El passat 27 de juny, els ministres d'Afers Exteriors de Ruanda i de la RDC van signar un Acord de pau amb la mediació dels Estats Units. D’una banda, algunes veus crítiques han titllat aquest acord de “comèdia” i de “paravent” per facilitar l’espoliació dels recursos minerals congolesos per part dels Estats Units, cosaque el converteix en un acord comercial més que no pas de pau. De l’altra, la societat civil denuncia la seva exclusió de les negociacions i amenaça de mobilitzar-se contra aquest “teatre”. Però, en absència d’una estructura estatal sòlida, quin marc regula les iniciatives de la societat civil?
També hi ha qui hi veu un blanqueig de la responsabilitat de Ruanda i del M23 en les massacres massives comeses, sense possibilitat de recórrer a la justícia  de transició per esclarir la veritat, fer justícia, obtenir reparacions i garantir la no repetició dels crims. A més, en el territori sostret a l’autoritat de l’Estat congolès, el saqueig de l’or, del coltan i de les terres rares del Kivu corre el risc de ser blanquejat.
 
En la seva homilia del diumenge 8 de febrer de 2025, el cardenal Ambongo, arquebisbe catòlic de Kinshasa, demanà diàleg: «Diàleg és la paraula sagrada que ens pot ajudar a sortir de la situació actual.» Al juliol, en una roda de premsa, digué: «Heu sentit la solució proposada per l’acord de Washington. Esteu en guerra pels minerals. Arriba el Gran Trump i diu: us reconciliaré i vosaltres em doneu els minerals. Ho va intentar a Ucraïna i no va funcionar.»

Com es pot beneficiar el poble congolès d’aquest acord? On podem dipositar l’esperança d’una pau duradora als Grans Llacs africans?

➤ Un avenç important a favor de la pau als Grans Llacs
Amb la signatura dels acords de pau de Washington, Ruanda i la RDC han conclòs amb èxit el seu diàleg per a la pau i han prioritzat la diplomàcia per establir una entesa mútua. Aquest acord posa en relleu el conflicte que els enfronta. De fet, l’acord tracta tant de la desavinença com dels camins de solució que ambdós països acorden.
Cal destacar també que, arran d’aquest acord, l’agressió contra la RDC ha estat reconeguda públicament per Ruanda, que l’admet sota el terme de "mesures defensives". Aquesta denominació implica enfrontaments armats en territori congolès amb el pretext de defensar Ruanda. En realitat, aquestes suposades mesures són responsables de les conseqüències del conflicte; la malnutrició, les malalties i les morts directes i indirectes que pateixen les zones del país on es produeixen els combats.

➤ Un obstacle important en el camí cap a la pau
Tot i que aquest acord fa referència a les resolucions de l’ONU que demanen a Ruanda la retirada del seu exèrcit del territori congolès, no preveu ni sancions en cas d’incompliment ni mesures coercitives que obliguin les parts signants a respectar-lo. Washington només promet descarregar la fúria de la seva còlera sobre qui incompleixi l’acord.
Encara pitjor; la presència actual de l’AFC/M23 constitueix un obstacle important per a la implementació de l’acord. De fet, per moltes mesures que es prenguin a Kinshasa per aplicar aquest acord, és impossible fer-les respectar a les zones sota control rebel. Aquest és l’objectiu de les negociacions de Doha, al Qatar, entre la RDC i el moviment rebel. Es tracta de trobar una fórmula perquè, quan es prenguin mesures a Kinshasa, s’apliquin també a Goma. De fet, els diàlegs de Doha entre el govern congolès i la rebel·lió AFC/M23 es duen a terme sota una forta pressió diplomàtica, política i militar nord-americana. Al M23 se li exigeix que cessi les seves activitats armades, sense cap pretensió de legitimitat estatal.
Tanmateix, com que el saqueig dels recursos congolesos a l’est del país es fa a plena llum del dia i beneficia els rebels, hi haurà cap contrapartida prou convincent perquè acceptin abandonar una activitat tan lucrativa, si alhora les mateixes operacions de saqueig i venda de recursos es duen a terme per part de les autoritats congoleses, especialment a Katanga, amb complicitats internes i externes?

