Rwanda

Ruanda en l’actualitat: algunes dades importants sobre el país.

Nom: República de Ruanda.
Població: 9.725.000 habitants 
Capital: Kigali
Data de la independència de Bèlgica: 1 de juliol de 1962

DEMOGRAFIA:
Densitat: 368 hab./km²
Extensió: 26.340 km²., amb una superfície d’aigua de 1390 km2 (5,3%) i el punt més alt del país (pic Karisimbi) és de 4519 m. Ruanda és un altiplà situat entre 1200 i 2000 m. d’altitud.
Costa: 0 Km.
Llacs: Llac Kivu d’uns 2700 km². Riu Kagera que dóna naixement al Nil i molts altres llacs petits del país.
Fronteres: Uganda (nord), Burundi (sud), Tanzània (est), RD del Congo (oest). Un total de 893 km.
Creixement demogràfic: 2,8 % (2005-2010)
Població urbana: 21% (2009)
Refugiats: després del genocidi de 1994, amb la matança de més d’un milió de tutsis i hutus moderats, uns 2.000.000 de persones fugen del país: més d’un milió a la RDC, uns 500.000 a Tanzània i uns 270.000 a Burundi.  En els camps de refugiats de la RDC es cometran massacres de milers i milers de persones. També consten uns 150.000 desplaçats interns. Dades de HCR (Haut Commissariat des Nations Unies pour les Refugiés i veure informe de Nacions Unides agost 2010)

SOCIETAT:
Grups ètnics: Hutus, Tutsis i Twas
Religions: Catòlics (55% aprox.), protestants (26% aprox.) adventistes (11% aprox.) musulmans (5% aprox.) i creences indígenes.
Llengües oficials: kinyarwanda, anglès i francès. Altres llengües: Bantu i kiswahili.

SALUT:
Taxa natalitat: 40 per mil habitants (2009)
Mortalitat infantil: 111 per 1000. Infants de < de 5 anys (2011).

Esperança de vida:  55,4 anys (2011)
Índex afectació SIDA: 2,80 %

EDUCACIÓ:
Alfabetització: 70,7%

ÚS DE LA TERRA:
Terra cultivable: aprox. 45,56 %. Terra fèrtil i muntanyosa (anomenada terra de les mil colines)
Superfície forestal: poc significant  No hi ha dades.
Exportacions: té, cafè, or, acer. Turisme .
Principal producte d’exportació : cafè (43% dels ingressos  de les exportacions. 2000)
Economia de subsistència pel 90% de la població
Exportacions a: Indonèsia, Xina, Alemanya com a països més importants
Importacions de: Kenya, Alemanya, Bèlgica com a països més importants

POLÍTICA:
Forma d’Estat: República presidencialista. Ruanda està dividida en 5 províncies.
Sistema de govern: multi-partits
President actual: Paul Kagamé (des de 1994) És un ex-rebel. Pertany a la ètnia Tutsi. En les eleccions d’agost 2010 obté el 94,3% dels vots, acusat d’exercir una repressió violenta (assassinat d’un opositor  entre d’altres ‘) ‘contra membres de l’oposició.
Paul Kagamé va neixer a Ruanda, però de petit va anar a viure a Uganda, on milers de Tutsis es varen refugiar i organitzar-se. Des de 1990 liderà el RPF (Rwandan Patriotic Army), format per molts Tutsis ruandesos expatriats.
Primer Ministre: Bernard Makuza
Membre de: ONU( Organisation de Nations Unies), UA ( Union Africaine) i la Commonwealth.

ECONOMIA:
PIB per habitant: 320$ç
Repartició PIB per sectors:
Agricultura: aprox: 43,%
Industria: aprox. 15%. Les dades referent a la mineria no estan disponibles.
Serveis: aprox. 42%
PIB per càpita: 900$ (2009)
Creixement anual: 6% (2007)Ruanda va ser anomenat el Top Reformer  (millor reformador) en el món en el World Bank’s Doing Business  Report 2010.
GNI (Gross national income ) per càpita: 410 4USA (B.M. 2008)
Despeses Educació: 3,8% del PIB
Despesa defensa: 2,7% del PIB
Deute extern: 12,5% del PIB. (2008)
En 1998 Ruanda es considera elegible per la iniciativa referent als  HIPC (Heavily Indebted Poor Countries), iniciativa impulsada pel FMI (Fons Monetari Internacional ) i del BM (Banc Mundial) en 1996, que proposa la cancel·lació del deute a canvi d’un programa de reforma en el camp econòmic en acord amb el FMI i el BM. En 2005, Ruanda aconsegueix el anomenat punt de culminació i el FMI i el BM atorguen la reducció del deute. (informació sobre la iniciativa i els seus requisits , veure diferents informe s(1)
Posició segons l’Índex de Percepció de Corrupció del Transparency International 2008: nº 89 sobre 189. (2009)

POBRESA:
Població per sota del nivell de pobresa : 60% (2001)Human Poverty Index (HPI-1): nº 100 sobre 135 països 2007 PNUD

IDH:
Posició segons IDH: nº 167 sobre 182 (2007) (0,460) PNUD
Posició segons IDH:nº 166 (2011)

(L’IDH - Índex de desenvolupament humà- és una mesura comparativa de l’esperança de vida, l’alfabetització, l’educació i nivells de vida corresponent a països de tot el món)
Posició Índex desenvolupament relacionat amb gènere: 167 sobre 177. 2008 (PNUD)

COMUNICACIÓ:
Classificació mundial premsa 2009: nº 157 entre 175 països
Classificació mundial premsa 2011:nº 156 entre 179 països

Segons Reporters Sense Fronteres, la situació és difícil..

