El mes de febrer de 2020 ha finalitzat a Kivu Sud l'emissió en els mitjans de comunicació d'una onada de rendicions de milicians a l'exèrcit nacional FARDC en una zona del territori de Kalehe. És un impacte de les operacions militars a la zona contra els grups armats estrangers o és una resposta a la crida del cap d'estat per deposar les armes? O hauria de ser vist com un retorn de la confiança dels ciutadans en l'exèrcit del seu país? Per respondre a aquesta pregunta, cal saber el que va succeir realment.
En qualsevol cas, més que mai, l'estabilitat de la RD Congo sembla beneficiar-se de les accions d'estructures susceptibles de garantir-la. En efecte, després del traspàs pacífic del poder en el lideratge polític del país, el mateix any 2019 es va formar un govern de coalició entre els que ahir eren enemics. D'aquesta manera, l’elit del poder s'ha integrat en una estructura estable i constant durant 38 anys. De fet, el partit polític UDPS, de l'oponent històric Etienne Tshisekedi, té un eslògan simple i fàcilment entès per tothom: el poble primer.
En segon lloc, des de 2017, els resultats d'una avaluació del procés de desarmament, desmobilització i reinserció d’excombatents llançat el 2016 han mostrat els límits del procés i van destacar la necessitat d'involucrar actors comunitaris per aconseguir que els joves marxin dels grups armats de la més viable i sostenible. Per tant, no hauria de ser una qüestió d'agrupar els joves excombatents que han deposat les seves armes allunyant-los a les bases militars de Kitona o Kamina, a centenars de quilòmetres de les seves llars, sinó de conscienciar la comunitat d'acollida i els joves que han sortit de grups armats en una implicació mútua per la reinserció social d'aquests joves.
· Quin tipus d'orientació s'ha de proporcionar als joves acostumats a l’ús delictiu de les armes i que romanen a la comunitat que ha estat víctima dels seus abusos?
· Com tornar la confiança a les comunitats resilients, davant la manipulació de la por a perdre la seva terra, com és el cas en el territori de Shabunda envaït per la mineria i els operadors forestals?
· Què s'ha experimentat a la RDC per construir un procés de pau duradora per tal que els desmobilitzats no es tronin a mobilitzar?
01. De la necessitat de reduir la violència comunitària.
Des d'Ituri a Kivu Sud, segueixen els enfrontaments violents de grups armats aliats amb les comunitats ètniques, es tracta dels Hema i els Lendu a Ituri, dels Hutu i dels Nande i Hunde a Kivu Nord o dels Banyamulenge i els Babembe a Kivu Sud.
L'exèrcit nacional (FARDC) es troba a tots els fronts amb les seves deficiències logístiques i especialment amb les tècniques de guerra asimètrica o guerrilla. Cada comunitat aspira a organitzar la pròpia seguretat i el procés de seguretat col·lectiva roman estancada fins que la reforma del sector de seguretat, defensat en l'acord marc de la República Democràtica del Congo signada a Addis Abeba el 2013, es porta a terme1 .
A més a més, cal afegir les intervencions de grups armats estrangers, ja sigui l’ugandès ADF-NALU i el FDLR ruandès a Kivu Nord o el Burundian Red-TABARA a Kivu Sud, que deshumanitzen encara més unes poblacions ja molt empobrides, degut als desplaçaments forçats i per la pèrdua de vides. Així és com, de gener a març de 2019, una branca dissident dels FDLR2, els CNRD3, es va traslladar amb les seves armes i equips des de Kivu Nord a Kivu Sud a través dels territoris de Masisi, Kalehe, Kabare, Walungu i Mwenga abans de tornar sobre les seves passes, a partir del mes d'abril de 2019, per instal·lar-se al voltant del Parc Nacional de Kahuzi-Biega i de les mines de l’altiplà de Kalehe. Va ser d’aquí d’on els van expulsar durant les operacions militars que van començar al setembre de 2019 i que van conduir a la repatriació forçada a Ruanda dels combatents capturats i de les persones del seu entorn sense demanar-los-hi cap responsabilitat pels efectes de desestabilització de les poblacions que vivien a les zones de combat. Els que van escapar es van dispersar pels boscos i poblets, plantejant així un perill permanent pels vilatans.
