.png)
Objectius, riscos i mancances del Reglament 3GT
Segons l'estudi, l'objectiu del Reglament 3GT és trencar els vincles entre l'extracció i el comerç amb els conflictes violents, la corrupció i la fragilitat estructural. Es pretén aconseguir un abastiment responsable de minerals en tota la cadena de subministrament entre importadors de la UE i proveïdors en les fases anteriors. Sempre, dins del marc de la deguda diligència, tal com estableixen els cinc passos de la Guia de la deguda diligència per a la responsabilitat de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE). Cal remarcar que aquestes importacions d'estany, tungstè, tàntal i or de la UE no són menors en la cadena global de subministrament. Només l'any 2019 la UE va importar 1.675.000kg d'or amb un valor estimat de 68.000 milions d'euros. I si comptem el total d'importacions mundials d'or la quantitat ascendeix a 300.000 milions d'euros.
L'estudi en qüestió posa de relleu dues de les principals deficiències del Reglament 3GT. En primer lloc, no inclou altres minerals que també ajuden a finançar conflictes, com ara el cobalt, el grafit natural, el liti o el níquel. En segon lloc, no aplica la importació de productes manufacturats (electrònics, automòbils o maquinària), tot i que les pràctiques d'alt risc que generen en les cadenes de subministrament són ben paleses. Així mateix, el Reglament 3GT genera tres riscos diferents:
Segons l'estudi, l'objectiu del Reglament 3GT és trencar els vincles entre l'extracció i el comerç amb els conflictes violents, la corrupció i la fragilitat estructural. Es pretén aconseguir un abastiment responsable de minerals en tota la cadena de subministrament entre importadors de la UE i proveïdors en les fases anteriors. Sempre, dins del marc de la deguda diligència, tal com estableixen els cinc passos de la Guia de la deguda diligència per a la responsabilitat de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE). Cal remarcar que aquestes importacions d'estany, tungstè, tàntal i or de la UE no són menors en la cadena global de subministrament. Només l'any 2019 la UE va importar 1.675.000kg d'or amb un valor estimat de 68.000 milions d'euros. I si comptem el total d'importacions mundials d'or la quantitat ascendeix a 300.000 milions d'euros.
L'estudi en qüestió posa de relleu dues de les principals deficiències del Reglament 3GT. En primer lloc, no inclou altres minerals que també ajuden a finançar conflictes, com ara el cobalt, el grafit natural, el liti o el níquel. En segon lloc, no aplica la importació de productes manufacturats (electrònics, automòbils o maquinària), tot i que les pràctiques d'alt risc que generen en les cadenes de subministrament són ben paleses. Així mateix, el Reglament 3GT genera tres riscos diferents:
- Topalls: la UE ha decidit aplicar topalls als volums d'importació per evitar una càrrega excessiva de compliment a petites i mitjanes empreses (PIMES). Això significa que les empreses que no superin aquest topall, no se'ls aplicarà el Reglament 3GT. Alhora, aquesta mesura amb les PIMES impedeix que les importacions d'aquests minerals no decaiguin per sota del 95%.
- Llista CHARA: Si bé l'article 4 de la 3GT estableix la necessitat de fer auditories als importadors de minerals i metalls, la Comissió Europea va encarregar a un contractista extern l'elaboració d'una llista "indicativa i no exhaustiva" de països afectats per conflictes i d'alt risc. Tanmateix, l'article 14 estableix que els importadors que s'abasteixin a altres zones que no estiguin incloses a la llista CHARA, també hauran de complir les seves obligacions de deguda diligència. Per tant, ràpidament sorgeix la següent pregunta: quina és la finalitat d'aquesta llista i a quins interessos respon? I és que els principals socis comercials d'or de la UE (Suïssa, EUA, Canadà, Austràlia i Rússia) no estan inclosos en aquesta llista, tot i tenir un sector de refineria o foneria amb importants importacions de països d'alt risc. Tampoc no hi consten les importacions indirectes a través de centres de tràfic comercial vinculats al comerç il·lícit i al finançament de conflictes, com ara Dubai.
