Dos fets ens permeten ressaltar el punt de vista del poble congolès sobre aquesta qüestió. En efecte, les eleccions són el mitjà democràtic que permet al poble confiar el seu poder als representants polítics, els que l’exerceixen en el seu nom. Que poden esperar els congolesos dels representants escollits per veure un canvi en les seves vides? Hi ha una mesura important que permet parlar-ne concretament. La Constitució preveu que l’educació bàsica sigui gratuïta a la RDC. La implementació d’aquesta disposició constitucional és la mesura insígnia presa per la nova coalició per alleujar els pares dels estudiants de fer-se càrrec d’una educació que els empobreix. És un començament prometedor?
Educació bàsica gratuïta, una mesura de les capacitats per governar del nou poder polític establert a la RDC.
Des del mes de setembre del 2019, el microcosmos polític congolès es mou al voltant de la viabilitat de l’aplicació de la disposició constitucional que decreta l’ensenyança bàsica gratuïta a la RDC. Per alguns, s’ha d’aplicar de seguida. Per als altres, el govern ha de començar per estudiar les etapes de la implementació de la disposició. Per a altres, finalment, s’ha de seguir la consigna emesa pel cap d’Estat de manera immediata i contra tot pronòstic.
Mentrestant, en l'entorn professional, tot es construeix per assaig i error. L'administració pública no sembla que estigui emetent en la mateixa longitud d'ona que els seus socis en la coordinació de l’educació concertada. Els primers donen ordres que els segons han d’implementar sense una logística proporcional als reptes plantejats. Com a resultat, es dedica una atenció particular als problemes estructurals que afecten l’educació congolesa pel que fa a les infraestructures físiques i humanes. Els docents són els primers a fer sentir les seves veus fent vagues davant l'augment vertiginós del nombre d'alumnes i el deteriorament continuat de les seves condicions de vida i treball.
Queda per veure si totes les parts implicades actuen d’acord sobre quin és el problema al que s’enfronten.
• La pobresa dels pares dels estudiants?
• Un èxit espectacular que adjudicar-se en el balanç d’un govern?
• L’accés a l'educació bàsica per a tota la joventut congolesa?
“Sense una consulta prèvia sobre el tipus d’educació que s’espera, el rol del professor en relació a aquest suport gratuït, a l’acompanyament logístic i financer, la implementació es durà a terme en un desordre perjudicial per a l’educació dels infants”, adverteix el doctor Vingi de la Lucha. El cardenal Fridolin Ambongo, afegeix: “En tots els aspectes, l’educació gratuïta només té beneficis, però ha de ser veritablement gratuïta, no una gratuïtat que destrueixi el sistema escolar.”[1] A qui beneficia aquesta implementació? A qui perjudica? "Des que l'escola és gratuïta, els nens ja no van a l'escola", es queixa la senyora Aurélie Muhimuzi, mare d’una alumne de la comuna de Kadutu a Bukavu.
L’únic element connector que posa a tot el món d’acord sobre la importància de l’educació primària gratuïta és el d’aplicar l’article 43 de la llei fonamental del país, que, en les relacions entre l'Estat i els ciutadans, pretén garantir la igualtat dels ciutadans a l’hora d’accedir als diferents serveis que l'Estat ha d’assegurar, inclòs el dret a l'educació.
Tal com el sistema funciona, supervisar els alumnes i els professors no sembla suficient per revertir amb èxit la tendència de mantenir el sistema preexistent, ja que els interessos no semblen convergir! Ràdio OKAPI de les Nacions Unides informa en la seva emissió del 29/08/2019 que: “El cost global per assegurar l’educació bàsica gratuïta des del començament del curs escolar 2019-2020 a la República Democràtica del Congo és gairebé de 2.600 milions de dòlars. Al final de la taula rodona sobre la gratuïtat de l’educació que es va donar a Kinshasa, els experts recomanen, entre altres coses, que el govern congolès ha de tenir bona cura dels professors no remunerats i dels nous contractats, però també millorar el salari de tots els ensenyants. Tanmateix, Ntantu Mey, un dels experts congolesos en el món de l’educació, creu que hi ha coses millors a fer que una simple declaració política.”
I, segons el mitjà de comunicació online “Laprunellerdc.info”[2], “Els pares d’alumnes llargament “martiritzats” asseguren estar molt alleujats per aquesta mesura, i desitgen a més, que sigui eficaç i sostenible. D’altra banda, “la majoria de les escoles de la ciutat, les que més es beneficiaven de la contribució dels pares anomenada “Premium”, consideren que l’educació gratuïta no els és favorable”. Finalment, “entre aquell que es resisteixen a la gratuïtat de l’educació, trobem administradors que pretenen donar suport al programa posant una sèrie de condicions considerades complexes i no realistes en el temps i l’espai per part d’alguns observadors”.
