Més de 200.000 persones en els darrers mesos han fugit dels combats a les terres altes del Kivu Sud, a la República Democràtica del Congo, mentre una lluita intensa per la terra, el poder i la ciutadania baixa amb pobles cremant i matances generalitzades.
Una coalició de milícies provinents de les comunitats Babembe, Bafuliru i Banyindu - que es consideren congoleses "indígenes" - lluiten contra els Banyamulenge, un grup de ramaders d'origen ruandès menyspreats sovint com a forasters.
Se sospita que grups rebels estrangers procedents de zones limítrofes han participat en la violència, centrada en Minembwe i Itombwe, àrees muntanyoses remotes on molts Banyamulenge han viscut durant generacions.
Els grups d’ajuda proporcionen una assistència limitada a les persones desplaçades, que s’allotgen majoritàriament amb famílies d’acollida. Les carreteres inundades i la inseguretat impedeixen que els treballadors humanitaris arribin a algunes zones.
Igual que la província d’Ituri, al nord-est, la crisi al Kivu Sud ha passat desapercebuda pel radar humanitari, ja que l’actual epidèmia d’Ebola al Congo capta el protagonisme i bona part del finançament internacional.
"Hi ha un desequilibri total en termes d'atenció", va dir Maureen Philippon, responsable pel Congo del Consell de Refugiats de Noruega, que treballa a Minembwe.
Pobles cremats, bestiar robat
Els combats aquí són habituals, però els residents afirmen que els enfrontaments recents són dels pitjors en anys.
Segons algunes estimacions, més de 100 pobles han estat cremats, la majoria banyamulenges. A causa de de la seva escassa presència a la regió, pel fet que moltes carreteres són intransitables, l’ONU lluita per verificar aquestes reclamacions.
El robatori massiu de bestiar ha fet desaparèixer els mitjans de vida de molts Banyamulenge, alguns dels quals han explicat a The New Humanitarian matances brutals i han afirmat que hi ha una campanya calculada per desallotjar-los dels seus pobles de Minembwe i Itombwe.
Els enfrontaments s'han intensificat durant les darreres setmanes, ja que les milícies, conegudes com Mai-Mai, encerclen la ciutat de Minembwe, on milers de desplaçats Banyamulenge han buscat protecció al voltant d'una base de manteniment de la pau de les Nacions Unides.
Unes 35.000 persones han estat desplaçades des del setembre, segons l’òrgan de coordinació d’ajuda d’emergència de l’ONU, OCHA.
Les relacions entre les comunitats es van deteriorar el mes de maig, després de l'assassinat, per part dels combatents Banyamulenge, d'un cap tradicional banyindu conegut com Kawaza Nyakwana. La seva mort va provocar cicles d’atacs de venjança que s’han mostrat difícils de contenir.
Els residents, els treballadors humanitaris i els investigadors del Congo van dir a TNH que les tensions locals s’estan amplificant per la presència de grups rebels estrangers de Rwanda i Burundi.
Els rebels tenen bases a l'est del Congo i es creu que operen al costat de milícies d'ambdós bàndols, aportant armes, mà d'obra i una dimensió regional complexa a un conflicte local ja de múltiples capes.
Conflicte antic
Les àmplies terres color verd maragda, les terres altes del sud de Kivu, acullen desenes de milícies locals i grups rebels estrangers, que han anat lluitant durant dècades per diferents motius.
Al centre de molts conflictes es troben els Banyamulenge, una comunitat de ramaders que va emigrar aquí en massa des de Rwanda al segle XIX.
Quan els colonialistes belgues van delimitar el Kivu sud en diferents territoris a través de línies ètniques, els Banyamulenge van ser una de les poques comunitats a qui es va negar un "territori" propi. Molts els van etiquetar com a forasters i van reclamar el seu dret a la ciutadania.
Davant la discriminació a finals dels anys 90, un gran nombre de Banyamulenge es van unir a les rebel·lions dirigides des de Rwanda contra el govern congolès, llançades inicialment després que els hutus autors del genocidi es refugiessin a l'est del Congo.
Aquesta col·laboració amb Rwanda va endurir els sentiments negatius envers ells, ja que moltes comunitats de veïns van patir a mans de les tropes estrangeres i rebels. Centenars de civils Banyamulenge van ser massacrats per milícies i forces governamentals congoleses.
Si bé les guerres civils a gran escala han acabat des de llavors al Congo, la demanda d’acceptació i de territori per part dels Banyamulenge, i també la resistència armada de les altres comunitats contra aquesta demanda, no s’han acabat.
Les escaramusses en els darrers anys han estat habituals, però els enfrontaments actuals són "sense precedents", va dir Delphin Rukumbuzi, expert del Congo de Minembwe que fa conferències a la Universitat Erasmus de Rotterdam.
