L’Alt–Comissari de les Nacions Unides pels refugiats (HCR), Filippo Grandi, desitja que el govern congolès revisi la seva decisió de no participar en la Conferència de Ginebra. “Desitjo que el govern de la RDC participi a la Conferencia Internacional dels donants prevista el 13 d’abril a Ginebra perquè crec que és la veu la més important”. Tanmateix opina que algunes observacions fetes pel govern haurien de considerar-se. La RDC ha decidit no assistir a la conferencia humanitària de Ginebra. El vice primer ministre i ministre d’Àfers exteriors, Leonard She Okitundu denuncia la posició L3(*), explicant que es tracta del nivell de gravetat el més elevat, és à dir una categorització que projecta una imatge catastròfica extrema i generalitzada. Considera que la situació humanitària de la RDC s’assimila a alguns països del món “ on es desenvolupen guerres d’alta intensitat comprometent armades de diversos països amb bombardejos massius i recurrents des de fa molts anys i acompanyat d’una destrucció de l’Estat”. Per Filippo Grandi, les discussions en curs podran fer evolucionar la situació. “ Em sembla una important oportunitat de trobar-nos, nosaltres, els agents humanitaris amb el govern, per tal de presentar les necessitats humanitàries del país, de la seva gent i de la gent que acull, és a dir les persones refugiades, junts per tal de enfortir el nostre missatge i obtenir més recursos que els que tenim ara.”
Per l’altra banda, l’Association africaine des droits de l’homme (ASADHO) estima que la decisió del govern de no participar a la Conferència, no té en compte les realitats del terreny. El president de l’Associació, Jean-Claude Katende afirma que la RDC viu una situació de crisi des de fa molts anys.
« Es reconegut per tothom, incloent per alguns membres del govern, que els esdeveniments ocorreguts en el Kasaï han obligat molts dels nostres compatriotes a fugir dels seus pobles i que d’altres ara són persones refugiades en d’altres països. Les poblacions de la regió de l’Est pateixen atacs de grups armats des de fa molts anys. Cal afegir els fets de Tanganyika, en la regió d’Ituri » sosté Jean-Claude Katende per tal de demostrar la legitimitat d’aquesta conferència en benefici de les poblacions congoleses .
“Però no s’ha fet res de concret. Pensem que la comunitat internacional pot aprofitar aquesta oportunitat per mobilitzar fons per tal d’ajudar aquestes persones pràcticament oblidades pel govern congolès.”Ha recordat que el govern congolès havia organitzat una conferència de pau en el Kasaï i diferents resolucions es varen acordar per tal d’ajudar persones desplaçades i refugiades.
Per Jean-Claude Katende, quan es governa un país, s’ha de tenir en compte el be comunitari, l’ interès general i preocupar-se de les persones que disposen només dels mitjans de protecció del seu país.
Per l’altra banda, l’Association africaine des droits de l’homme (ASADHO) estima que la decisió del govern de no participar a la Conferència, no té en compte les realitats del terreny. El president de l’Associació, Jean-Claude Katende afirma que la RDC viu una situació de crisi des de fa molts anys.
« Es reconegut per tothom, incloent per alguns membres del govern, que els esdeveniments ocorreguts en el Kasaï han obligat molts dels nostres compatriotes a fugir dels seus pobles i que d’altres ara són persones refugiades en d’altres països. Les poblacions de la regió de l’Est pateixen atacs de grups armats des de fa molts anys. Cal afegir els fets de Tanganyika, en la regió d’Ituri » sosté Jean-Claude Katende per tal de demostrar la legitimitat d’aquesta conferència en benefici de les poblacions congoleses .
“Però no s’ha fet res de concret. Pensem que la comunitat internacional pot aprofitar aquesta oportunitat per mobilitzar fons per tal d’ajudar aquestes persones pràcticament oblidades pel govern congolès.”Ha recordat que el govern congolès havia organitzat una conferència de pau en el Kasaï i diferents resolucions es varen acordar per tal d’ajudar persones desplaçades i refugiades.
Per Jean-Claude Katende, quan es governa un país, s’ha de tenir en compte el be comunitari, l’ interès general i preocupar-se de les persones que disposen només dels mitjans de protecció del seu país.