02. Contribuir a la resiliència en les comunitats.
Com podem arribar a solucions comunes davant dels problemes que hem experimentat junts? Aquest és el problema que inspira les iniciatives experimentades per organitzacions de la societat civil per tal de trobar mecanismes que posin les persones congoleses influents en condicions de parlar entre si, sense els obstacles que suposa l'obligació de respectar les relacions jeràrquiques. Aquestes persones són ben a prop de la població als pobles, a la ciutat o a la capital del país.
Durant l'últim trimestre de 2019, representants dels Banyamulenge, Bavira, Babembe i Bafuliiru, així com els grups armats de la seva obediència, van convocar un diàleg social a Uvira, del qual ha sortit un Comitè de Defensa que acaba de convocar, aquest febrer passat a Kinshasa, els seus dirigents que vivien a la capital. Els resultats d'aquestes dues trobades serviran per engegar un procés de pau, reconciliació i cohesió social que s'està redactant per decisió del cap d'estat. Serà pilotat com a part dels mecanismes per supervisar la implementació de l'acord marc d'Addis Abeba sobre la RDC. En cas d'èxit, aquest procés haurà contribuït a l'establiment d'una cultura de negociació i diàleg que substitueixi l'ús de la violència per plantejar exigències o reivindicacions.
A continuació, després de l'anàlisi de la pèrdua de confiança col·lectiva dels ciutadans en les institucions del seu estat, ha aparegut una altra iniciativa que s'ha posat en marxa gradualment per eliminar els joves dels grups armats i reintegrar-los a la comunitat a través d'un enfocament psicosocial. De fet, des de 2014, l'ONG Acció per la Pau i la Concòrdia, acompanya la implementació del programa Tujenge Amani! 4(PTA) amb el suport financer del Departament federal suís d'Afers Exteriors (DFAE), a través de la seva ambaixada a la República Democràtica del Congo. El programa té com a objectiu reduir la violència comunitària a través de l'augment de la resiliència de les comunitats per promoure la pau duradora en els territoris de Kabare, Kalehe, Shabunda, Walungu i Walikale. A l'escenari, cal establir un grup d'actors polítics i socials amb seu a Kinshasa, que poden donar suport a la promoció dels resultats i desafiaments que requereixen decisions a nivell nacional.
Finalment, des del començament del 2020, s'ha observat una presa de consciència sobre la necessitat de coordinar totes les iniciatives encaminades a reduir la conflictivitat a la comunitat. La presidència de la República ha encarregat la coordinació del mecanisme de seguiment de l'acord marc d'Addis Abeba per unir tots els processos de desmobilització. La iniciativa més interessant és compartir experiències en espais polítics de la comunitat local amb parlamentaris provincials i nacionals. Els coneixements i temes de camp es comparteixen amb persones que poden transmetre'ls en els espais de presa de decisions.
03. A manera de conclusió.
La construcció una casa comença pels fonaments i els fonaments, en aquest cas, consisteixen en tallar l'herba sota els peus de la violència justificada per reivindicacions ciutadanes no satisfetes i de vegades ni tant sols ateses. Al final, aquesta és l'esperança que s'ha de reconstruir, especialment entre els joves.
Per aconseguir-ho, s'intenten algunes experiències per estimular els actors, des de les bases fins al capdamunt de l'estat, el diàleg per resoldre les seves diferències i els líders que tinguin en compte l'opinió de les poblacions en lloc de recórrer a la violència o a la imposició. En aquest cas, a la comunitat internacional només se la necessitarà per acompanyar a un Estat central que ja haurà fixat el marc d’actuació.
---------------------------------------------------------------------------------------------
1 L’any 2013, la RDC va sortir de la guerra entre el govern i la rebel·lió del Reagrupament Congolès per la Democràcia (RCD), que dividia el país en dos, per la signatura a Etiòpia d’un acord que posava les bases d’una solució global al conflicte que afectava l’Est de la RDC des de 1996. Sis sectors devien ser reformats molt a fons: la seguretat, l’autoritat de l’Estat, la descentralització, els serveis socials bàsics, les finances i la democratització.