"Mai no he vist una guerra com aquesta"Les més de 200.000 persones desplaçades en els darrers mesos representen aproximadament el 60 per cent de la població a les zones de salut afectades d'Itombwe, Minembwe, Fizi i Nundu, segons un recent informe de les agències internacionals humanitàries que treballen a la zona.
L’informe diu que les escoles, les farmàcies i els hospitals han estat destruïts i han interromput la vacunació, ja que el xarampió mortal i les epidèmies de còlera es propaguen pel Congo.
Si bé totes les comunitats han estat afectades, els funcionaris i ajudants de l'ONU asseguren que els Banyamulenge ho pateixen més.
Rarament les altres tres comunitats (quines milícies tenen les seves rivalitats internes) operen en aliança militar contra els Banyamulenge, que estan en un risc "elevat" de patir atrocitats, segons els funcionaris de l'ONU.
Els incendis dels pobles, que es van intensificar la setmana passada en una sèrie d'atacs, han emprès ara els Banyamulenge cap a un terreny cada vegada més petit al Kivu Sud, mentre que d'altres han arribat a ciutats més segures com Uvira, a la vora del llac Tanganyika.
Aimee Nahugisha, que va caminar 50 quilòmetres fins a Uvira en xancletes, va dir que el seu poble, Turambo, ha estat atacat cinc vegades pels combatents Mai-Mai des del maig. Alguns residents van ser afusellats o cremats vius a les seves cases; d’altres van morir mentre s’amagaven en un bosc incendiat per la milícia.
Soleil Namasana, de la ciutat de Minembwe, va perdre el seu marit i els seus tres germans, morts a cops de matxet mentre buscaven el bestiar robat pels seus camps. El seu últim adeu el va fer a través d’una imatge borrosa dels seus cossos irrecognoscibles del telèfon mòbil.
"Mai no he vist una guerra com aquesta", va dir Namasana.
S'acusa a les milícies de robar desenes de milers de bestiar, una estratègia relativament nova que els banyamulenges asseguren que està destruint tant la seva economia com la seva identitat. Mancades de pastures, algunes vaques que no han estat saquejades ara s’estan morint de fam.
"Sense bestiar, no tenim cap altra forma de viure", va dir Leonard Bikindo, cap tradicional Banyamulenge. "És com els nostres fills van a la universitat ... com construïm cases".
Lluitadors estrangers
El conflicte ha estat impulsat per campanyes d’odi a les xarxes socials i protestes de carrer –algunes tan allunyades com Manchester a Gran Bretanya– i per grups rebels estrangers, als que els residents i treballadors humanitaris acusen de lluitar al costat de les milícies locals.
Es diu que els rebels de Burundi, hostils amb el president Pierre Nkurunziza, van unir les seves forces als Mai-Mai, mentre que els combatents Banyamulenge han estat acusats d'haver portat membres del Congrés Nacional de Rwanda (RNC), un grup armat oposat al president Paul Kagame.
Burundi i Rwanda s’han declarat enemigues des de 2015, quan Nkurunziza va presentar-se a una tercera legislatura, provocant onades de violència política i la condemna forta de Kagame .
Rwanda ha acusat Burundi de treballar amb el RNC, mentre que el grup d’experts de l’ONU ha documentat una xarxa de contractació dels RNC gestionada des de la capital burundesa, Bujumbura. Anteriorment, Kigali ha estat acusat d’entrenar rebels burundesos als camps de refugiats.
Els residents de Minembwe asseguren que paguen el preu a mesura que augmenten les tensions regionals.
"No es tracta només d'un problema ètnic", va dir Serge Mutwa, un sacerdot de Minembwe. "És un conflicte internacional amb molts interessos."
L’exèrcit congolès ha enviat tropes addicionals a Minembwe, però els residents asseguren que es mantenen passius mentre els seus pobles són atacats. La missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides al Congo, MONUSCO, també ha reforçat la seva presència i ha demanat desarmar els combatents , amb poca sort fins ara
Els grups humanitaris tenen una presència limitada i lluiten per accedir a determinades zones a causa de les fortes pluges que han inutilitzat algunes carreteres. Els desplaçats per les lluites del setembre no van rebre racions d'aliments fins la setmana passada, va dir Philippon, de la NRC.
La setmana passada, un grup de polítics d’alt nivell va demanar al govern que organitzés un diàleg intercomunitari, el segon dels darrers mesos. Però els líders Banyamulenge van dir que no participaran en noves converses mentre continuessin atacats els seus pobles.
Nahugisha, la dona desplaçada de Turambo, tenia preocupacions més imperioses, com alimentar els seus fills i tenir un sostre. "El futur serà dur", va afegir, al temps que deia que buscarà asil a l'estranger en els propers dies, ja sigui a Burundi, Rwanda o Uganda.
Philip Kleinfeld
Periodista que cobreix conflictes i crisis humanitàries a l’Àfrica central i al Sahel
Amb el suport de Sylvain Muyali
TNH va utilitzar el transport proporcionat per la missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides al Congo, MONUSCO.