La crisi de seguretat a Goma, la capital de Kivu Nord, a la RD Cel Congo, es va deteriorar bruscament després dels últims enfrontaments amb l’exèrcit regular del Congo amb el suport dels milicians Wazalendo, que van acabar amb la presa de la ciutat pels rebels ruandesos AFC-M23 els dies 27 i 30 de gener. La població estava aterrida, i les primeres persones que van començar a sortir de la ciutat ho van fer tres dies després de l’ocupació dels guerrillers. El CICR parla de més de 3.000 morts durant els enfrontaments, però a dia d'avui les detencions arbitràries, segrestos i assassinats continuen sent una realitat a la ciutat ocupada.
Durant la presa de la ciutat de Goma, es van registrar múltiples casos d'agressions, abusos sexuals i violència. Els centres de salut en van fer un seguiment i van parlar dels casos diaris, però sense xifres exactes. Ara bé, la informació creuada parla de més de 50 casos de violació al dia. Cal destacar que altres víctimes que han patit aquests incidents de violació durant aquests dies no ho han denunciat per por a represàlies dels bandits que deambulen per tot arreu. Per aquesta raó es van identificar els autors de les agressions sexuals només en uns casos, deixant-ne fora d’altres sense comptabilitzar.
Les víctimes han identificat sovint l'M23 pels seus uniformes militars i les armes, i també per la llengua kinyarwanda i de vegades pel swahili. Els Wazalendo i les FARDC per la llengua: unes vegades el lingala, i d’altres el swahili. Aquests últims, però, no porten vestits militars complets: només un barret, o una camisa, pantalons o sabates i amb armes de foc. De vegades tampoc no porten armes, sinó només un pal, una arma blanca, etc. En tots aquests casos, les agressions sexuals es duen a terme amb impunitat i les víctimes no saben com presentar una denúncia pel fet de la inexistència de jutjats, advocats o de la policia que tenien. A part de les masmorres instal·lades, unes 6 a la ciutat (Mount Goma, Kituku, el Benediciton, la Gran Barrera, Monigi i Mungunga) no hi ha cap òrgan judicial que funcioni, els advocats i defensors dels drets humans també s'amaguen i alguns ja van fugir de la ciutat. La justícia popular s'ha practicat en algunes parts de la ciutat, especialment al nord, on els lladres són linxats i cremats vius als carrers dels barris sense esperar la intervenció de la policia de l'M23, i això, de vegades, manté a ratlla els lladres. Els casos de violació no es denuncien públicament per por, però també per vergonya de les dones de ser estigmatitzades per la comunitat.
Actualment, les activitats econòmiques es veuen paralitzades després de saquejos i actes vandàlics contra persones i institucions públiques. Fins i tot els bancs romanen tancats, així com l'aeroport internacional, deixant diverses famílies sense feina.
La resistència de la societat civil
Els actors de la societat civil alguns encara estan a l'exili i altres amagats, com a conseqüència de les amenaces que han patit. Algunes organitzacions de la societat civil (OSC) van començar a intentar treballar, però des del mes de març d’amagat, sota la por. Algunes altres continuen treballant a porta tancada per por, ja que el moviment guerriller havia demostrat clarament que no volia escoltar la societat civil, perquè ja hi eren ells per reivindicar les mateixes accions.
Fins ara, no s'ha establert una comunicació clara entre les OSC i la coordinació de l’M23 sobre quines activitats estan permeses i quines estan prohibides. No hi ha espai per al diàleg per por a represàlies. El 8 de març, però, algunes associacions van desafiar la por i van organitzar una jornada de pregària per la pau en la qual els nous líders civils van participar i van transmetre un missatge de pau.
A nivell de la nostra associació, la Synergie des Femmes pour les Victimes des Violences Sexuelles (SFVS), les activitats a la ciutat de Goma es limiten a la capacitació de dones i nenes supervivents de violència sexual i vulnerables quant a l’autocura en els àmbits socioeconòmic i psicològic dels casos de trauma al centre de Bulengo . Durant aquest mes està prevista una conscienciació sobre el maneig mèdic dels casos de violació en menys de 72 hores per animar les víctimes a desafiar la por i buscar tractament malgrat la por per salvar les seves vides.
Més enllà de Goma
A les zones que encara no han estat ocupades, les activitats de les OSC continuen amb normalitat a les zones segures, però hi ha incertesa. Això afecta als projectes, perquè es veuen obligats a revisar els seus calendaris, ja que els seus pressupostos estan pensats per a un període determinat i les organitzacions no saben quant de temps queda per l’alliberament del territori o si encara els rebels s’apoderen d’una altra ciutat o territori.
Es multipliquen les peticions, sobretot fora del país, perquè es tinguin en compte les opinions de les OSC en la construcció de la pau i especialment que es tinguin en compte les necessitats de les dones i els joves, la presència de les OSC en el diàleg entre bel·ligerants i la traçabilitat dels minerals congolesos, una de les causes de la guerra.
