02. Hipòtesi
Aquí suposem que la violència de gènere rau en les creences consuetudinàries i religioses, la pobresa familiar, la discriminació contra la dona, les males influències d’amistats, el fenomen psi i ells conflictes armats son o psi i els conflictes armats.
Aquí suposem que la violència de gènere rau en les creences consuetudinàries i religioses, la pobresa familiar, la discriminació contra la dona, les males influències d’amistats, el fenomen psi i ells conflictes armats son o psi i els conflictes armats.
Abans d'arribar a l'eix d'aquest article, és important assenyalar, primerament, que treballem en l'àmbit de la psicologia clínica en general i, especialment, les violències de gènere. Per tant, cal esclarir quins factors la generen.
Pel que fa al marc territorial, les persones investigades són supervivents de violències de gènere identificades a les cases d'escolta d'ADDF de la ciutat de Butembo, així com dels territoris de Lubero-Beni i de la Clínica d'Assistència Psicosocial d'ADDF.
Pel que fa al marc temporal, els nostres estudis es van portar a terme entre gener i desembre de 2021.
Pel que fa al marc territorial, les persones investigades són supervivents de violències de gènere identificades a les cases d'escolta d'ADDF de la ciutat de Butembo, així com dels territoris de Lubero-Beni i de la Clínica d'Assistència Psicosocial d'ADDF.
Pel que fa al marc temporal, els nostres estudis es van portar a terme entre gener i desembre de 2021.
Per poder tenir fonaments científics, ens interessava treballar individualment amb les persones investigades que es van dirigir al servei de la Clínica d’Assistència Psicosocial de l’ADDF. L’anàlisi de casos i el càlcul de percentatges ens ajudaran a processar les dades tècnicament.
La població està constituïda per supervivents identificades a les cases d’escolta d’ADDF durant 2021.
Taula N°1: casos identificats a les cases d’escolta d’ADDF i a la Clínica d’Assistència Psicosocial
Taula N°1: casos identificats a les cases d’escolta d’ADDF i a la Clínica d’Assistència Psicosocial
| Tipus de violència de gènere segons l’enfocament AMS | Dones | Homes | Nenes | Nens | Total |
| Violació | 144 | 5 | 206 | 0 | 355 |
| Agressió sexual | 13 | 0 | 4 | 0 | 17 |
| Agressió física | 30 | 6 | 5 | 2 | 43 |
| Matrimoni forçat | 4 | 0 | 1 | 0 | 5 |
| Negació de recursos, oportunitats i serveis | 10 | 1 | 0 | 1 | 12 |
| Agressió psicològica | 108 | 22 | 23 | 14 | 167 |
| Total | 309 | 34 | 239 | 17 | 599 |
Aquesta taula mostra que durant l’any 2021, ADDF va identificar 599 casos.
Vam decidir utilitzar la mostra per avaluació. Una mostra que genera un problema de representativitat en el sentit que l’investigador/a inclou les persones més susceptibles a l’hora d’aportar dades pertinents. Així, la mostra està conformada per 119 persones supervivents de violència de gènere que es van dirigir al servei de psicologia entre els mesos de gener a desembre de 2021 després de ser avaluats pels agents psicosocials (APS).
El llindar d’acceptabilitat d’aquesta investigació és el fet de ser una persona supervivent de violència de gènere.
Taula N°2: casos importants transmesos al psicòleg entre gener i desembre de 2021
El llindar d’acceptabilitat d’aquesta investigació és el fet de ser una persona supervivent de violència de gènere.