FORCES ARMADES:
Forces armades del govern: 45.000 (IRIN)
Exercit del aire: 1000 persones
Exercit terra: 32.000 persones

Alguns apunts històrics:
En 1931, l’administració belga introdueix a Ruanda carnets d’identitat amb la menció ètnica. A la època, els Tutsi es beneficien  d’un prejudici favorable d’homes intel·ligents, de grans senyors, dotats d’un sentit innat de l’organització i els Hutus son considerats com a bon servidors, menys intel·ligents i dotats per a realitzar treballs manuals. (Annex 1. Chronologie . La justice belge face au génocide rwandais de Vincent Ntezimana, l’Harmattan).
Al mars de 1957, es publica el “manifeste dels bahutu” , protestant contra el monopoli dels batutsi en els àmbits econòmics i politics i reivindicant més justícia i equitat i al juny 1957 es crea el “Mouvement social Hutu” amb l’objectiu de democratitzar les institucions del país.
En 1959 morí el Rei  Mutara III Rudahigwa , segueix l’aixecament dels camperols contra els notables tutsi i Bèlgica decreta l’estat d’excepció anomenant el coronel Guy Logiest com a resident militar.
En 1960, se celebren les primeres eleccions municipals, en un clima de violència ètnica. Boicot per part de l’UNAR (Union Nationale du Rwanda).
Al febrer 1973 , massacres anti-tutsi iniciades en les escoles, molts tutsi són expulsats de les escoles i dels establiments públics.
5 de juliol 1973: cop militar que portà el general Habyarimana (hutu) al poder. Tindrà un control absolut sobre el país (un sol partit, el MRND:Mouvement révolutionnaire national pour le développement, fins 1991). El govern de Habyarimana utilitzarà també les targetes d’identitat ètniques.
1979: creació en Uganda  de la RANU: (Rwandese Alliance National Unity), que es convertirà en el FPR (en anglès, Rwandese Patriotic Front). En 1982, el nou règim ugandès de Milton Obote expulsà tots els Banyarwanda (refugiats ruandesos i ugandesos pro Ruanda) acusats d’haver donat suport al Dictador Idi Amin Dada. Les autoritats ruandeses només els acollí de manera provisional. Museveni organitzà el “National resistance Army” amb el suport de refugiats ruandesos, desertors de l’exèrcit ugandès i comença una rebel·lió contra el règim de Milton Obote.
1986: Museveni arribà al poder a Uganda. Es beneficià de l’ajuda material del règim de Kigali i va prometre solucionar el tema dels refugiats, integrant-los en Uganda.
En 1987, La RANU esdevé l’actual FPR (Front Patriotique Rwandais).
En 1990, el general Habyarimana es pronuncià en favor de reformes politiques i l’acceptació dels partits politics. Rebels del FPR ataquen Ruanda des d’Uganda amb equipament militar ugandès. Segueixen massacres anti-tutsis a Kibilira i detencions (a Kigali) de milers de persones acusades de complicitat amb els rebels del FPR.
Gener 1992: primera condemna pública (en Bèlgica) dels actes de violència de les milícies  hutus Interahamwe, milícies de joves afiliats al MRND  Mouvement républicain national pour la Démocratie et le Développement).
Agost de 1993: signatura dels acords de Pau (Acords de Arusha) entre el govern ruandès i el FPR. Aquest acord preveu la repartició del poder i la fusió dels exercits i en novembre de 1993 arriben les tropes de la MINUAR (missió de Nacions Unides en Ruanda).
Abril 1994: Assassinat del president Juvenal Habyarimana (“accident” d’avió).
Genocidi de 1994: més d’un milió de Tutsis i Hutus moderats són assassinats per part d’Hutus radicals i l’exèrcit.
Exodi de 2 milions de Hutus i Tutsis cap al Zaire (RD Congo) i altres països veïns.
El 20 d’octubre 1994 Amnesty International acusà l’APR (Armée Patriotique Rwandaise) d’haver  assassinat milers de civils.
En 1994, Radio Tele Libre Mille Collines (RTLM) va ser un vehicle de la virulenta propaganda anti-tutsi.
Instal·lació del FPR en el govern amb Paul Kagamé.
 
(1)informes del  CADTM i  El alivio de la deuda en Africa : hacia la reducción de la Pobreza? De Gemma Cairó i Cespedes  i Artur Colom Jaén )  
Fonts:
Jeune Afrique. L’Etat de l’Afrique 2009.
Orinfor: Rwanda Bureau of Information and  Broadcasting
New York Times: http://topics.nytimes.com
Official Website of The Republic Of Rwanda.
 El alivio de la deuda en Africa : hacia la reducción de la Pobreza? De Gemma Cairó i Cespedes  i Artur Colom Jaén ) 
PNUD
FAO
www.cadtm.org
www.bbc
www.irin.org
El Estado del Mundo 2009 Ediciones
ONU
BBC  news Country profile
Le Monde Diplomatique
La justice belge face au génocide rwandais de Vincent Ntezimana, l’Harmattan).
Informes Drets Humans Amnesty International 2008-2009.
Congo, een geschiedenis , David Van Reybrouck , De Bezige Bij  Amsterdam. 2010
Braeckman ,C.2009: Vers la deuxième indépendance du Congo. Brussel.
Reyntjens,F.2009: De grote Afrikaanse oorlog: Congo in de regionale geopolitiek,1996-2006. Antwerpen.