- Règims industrials i llista blanca de foneries i refineries: els importadors es poden adherir a sistemes de diligència deguda per a la indústria per tal d'utilitzar auditories de tercers per a certificar pràctiques de deguda diligència. Les foneries i refineries, tant dins com fora de la UE, que participin en un esquema industrial reconegut pel sector tindran més probabilitats de figurar a la propera "llista de foneries responsables a nivell mundial" (llista blanca). Així, segons el Reglament 3GT, la participació d'importadors de la UE en els règims sectorials eximeix aquestes empreses dels requisits d'auditoria individual de tercers que han de presentar les autoritats competents dels estats membres. Sense dubte, això posa en risc els principals objectius del Reglament 3GT. I és que més enllà de si formen part o no d'un règim industrial continuen tenint la responsabilitat individual de complir amb la seva deguda diligència. A més a més, cal distingir entre les foneries i refineries de la UE que importen a la UE i que queden subjectes al Reglament 3GT, i les que no són comunitàries que exporten a la UE i no hi estan subjectes. Cal remarcar que, actualment, la UE té 11 foneries de 3GT i 9 refineries d'or dins de les seves fronteres. En canvi, fora de la UE, hi ha 280 foneries de 3GT i 140 refineries d'or.
A part d'aquests tres riscos, cal tenir en compte la greu deficiència que suposa la falta de transparència. La Comissió Europea no farà publica la llista d'importadors de 3GT de la UE, tot i que els estats membres sí que ho poden fer a nivell nacional. El Reglament 3GT exigeix a les autoritats competents que portin a terme controls i processos d'escrutini quan hi hagi inquietuds sobre el compliment del propi Reglament 3GT. Aquesta disposició apel·la la funció de vigilància de tercers, com ara les ONG, societat civil i mitjans de comunicació. Tanmateix, aquests actors denuncien que per tal de saber quins problemes hi ha, abans cal saber quins importadors entren en l'àmbit d'aplicació del Reglament 3GT.
Implementació dels estats membres de la UE
Des de la seva adopció l'any 2017, alguns estats membres com ara Àustria, Bèlgica, Itàlia i Holanda han generat nova legislació nacional (o esmenes a la legislació existent) per tal d'exigir a les autoritats competents que portessin a terme les seves tasques. Tanmateix, a Bulgària, França, Espanya i Suècia, han estat les pròpies autoritats nacionals competents qui l'han implementat sense cap procediment legislatiu nacional. A més a més, també hi ha estats membres que encara estant generant legislació addicional, com ara Bèlgica, Polònia, la República Txeca i Luxemburg. La Comissió Europea justifica aquests retards a partir de les diferències en la urgència de cada estat membre, en funció dels seus volums d'importació. En matèria de transparència, cada estat membre pot decidir si publica o no els noms dels importadors. Excepte Àustria, la majoria no ho han fet, al·legant arguments com ara la confidencialitat corporativa i la protecció de dades. Les autoritats competents alemanyes, espanyoles i txeques han expressat el seu interès a seguir el model holandès a l'hora d'agrupar els informes de deguda diligència de les empreses. Per últim, una de les grans limitacions del Reglament 3GT és que no comporta sancions punitives, únicament mesures correctives. Per tant, hi ha una clara necessitat de mesures d'execució sòlides per tal que l'aplicació del Reglament 3GT sigui efectiva. En cas d'incompliment, totes les autoritats nacionals competents emeten un avís d'acció correctiva (una multa processal o condicional), excepte a Bulgària, Espanya i Suècia. En el cas de Finlàndia i França, les autoritats competents també imposen prohibicions d'importació (a Finlàndia de fins a tres mesos). I als Països Baixos, Suècia i la República Txeca es publicaran avisos. El fet de publicar una "llista negra" d'empreses incomplidores i compartir-la a les xarxes socials, té l'objectiu explícit de "nombrar i avergonyir-les", tal com remarquen algunes autoritats competents txeques. Pel que fa a l'import de les multes també divergeix: a Àustria l'import màxim és 726€, a Luxemburg 100.000€ i a Finlàndia no hi ha límit. L'estudi, però, defensa un topall mínim de multa (proporcional al cost de fer una auditoria, que serien 25.000), és a dir, 50.00€. Aquesta quantitat garantiria que el cost de no complir el Reglament 3GT fos superior que el cost de complir-lo.