Finalment, els professors que han participat a les vagues, qui està interessat per aquesta mesura de gratuïtat! “Si la gratuïtat fos una cistella, què hi posaríem?” Què és gratuït? A qui li preocupa la gratuïtat?”, es demana el vicepresident provincial del Sindicat Nacional de Professors de les Escoles Protestants, entrevistat per Radio Okapi.
El pes polític de la decisió de començar immediatament l’educació bàsica gratuïta, sense esperar els mitjans per assegurar la seva implementació, es veu alleugerit pels efectes de la poca capacitat d’anticipació, revelada per les dificultats logístiques, que fan que l’aplicació d’aquesta decisió sigui folklòrica per a cada indret. Al novembre del 2019, França va prometre alguns milions d’euros per formar professors congolesos entre altres promeses. L’increment dels viatges presidencials a través del món per negociar el finançament de la mesura insígnia del seu mandant, podrà salvar del naufragi el primer any de l’educació primària gratuïta a la RDC d’un any en blanc de fet o de dret? Es tracta, més aviat, de la incertesa que penja al voltant d’una mesura recolzada més pels serveis de seguretat que no pas per les mesures d’aplicació estudiades, i que tenen lloc davant l’atavisme de pares d’estudiants passius.
En definitiva, és esfereïdora aquesta absència, en el discurs sobre la gratuïtat, de la referència central a l’infant que la pedagogia situa al centre de l’educació. És en aquest punt on el risc és elevat, que la gratuïtat de l’ensenyament a la RDC no sigui més que un gran malentès històric a causa de la mala preparació que redueix el problema al diàleg entre les parts interessades al voltant dels privilegis, preservant-se els uns dels altres de l’exercici de les seves responsabilitats. Els responsables que només parlen de diners, ho han entès?
Com que l’alternança al poder es va dur a terme després de les eleccions, es podria pensar que els ciutadans passarien per diputats electes per a ser escoltats sobre aquesta mesura, ja que el període d’inici funciona com un moment privilegiat de debat públic, on els pares i els professors estan connectats a una dinàmica que els obliga a reinventar la seva col·laboració per a l’educació dels infants. El que equivaldria a respondre a la pregunta: El poble congolès, es troba ben representat al parlament amb l’esperança d’actuar a través dels seus representants?
Els suplents, un frau electoral !
Què ha de canviar per millorar la representació del poble al poder? El poble és el primer sobirà. Exerceix el poder a través dels seus representants. Aquests, provenen d’eleccions lliures i transparents. Amb el resultat de les eleccions de desembre de 2018 a la RDC, el poble congolès realment exerceix el poder a través de les persones als escons a les Assemblees Provincials i al Parlament Nacional? Els casos són una legió de candidats elegits al mateix temps en els nivells provincial, nacional i del senat, i que ara són designats a diversos òrgans provincials o nacionals. Aleshores, són els seus suplents els que s’encarreguen de defensar els interessos d’una base electoral que no els coneix, ja que no els va manifestar la seva confiança en les eleccions. Actualment, en diverses províncies, les Assemblees Provincials són parlaments de suplents. I quins suplents! Intervenint a l’Assemblea Provincial del Kivu-Nord, en un debat sobre l’aigua a Rutshuru, un dels suplents, el mandat del qual va ser validat per la retirada del diputat titular elegit, va dir: “Parleu de la llei sobre l’aigua. A casa nostra anem a buscar aigua al riu. No fa falta aplicar la vostra llei allà.” Un honorable diputat que recolza l’exclusió de les lleis, pensa que la societat té altres mitjans per actuar?
Cal modificar la llei electoral de manera que un diputat que hagi de ser substituït ho sigui per un millor candidat electe a la seva circumscripció. I quina és la responsabilitat dels ciutadans pel que fa a la pèrdua de qualitat de la seva representació al poder? En tant que ciutadà, no n’hi ha prou de conèixer el seus drets i de complir amb els seus deures. No obstant això, cal exercitar el poder com a ciutadà. Per què els electors toleren candidatures de suplents que no tenen cap altra qualitat més enllà de la relació familiar?
La lluita que està per venir és, doncs, la reforma total de la llei electoral per erradicar la pràctica de les candidatures múltiples i de les substitucions familiars que donen el poder a persones que, no devent res al poble, reserven tota la seva lleialtat als seus propis interessos, a les seves famílies, als seus partits polítics i a les “autoritats morals”, sense cap referència a un projecte de societat.
En definitiva, els inicis són difícils per al nou poder polític que sembla molt clar que navega. Les deficiències del sistema electoral han obert la porta d’accés al poder a persones amb unes capacitats que s’han de reforçar urgentment quant als seus rols i responsabilitats. El pressupost de l’Estat que s’està elaborant al parlament, s'ha de fer amb els reptes de proporcionar suport logístic a les mesures governamentals i de reforçar la capacitat de recursos humans? Aquest és el preu a pagar per aconseguir trencar amb les incoherències del passat.
