La dona i la societat civil davant el conflicte
Genocidi contra les dones
Els greus abusos en matèria de drets humans han estat generalitzats sobre el conjunt de la població civil i continus al llarg del conflicte (violència, amenaces, robatoris, desaparicions …), però han impactat severament en les dones, com és la violència sexual o els desplaçaments forçats.
Segons ONU, des de l’inici del conflicte s’han registrat almenys 200.000 casos de violència sexual, però aquesta xifra és considera molt moderada i conservadora, ja que moltes víctimes no denuncien. Només l’any 2012 ja es van registrar 15.654 casos de violencia sexual ( segons UNFPA- United Nations Population Funds).
La violència i la discriminació contra la dona congolesa no només ve marcada per la situació de conflicte que atempta directament contra la seva seguretat i la seva vida, sinó que també evidencia les desigualtats de gènere existents en la societat: costums retrògrads, violència domèstica, exclusió del dret de successió, discriminació per accedir a la terra, escassa presència en els òrgans de presa de decisions tant en l’àmbit polític com en el familiar, abandonament escolar, inseguretat en la vellesa.
Per lluitar contra aquestes desigualtats i contra la violència, el paper de la dona congolesa és clau. Però la seva participació està condicionada per la pau, la llibertat i la seguretat.
La dona davant el conflicte, el seu cos com a camp de batalla
Genocidi contra les dones
Els greus abusos en matèria de drets humans han estat generalitzats sobre el conjunt de la població civil i continus al llarg del conflicte (violència, amenaces, robatoris, desaparicions …), però han impactat severament en les dones, com és la violència sexual o els desplaçaments forçats.
Segons ONU, des de l’inici del conflicte s’han registrat almenys 200.000 casos de violència sexual, però aquesta xifra és considera molt moderada i conservadora, ja que moltes víctimes no denuncien. Només l’any 2012 ja es van registrar 15.654 casos de violencia sexual ( segons UNFPA- United Nations Population Funds).
La violència i la discriminació contra la dona congolesa no només ve marcada per la situació de conflicte que atempta directament contra la seva seguretat i la seva vida, sinó que també evidencia les desigualtats de gènere existents en la societat: costums retrògrads, violència domèstica, exclusió del dret de successió, discriminació per accedir a la terra, escassa presència en els òrgans de presa de decisions tant en l’àmbit polític com en el familiar, abandonament escolar, inseguretat en la vellesa.
Per lluitar contra aquestes desigualtats i contra la violència, el paper de la dona congolesa és clau. Però la seva participació està condicionada per la pau, la llibertat i la seguretat.
La dona davant el conflicte. El seu cos com a camp de batalla
Diferents grups armats han utilitzat i continuen utilitzant la violència sexual com a arma de guerra.
A escala individual, se sotmet la víctima mitjançant el terror que provoquen els abusos sexuals. Les conseqüències físiques, emocionals i psicològiques perduren durant molt de temps i s'agreugen a causa del difícil accés a l’assistència mèdica i psicològica. Sovint, els atacs contra les dones i les nenes tenen lloc mentre desenvolupen les tasques quotidianes —buscar llenya i aigua, cultivar les terres o anar al mercat— o durant les incursions als pobles dels grups rebels, que també cometen actes d’agressió física, pillatges, morts. Nombroses violacions, també, s’han comès al voltant dels camps o llocs on viuen les persones desplaçades.
A escala col·lectiva, es pretén humiliar i terroritzar tota una comunitat, o castigar-la per la seva suposada col·laboració amb l’enemic. Es pot arribar a destruir el seu teixit social i familiar a causa de la marginació que patirà. Aquesta estigmatització reforça la invisibilitat de les agressions. Moltes víctimes no denuncien per por a les represàlies, a ser rebutjades, per manca de protecció i de seguretat o per les dificultats d’accés a la justícia.