2 Front d’Alliberament de Ruanda (FLR), acusat d’haver participat en el genocidi de 1994 a Ruanda.
3 Consell Nacional per la Renovació i la Democràcia.
4 Construïm la pau
En qualsevol cas, més que mai, l'estabilitat de la RD Congo sembla beneficiar-se de les accions d'estructures susceptibles de garantir-la. En efecte, després del traspàs pacífic del poder en el lideratge polític del país, el mateix any 2019 es va formar un govern de coalició entre els que ahir eren enemics. D'aquesta manera, l’elit del poder s'ha integrat en una estructura estable i constant durant 38 anys. De fet, el partit polític UDPS, de l'oponent històric Etienne Tshisekedi, té un eslògan simple i fàcilment entès per tothom: el poble primer.
En segon lloc, des de 2017, els resultats d'una avaluació del procés de desarmament, desmobilització i reinserció d’excombatents llançat el 2016 han mostrat els límits del procés i van destacar la necessitat d'involucrar actors comunitaris per aconseguir que els joves marxin dels grups armats de la més viable i sostenible. Per tant, no hauria de ser una qüestió d'agrupar els joves excombatents que han deposat les seves armes allunyant-los a les bases militars de Kitona o Kamina, a centenars de quilòmetres de les seves llars, sinó de conscienciar la comunitat d'acollida i els joves que han sortit de grups armats en una implicació mútua per la reinserció social d'aquests joves.
· Quin tipus d'orientació s'ha de proporcionar als joves acostumats a l’ús delictiu de les armes i que romanen a la comunitat que ha estat víctima dels seus abusos?
· Com tornar la confiança a les comunitats resilients, davant la manipulació de la por a perdre la seva terra, com és el cas en el territori de Shabunda envaït per la mineria i els operadors forestals?
· Què s'ha experimentat a la RDC per construir un procés de pau duradora per tal que els desmobilitzats no es tronin a mobilitzar?
01. De la necessitat de reduir la violència comunitària.
Des d'Ituri a Kivu Sud, segueixen els enfrontaments violents de grups armats aliats amb les comunitats ètniques, es tracta dels Hema i els Lendu a Ituri, dels Hutu i dels Nande i Hunde a Kivu Nord o dels Banyamulenge i els Babembe a Kivu Sud.
L'exèrcit nacional (FARDC) es troba a tots els fronts amb les seves deficiències logístiques i especialment amb les tècniques de guerra asimètrica o guerrilla. Cada comunitat aspira a organitzar la pròpia seguretat i el procés de seguretat col·lectiva roman estancada fins que la reforma del sector de seguretat, defensat en l'acord marc de la República Democràtica del Congo signada a Addis Abeba el 2013, es porta a terme1 .
A més a més, cal afegir les intervencions de grups armats estrangers, ja sigui l’ugandès ADF-NALU i el FDLR ruandès a Kivu Nord o el Burundian Red-TABARA a Kivu Sud, que deshumanitzen encara més unes poblacions ja molt empobrides, degut als desplaçaments forçats i per la pèrdua de vides. Així és com, de gener a març de 2019, una branca dissident dels FDLR2, els CNRD3, es va traslladar amb les seves armes i equips des de Kivu Nord a Kivu Sud a través dels territoris de Masisi, Kalehe, Kabare, Walungu i Mwenga abans de tornar sobre les seves passes, a partir del mes d'abril de 2019, per instal·lar-se al voltant del Parc Nacional de Kahuzi-Biega i de les mines de l’altiplà de Kalehe. Va ser d’aquí d’on els van expulsar durant les operacions militars que van començar al setembre de 2019 i que van conduir a la repatriació forçada a Ruanda dels combatents capturats i de les persones del seu entorn sense demanar-los-hi cap responsabilitat pels efectes de desestabilització de les poblacions que vivien a les zones de combat. Els que van escapar es van dispersar pels boscos i poblets, plantejant així un perill permanent pels vilatans.