➤La rebel·lió confronta la comunitat internacional amb fets consumats
Tot i que l’ONU i la comunitat internacional no reconeixen el canvi de sobirania imposat per la força, la realitat sobre el terreny les obliga a tractar amb les autoritats de facto per tal de facilitar l’alto el foc, les negociacions de pau o l’accés a l’ajuda humanitària.
L’UNICEF ha hagut de col·laborar amb els rebels de l’AFC/M23 perquè els alumnes de darrer curs de les zones controlades pels rebels poguessin participar en la prova nacional de final de secudària, coneguda com a Exàmens d’Estat. Els metges de l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF) només poden fer evacuacions mèdiques amb l’autorització i sota la supervisió dels rebels. La Monusco i la SADC (Comunitat per al Desenvolupament dels Estats de l’Àfrica Austral) han signat acords amb l’AFC/M23 perquè el seu personal militar i civil es pugui moure dins del territori sota ocupació rebel. L’agència de cooperació suïssa, DDC, ha rehabilitat 40 km de carretera a l’illa d’Idjwi en col·laboració amb els rebels. I ha estat sota la supervisió de l’AFC/M23 que han començat els treballs de manteniment i desminatge de l’aeroport internacional de Goma per part de la societat “Àfrica per la Lluita Anti Mines” (AFRILAM) i UNMAS (Servei d'Acció contra les Minesde les Nacions Unides). I només hi podran aterrar els avions autoritzats per Ruanda, a través dels rebels.
És per això que les conseqüències d’aquesta ocupació i administració de facto són enormes:

 
I la rebel·lió va encara més enllà. El 10 de juliol de 2025, les autoritats ugandeses van reobrir les duanes frontereres de Bunagana i Ishasha amb l’AFC/M23 com a representants de la RDC, a qui van anomenar «Congo Oriental» en els discursos oficials.
 
➤Implicació dels congolesos per a una millor governança del seu país
Amb la publicació de l’últim informe de l’Oficina de Control de les Despesa Pública (ODEP), la ràbia creix. Segons aquest informe, malgrat la mobilització rècord d’ingressos celebrada pel govern, les despeses d’inversió local es realitzen amb absoluta opacitat. El resultat? El 70% del pressupost de l’Estat congolès és absorbit pel pagament de salaris, primes, logística i funcionament de les institucions. Els congolesos no entenen com i per què, en un país en guerra, el ministre d'Esports i Lleure acaba de signar un contracte de 10 milions d'euros anuals perquè el FC Barcelona llueixi a les mànigues de les samarretes dels seus jugadors "RD Congo, el cor d'Àfrica". És aquesta una prioritat per al desenvolupament de l'esport a la RDC?
Davant d'aquesta situació, els membres de la comunitat de Katanga, les ONG i els treballadors estan prenent mesures; han contactat amb ambaixades i, actualment, han posat un plet a Bèlgica contra Tshisekedi, la seva família i la màfia que els envolta, amb l’objectiu de denunciar la depredació dels recursos minerals de Katanga mitjançant l'ús de l'aparell estatal en complicitat amb els pitjors comerciants xinesos i libanesos. S'ha presentat una denúncia dels fets a la Fiscalia Federal Belga a Brussel·les.
 
Fins i tot a les zones sota control rebel, les forces vives no romanen inactives i es sostenen en les decisions d'organitzacions regionals:

• Es percep un compromís ciutadà per a denúncies tant aviat com sigui possible: les xarxes socials recullen en temps real imatges que caldria conservar per fer-les valer com a prova de crims de guerra i greus violacions dels drets humans.

• Els informes i les sancions contra Ruanda i els seus còmplices a la RDC es multipliquen. Si es mantenen i s’apliquen, la rebel·lió haurà de cedir en algun moment i posar fi a les reivindicacions mitjançant la violència. La Resolució 2773 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides és vinculant per a Ruanda, reconegut com a agressor de la RDC.

