Ètnia pigmea amenaçada

L’ètnia pigmea es caracteritza per la seva diversitat de tribus, idiomes i països on es localitza. En l’actualitat, les diferents tribus pigmees estan molt allunyades entre si i parlen diferents idiomes, tot i que comparteixen el mateix costum: totes viuen a la selva, menys les de Ruanda. En conjunt són unes 250.000 persones i viuen als països centreafricans: la RD del Congo, el Congo, el Camerun, Gabon, la República Centreafricana, Ruanda, Burundi i Uganda.

Pèrdua d’hàbitat i sosteniment


Aquest grup indígena congolès viu a la selva, i és precisament a la selva on està prevista la tala de boscos un cop finalitzada la inestabilitat econòmica i la guerra civil. Això farà que les persones que hi viuen es trobin en una conjuntura crítica. Gran part del país encara no ha estat afectat per la tala industrial. Però això està a punt de canviar perquè els organismes internacionals, com el Banc Mundial i l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura de l’ONU (FAO), han previst un ‘desenvolupament’ extensiu dels boscos de la RD del Congo. Potencialment podrien obrir-se desenes de milions d’hectàrees a las empreses del sector de la fusta. Els drets i la subsistència de milions de persones estarien en perill.

Víctimes de la marginació

A la RD del Congo el poble pigmeu ha viscut la discriminació per partida doble: per part de la resta de població no indígena del país i també la procedent dels soldats de les diferents faccions durant el conflicte. O sigui, ja abans de la guerra era un poble marginat, però el conflicte n’ha agreujat la situació.Per exemple, pobles dels boscos com els pigmeus twa de l’est de la RD del Congo han sofert impactes traumàtics. A més del tractament brutal a mans d’una o altra facció, que ha inclòs casos de canibalisme i informes de genocidi, el poble pigmeu ha patit també l’esgotament dels recursos alimentaris silvestres, explotats pels exèrcits, les milícies i els milers de refugiats que van fugir del conflicte.

Extermini denunciat al Tribunal Penal Internacional


El Grup Internacional pels Drets de les Minories (GDM) ha denunciat davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Haia els actes d’extermini que estan patint els pigmeus bambuti de la República Democràtica del Congo a les selves d’Ituri i del Kivu de mans de les forces controlades per l’actual vicepresident congolès, Jean-Pierre Bemba.

Aquesta organització ha afirmat en l’informe presentat al TPI —que conté vídeos amb testimonis alarmants de les víctimes des de juliol de 2002— que els atacs contra aquesta tribu africana inclouen “assassinats en massa, actes de canibalisme, violacions sistemàtiques i el saqueig i la destrucció dels poblats” de pigmeus.

Els presumptes autors dels actes genocides que pateix aquesta tribu són, segons el GDM, les forces rebels RCD-Goma (tant abans com després de la seva integració en les Forces Armades de la RD del Congo), les faccions de la guerrilla hutu ruandesa interahamwe i les milícies combinades de l’MLC/RCD-N, liderades per Bemba, que controlen el nord-est del país.

El director del GDM, Mark Lattimer, va denunciar que els crims han estat comesos “contra pobles pacífics que mai han agafat les armes i són les víctimes silencioses del conflicte i de l’explotació dels recursos naturals” de la selva d’Ituri, una zona rica en recursos i freqüentada per forces rebels.

Lattimer també va exigir al TPI que “persegueixi i castigui” els autors d’aquests crims “sense tenir en compte quin sigui el seu càrrec” perquè la pau duradora a la República Democràtica del Congo i la supervivència dels pigmeus bambuti depèn “del final de la impunitat quasi completa que existeix en els abusos dels drets humans”.

Els líders pigmeus fan sentir la seva veu

El mes d’abril de 2007 els pobles pigmeus de les diferents regions centreafricanes van celebrar una conferència de 5 dies de duració a la República del Congo. El seu objectiu era la recerca de vies per posar fi a la discriminació contra les seves formes de vida. Aquest fòrum internacional ha pretès donar veu a aquestes comunitats tradicionals, permetre’ls compartir les seves experiències i debatre amb els governs africans i les agències internacionals les millors maneres de protegir i millorar la seva qualitat de vida.En referència amb el conflicte de la RD del Congo, la Xarxa d’Associacions Autòctones Pigmees del Congo va assegurar que “el final de la guerra no és el final de les atrocitats”. Calen, per tant, més mesures de protecció per a aquest poble un cop acabi la guerra perquè la situació de marginalitat no es mantingui.

Declaració de Nacions Unides pels drets dels indígenes

Així doncs, a causa de les injustícies històriques que han patit els indígenes de tot el món, el 7 de setembre de 2007 s’aprova en el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides la Declaració sobre els drets dels pobles indígenes. Aquest document reconeix els indígenes com a patrimoni comú de la humanitat que cal protegir. Defensa el seu dret a estar lliures de qualsevol discriminació. Els reconeix també el dret a la lliure determinació perquè siguin ells qui triïn la seva condició política, així com el tipus de desenvolupament econòmic, social i cultural més adequat a les seves circumstàncies. La Declaració la van votar a favor 144 estats. Hi va haver 4 vots en contra (Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i els Estats Units) i 11 abstencions, entre les quals destaquen els estats africans de Burundi, Kenya i Nigèria. La seva oposició a la declaració es deu al fet que consideren que mesures com la de la lliure determinació podria permetre a alguns grups indígenes declarar la independència dels seus territoris.

Fonts:

Minority Rights Group International.
www.minorityrights.org

Survival.
www.survival.es