Tanmateix, la reducció de la violència derivada del conflicte no ha significat disminució dels casos de violència sexual. Les organitzacions locals de l’est del país adverteixen que som davant un greu problema social. Alerten que, en els darrers anys, han augmentat els casos de violacions comeses per civils
El Dr. congolès Mukwege va obtenir el Premi Sajarov a la Llibertat de Consciencia 2014, un reconeixement a a seva tasca incansable: més de 15 anys lluitant contra la violència sexual utilitzada com arma de guerra. Treballant sota l’amenaça, per tal de denunciar la situació que és viu a la RDC , defensar els drets de les dones, lluitar contra la violència sexual i les seves atroces i destructores conseqüències per les nenes,noies i dones .
El Dr. Mukwege forma part dels incansables activistes, periodistes, defensors dels drets humans congolesos i congoleses que ,tot i les innumerables adversitats, no deixen de lluitar i denunciar la situació del seu país.
Constructores de pau i participació política
“Jo no sento que estiguem en pau quan les armes callen. Jo sentiré la pau quan les veus de les dones puguin ser escoltades” .Claudine Muyala Tayaye Bibi.
La dona ha estat històricament discriminada en la participació en els processos de pau portats a terme al seu propi país. Alhora, s’ha esbiaixat la realitat i només s’ha ofert d’ella una imatge de víctima passiva del conflicte, mentre que el seu lideratge i actuació com a mediadora o negociadora de pau ha estat invisibilitzat.
El cas de la RD del Congo no n’és una excepció. Així doncs, la necessitat d’oferir protecció específica dels drets de les dones en els conflictes armats i de recollir la feina d’organitzacions de dones en la construcció de la pau, ha estat finalment reconeguda pels organismes internacionals. Aquest reconeixement a la importància de l’enfocament de gènere s’ha vist reflectit en l’adopció de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre la dona, la pau i la seguretat de l’any 2000. A la RD del Congo també hi ha hagut dones que treballen per la pau i en defensa dels drets humans. Les activistes són innombrables. Des de Claudine Muyala Tayaye Bibi, una activista que ha impartit tallers i seminaris sobre gènere i conflictes per tal de formar líders comunitaris, a Caddy Adzuba, periodista i Premi Julio Anguita Parrado 2009 o Justine Matsika, presidenta de SVFS i també premiada pel Govern holandès amb el el Human Rights Tulip. (2008)
També, són nombroses les associacions femenines i de la societat civil congolesa que lluiten aferrissadament per promoure els drets de la dona, perquè les dones en preguin consciència i es mobilitzin per reivindicar-los. D'altres també donen resposta als abusos constants contra les dones congoleses i les seves dures conseqüències. Acompanyen víctimes en els processos de recuperació, reinserció o justícia, i sovint els proporcionen un espai perquè hi puguin expressar els seus problemes i trobar solucions o orientació.
“Aconseguir la supressió de les disposicions discriminatòries contra les dones en la legislació congolesa (capacitat per contractar el matrimoni, gestió del patrimoni dels esposos, elecció del domicili conjugal, repressió de l’adulteri, elecció del nom dels fills, exercici de l’autoritat parental) i per a la defensa dels drets dels nens. Lluiten pel dret al treball (contra l’autorització marital en el contracte laboral, reconeixement d’alguns avantatges socials per a les dones com són les ajudes familiars i l’atenció mèdica) i pel dret de successió (lluita per eliminar els obstacles que impedeixen a les dones gaudir plenament dels seus drets de successió). Les dones també lluiten pels seus drets polítics, com és el cas de les accions de gran envergadura que van dirigir les dones a Sun City el 2002 i que van aplanar el camí per aconseguir l’adopció del principi de paritat home-dona a la Constitució (article 14).” (Cuma, Judith i Mushigo, Yvette. «La seguretat de les dones al Kivu Sud: un obstacle que impedeix la seva participació». Revista Papers [en línia])
Fonts:
Irin News. www.irinnews.org
Campanya Perill de riqueses de la Lliga dels drets dels Pobles
Escola de Cultura de Pau: http://escolapau.uab.cat/
The New York Times. Violaciones salvajes avivan el traumático conflicto de Congo. El País. 18 de octubre de 2007.
Umoya – Comités de Solidaridad con el África Negra. www.umoya.org
Comitè Internacional de la Creu Roja. www.icrc.org
Amnistia Internacional. www.amnesty.org