Taula N°2: casos importants transmesos al psicòleg entre gener i desembre de 2021
| Tipus de violència de gènere segons l’enfocament AMS | Dones | Homes | Nenes | Nens | Total |
| Violació | 21 | 0 | 67 | 0 | 88 |
| Agressió sexual | 1 | 0 | 2 | 0 | 3 |
| Agressió física | 6 | 3 | 4 | 2 | 15 |
| Matrimoni forçat | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| Negació de recursos, oportunitats i serveis | 1 | 1 | 0 | 1 | 3 |
| Agressió psicològica | 6 | 3 | 5 | 3 | 17 |
| Total | 35 | 5 | 74 | 5 | 119 |
Aquesta taula posa de manifest el total de persones supervivents de violències de gènere de la mostra: 119 persones.
II. PRESENTACIÓ I ANÀLISIS DE RESULTATS
II. PRESENTACIÓ I ANÀLISIS DE RESULTATS
Taula 3: Factors que contribueixen a la violència de gènere
| Factors | Dones | Homes | Nenes | Nens | total | % |
| Conflicte armat i inseguretat | 7 | 3 | 31 | 4 | 45 | 37.8% |
| Discriminació | 5 | 0 | 9 | 0 | 14 | 11.8% |
| Creences religioses | 3 | 1 | 2 | 0 | 6 | 5% |
| Creences consuetudinàries | 3 | 0 | 3 | 0 | 6 | 5% |
| Fenomen Psi | 2 | 1 | 5 | 0 | 8 | 6.7% |
| Pobresa parental | 4 | 0 | 7 | 1 | 12 | 10 .1% |
| Modernitat | 3 | 0 | 1 | 0 | 4 | 3.4% |
| Influències de males amistats | 8 | 0 | 11 | 0 | 19 | 16% |
| Ignorància | 0 | 0 | 3 | 0 | 3 | 2.5% |
| Impunitat de los perpetradores | 0 | 0 | 2 | 0 | 2 | 1.7% |
| Total | 35 | 5 | 74 | 4 | 119 | 100% |
Nota: de 119 casos, n’hi va haver 19 que van desenvolupar trastorns mentals i que es van derivar a centres psiquiàtrics, dels quals 7 amb trastorn depressiu, 5 amb psicosi al·lucinatòria, 2 amb trastorn puerperal, 3 amb psicosi paranoica i 2 amb neurosi amb fòbia.
- Conflicte armat: l’est de la República Democràtica del Congo continua immersa en una situació de guerra perpetrada per milicians de les Forces Aliades Democràtiques (Allied Democratic Forces, ADF) i altres grups armats des de fa més d’una dècada. Aquests milicians operen de diverses maneres, com ara saqueigs, incendis de vehicles, cases i bens valuosos, assassinats, segrestos, reclutament d’infants en grups armats, violacions i moltes altres violacions de Drets Humans. Les persones supervivents d’aquestes violacions, que van tenir la sort de poder-ne fugir, ens van dir: “Els milicians de les ADF quan arriben a l’aldea, saquegen propietats, cremen cases de persones, sovint maten adults i s’emporten els infants a les muntanyes. Allà, a la muntanya, els pregunten si volen fer convertir-se en musulmans o continuar sent cristians. Els que opten per l’opció de continuar sent cristians són assassinats i els que accepten convertir-se en musulmans es divideixen en dos grups. D’una banda, els nens s’integren en el grup de les ADF com a soldats i, d’una altra banda, les nenes acaben sent un objecte a compartir entre les ADF, com a esposes per a cometre-hi abusos sexuals”. Durant la guerra, les dones van ser violades per militars, milicians i civils. Finalment, cal remarcar que durant les incursions nocturnes violen les persones: el següent cas n’és il·lustratiu. Un jove de 17 anys a qui els milicians van ajudar a tenir relacions sexuals amb la seva mare davant del seu pare i amics.
