sentit comú present als carrers de la RDC i que continuï la relativa tranquil·litat, tot i que la paciència té límits. Félix Tshisekedi n’ha de prendre nota.
https://www.la-croix.com/Monde/Afrique/RD-Congo-laccord-Saint-Sylvestre-2017-01-01-1200814018
L’Union européenne exhorte Tshisekedi à répondre aux «attentes des citoyens» congolais, Le Soir, 22 janvier.
https://actualite.cd/