Introducció històrica

El nom Congo té el seu origen en els natius bakongo, Congo era la designació genèrica de qualsevol dels territoris centrats d’una manera aproximada pel riu Congo, o el seu conjunt.

La República Democràtica del Congo compta amb una rica i variada història que s’inicia amb els primers immigrants bantusRegne del Congo a mitjan segle XV. Aquest fou el primer estat que es coneix a la regió. Es va anomenar regne lunda, creat per un guerrer de nom Kongolo —més endavant s’ha anomenat Katanga i actualment rep el nom de Shaba. que varen arribar a la zona, la qual es convertiria en l’epicentre del gran.

Posteriorment, les exploracions del doctor David Livingstone (entre 1840 i 1870) van fer arribar a Europa les primeres notícies d’aquesta regió.

El 1876, el rei Leopold II de Bèlgica va fundar l’Associació Internacional per a l’Exploració i Civilització del Congo. Aquest rei va aconseguir una gran fortuna utilitzant el treball esclau dels natius en l’explotació de goma i marfil. S’estima que 10 milions de congolesos van morir per treballs forçats, la fam i les exterminacions sistemàtiques en el regnat de Leopold II.

Les formes extremes d’explotació no es modificaren substancialment quan l’estatut del territori va canviar, el 1908, pel de colònia belga. La força militar era empleada constantment per sotmetre la resistència anticolonial i protegir la pròspera mineria de coure i altres metalls a Katanga.

Després de la colonització belga, el 1960 es va establir la república independent. Patrice Lumumba va ser designat primer ministre en guanyar les primeres eleccions lliures legislatives. Però després de cinc anys d’extrema inestabilitat i descontentament civil, Joseph-Désiré Mobutu, ara tinent general, amb el suport de la CIA, va portar a terme un cop d’estat amb el qual assoliria el poder del país el 1965. Sota la dictadura de Mobutu Sese Seko, la RD DEL CONGO passa a anomenar-se el Zaire. Les transnacionals que operaven al país van considerar que ell era l’home adequat per imposar l’ordre necessari a la RD DEL CONGO. Aquesta dictadura, però, es va caracteritzar per la repressió contra la dissidència política, les greus violacions dels drets humans i l’enriquiment de les elits mobutistes a través de l’espoliació dels recursos naturals en benefici propi (període anomenat de la pax corrupta).

La caiguda de Mobutu el 1997 a causa de l’avenç dels rebels a tot el país, va donar lloc a l’entrada com a governant de Laurent-Désiré Kabila i va provocar l’inici d’una greu guerra civil que degeneraria en l’anomenada Primera Gran Guerra Africana, una de les guerres més complexes del segle XX a causa de la participació de diferents països veïns, interessos d’empreses estrangeres i els mateixos conflictes interns de la RD DEL CONGO.

Des del 2003, el país viu una calma tensa sota la direcció d’un govern de transició dirigit per Joseph Kabila (fill de l’anterior governant). El 2006 es van celebrar les primeres eleccions lliures des de feia 40 anys en la vida independent del país. Kabila va obtenir el 45% dels vots i el suport de l’oest del país, i l’antic líder rebel Jean-Pierre Bemba va rebre el suport del 20%, amb una victòria clara a les províncies de l’est.