- Discriminació contra les dones: la violència de gènere es perpetra contra les dones com a mostra de virilitat dels homes. En el dia a dia, sovint són desmerescudes, tant per part d’homes com per altres dones, de tal manera que els seus errors queden subjectes a sancions més greus, mentre que passa al revés amb els homes. Així, si en una parella hi ha un cas d’adulteri, si és per part de la dona, se la fa fora de casa seva, però si és el marit es negocia amb la dona per tal que ho passi per alt. En aquest sentit, hi ha cançons profanes que tenen un caràcter degradant i que humilien les dones. Al final, la societat acaba cosificant les dones. Una dona que dóna a llum a nenes, se la titlla de mala dona per no saber donar a llum, malgrat que sigui l’home qui determina el sexe de l’infant. Un altre cas il·lustratiu és el d’una nena de 15 anys, el seu pare tenia un deute de 10 cabres com a impost. Com que no va arribar a poder tenir les cabres per a pagar el deute, el pare de la nena va considerar que era millor entregar la seva filla a qui li reclamava el deute, entregava una dona a canvi del valor de 10 cabres.
- Creences religioses: algunes denominacions religioses insten a les dones a callar davant de situacions de violència de gènere a la llar. A les religions, les posicions estratègiques estan reservades als homes, encara que hi hagi dones que tinguin el mateix nivell educatiu que els homes. Una dona no pot ser pastora de parròquies, malgrat haver fet teologia. Algunes religions tenen rituals que no permeten que les dones estiguin a la mateixa sala d’oració que els homes, o fins i tot que les mesquites es divideixin en dues parts, una per als homes i una altra per a les dones, a banda de què les dones no poden tenir una participació activa a les mesquites. També cal remarcar que la poligàmia dels homes és tolerable per als musulmans, però no per les dones. També cal tenir en compte que quan les nenes comencen a tenir la regla significa que estant disponibles per al matrimoni, fins i tot si són menors d’edat.
- Creences consuetudinàries: en el nostre costum tradicional, anomenat el costum, tenim unes quantes pràctiques negatives envers les dones, com ara: quan el cap tradicional abusa sexualment d’una nena verge durant la seva entronització, la nena ja no es pot casar mai més; una dona no pot heretar el tro ni beneficiar-se de la reialesa, l’incest és tolerable per les famílies reials, etc.
- El fenomen psi: hi ha persones que recorren al fetitxisme per a trobar solucions als seus problemes. Un exemple el trobem en el cas d’un pare a qui un fetitxista l’hi va dir que abusés sexualment de la seva filla per a enriquir-se. Altres exemples són abusar sexualment de menors d’edats per a enriquir-se o curar-se del VIH/SIDA; així com matar la seva esposa o marit per a enriquir-se, també. Així mateix, cal dir que alguns agressors utilitzen productes químics per a hipnotitzar les persones supervivents i així poder cometre abusos sexuals.
- Pobresa dels pares: el fet que els pares no satisfacin les necessitats bàsiques dels seus infants (crema, roba, roba interior, etc.), provoca que algunes nenes s’aboquin a la prostitució. Un altre exemple esdevé quan els pares acampen a la muntanya per tal de poder treballar més temps a la muntanya i deixen que un altre nen o nena cuidi dels seus fills i filles. És aleshores quan aquest nen o nena veu la prostitució com un mal necessari per poder menjar cada dia.
- Modernitat: el jovent no acaba d’entendre la diferència entre tradició i modernitat. D’una banda, la tradició es considera arcaica i la modernitat és vista com un be que cal imitar, ignorant que hi ha modernitat en la tradició, de la mateixa manera que hi ha tradició en la modernitat. Dit d’una altra manera, canviem quan ens conservem tal com som i també ens conservem tal com som quan canviem.
- Influències d’amistats: cal dir que algunes noies i nois s’aboquen a la prostitució seguint les decisions equivocades d’algunes amistats. Així, confirmem aquella expressió que diu: qui s’ajunta amb les persones sàvies també esdevé una persona sàvia, però qui complau les persones nècies, se’n fa un tip. Un exemple el trobem en una nena de 14 anys que es va deixar influenciar pels seus amics per tal de formar part d’un prostíbul.
