Les dones que escapen del conflicte de l’M23 a l'est de la República Democràtica del Congo i que busquen seguretat en els campaments de desplaçaments estan en risc de violació i agressió sexual, ja que una resposta humanitària, sense fons suficients, no les manté segures.
La manca d'ajuda alimentària està obligant les dones desplaçades, especialment les mares de família, a aventurar-se fora dels campaments a la recerca de recursos i treball. Això les està exposant davant dels depredadors, segons el que afirmen les dones desplaçades pel conflicte.
"No rebem assistència, així que estem obligades a sortir del camp", va dir Furaha *, que viu en un campament al territori de Masisi, a la província de Kivu Nord. Va dir que, al març, la va violar un terratinent després de robar plàtans. "Si ens atrapen fora del camp, ens violen", va dir.
Els rebels de l’M23, recolzats per Ruanda, han estat lluitant contra l'exèrcit congolès des de finals de 2021. Els esforços regionals i internacionals de manteniment de la pau i de mediació no han aconseguit resoldre el conflicte, tot i que les hostilitats han disminuït des de l'alto el foc de l'abril.
Les dones i les nenes s'han vist especialment afectades pels combats. Hi ha hagut informes de desenes de violacions per part de combatents de l’M23 i altres grups armats, així com d’assalts dins dels llocs del desplaçament i per homes armats desconeguts en zones fora dels camps.
A tot el Kivu Nord, on estan actives l'M23 i desenes d'altres milícies, hi ha hagut un augment del 37% de la violència de gènere en els tres primers mesos del 2023 en comparació amb el mateix període de l'any passat, i s’han denunciat milers de casos.
Malgrat aquest augment, els programes de protecció internacional, que inclouen assessorament sobre traumes i altres serveis per a supervivents de violacions, s'enfronten a una bretxa aproximada del 70% en el finançament per al 2023, segons l'organisme de coordinació d'ajuda d'emergència de l'ONU, OCHA.
La manca de suport ha suposat una càrrega per les voluntàries locals, conegudes com a agents de protecció, per atendre les supervivents de violència sexual. Aquestes voluntàries, procedents de les mateixes desplaçades, operen sense finançament de les ONG, però sovint estan de guàrdia en qualsevol moment.
"De vegades, estic dormint a la nit i em truquen per dir-me que hi ha un cas", va dir Clautilde Harerimana, de 55 anys, que treballa com a oficial de protecció al camp de desplaçats de Kalinga de Masisi, que és anterior al conflicte de l'M23.
Harerimana va dir que la majoria de les dones que ha ajudat van ser violades mentre buscaven menjar fora del campament. Va afegir que havia documentat personalment 19 casos d'agressió sexual en els primers cinc mesos del 2023.
Un nombre "catastròfic" de casos
La RDC ha encapçalat durant molt de temps les llistes de crisis humanitàries desateses, però la situació ha empitjorat significativament des que l'M23, liderat per tutsis congolesos, i que afirma estar protegint de les amenaces la comunitat, va ressorgir després d'una pausa de 10 anys.
A Kivu Nord, fins a 2,3 milions de persones han estat desplaçades des que el conflicte es va intensificar al voltant del març del 2022. Un gran nombre es troben al voltant de Goma, la capital de la província i centre de les oficines de l'ONU i de les ONG, i al territori més remot de Masisi.
Malgrat les necessitats creixents, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) té actualment una manca de finançament d'uns 750 milions de dòlars. En el que va d'any, l'agència ha arribat a menys d'un terç dels 6,7 milions de persones amb fam a l'est del país.
Quan van ser entrevistades a l'abril i al maig, les persones desplaçades van dir a The New Humanitarian que aquest any només havien rebut una sola distribució d'aliments. Encara que en alguns campaments hi hagi grups d'ajuda mútua, les dones diuen que han hagut de sortir del camp per demanar ajuda a granges properes o per recollir llenya dels boscos, que després venen per aconseguir un petit benefici.
En els últims mesos, les denúncies d'agressions sexuals contra aquestes dones desplaçades han arribat a un "nivell catastròfic", segons Metges Sense Fronteres (MSF), que va descriure el problema com una "emergència mèdica i humanitària", en una declaració feta al maig.
MSF va dir que només a la zona de Goma va atendre 674 víctimes durant les dues últimes setmanes d'abril, que sumen aproximadament 48 pacients al dia en sis dels camps on treballa MSF. L'ONG va dir a The New Humanitarian que també va atendre 123 casos de violació a l'abril, des de la seva base a la localitat de Masisi.
“Les xifres són alarmants, però hem de tenir en compte que moltes dones no busquen assistència sanitària, perquè tenen por de ser estigmatitzades per la comunitat”, va dir Alessandra Guidiceandrea, cap de missió de MSF, des de la capital, Kinshasa.