Prosper Hamuli Birali
Investigador en l’Organisation des Communautés.
A Bukavu, 18 de novembre del 2019
Educació bàsica gratuïta, una mesura de les capacitats per governar del nou poder polític establert a la RDC.
Des del mes de setembre del 2019, el microcosmos polític congolès es mou al voltant de la viabilitat de l’aplicació de la disposició constitucional que decreta l’ensenyança bàsica gratuïta a la RDC. Per alguns, s’ha d’aplicar de seguida. Per als altres, el govern ha de començar per estudiar les etapes de la implementació de la disposició. Per a altres, finalment, s’ha de seguir la consigna emesa pel cap d’Estat de manera immediata i contra tot pronòstic.
Mentrestant, en l'entorn professional, tot es construeix per assaig i error. L'administració pública no sembla que estigui emetent en la mateixa longitud d'ona que els seus socis en la coordinació de l’educació concertada. Els primers donen ordres que els segons han d’implementar sense una logística proporcional als reptes plantejats. Com a resultat, es dedica una atenció particular als problemes estructurals que afecten l’educació congolesa pel que fa a les infraestructures físiques i humanes. Els docents són els primers a fer sentir les seves veus fent vagues davant l'augment vertiginós del nombre d'alumnes i el deteriorament continuat de les seves condicions de vida i treball.
Queda per veure si totes les parts implicades actuen d’acord sobre quin és el problema al que s’enfronten.
• La pobresa dels pares dels estudiants?
• Un èxit espectacular que adjudicar-se en el balanç d’un govern?
• L’accés a l'educació bàsica per a tota la joventut congolesa?
“Sense una consulta prèvia sobre el tipus d’educació que s’espera, el rol del professor en relació a aquest suport gratuït, a l’acompanyament logístic i financer, la implementació es durà a terme en un desordre perjudicial per a l’educació dels infants”, adverteix el doctor Vingi de la Lucha. El cardenal Fridolin Ambongo, afegeix: “En tots els aspectes, l’educació gratuïta només té beneficis, però ha de ser veritablement gratuïta, no una gratuïtat que destrueixi el sistema escolar.”[1] A qui beneficia aquesta implementació? A qui perjudica? "Des que l'escola és gratuïta, els nens ja no van a l'escola", es queixa la senyora Aurélie Muhimuzi, mare d’una alumne de la comuna de Kadutu a Bukavu.
L’únic element connector que posa a tot el món d’acord sobre la importància de l’educació primària gratuïta és el d’aplicar l’article 43 de la llei fonamental del país, que, en les relacions entre l'Estat i els ciutadans, pretén garantir la igualtat dels ciutadans a l’hora d’accedir als diferents serveis que l'Estat ha d’assegurar, inclòs el dret a l'educació.
Tal com el sistema funciona, supervisar els alumnes i els professors no sembla suficient per revertir amb èxit la tendència de mantenir el sistema preexistent, ja que els interessos no semblen convergir! Ràdio OKAPI de les Nacions Unides informa en la seva emissió del 29/08/2019 que: “El cost global per assegurar l’educació bàsica gratuïta des del començament del curs escolar 2019-2020 a la República Democràtica del Congo és gairebé de 2.600 milions de dòlars. Al final de la taula rodona sobre la gratuïtat de l’educació que es va donar a Kinshasa, els experts recomanen, entre altres coses, que el govern congolès ha de tenir bona cura dels professors no remunerats i dels nous contractats, però també millorar el salari de tots els ensenyants. Tanmateix, Ntantu Mey, un dels experts congolesos en el món de l’educació, creu que hi ha coses millors a fer que una simple declaració política.”
I, segons el mitjà de comunicació online “Laprunellerdc.info”[2], “Els pares d’alumnes llargament “martiritzats” asseguren estar molt alleujats per aquesta mesura, i desitgen a més, que sigui eficaç i sostenible. D’altra banda, “la majoria de les escoles de la ciutat, les que més es beneficiaven de la contribució dels pares anomenada “Premium”, consideren que l’educació gratuïta no els és favorable”. Finalment, “entre aquell que es resisteixen a la gratuïtat de l’educació, trobem administradors que pretenen donar suport al programa posant una sèrie de condicions considerades complexes i no realistes en el temps i l’espai per part d’alguns observadors”.
Finalment, els professors que han participat a les vagues, qui està interessat per aquesta mesura de gratuïtat! “Si la gratuïtat fos una cistella, què hi posaríem?” Què és gratuït? A qui li preocupa la gratuïtat?”, es demana el vicepresident provincial del Sindicat Nacional de Professors de les Escoles Protestants, entrevistat per Radio Okapi.