- Ignorància: moltes persones no tenen coneixement sobre la violència de gènere i ho normalitzen. Com a resultat d’aquesta ignorància, les famílies de les persones supervivents van fer arranjaments amistosos amb les famílies dels perpetradors.
- Impunitat: aquesta impunitat dels perpetradors els encoratja a repetir els crims. En la majoria dels casos, no es van denunciar els agressors per por a les represàlies de les famílies dels agressors, ni tampoc quan aquests agressors formen part de les famílies supervivents.
La Sra. KALWA (noms abreviats), de 37 anys, és una desplaçada de guerra de Bulongo, del territori de Beni, i actualment resideix a Butembo, del municipi de Kimemi.
“Al maig de 2021, les persones sensibilitzadores d’ADDF van arribar a la seu de Londo. Vaig decidir participar a una sessió de sensibilització i va ser aleshores que vaig saber que ADDF ofereix atenció psicosocial a víctimes de violència de gènere. Després d’aquesta activitat vaig parlar amb aquestes persones sensibilitzadores i em van dir que anés a la seva oficina.
Foto de la sessió de sensibilització
El dia 05/11/2021 vaig arribar a l’oficina d’ADDF, on vaig conèixer una dona que em va escoltar i que em va redirigir a la psicòloga, a qui li vaig explicar el que m’havia passat i que em fa patir: “Sóc viuda, l’ADF va decapitar el meu marit a Eringeti, l’any 2016, amb qui hi vaig tenir quatre fills, una nena i tres nens. L’any 2018 em vaig tornar a casar amb un home vidu i que tenia tres fills, dos nens i una nena. Però, per desgràcia, el segon marit va fugir a Komanda i em va deixar amb la responsabilitat de tots els seus fills. El dia 25/12/2020 les ADF van venir a massacrar la població en el nostre poble de Bulongo i vam haver de fugir fins a Butembo. Durant les massacres van decapitar el meu oncle i dos cosins. Quan hi va haver una breu pausa vaig tornar a casa nostra, a Bulongo, hi vaig tornar. Un dijous de novembre de 2021, vaig decidir que calia anar al camp a buscar fulles de iuca (sombé) per als meus fills perquè els crio jo sola. Anant cap allà, em vaig trobar dos soldats al camí, em van saludar i un d’ells em va amenaçar dient que havia de tenir relacions sexuals amb un d’ells, m’hi vaig negar i li vaig dir que preferia que em matés. Em va ver una clau de judo amb brusquedat, em va treure les calces i em va violar mentre estava inconscient. Després que fugissin, va ser la gent que passava per allà qui em va portar al centre de salut de Bulongo. Vaig tornar a estar conscient i vaig veure que estava sagnant. Havent passat un dia amb les cures, els ADF van venir a fer mes massacres al poble, vaig fugir i a la nit vaig a casa per trobar-me amb els meus fills. A casa em vaig estar fer les cures amb fulles. Al cap d’una setmana d’un altre atac per part dels rebels de les ADF, vàrem fugir a peu des de Bulongo fins a la ciutat de Beni i allà vam trobar un bon home que ens va portar de Beni a Butembo amb el seu cotxe”.
Clínicament, la supervivent tenia els següents símptomes: dolor sever al ventre, insomni, incoherència mental, desorientació espacial-temporal, fòbia als homes amb vestimenta militar, pensaments suïcides, neurastènia, plors patològics, sense perspectives de futur, pèrdua de confiança en les creences religioses, malsons, palpitacions al cor, renaixement de records dolorós, oblit, dolor somàtic generalitat i migranya. Tècnicament, vam fer 3 sessions de sensibilització d’entrevista no dirigida, 3 sessions de sensibilització cognitiva, 3 sessions d’exposicions en viu, 3 sessions de teràpia de massatge, 2 sessions de reflexologia, 3 sessions de teràpia de suport, 2 sessions d’anàlisi funcional i també es va beneficiar de roba.