Comencen a sorgir campaments gestionats per les OSC, però algunes són sospitoses de ser pro-M23 i estan creant un clima de desconfiança palpable entre activistes i ciutadans. Però també entre les mateixes OSC, cosa que fa aparèixer els riscos de bloquejar els esforços per aconseguir la cohesió i trobar solucions comunes per a la construcció de la pau.
Justine Masika Bihamba
Presidenta de Synergie des Femmes pour les Victimes des Violences Sexuelles (SFVS)
Goma
Durant la presa de la ciutat de Goma, es van registrar múltiples casos d'agressions, abusos sexuals i violència. Els centres de salut en van fer un seguiment i van parlar dels casos diaris, però sense xifres exactes. Ara bé, la informació creuada parla de més de 50 casos de violació al dia. Cal destacar que altres víctimes que han patit aquests incidents de violació durant aquests dies no ho han denunciat per por a represàlies dels bandits que deambulen per tot arreu. Per aquesta raó es van identificar els autors de les agressions sexuals només en uns casos, deixant-ne fora d’altres sense comptabilitzar.
Les víctimes han identificat sovint l'M23 pels seus uniformes militars i les armes, i també per la llengua kinyarwanda i de vegades pel swahili. Els Wazalendo i les FARDC per la llengua: unes vegades el lingala, i d’altres el swahili. Aquests últims, però, no porten vestits militars complets: només un barret, o una camisa, pantalons o sabates i amb armes de foc. De vegades tampoc no porten armes, sinó només un pal, una arma blanca, etc. En tots aquests casos, les agressions sexuals es duen a terme amb impunitat i les víctimes no saben com presentar una denúncia pel fet de la inexistència de jutjats, advocats o de la policia que tenien. A part de les masmorres instal·lades, unes 6 a la ciutat (Mount Goma, Kituku, el Benediciton, la Gran Barrera, Monigi i Mungunga) no hi ha cap òrgan judicial que funcioni, els advocats i defensors dels drets humans també s'amaguen i alguns ja van fugir de la ciutat. La justícia popular s'ha practicat en algunes parts de la ciutat, especialment al nord, on els lladres són linxats i cremats vius als carrers dels barris sense esperar la intervenció de la policia de l'M23, i això, de vegades, manté a ratlla els lladres. Els casos de violació no es denuncien públicament per por, però també per vergonya de les dones de ser estigmatitzades per la comunitat.
Actualment, les activitats econòmiques es veuen paralitzades després de saquejos i actes vandàlics contra persones i institucions públiques. Fins i tot els bancs romanen tancats, així com l'aeroport internacional, deixant diverses famílies sense feina.
La resistència de la societat civil
Els actors de la societat civil alguns encara estan a l'exili i altres amagats, com a conseqüència de les amenaces que han patit. Algunes organitzacions de la societat civil (OSC) van començar a intentar treballar, però des del mes de març d’amagat, sota la por. Algunes altres continuen treballant a porta tancada per por, ja que el moviment guerriller havia demostrat clarament que no volia escoltar la societat civil, perquè ja hi eren ells per reivindicar les mateixes accions.
Fins ara, no s'ha establert una comunicació clara entre les OSC i la coordinació de l’M23 sobre quines activitats estan permeses i quines estan prohibides. No hi ha espai per al diàleg per por a represàlies. El 8 de març, però, algunes associacions van desafiar la por i van organitzar una jornada de pregària per la pau en la qual els nous líders civils van participar i van transmetre un missatge de pau.
A nivell de la nostra associació, la Synergie des Femmes pour les Victimes des Violences Sexuelles (SFVS), les activitats a la ciutat de Goma es limiten a la capacitació de dones i nenes supervivents de violència sexual i vulnerables quant a l’autocura en els àmbits socioeconòmic i psicològic dels casos de trauma al centre de Bulengo . Durant aquest mes està prevista una conscienciació sobre el maneig mèdic dels casos de violació en menys de 72 hores per animar les víctimes a desafiar la por i buscar tractament malgrat la por per salvar les seves vides.
Més enllà de Goma
A les zones que encara no han estat ocupades, les activitats de les OSC continuen amb normalitat a les zones segures, però hi ha incertesa. Això afecta als projectes, perquè es veuen obligats a revisar els seus calendaris, ja que els seus pressupostos estan pensats per a un període determinat i les organitzacions no saben quant de temps queda per l’alliberament del territori o si encara els rebels s’apoderen d’una altra ciutat o territori.
Es multipliquen les peticions, sobretot fora del país, perquè es tinguin en compte les opinions de les OSC en la construcció de la pau i especialment que es tinguin en compte les necessitats de les dones i els joves, la presència de les OSC en el diàleg entre bel·ligerants i la traçabilitat dels minerals congolesos, una de les causes de la guerra.
Comencen a sorgir campaments gestionats per les OSC, però algunes són sospitoses de ser pro-M23 i estan creant un clima de desconfiança palpable entre activistes i ciutadans. Però també entre les mateixes OSC, cosa que fa aparèixer els riscos de bloquejar els esforços per aconseguir la cohesió i trobar solucions comunes per a la construcció de la pau.
Justine Masika Bihamba
Presidenta de Synergie des Femmes pour les Victimes des Violences Sexuelles (SFVS)
Goma