Quines dificultats tenen les dones de l’est de la RD del Congo per accedir a la justícia?
Les dones a la nostra regió són considerades de segon rang, marginades, no poden accedir a les oportunitats de formació o de presa de decisions en la comunitat. No accedeixen a la justícia perquè no tenen la informació fiable per fer conèixer el seu problema a les instàncies de justícia, ni saben que poden denunciar el seu problema igual que els homes.
Impunitat: és aquest el problema principal que trobeu en el vostre context?
La impunitat és general en el context del país. Aquí a la regió, les lleis són abundants, però no s’apliquen. Els més forts aixafen els febles. Hi ha la banalització de la situació de les dones, i la impunitat es manté. Quan té els mitjans, un home pot pagar la seva llibertat i continuar aixafant la gent. Fins i tot, si arriben al procés judicial, poden subornar els responsables. La impunitat es troba en els òrgans administratius de decisió.
Tot i així, no us rendiu.
Continuem la nostra lluita perquè la gent conegui la llei. Perquè quan algú coneix la llei, la pot reclamar i reivindicar. La nostra esperança és que la impunitat disminueixi. Aquesta impunitat és una malaltia. L’Estat i la comunitat han de ser capaços d’aplicar la llei.
Amb la vostra feina, veieu canvis positius?
Nosaltres acompanyem les dones i els proporcionem assistència jurídica. Hi ha casos admesos que han tingut èxit, des de la policia fins al jutjat, i aquestes víctimes s’han sentit recuperades i valorades per la comunitat.
Qui és el culpable d’aquesta situació de violència i d’impunitat?
El culpable és el mateix estat congolès. Té l’encàrrec de protegir els ciutadans, de garantir la seguretat i de millorar les condicions de la població, i de fer respectar la llei, però no ho fa. L’Estat no sap imposar el seu poder. Tot i això, la població també ha de jugar el seu rol de responsabilitat. Podríem promoure allò que és positiu, legal, exigir a l’Estat que es desperti i ens protegeixi. Necessitem que altres Estats, amics del nostre país, intervinguin en solidaritat per donar suport i restablir la justícia i les estructures socials i polítiques.
Però la RD del Congo és un dels països més rics del món.
El país és ric, té uns potencials enormes, com ara els minerals. Està ple de recursos. Però l’estat congolès no té la voluntat de fer canvis, i ens manté en aquest cercle infernal.
Parlem de les causes de la violència que viu l’est del Congo.
El món no pot tancar els ulls davant del que estem vivint, dels problemes que estem denunciant. La qüestió de la guerra té moltes causes. Entre elles, els grups armats que ronden per aquí, i que creen el terror i la desolació. Reben el suport de gent del país, dels països veïns dels Grans Llacs, que volen beneficiar-se de la riquesa que hi ha aquí, la riquesa de la terra. Les multinacionals que treballen a favor seu, sense un retorn per millorar les condicions de la població, i que mantenen les milícies i no donen suport a l’exèrcit, poden ser còmplices del mal que estem vivint. El nostre problema és el de la inseguretat.
Quins són els riscos que corres per fer aquesta feina?
No és una feina fàcil. Nosaltres que tenim el coratge de denunciar, rebem amenaces i ens exposem a perills. He rebut amenaces anònimes per telèfon diverses vegades. “Ens emportarem els teus fills, matarem el teu marit, cremarem la vostra oficina!”. Les amenaces hi són sempre.
Malgrat tot, les dones no us rendiu.
Les dones constitueixen un teixit important dins la comunitat, tenen un paper important en la recerca de la pau. No podem esperar tenir pau en aquesta regió sense la participació de les dones. Han de participar en aquesta pau. Necessitem que moltes dones s’uneixin a la nostra lluita i els homes donin suport a la lluita, perquè no farem un món de dones sense homes.
Per què és important que Femmes Juristes pugueu seguir fent la vostra feina?
Algú que ha estat allunyat del seu dret, quan veu el seu agressor passar impunement i triomfant, aquella persona es preocupa, no està en pau. Però si aquesta persona [l’agressor] és castigada i respon per aquests fets, l’altra persona [l’agredida] es tranquil·litzarà, s’estabilitzarà. No es pot parlar de pau amb la impunitat. No hi ha pau sense sancions, no hi ha pau sense respecte per la llei, no hi ha pau sense l’aplicació rigorosa de la llei. Parlar de pau és parlar de justícia, de desenvolupament i de benestar.