Sessió d’un test d’intel·ligència
Teràpia de massatge per alleugerir el dolor
Per tal de donar resposta als seus problemes mèdics, ADDF la va dirigir a les instal·lacions d’atenció mèdica Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), amb qui treballem en col·laboració. Allà hi va rebre una atenció mèdica gratuïta i va poder comprovar que tenia un embaràs arran de la violació.
Atès el seu estat de vulnerabilitat i la seva condició com a persona desplaçada, ADDF, amb el suport de la Lliga dels Drets dels Pobles (LDP) va reintegrar la persona supervivent en una de les persones receptores de 100$. Els seu cas també va ser presentat en el fòrum humanitari i, gràcies a això, la Solidarité des Associations Féminines pour la Défense des Droits de la Femme et de l’Enfant, SAFDF), amb el suport d’UNICEF, va portar a terme una reinserció econòmica amb mitjançant una xifra equivalent a 150$. D’aquesta manera, aquests tràmits de reinserció li van permetre obrir un restaurant i, gràcies a aquesta activitat, comença a respondre a les necessitats alimentàries de la seva família.
Seguiment de la supervivent en plena activitat en el restaurant
Gràcies a les accions d’acompanyament d’ADDF, amb el suport de la LDP, la supervivent afirma el següent: “avui menjo amb gana, dormo bé, he recuperat la meva salut física i el meu benestar, tinc ganes de viure i ja no tinc malsons ni tant de dolor, ja no tinc ganes d’avortar ni de suïcidar-me i em sento còmoda perquè FEPSI ha confirmat que em farà el seguiment fins al part. Agraeixo immensament a ADDF i el soci de la LDP pel seu acompanyament en el meu patiment”.
CONCLUSIÓ
Per anar concloent l’article sobre els factors que afavoreixen la violència sexual i de gènere, a títol recordatori, cal recordar que són els vuit punts essencials són els següents: problema, hipòtesi, delimitació de la persona, mètode i tècnica, població de estudio, mostra seleccionada, presentació i anàlisi dels resultats y anàlisi d’un cas d’èxit.
Després d’analitzar i interpretar els resultats amb els quals hem reflexionat sobre els factors que generen la violència de gènere, confirmem amb vehemència la nostra hipòtesi. Així, els conflictes armats, la inseguretat, la discriminació contra les dones, les creences religioses, les creences consuetudinàries, el fenomen psi, la pobresa dels pares, la modernitat, les males influències d’amistats, la ignorància i la impunitat des botxins promouen la violència de gènere.
SUGGERIMENTS
Cal tenir en compte que abordar els efectes de la violència de gènere sense posar el focus en les causes és una pèrdua de temps. De fet, encara empitjora la causa o provoca un trastorn encara més greu. Per això és cabdal actual contra els perpetradors de la violència de gènere abans d’arribar a situacions extremes.
Així doncs, per a resoldre-ho, instem al govern a regular l’exposició de pel·lícules pornogràfiques i que inverteixi en la restauració de la pau a l’est de la RD Congo, rastrejant els perpetradors i portant-los davant la justícia.
“Al maig de 2021, les persones sensibilitzadores d’ADDF van arribar a la seu de Londo. Vaig decidir participar a una sessió de sensibilització i va ser aleshores que vaig saber que ADDF ofereix atenció psicosocial a víctimes de violència de gènere. Després d’aquesta activitat vaig parlar amb aquestes persones sensibilitzadores i em van dir que anés a la seva oficina.