Implementació de l'Estat espanyol
Pel que fa a l'estat d'implementació a l'Estat espanyol, la regulació va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2021 i les autoritats competents son les següents: el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme; la Secretaria d'Estat de Comerç, el Ministeri d'Indústria, la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions/la Direcció Adjunta de Vigilància Duanera i el Departament de Duanes i Impostos Especials. En matèria de transparència, el nombre estimat d'empreses superior al topall és entre 20-25 i el nivell de divulgació dels noms de les empreses és baix, ja que no es divulga cap nom dels importadors.
Per a consultar l'estudi complet: https://ipisresearch.be/publication/review-paper-the-eu-conflict-minerals-regulation-implementation-at-the-eu-member-state-level/
Per a més informació: https://www.juspax-es.org/l/informe-reglamento-ue-minerales-conflicto/
La Lliga dels Drets dels Pobles.
31 de juliol de 2021
Implementació dels estats membres de la UE
Des de la seva adopció l'any 2017, alguns estats membres com ara Àustria, Bèlgica, Itàlia i Holanda han generat nova legislació nacional (o esmenes a la legislació existent) per tal d'exigir a les autoritats competents que portessin a terme les seves tasques. Tanmateix, a Bulgària, França, Espanya i Suècia, han estat les pròpies autoritats nacionals competents qui l'han implementat sense cap procediment legislatiu nacional. A més a més, també hi ha estats membres que encara estant generant legislació addicional, com ara Bèlgica, Polònia, la República Txeca i Luxemburg. La Comissió Europea justifica aquests retards a partir de les diferències en la urgència de cada estat membre, en funció dels seus volums d'importació. En matèria de transparència, cada estat membre pot decidir si publica o no els noms dels importadors. Excepte Àustria, la majoria no ho han fet, al·legant arguments com ara la confidencialitat corporativa i la protecció de dades. Les autoritats competents alemanyes, espanyoles i txeques han expressat el seu interès a seguir el model holandès a l'hora d'agrupar els informes de deguda diligència de les empreses. Per últim, una de les grans limitacions del Reglament 3GT és que no comporta sancions punitives, únicament mesures correctives. Per tant, hi ha una clara necessitat de mesures d'execució sòlides per tal que l'aplicació del Reglament 3GT sigui efectiva. En cas d'incompliment, totes les autoritats nacionals competents emeten un avís d'acció correctiva (una multa processal o condicional), excepte a Bulgària, Espanya i Suècia. En el cas de Finlàndia i França, les autoritats competents també imposen prohibicions d'importació (a Finlàndia de fins a tres mesos). I als Països Baixos, Suècia i la República Txeca es publicaran avisos. El fet de publicar una "llista negra" d'empreses incomplidores i compartir-la a les xarxes socials, té l'objectiu explícit de "nombrar i avergonyir-les", tal com remarquen algunes autoritats competents txeques. Pel que fa a l'import de les multes també divergeix: a Àustria l'import màxim és 726€, a Luxemburg 100.000€ i a Finlàndia no hi ha límit. L'estudi, però, defensa un topall mínim de multa (proporcional al cost de fer una auditoria, que serien 25.000), és a dir, 50.00€. Aquesta quantitat garantiria que el cost de no complir el Reglament 3GT fos superior que el cost de complir-lo.
Implementació de l'Estat espanyol
Pel que fa a l'estat d'implementació a l'Estat espanyol, la regulació va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2021 i les autoritats competents son les següents: el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme; la Secretaria d'Estat de Comerç, el Ministeri d'Indústria, la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions/la Direcció Adjunta de Vigilància Duanera i el Departament de Duanes i Impostos Especials. En matèria de transparència, el nombre estimat d'empreses superior al topall és entre 20-25 i el nivell de divulgació dels noms de les empreses és baix, ja que no es divulga cap nom dels importadors.
Per a consultar l'estudi complet: https://ipisresearch.be/publication/review-paper-the-eu-conflict-minerals-regulation-implementation-at-the-eu-member-state-level/
Per a més informació: https://www.juspax-es.org/l/informe-reglamento-ue-minerales-conflicto/
La Lliga dels Drets dels Pobles.
31 de juliol de 2021
