Un triomf diplomàtic per a Kinshasa
Des de fa dècades, l’est de la República Democràtica del Congo és escenari de conflictes mortífers, alimentats per rivalitats geopolítiques, interessos econòmics pels minerals estratègics i la instrumentalització de grups armats. La signatura d’aquest acord, després de tres dies de negociacions intenses sota la supervisió de la sotssecretària d’Estat nord-americana per a Afers Polítics, Allison Hooker, marca un punt d’inflexió. El text preveu el respecte de la integritat territorial, la fi de les hostilitats, el desarmament dels grups rebels i fins i tot un marc de cooperació econòmica regional.
Si els detalls complets de l’acord es mantenen en secret, els observadors assenyalen que la RDC en surt enfortida. Les reivindicacions congoleses – sobretot la sobirania sobre les seves províncies orientals i la desmilitarització de les faccions recolzades per Kigali – semblen haver estat incorporades amb força en el text final. En canvi, les exigències ruandeses, sovint percebudes com a desmesurades, apareixen marginades. Una prova que la balança de poder ha decantat a favor de Kinshasa, recolzat pel pes diplomàtic nord-americà.
El paper clau de Washington i Doha
L’administració Trump, a través del seu assessor per a Àfrica, Massad Boulos, celebra aquest progrés. Els Estats Units, juntament amb Qatar, han aconseguit allà on altres han fracassat: imposar un diàleg directe entre les dues nacions enemigues. La signatura oficial, prevista per al 27 de juny en presència del secretari d’Estat Marco Rubio, podria obrir el camí cap a una cimera entre els presidents congolès i ruandès a la Casa Blanca. Una perspectiva que consolidaria aquest acostament sense precedents."
Queda per veure si aquest compromís es traduirà en actes concrets. Els mecanismes de seguretat comuna, el retorn dels refugiats i la gestió dels recursos naturals seran altres tants reptes a afrontar. Però una cosa és clara: l'AFC/M23, privada del seu padrí ruandès, ve com el seu somni de reconquesta s'esvaeix. Per a les poblacions martiritzades de l'est congolès, aquest acord ofereix finalment un raig d'esperança d'estabilitat.
Confiem que Kinshasa i Kigali sabran honorar les seves promeses. Perquè, més enllà de les paraules, és el futur d'una regió sencera el que s'està jugant.
La pau, per fi?
Des de fa dècades, l’est de la República Democràtica del Congo és escenari de conflictes mortífers, alimentats per rivalitats geopolítiques, interessos econòmics pels minerals estratègics i la instrumentalització de grups armats. La signatura d’aquest acord, després de tres dies de negociacions intenses sota la supervisió de la sotssecretària d’Estat nord-americana per a Afers Polítics, Allison Hooker, marca un punt d’inflexió. El text preveu el respecte de la integritat territorial, la fi de les hostilitats, el desarmament dels grups rebels i fins i tot un marc de cooperació econòmica regional.
Si els detalls complets de l’acord es mantenen en secret, els observadors assenyalen que la RDC en surt enfortida. Les reivindicacions congoleses – sobretot la sobirania sobre les seves províncies orientals i la desmilitarització de les faccions recolzades per Kigali – semblen haver estat incorporades amb força en el text final. En canvi, les exigències ruandeses, sovint percebudes com a desmesurades, apareixen marginades. Una prova que la balança de poder ha decantat a favor de Kinshasa, recolzat pel pes diplomàtic nord-americà.
El paper clau de Washington i Doha
L’administració Trump, a través del seu assessor per a Àfrica, Massad Boulos, celebra aquest progrés. Els Estats Units, juntament amb Qatar, han aconseguit allà on altres han fracassat: imposar un diàleg directe entre les dues nacions enemigues. La signatura oficial, prevista per al 27 de juny en presència del secretari d’Estat Marco Rubio, podria obrir el camí cap a una cimera entre els presidents congolès i ruandès a la Casa Blanca. Una perspectiva que consolidaria aquest acostament sense precedents."
Queda per veure si aquest compromís es traduirà en actes concrets. Els mecanismes de seguretat comuna, el retorn dels refugiats i la gestió dels recursos naturals seran altres tants reptes a afrontar. Però una cosa és clara: l'AFC/M23, privada del seu padrí ruandès, ve com el seu somni de reconquesta s'esvaeix. Per a les poblacions martiritzades de l'est congolès, aquest acord ofereix finalment un raig d'esperança d'estabilitat.
Confiem que Kinshasa i Kigali sabran honorar les seves promeses. Perquè, més enllà de les paraules, és el futur d'una regió sencera el que s'està jugant.
La pau, per fi?