El pes polític de la decisió de començar immediatament l’educació bàsica gratuïta, sense esperar els mitjans per assegurar la seva implementació, es veu alleugerit pels efectes de la poca capacitat d’anticipació, revelada per les dificultats logístiques, que fan que l’aplicació d’aquesta decisió sigui folklòrica per a cada indret. Al novembre del 2019, França va prometre alguns milions d’euros per formar professors congolesos entre altres promeses. L’increment dels viatges presidencials a través del món per negociar el finançament de la mesura insígnia del seu mandant, podrà salvar del naufragi el primer any de l’educació primària gratuïta a la RDC d’un any en blanc de fet o de dret? Es tracta, més aviat, de la incertesa que penja al voltant d’una mesura recolzada més pels serveis de seguretat que no pas per les mesures d’aplicació estudiades, i que tenen lloc davant l’atavisme de pares d’estudiants passius.
En definitiva, és esfereïdora aquesta absència, en el discurs sobre la gratuïtat, de la referència central a l’infant que la pedagogia situa al centre de l’educació. És en aquest punt on el risc és elevat, que la gratuïtat de l’ensenyament a la RDC no sigui més que un gran malentès històric a causa de la mala preparació que redueix el problema al diàleg entre les parts interessades al voltant dels privilegis, preservant-se els uns dels altres de l’exercici de les seves responsabilitats. Els responsables que només parlen de diners, ho han entès?
Com que l’alternança al poder es va dur a terme després de les eleccions, es podria pensar que els ciutadans passarien per diputats electes per a ser escoltats sobre aquesta mesura, ja que el període d’inici funciona com un moment privilegiat de debat públic, on els pares i els professors estan connectats a una dinàmica que els obliga a reinventar la seva col·laboració per a l’educació dels infants. El que equivaldria a respondre a la pregunta: El poble congolès, es troba ben representat al parlament amb l’esperança d’actuar a través dels seus representants?
Els suplents, un frau electoral !
Què ha de canviar per millorar la representació del poble al poder? El poble és el primer sobirà. Exerceix el poder a través dels seus representants. Aquests, provenen d’eleccions lliures i transparents. Amb el resultat de les eleccions de desembre de 2018 a la RDC, el poble congolès realment exerceix el poder a través de les persones als escons a les Assemblees Provincials i al Parlament Nacional? Els casos són una legió de candidats elegits al mateix temps en els nivells provincial, nacional i del senat, i que ara són designats a diversos òrgans provincials o nacionals. Aleshores, són els seus suplents els que s’encarreguen de defensar els interessos d’una base electoral que no els coneix, ja que no els va manifestar la seva confiança en les eleccions. Actualment, en diverses províncies, les Assemblees Provincials són parlaments de suplents. I quins suplents! Intervenint a l’Assemblea Provincial del Kivu-Nord, en un debat sobre l’aigua a Rutshuru, un dels suplents, el mandat del qual va ser validat per la retirada del diputat titular elegit, va dir: “Parleu de la llei sobre l’aigua. A casa nostra anem a buscar aigua al riu. No fa falta aplicar la vostra llei allà.” Un honorable diputat que recolza l’exclusió de les lleis, pensa que la societat té altres mitjans per actuar?
Cal modificar la llei electoral de manera que un diputat que hagi de ser substituït ho sigui per un millor candidat electe a la seva circumscripció. I quina és la responsabilitat dels ciutadans pel que fa a la pèrdua de qualitat de la seva representació al poder? En tant que ciutadà, no n’hi ha prou de conèixer el seus drets i de complir amb els seus deures. No obstant això, cal exercitar el poder com a ciutadà. Per què els electors toleren candidatures de suplents que no tenen cap altra qualitat més enllà de la relació familiar?
La lluita que està per venir és, doncs, la reforma total de la llei electoral per erradicar la pràctica de les candidatures múltiples i de les substitucions familiars que donen el poder a persones que, no devent res al poble, reserven tota la seva lleialtat als seus propis interessos, a les seves famílies, als seus partits polítics i a les “autoritats morals”, sense cap referència a un projecte de societat.
En definitiva, els inicis són difícils per al nou poder polític que sembla molt clar que navega. Les deficiències del sistema electoral han obert la porta d’accés al poder a persones amb unes capacitats que s’han de reforçar urgentment quant als seus rols i responsabilitats. El pressupost de l’Estat que s’està elaborant al parlament, s'ha de fer amb els reptes de proporcionar suport logístic a les mesures governamentals i de reforçar la capacitat de recursos humans? Aquest és el preu a pagar per aconseguir trencar amb les incoherències del passat.
Prosper Hamuli Birali
Investigador en l’Organisation des Communautés.
A Bukavu, 18 de novembre del 2019