Què està passant?
La competència entre miners industrials i artesanals és una font de tensió a la República Democràtica del Congo. A les províncies riques en minerals de Haut-Katanga i Lualaba, el 2019 les forces de seguretat de l'estat van intervenir per expulsar a més de 10.000 miners artesans que posaven en perill els mercats de les mines industrials més grans del país.
Per què passa?
Els miners artesans no tenen oportunitats econòmiques. Sovint se'ls nega l'accés a llocs industrials, fins i tot amb finalitats d'explotació de dipòsits no viables comercialment, i a la regió no hi ha zones mineres artesanals. Els polítics locals de vegades vetllen més pels seus propis interessos animant els miners artesans a emprendre accions enfrontades.
Per què és important?
El president Félix Tshisekedi s’enfronta al doble repte de desafiar les tensions del sector miner i treballar dins de la fràgil coalició política que ha format amb el seu rival, l’expresident Joseph Kabila. El fet d’ensortir-se’n o no repercutirà en l'estabilitat i la prosperitat del país, així com en el seu futur polític.
Què s’ha de fer?
Per crear oportunitats econòmiques per als miners artesans, el govern de la RDC hauria de crear zones mineres artesanals i eliminar els impediments per a la subcontractació industrial de miners artesans. Les empreses mineres haurien de complir les seves obligacions legals per donar suport al desenvolupament de la comunitat i les organitzacions que estableixen normes haurien de deixar clar que veuen la cooperació industrial-artesanal com un comportament corporatiu responsable.
Resum executiu
Al juny i juliol de 2019, les forces de seguretat de la República Democràtica del Congo van expulsar els miners artesanals que havien entrat a dos dels jaciments miners industrials més grans del país a les províncies de Haut-Katanga i Lualaba. A banda de morts i ferits, les expulsions van fer que més de 10.000 miners artesans perdessin el seu únic mitjà per generar ingressos. El president Félix Tshisekedi té un repte important per evitar la violència al voltant dels jaciments miners mentre es reforma aquest sector vital de l’economia de la RDC que permetrà millorar els mitjans de vida dels ciutadans. Un objectiu central hauria de ser el de fomentar oportunitats econòmiques per als miners artesans. El govern i el sector privat haurien de crear conjuntament noves zones mineres artesanals viables. Les empreses haurien de treballar per reduir el risc d’enfrontaments subcontractant miners artesans per explotar dipòsits no centrals per a les operacions de l’empresa. El govern hauria de vetllar perquè els seus decrets no debilitin la base legal d'aquestes disposicions i que els que estableixen normes industrials deixin clar que la subcontractació no viola els preceptes de responsabilitat social corporativa.
Les tensions entre els miners industrials i els artesanals de Haut-Katanga i Lualaba són de naturalesa econòmica. Els miners artesanals i altres residents de les zones mineres manifesten frustració per la manca d’oportunitats que la mineria industrial proporciona, ja sigui en forma de llocs de treball, inversions en projectes de desenvolupament comunitari o en relacions comercials amb comerciants locals. A més, el govern de la RDC ha ampliat, amb el pas del temps, els permisos miners industrials per cobrir pràcticament tots els terrenys on s’han trobat dipòsits de minerals, sense deixar gairebé espai per a les zones mineres artesanals.
El govern va promulgar una nova llei minera el 2018 que podria ajudar a alleujar algunes d’aquestes tensions. Obliga les empreses mineres industrials a gastar part dels seus ingressos en projectes comunitaris i els permet subcontractar treballs a cooperatives mineres artesanals. No obstant això, la creació prevista d’una nova entitat estatal amb drets exclusius per adquirir cobalt extret artesanalment podria minvar la capacitat de subcontractació i les oportunitats econòmiques que s’hi ofereixen.
La frustració econòmica genera tensions al voltant de la mineria a Haut-Katanga i Lualaba, però el sector també és potencialment explosiu per altres raons. La mineria artesanal atrau treballadors d’altres llocs de la RDC, cosa que ajuda a potenciar la idea que els “migrants”, en particular de la propera província de Kasai, “roben” la riquesa mineral de la regió de Katanga. Tant el nacionalisme catangès com el sentiment anti-kasacià han provocat violència en el passat. Aquestes tensions també es perceben entre la coalició governant que Tshisekedi, la família de la qual prové de Kasai, ha format amb el seu predecessor Joseph Kabila, la base de poder del qual era Katanga. Les friccions internes de la coalició ressonen especialment a Haut-Katanga i Lualaba.