Foto de la sessió de sensibilització
El dia 05/11/2021 vaig arribar a l’oficina d’ADDF, on vaig conèixer una dona que em va escoltar i que em va redirigir a la psicòloga, a qui li vaig explicar el que m’havia passat i que em fa patir: “Sóc viuda, l’ADF va decapitar el meu marit a Eringeti, l’any 2016, amb qui hi vaig tenir quatre fills, una nena i tres nens. L’any 2018 em vaig tornar a casar amb un home vidu i que tenia tres fills, dos nens i una nena. Però, per desgràcia, el segon marit va fugir a Komanda i em va deixar amb la responsabilitat de tots els seus fills. El dia 25/12/2020 les ADF van venir a massacrar la població en el nostre poble de Bulongo i vam haver de fugir fins a Butembo. Durant les massacres van decapitar el meu oncle i dos cosins. Quan hi va haver una breu pausa vaig tornar a casa nostra, a Bulongo, hi vaig tornar. Un dijous de novembre de 2021, vaig decidir que calia anar al camp a buscar fulles de iuca (sombé) per als meus fills perquè els crio jo sola. Anant cap allà, em vaig trobar dos soldats al camí, em van saludar i un d’ells em va amenaçar dient que havia de tenir relacions sexuals amb un d’ells, m’hi vaig negar i li vaig dir que preferia que em matés. Em va ver una clau de judo amb brusquedat, em va treure les calces i em va violar mentre estava inconscient. Després que fugissin, va ser la gent que passava per allà qui em va portar al centre de salut de Bulongo. Vaig tornar a estar conscient i vaig veure que estava sagnant. Havent passat un dia amb les cures, els ADF van venir a fer mes massacres al poble, vaig fugir i a la nit vaig a casa per trobar-me amb els meus fills. A casa em vaig estar fer les cures amb fulles. Al cap d’una setmana d’un altre atac per part dels rebels de les ADF, vàrem fugir a peu des de Bulongo fins a la ciutat de Beni i allà vam trobar un bon home que ens va portar de Beni a Butembo amb el seu cotxe”.
Clínicament, la supervivent tenia els següents símptomes: dolor sever al ventre, insomni, incoherència mental, desorientació espacial-temporal, fòbia als homes amb vestimenta militar, pensaments suïcides, neurastènia, plors patològics, sense perspectives de futur, pèrdua de confiança en les creences religioses, malsons, palpitacions al cor, renaixement de records dolorós, oblit, dolor somàtic generalitat i migranya. Tècnicament, vam fer 3 sessions de sensibilització d’entrevista no dirigida, 3 sessions de sensibilització cognitiva, 3 sessions d’exposicions en viu, 3 sessions de teràpia de massatge, 2 sessions de reflexologia, 3 sessions de teràpia de suport, 2 sessions d’anàlisi funcional i també es va beneficiar de roba.
Sessió d’un test d’intel·ligència
Teràpia de massatge per alleugerir el dolor
Per tal de donar resposta als seus problemes mèdics, ADDF la va dirigir a les instal·lacions d’atenció mèdica Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), amb qui treballem en col·laboració. Allà hi va rebre una atenció mèdica gratuïta i va poder comprovar que tenia un embaràs arran de la violació.
Atès el seu estat de vulnerabilitat i la seva condició com a persona desplaçada, ADDF, amb el suport de la Lliga dels Drets dels Pobles (LDP) va reintegrar la persona supervivent en una de les persones receptores de 100$. Els seu cas també va ser presentat en el fòrum humanitari i, gràcies a això, la Solidarité des Associations Féminines pour la Défense des Droits de la Femme et de l’Enfant, SAFDF), amb el suport d’UNICEF, va portar a terme una reinserció econòmica amb mitjançant una xifra equivalent a 150$. D’aquesta manera, aquests tràmits de reinserció li van permetre obrir un restaurant i, gràcies a aquesta activitat, comença a respondre a les necessitats alimentàries de la seva família.
Seguiment de la supervivent en plena activitat en el restaurant
Gràcies a les accions d’acompanyament d’ADDF, amb el suport de la LDP, la supervivent afirma el següent: “avui menjo amb gana, dormo bé, he recuperat la meva salut física i el meu benestar, tinc ganes de viure i ja no tinc malsons ni tant de dolor, ja no tinc ganes d’avortar ni de suïcidar-me i em sento còmoda perquè FEPSI ha confirmat que em farà el seguiment fins al part. Agraeixo immensament a ADDF i el soci de la LDP pel seu acompanyament en el meu patiment”.