• La guerra ha obligat la classe política dirigent a Kinshasa a revisar les seves actituds i a mostrar-se més responsable en la direcció del país. Ja no es tracta de canviar la constitució, ni dels múltiples viatges del president, i encara menys de les comissions ocultes en la logística de seguretat. Després de la derrota, la qüestió de l’exèrcit és a la taula dels responsables de la presa de decisions.

• Les dues principals organitzacions subregionals africanes implicades directament en la crisi congolesa es van reunir al febrer de 2025 per apropar els seus punts de vista i enfocaments amb la finalitat de resoldre la crisi a l’est de la RDC. Al febrer de 2025, la Comunitat Econòmica dels Països de l’Àfrica Oriental (EAC) i la Comunitat de Desenvolupament dels Països de l’Àfrica Austral (SADC) van publicar el Comunicat que recollia les conclusions de la seva trobada a Dar es Salaam, a Tanzània. En aquest document es recomana la retirada de les forces estrangeres, es proposen esforços per assegurar les vies navegables entre Goma i Bukavu, la reobertura de l’aeroport de Goma i la formulació de suggeriments sobre altres intervencions de facilitació relacionades. Les iniciatives conjuntes de l’EAC i la SADC van donar lloc, el 17 de març de 2025, a un full de ruta per posar fi al conflicte a l’est de la RDC.

• Els líders religiosos defensen l’opció d’una dinàmica liderada pels congolesos per buscar una pau duradora. La Conferència Episcopal de Bisbes Catòlics (CENCO) i l’Església Protestant de Crist al Congo (ECC) dirigeixen el «Pacte Social per la Pau i La Bona Convivència», que té l’ambició d’agrupar totes les parts implicades al voltant d’una taula per dialogar sense considerar-se enemics. 
 Malgrat el govern basat en el terror instaurat pel nou poder a les zones sota ocupació rebel, ja han començat a sorgir accions ciutadanes de resistència. A Bukavu, el 17 de març de 2025, es va dur a terme una jornada de «ciutat morta» - mentre que a Goma una protesta similar va ser reprimida el 20 de març de 2025 – per denunciar el confinament de facto, la continuació de les matances i els robatoris a mà armada, l’actitud d’orgull i menyspreu de les noves autoritats, així com la imposició de taxes arbitràries alienes a la realitat del moment.

• Atacs esporàdics de sabotatge per part de grups de resistents patriotes demostren que la rebel·lió no té suport popular.

• Els congolesos complementen i donen suport als avenços diplomàtics mitjançant el teatre, la cançó i esdeveniments culturals.

A tall de conclusió

Cal un enfocament multidimensional per resoldre els conflictes armats a la RDC. Això comporta la diplomàcia, la reforma del sector de la seguretat, la bona governança i la implicació de les forces vives per donar suport i beneficiar-se de les mesures adoptades. També cal abordar les causes profundes dels conflictes, com ara l’explotació il·legal dels recursos naturals, les tensions ètniques, la manca d’infraestructures i les migracions no gestionades.
En efecte, cal finalment acceptar l’evidència. Encara que el conflicte en curs s’aturés de manera immediata, les qüestions de governança a la RDC continuarien intactes i seguirien representant una amenaça per a la unitat del país i la cohesió social. Per això, una pau duradora als Grans Llacs suposa la creació d’institucions que ofereixin una alternativa als discursos d’exclusió i a la violència. En aquest sentit, cal encoratjar la iniciativa dels Pares de les Esglésies per afavorir el diàleg intercultural i transfronterer, basant-se en la recerca en ciències humanes i socials, amb l’objectiu de deixar a les noves generacions un llegat positiu, en què les persones siguin solidàries les unes amb les altres i no pas oposades.
Després d’haver signat amb Ruanda l’acord de pau de Washington, la RDC avança en la bona direcció cap a una pau duradora mitjançant un diàleg franc i constructiu amb la rebel·lió de l’AFC/M23, amb l’objectiu d’assolir una estabilitat interna que li permeti recuperar la serenitat necessària per aplicar l’acord signat i posar en pràctica els seus compromisos. En efecte, només en cas d’estabilitat les empreses nord-americanes podran implicar-se plenament en la cadena de subministrament de les seves fàbriques a partir de la RDC i passant per Ruanda de manera segura.