Els estudis de cas de tres mines a Haut-Katanga i Lualaba, dos dels quals han experimentat violència, posen de manifest factors locals que poden agreujar les males relacions entre les explotacions mineres artesanals i industrials i ofereixen pistes sobre els passos que podrien ajudar a la descalació. Indiquen que els miners artesans han tendit a frustrar-se especialment en els casos en què els dipòsits industrials eren molt atractius i altament inaccessibles. Els esforços dels polítics locals per manipular els miners per fomentar els seus propis interessos, de vegades amb el risc de provocar enfrontaments, van ser també factors importants que van acabar en violència.
Per disminuir les tensions entre els miners industrials i els artesanals i el corresponent risc de violència, el govern de la RDC hauria d’ajudar els miners artesans a guanyar-se la vida mitjançant l’excavació de noves zones mineres artesanals, treballant amb les empreses industrials, però protegint a la vegada aquests nous llocs de les empreses mineres industrials. El govern també hauria de protegir el dret de les empreses industrials a subcontractar cooperatives artesanals mitjançant l’eliminació del decret que ordena una entitat governamental de nova creació (que encara no està en funcionament) a adquirir tot el cobalt extret de forma artesanal. Per la seva banda, les companyies mineres haurien de subcontractar els miners artesans per explotar dipòsits que no poden minar de forma rendible, a condició que els miners artesans respectin les normes bàsiques de seguretat, de treball i mediambientals - i aquestes empreses també haurien de complir les disposicions de la recent llei minera que exigeix que les empreses contribueixin directament amb un percentatge definit dels seus ingressos al desenvolupament local.
Les organitzacions que estableixen lleis també tenen un paper important. Aquestes organitzacions solien considerar la mineria artesanal com un canal exclusiu per finançar grups armats i reflectien aquesta visió en els seus requisits de diligència. Més recentment, han reconegut el seu potencial com a font de subsistència. Haurien d’adaptar els seus estàndards per transmetre que les empreses mineres industrials poden perjudicar els esforços de desenvolupament local i augmentar el potencial de violència si no adopten polítiques que tinguin en compte les necessitats dels miners artesans i de les comunitats on viuen.
No serà fàcil per al president Tshisekedi avançar en el complicat tema de la mineria artesanal. Però, encara que la necessitat de treballar en coalició amb Kabila, sens dubte, restringeix la capacitat de Tshisekedi de fer molts dels canvis anteriors, encara pot pressionar, aprofitar el suport dels aliats polítics i començar a generar impuls per a la consecució d’aquests canvis. Tot i que l’esforç no aconsegueixi tots els seus objectius a curt termini, només pot millorar les perspectives de pau i prosperitat a la zona minera de la RDC.
La competència entre miners industrials i artesanals és una font de tensió a la República Democràtica del Congo. A les províncies riques en minerals de Haut-Katanga i Lualaba, el 2019 les forces de seguretat de l'estat van intervenir per expulsar a més de 10.000 miners artesans que posaven en perill els mercats de les mines industrials més grans del país.
Per què passa?
Els miners artesans no tenen oportunitats econòmiques. Sovint se'ls nega l'accés a llocs industrials, fins i tot amb finalitats d'explotació de dipòsits no viables comercialment, i a la regió no hi ha zones mineres artesanals. Els polítics locals de vegades vetllen més pels seus propis interessos animant els miners artesans a emprendre accions enfrontades.
Per què és important?
El president Félix Tshisekedi s’enfronta al doble repte de desafiar les tensions del sector miner i treballar dins de la fràgil coalició política que ha format amb el seu rival, l’expresident Joseph Kabila. El fet d’ensortir-se’n o no repercutirà en l'estabilitat i la prosperitat del país, així com en el seu futur polític.
Què s’ha de fer?
Per crear oportunitats econòmiques per als miners artesans, el govern de la RDC hauria de crear zones mineres artesanals i eliminar els impediments per a la subcontractació industrial de miners artesans. Les empreses mineres haurien de complir les seves obligacions legals per donar suport al desenvolupament de la comunitat i les organitzacions que estableixen normes haurien de deixar clar que veuen la cooperació industrial-artesanal com un comportament corporatiu responsable.
Resum executiu
Al juny i juliol de 2019, les forces de seguretat de la República Democràtica del Congo van expulsar els miners artesanals que havien entrat a dos dels jaciments miners industrials més grans del país a les províncies de Haut-Katanga i Lualaba. A banda de morts i ferits, les expulsions van fer que més de 10.000 miners artesans perdessin el seu únic mitjà per generar ingressos. El president Félix Tshisekedi té un repte important per evitar la violència al voltant dels jaciments miners mentre es reforma aquest sector vital de l’economia de la RDC que permetrà millorar els mitjans de vida dels ciutadans. Un objectiu central hauria de ser el de fomentar oportunitats econòmiques per als miners artesans. El govern i el sector privat haurien de crear conjuntament noves zones mineres artesanals viables. Les empreses haurien de treballar per reduir el risc d’enfrontaments subcontractant miners artesans per explotar dipòsits no centrals per a les operacions de l’empresa. El govern hauria de vetllar perquè els seus decrets no debilitin la base legal d'aquestes disposicions i que els que estableixen normes industrials deixin clar que la subcontractació no viola els preceptes de responsabilitat social corporativa.