Les dones a la nostra regió són considerades de segon rang, marginades, no poden accedir a les oportunitats de formació o de presa de decisions en la comunitat. No accedeixen a la justícia perquè no tenen la informació fiable per fer conèixer el seu problema a les instàncies de justícia, ni saben que poden denunciar el seu problema igual que els homes.
Impunitat: és aquest el problema principal que trobeu en el vostre context?
La impunitat és general en el context del país. Aquí a la regió, les lleis són abundants, però no s’apliquen. Els més forts aixafen els febles. Hi ha la banalització de la situació de les dones, i la impunitat es manté. Quan té els mitjans, un home pot pagar la seva llibertat i continuar aixafant la gent. Fins i tot, si arriben al procés judicial, poden subornar els responsables. La impunitat es troba en els òrgans administratius de decisió.
Tot i així, no us rendiu.Continuem la nostra lluita perquè la gent conegui la llei. Perquè quan algú coneix la llei, la pot reclamar i reivindicar. La nostra esperança és que la impunitat disminueixi. Aquesta impunitat és una malaltia. L’Estat i la comunitat han de ser capaços d’aplicar la llei.
Amb la vostra feina, veieu canvis positius?
Nosaltres acompanyem les dones i els proporcionem assistència jurídica. Hi ha casos admesos que han tingut èxit, des de la policia fins al jutjat, i aquestes víctimes s’han sentit recuperades i valorades per la comunitat.
Qui és el culpable d’aquesta situació de violència i d’impunitat?
El culpable és el mateix estat congolès. Té l’encàrrec de protegir els ciutadans, de garantir la seguretat i de millorar les condicions de la població, i de fer respectar la llei, però no ho fa. L’Estat no sap imposar el seu poder. Tot i això, la població també ha de jugar el seu rol de responsabilitat. Podríem promoure allò que és positiu, legal, exigir a l’Estat que es desperti i ens protegeixi. Necessitem que altres Estats, amics del nostre país, intervinguin en solidaritat per donar suport i restablir la justícia i les estructures socials i polítiques.
Però la RD del Congo és un dels països més rics del món.
El país és ric, té uns potencials enormes, com ara els minerals. Està ple de recursos. Però l’estat congolès no té la voluntat de fer canvis, i ens manté en aquest cercle infernal.
Parlem de les causes de la violència que viu l’est del Congo.
El món no pot tancar els ulls davant del que estem vivint, dels problemes que estem denunciant. La qüestió de la guerra té moltes causes. Entre elles, els grups armats que ronden per aquí, i que creen el terror i la desolació. Reben el suport de gent del país, dels països veïns dels Grans Llacs, que volen beneficiar-se de la riquesa que hi ha aquí, la riquesa de la terra. Les multinacionals que treballen a favor seu, sense un retorn per millorar les condicions de la població, i que mantenen les milícies i no donen suport a l’exèrcit, poden ser còmplices del mal que estem vivint. El nostre problema és el de la inseguretat.
Quins són els riscos que corres per fer aquesta feina?
No és una feina fàcil. Nosaltres que tenim el coratge de denunciar, rebem amenaces i ens exposem a perills. He rebut amenaces anònimes per telèfon diverses vegades. “Ens emportarem els teus fills, matarem el teu marit, cremarem la vostra oficina!”. Les amenaces hi són sempre.
Malgrat tot, les dones no us rendiu.
Les dones constitueixen un teixit important dins la comunitat, tenen un paper important en la recerca de la pau. No podem esperar tenir pau en aquesta regió sense la participació de les dones. Han de participar en aquesta pau. Necessitem que moltes dones s’uneixin a la nostra lluita i els homes donin suport a la lluita, perquè no farem un món de dones sense homes.
Per què és important que Femmes Juristes pugueu seguir fent la vostra feina?
Algú que ha estat allunyat del seu dret, quan veu el seu agressor passar impunement i triomfant, aquella persona es preocupa, no està en pau. Però si aquesta persona [l’agressor] és castigada i respon per aquests fets, l’altra persona [l’agredida] es tranquil·litzarà, s’estabilitzarà. No es pot parlar de pau amb la impunitat. No hi ha pau sense sancions, no hi ha pau sense respecte per la llei, no hi ha pau sense l’aplicació rigorosa de la llei. Parlar de pau és parlar de justícia, de desenvolupament i de benestar.