La recerca d'aliments fa que les dones siguin més vulnerables.
Mwamini*, de 27 anys, va dir a The New Humanitarian que va escapar dels atacs de l'M23 en una part rural de Masisi al gener i va arribar al campament de Kalinga, que està enfilat en els vessants que envolten la població de Masisi. A principis de maig va dir que encara no havia rebut cap ajuda alimentària.
A l'abril, la Mwamini va sortir del campament amb quatre dones més per buscar menjar a primeres hores de la tarda. Llavors, van aparèixer set homes armats, vestits amb una barreja d'uniformes militars i roba civil, segons Mwamini. Van colpejar les dones amb pals i dos la van violar.
Mwamini va dir que va rebre tractament en un hospital muntat per MSF a la ciutat de Masisi i que també va rebre l'assessorament de Harerimana, l'oficial de protecció designada pel campament.
Una història semblant va ser compartida amb The New Humanitarian per Kavira*, que va fugir del seu poble de Masisi al gener amb els seus fills. La família es va instal·lar al campament de Mayutsa, a la ciutat de Sake, a l'oest de Goma.
Un dia de maig, la Kavira va sortir del seu campament per buscar menjar. Va dir que només havia planejat un viatge curt, però fora del campament va ser atacada per dos homes armats que li van demanar sexe i la van amenaçar amb armes quan ella es va negar.
Li van tapar la boca, la van subjectar, la van retenir i la van violar, va dir a The New Humanitarian. "Eren alts, portaven uniformes, uniformes militars": això és tot el que va poder recordar Kavira, que té 30 anys.
Traumatitzada i amb dolor, va tornar al seu campament i va buscar Picuna Mitutso, una altre oficial de protecció voluntària que ajuda les dones desplaçades que han estat agredides sexualment.
"Estava en una situació molt, molt dolenta", va dir Mituso. "Vaig deixar tot el que estava fent i immediatament la vaig portar a un hospital proper."
Més tard, Mitutso va escriure el nom de la Kavira en un petit quadern. Els seus relats escrits a mà descriuen com dues dones més van ser violades després d'abandonar el camp al març, i altres tres van ser violades a l'abril, inclosa una noia de 16 anys.
Conflicte continu
En un correu electrònic a The New Humanitarian, el PMA (Programa Mundial d'Aliments) va dir que estava intentant "augmentar i reforçar" les seves activitats, però no va respondre les preguntes formulades per escrit sobre els vincles entre la manca d'ajuda alimentària i la violència sexual.
UNICEF afirma que proporciona serveis mèdics i psicosocials a quatre campaments de Goma i s'ha associat amb Heal Africa, un hospital i una fundació local, per establir espais segurs per a dones i nenes.
Tot i així, aquests programes no aborden el problema de la manca d'aliments i les males condicions de vida, que les dones desplaçades denuncien com la causa principal de veure’s forçades força vegades a sortir del camp i aventurar-se per zones perilloses .
Els intents de resoldre el conflicte de l'M23 també estan fallant. Els líders de l'M23 diuen que continuaran lluitant fins que s'escoltin les seves queixes, però el govern congolès no sembla disposat a iniciar un diàleg polític.
Tot i que un alto el foc a l'abril va fer que l'M23 es retirés d'algunes de les zones que controlava a Masisi i als territoris de Rutshuru, el grup ha mantingut la seva ala administrativa en zones no ocupades i continua instal·lat a la ciutat comercial de Bunagana, que es troba a la frontera amb Uganda.
En absència d'una assistència fiable per a les supervivents de la violència sexual, Mituso , l'oficial de protecció de Mayutsa, va dir que li agradaria suport per obrir el seu propi espai de reunió, perquè pugui assessorar les dones que han estat agredides de manera segura i en privat.
“He estat entrenada per això. És la meva feina". Va dir Mitutso, explicant que anteriorment havia servit com a assessora de salut sexual al seu poble natal. "La meva comunitat m'ha escollit".
Mwamini, la supervivent del camp de Kalinga, va dir que estava preocupada per la possibilitat d'atacs futurs. "Crec que això pot tornar a passar", va dir, "tinc por d'anar al camp a buscar menjar".
*S'han canviat els noms per protegir les identitats a causa del motius de seguretat.
La traducció i el suport logístic van ser proporcionats per Mattathias Safai Hangi, un investigador congolès. Editat per Tom Brady i Philip Kleinfeld.
Traducció al català per la Lliga dels Drets dels Pobles
“The New Humanitarian is not responsible for the accuracy of the translation.”
–––––
The New Humanitarian puts quality, independent journalism at the service of the millions of people affected by humanitarian crises around the world. Find out more at www.thenewhumanitarian.org.