S’hi van abordar dos eixos: la millora de la justícia a partir d’altres mecanismes de justícia transnacional per abordar crims passats i actuals, així com l’ampliació del sistema formal amb un altre de més informal i multidimensional, prioritzant el rol de la justícia du coûtume. En aquesta sessió hi van participar els següents experts en la matèria: Jérémie Agalia Sindani, Christian Mwando, Abdoul Aziz Thioye i Éric Nsenga. Així, Marie Arena, eurodiputada a la Comissió Europea, va poder recollir les diferents perspectives i recomanacions d’aquests actors polítics, així com de la participació de més de 200 persones a través del xat. I és que l’objectiu de la conferència era definir les prioritats que hagués identificat la societat civil congolesa per a poder treballar-les amb actors experts i gestionar-les mitjançant les institucions congoleses i europees. En altres paraules, donar suport a la reestructuració de les institucions judicials per a posar fre a la impunitat actual i redefinir, alhora, les relacions entre la Unió Europea i la República Democràtica del Congo.

En definitiva, la sessió va posar de manifest que el sistema judicial ha quedat obsolet i que, per tant, ha perdut la seva raó de ser. Per a revertir la situació, es van extreure les següents propostes: calen projectes multidimensionals, amb una forta participació de la societat civil i la centralitat de les víctimes. Alhora, cal que els projectes comparteixin aquests tres valors, traduïdes en línies de treball primordials:

• Sensibilització DDHH per a generar consciència col·lectiva. No tenen sentit si la població civil no els coneix.
• Apropiació de DDHH i espais de recuperació per a treballar la memòria del passat, la cura i així posar en alça el valor de la vida.
• Veritat i reconciliació per a viure al país i amb els països veïns.

Per últim, si fem una comparativa amb la Lliga dels Drets dels Pobles (LDP) i les tres organitzacions congoleses amb qui treballem; és a dir, Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l'Enfant (FJDF), Association pour la Défense des Droits de la Femme (ADDF) et Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), veiem que aquests tres últims aspectes coincideixen plenament amb els nostres valors i, per tant, amb les línies de treball que portem a terme. Sense una sensibilització que generi una apropiació de DDHH, no és possible ni la veritat ni la reconciliació.