02. Contribuir a la resiliència en les comunitats.
Com podem arribar a solucions comunes davant dels problemes que hem experimentat junts? Aquest és el problema que inspira les iniciatives experimentades per organitzacions de la societat civil per tal de trobar mecanismes que posin les persones congoleses influents en condicions de parlar entre si, sense els obstacles que suposa l'obligació de respectar les relacions jeràrquiques. Aquestes persones són ben a prop de la població als pobles, a la ciutat o a la capital del país.
Durant l'últim trimestre de 2019, representants dels Banyamulenge, Bavira, Babembe i Bafuliiru, així com els grups armats de la seva obediència, van convocar un diàleg social a Uvira, del qual ha sortit un Comitè de Defensa que acaba de convocar, aquest febrer passat a Kinshasa, els seus dirigents que vivien a la capital. Els resultats d'aquestes dues trobades serviran per engegar un procés de pau, reconciliació i cohesió social que s'està redactant per decisió del cap d'estat. Serà pilotat com a part dels mecanismes per supervisar la implementació de l'acord marc d'Addis Abeba sobre la RDC. En cas d'èxit, aquest procés haurà contribuït a l'establiment d'una cultura de negociació i diàleg que substitueixi l'ús de la violència per plantejar exigències o reivindicacions.
A continuació, després de l'anàlisi de la pèrdua de confiança col·lectiva dels ciutadans en les institucions del seu estat, ha aparegut una altra iniciativa que s'ha posat en marxa gradualment per eliminar els joves dels grups armats i reintegrar-los a la comunitat a través d'un enfocament psicosocial. De fet, des de 2014, l'ONG Acció per la Pau i la Concòrdia, acompanya la implementació del programa Tujenge Amani! 4(PTA) amb el suport financer del Departament federal suís d'Afers Exteriors (DFAE), a través de la seva ambaixada a la República Democràtica del Congo. El programa té com a objectiu reduir la violència comunitària a través de l'augment de la resiliència de les comunitats per promoure la pau duradora en els territoris de Kabare, Kalehe, Shabunda, Walungu i Walikale. A l'escenari, cal establir un grup d'actors polítics i socials amb seu a Kinshasa, que poden donar suport a la promoció dels resultats i desafiaments que requereixen decisions a nivell nacional.
Finalment, des del començament del 2020, s'ha observat una presa de consciència sobre la necessitat de coordinar totes les iniciatives encaminades a reduir la conflictivitat a la comunitat. La presidència de la República ha encarregat la coordinació del mecanisme de seguiment de l'acord marc d'Addis Abeba per unir tots els processos de desmobilització. La iniciativa més interessant és compartir experiències en espais polítics de la comunitat local amb parlamentaris provincials i nacionals. Els coneixements i temes de camp es comparteixen amb persones que poden transmetre'ls en els espais de presa de decisions.
03. A manera de conclusió.
La construcció una casa comença pels fonaments i els fonaments, en aquest cas, consisteixen en tallar l'herba sota els peus de la violència justificada per reivindicacions ciutadanes no satisfetes i de vegades ni tant sols ateses. Al final, aquesta és l'esperança que s'ha de reconstruir, especialment entre els joves.
Per aconseguir-ho, s'intenten algunes experiències per estimular els actors, des de les bases fins al capdamunt de l'estat, el diàleg per resoldre les seves diferències i els líders que tinguin en compte l'opinió de les poblacions en lloc de recórrer a la violència o a la imposició. En aquest cas, a la comunitat internacional només se la necessitarà per acompanyar a un Estat central que ja haurà fixat el marc d’actuació.
---------------------------------------------------------------------------------------------
1 L’any 2013, la RDC va sortir de la guerra entre el govern i la rebel·lió del Reagrupament Congolès per la Democràcia (RCD), que dividia el país en dos, per la signatura a Etiòpia d’un acord que posava les bases d’una solució global al conflicte que afectava l’Est de la RDC des de 1996. Sis sectors devien ser reformats molt a fons: la seguretat, l’autoritat de l’Estat, la descentralització, els serveis socials bàsics, les finances i la democratització.
2 Front d’Alliberament de Ruanda (FLR), acusat d’haver participat en el genocidi de 1994 a Ruanda.
3 Consell Nacional per la Renovació i la Democràcia.
4 Construïm la pau