CONCLUSIÓ
Per anar concloent l’article sobre els factors que afavoreixen la violència sexual i de gènere, a títol recordatori, cal recordar que són els vuit punts essencials són els següents: problema, hipòtesi, delimitació de la persona, mètode i tècnica, població de estudio, mostra seleccionada, presentació i anàlisi dels resultats y anàlisi d’un cas d’èxit.
Després d’analitzar i interpretar els resultats amb els quals hem reflexionat sobre els factors que generen la violència de gènere, confirmem amb vehemència la nostra hipòtesi. Així, els conflictes armats, la inseguretat, la discriminació contra les dones, les creences religioses, les creences consuetudinàries, el fenomen psi, la pobresa dels pares, la modernitat, les males influències d’amistats, la ignorància i la impunitat des botxins promouen la violència de gènere.
SUGGERIMENTS
Cal tenir en compte que abordar els efectes de la violència de gènere sense posar el focus en les causes és una pèrdua de temps. De fet, encara empitjora la causa o provoca un trastorn encara més greu. Per això és cabdal actual contra els perpetradors de la violència de gènere abans d’arribar a situacions extremes.
Així doncs, per a resoldre-ho, instem al govern a regular l’exposició de pel·lícules pornogràfiques i que inverteixi en la restauració de la pau a l’est de la RD Congo, rastrejant els perpetradors i portant-los davant la justícia.
- El professorat ha de treballar el tema de la fisiologia sexual suficientment per tal que l’alumnat tingui una formació consistent que els permeti afrontar-se als aduladors. Això és un desafiament per al personal de direcció dels centres escolars a l’hora de seleccionar mestres capaços de transmetre el tema de la fisiologia sexual i que no siguin bromistes que pretenguin divertir l’alumnat i encoratjar-lo a tenir pràctiques sexuals.
- Els pares i mares han de parlar amb els seus fills freqüentment sobre educació sexual, per tal que redueixin les males influències de la seva educació. Si hi ha hagut alguna situació infame, com ara violències de gènere, un embaràs no desitjat o delinqüència juvenil, han d’evitar enfadar-se o alterar-se. Si hi ha violència de gènere, cal parlar amb calma a la supervivent, portar-la a centres d’atenció mèdica al més aviat possible, especialment durant les 72 hores per a prevenir el VIH/sida, l’embaràs que es pugui derivar de la violació i altres MTS, així com per a denunciar els perpetradors i no fer ajustaments amistosos.
- Els botxins han d’aprendre a controlar les seves paraules i el seu cos per afrontar les responsabilitats matrimonials a temps i sobretot han d’evitar enganyifes com ara “si t’obres de cames, et donaré la dot”, fent veure que estimen la persona per tenir-hi relacions sexuals. Així, han de ser conscients que l’estan enganyant i que ho estan fent com a botí de la seva libido.
- Les noies han de prendre les seves pròpies decisions sobre la seva sexualitat, evitar el desig de tenir-ho tot, per sobre de les capacitats dels seus pares i mares, i prioritzar la seva dignitat.
- Els actors humanitaris han d’enfortir les activitats de protecció sobre atenció integral de supervivents de violència de gènere.
En resum, fem unes conclusions sense conclusions; és adir, no pretenem donar per acabat el nostre tema de recerca. El debat és obert a altres investigadors/es que podrien abordar altres aspectes que nosaltres no hem pogut tocar. Així, acabem preguntant-nos la següent incomoditat: quines són les conseqüències de la violència de gènere? Quins diagnòstics presenten les supervivents? Quins són els mitjans que utilitzen els agressors? Com podem ajudar les persones supervivents? Per tot això, es fa una crida a tothom per tal que aporti el seu granet de sorra a l’hora de resoldre aquesta problemàtica.