Les tensions entre els miners industrials i els artesanals de Haut-Katanga i Lualaba són de naturalesa econòmica. Els miners artesanals i altres residents de les zones mineres manifesten frustració per la manca d’oportunitats que la mineria industrial proporciona, ja sigui en forma de llocs de treball, inversions en projectes de desenvolupament comunitari o en relacions comercials amb comerciants locals. A més, el govern de la RDC ha ampliat, amb el pas del temps, els permisos miners industrials per cobrir pràcticament tots els terrenys on s’han trobat dipòsits de minerals, sense deixar gairebé espai per a les zones mineres artesanals.
El govern va promulgar una nova llei minera el 2018 que podria ajudar a alleujar algunes d’aquestes tensions. Obliga les empreses mineres industrials a gastar part dels seus ingressos en projectes comunitaris i els permet subcontractar treballs a cooperatives mineres artesanals. No obstant això, la creació prevista d’una nova entitat estatal amb drets exclusius per adquirir cobalt extret artesanalment podria minvar la capacitat de subcontractació i les oportunitats econòmiques que s’hi ofereixen.
La frustració econòmica genera tensions al voltant de la mineria a Haut-Katanga i Lualaba, però el sector també és potencialment explosiu per altres raons. La mineria artesanal atrau treballadors d’altres llocs de la RDC, cosa que ajuda a potenciar la idea que els “migrants”, en particular de la propera província de Kasai, “roben” la riquesa mineral de la regió de Katanga. Tant el nacionalisme catangès com el sentiment anti-kasacià han provocat violència en el passat. Aquestes tensions també es perceben entre la coalició governant que Tshisekedi, la família de la qual prové de Kasai, ha format amb el seu predecessor Joseph Kabila, la base de poder del qual era Katanga. Les friccions internes de la coalició ressonen especialment a Haut-Katanga i Lualaba.
Els estudis de cas de tres mines a Haut-Katanga i Lualaba, dos dels quals han experimentat violència, posen de manifest factors locals que poden agreujar les males relacions entre les explotacions mineres artesanals i industrials i ofereixen pistes sobre els passos que podrien ajudar a la descalació. Indiquen que els miners artesans han tendit a frustrar-se especialment en els casos en què els dipòsits industrials eren molt atractius i altament inaccessibles. Els esforços dels polítics locals per manipular els miners per fomentar els seus propis interessos, de vegades amb el risc de provocar enfrontaments, van ser també factors importants que van acabar en violència.
Per disminuir les tensions entre els miners industrials i els artesanals i el corresponent risc de violència, el govern de la RDC hauria d’ajudar els miners artesans a guanyar-se la vida mitjançant l’excavació de noves zones mineres artesanals, treballant amb les empreses industrials, però protegint a la vegada aquests nous llocs de les empreses mineres industrials. El govern també hauria de protegir el dret de les empreses industrials a subcontractar cooperatives artesanals mitjançant l’eliminació del decret que ordena una entitat governamental de nova creació (que encara no està en funcionament) a adquirir tot el cobalt extret de forma artesanal. Per la seva banda, les companyies mineres haurien de subcontractar els miners artesans per explotar dipòsits que no poden minar de forma rendible, a condició que els miners artesans respectin les normes bàsiques de seguretat, de treball i mediambientals - i aquestes empreses també haurien de complir les disposicions de la recent llei minera que exigeix que les empreses contribueixin directament amb un percentatge definit dels seus ingressos al desenvolupament local.
Les organitzacions que estableixen lleis també tenen un paper important. Aquestes organitzacions solien considerar la mineria artesanal com un canal exclusiu per finançar grups armats i reflectien aquesta visió en els seus requisits de diligència. Més recentment, han reconegut el seu potencial com a font de subsistència. Haurien d’adaptar els seus estàndards per transmetre que les empreses mineres industrials poden perjudicar els esforços de desenvolupament local i augmentar el potencial de violència si no adopten polítiques que tinguin en compte les necessitats dels miners artesans i de les comunitats on viuen.
No serà fàcil per al president Tshisekedi avançar en el complicat tema de la mineria artesanal. Però, encara que la necessitat de treballar en coalició amb Kabila, sens dubte, restringeix la capacitat de Tshisekedi de fer molts dels canvis anteriors, encara pot pressionar, aprofitar el suport dels aliats polítics i començar a generar impuls per a la consecució d’aquests canvis. Tot i que l’esforç no aconsegueixi tots els seus objectius a curt termini, només pot millorar les perspectives de pau i prosperitat a la zona minera de la RDC.