Els conflictes armats han augmentat la violència sexual a l'est, tot i que aquesta violència també s'està produint a tota la RDC, des de la capital fins a la resta de províncies.
S'observen diversos casos d'explotació i abús sexual en entorns familiars, escolars, acadèmics, professionals i, fins i tot, eclesiàstics. La societat i les comunitats es veuen afectades per aquests flagells.
Més enllà del sentit que pugui tenir un estudi comparatiu, en aquest article ens limitarem a la ciutat-província de Kinshasa i a la província de l’est de la RDC. Si bé això no ha d’excloure la possibilitat de què hi hagi VSBG en altres parts del país. Indrets on les dones també pateixen violències sexuals i basades en el gènere arran dels costums contra legem que encara pesen sobre el dret positiu, tal com estableix la RDC i una justícia parcialment funcional per l'absència de tribunals competents en determinades zones del país i pel nombre insuficient d'actors judicials. Val a dir que l'estat de setge encara ha afeblit més la justícia, impedint que els litigants hi puguin accedir.
A l'est de la RDC, la violació es considera una arma de guerra, altres encara van més lluny en qualificar-la i posar-la en la categoria d'armes de destrucció massiva (ADM), l'ús de les quals està prohibit pel Protocol de Ginebra de 1925. Aquest protocol es va adoptar mitjançant una convenció que prohibeix l'ús de les ADM durant la guerra, perquè el seu ús condueix immediatament a cometre i consumir un crim de guerra. A dia d'avui, tenint en compte les atrocitats viscudes per les dones que van patir violacions durant la guerra a l'est de la RDC i la vergonya que han d’afrontar a les comunitats, es pot dir la violació durant els conflictes armats és una veritable ADM.
La violació és com una teranyina, s'estén per tota la família i, especialment, a la comunitat perquè molt sovint la família de la víctima és assenyalada i identificada per aquesta desgràcia. Des de SOFEPADI, i com a activistes de la societat civil davant d'aquesta situació, donem suport holístic a les víctimes (reinserció mèdica, jurídica, psicosocial, social i econòmica, així com a la reinserció escolar de les víctimes infantils i nascudes d’una violació).
En comparació amb Kinshasa i altres províncies de la RDC, a l'est, les comunitats han pres consciència del dany que provoquen les violacions. Així, cada vegada hi ha més dones, joves i homes que són capaços de denunciar. Aquest fet és el resultat del treball de sensibilització que fem com a activistes per a la protecció dels Drets Humans i de les dones en concret. A Kinshasa, encara que sigui un entorn sense conflicte armat, hi ha molts casos de VSBG, els quals, malauradament, la població no denuncia. Algunes persones s'ho prenen com un tema tabú i d'altres pensen que és normal ser objecte d’abús en el lloc de treball, a l'escola, a la universitat, a l'església, en la família, etc. És per això que estem ampliant la nostra incidència i conscienciació en altres províncies, per tal de poder cobrir tot el territori nacional a llarg termini.
L'estat de setge ha frenat la tendència a l’alça de la sensibilització entre les comunitats sobre la denúncia de la violència sexual o de gènere. Donat el decret de supeditar la justícia civil a favor de la militar després de la proclamació de l'estat de setge, les comunitats estan tornant a les pràctiques d'acord amistós en matèria de violència sexual, quan aquestes pràctiques s’havien substituït per l’acció de la justícia.
El moviment feminista s'ha de construir, preferentment, al voltant de la lluita contra la violència sexual i de gènere. Els homes també han de participar en aquesta lluita, que és una de les claus en el procés d'empoderament de les dones. A través de la conferència sobre masculinitat positiva, els caps d'estat dels sis països africans participants, inclosa la RDC, s'han compromès a donar suport a la lluita contra la violència envers les dones i les nenes.
Les dones són un veritable agent de canvi i poden fer una contribució real al procés de construcció de la pau a la RDC. Només cal reforçar-ne les capacitats i donar suport a les seves iniciatives.
Tot i que les dones congoleses poden acabar sent víctimes, però això no significa que es deixin vèncer pels judicis i crítiques de la societat. La gran majoria de dones s’encarrega de la supervivència de les seves famílies a través d'activitats rurals, ramaderia, piscicultura, comerç informal i formal i tantes altres iniciatives enginyoses.
Malgrat el seu estatus, les dones juguen un gran paper en la lluita per l'estabilització i el retorn de la pau al país, altres perden la vida, com ara la senyora SAFI MPALILA, de qui lamentem la seva mort sobtada. Va ser la presidenta de la Cabana de Pau de Mulange. Va treballar intensament per apropar la seva comunitat TWA amb les altres comunitats Holoholo i Luba. Va enviar les últimes informacions de seguiment sobre la situació imperant a Mulange entre el senyor de la guerra Bitondo (comunitat Luba) i el senyor de la guerra Werrason (Twa). Al vespre va ser brutalment degollada per la milícia d'una altra comunitat. Va ser gràcies a les seves sensibilitzacions que diversos elements de la comunitat Twa van abandonar el bosc, inclòs el seu marit. Les nostres 10 cabanes de pau de Mulange acaben de perdre dues dones valentes en condicions tràgiques. Paguen un preu molt alt pel seu compromís amb la pau!!
El restabliment de la pau és essencial per al desenvolupament del nostre país. Com es podrà desenvolupar satisfactòriament si la situació de seguretat els ho impedeix?
A Bunia i Beni, per a la cohesió pacífica entre les persones desplaçades internes i les autòctones, hem implementat camps comunitaris, pous comunitaris al voltant dels quals les dones difonen missatges de pau durant tot el dia.
També estem convençudes que les dones congoleses són un actor potencial per a la construcció del país. Com a defensores dels drets de les dones, enfortim la seva capacitat de lideratge i bon govern. A través de les seves formacions, les dones reforcen els seus coneixements i augmenten el seu sentit de resiliència.
Amb el compromís dels Caps d'Estat d'avaluar cada any, el 25 de novembre, el seu compromís de lluita contra la violència sexual contra les dones i les nenes, esperem que es faci justícia a favor de les víctimes i que la seva reinserció socioeconòmica sigui efectiva.
A continuació, es poden consultar algunes imatges:
El projecte Tujenge Amani Leo, finançat per la Unió Europea per donar suport a la cohesió social entre els pobles autòctons i les persones desplaçades internes. Projecte implementat a Ituri i Beni. Després de la identificació de les beneficiàries, que són 100 persones per zona objectiu, a Beni tenim: Beni Mavivi, Mangina, Sayo, Butshuri i Mamboyo. Les persones beneficiàries estan encantades de formar part d’aquest projecte. No obstant això, han expressat que també necessiten medicaments per als cossos i tractaments per a les plantes.
Camp comunitari per a la cohesió social
.jpg)
.jpg)
Jutjats mòbils
Per apropar la justícia a les poblacions, organitzem audiències mòbils. Aquestes audiències alleugen la població, donant esperança envers la restauració dels seus drets. Bunia del 9 al 14 de maig de 2022 #AudienceForaine: Un total de 12 expedients recuperats en certificats per ser investigats, processats i per deliberar-los durant els 5 dies.
❇️8 acusats van ser condemnats a penes de servitud penal primària que oscil·len entre els 7 i els 15 anys. Els danys que van des de 1.000 dòlars fins a 15.000 dòlars i s’han de pagar en moneda local i a la tarifa diària.
❇️4 van ser absolts, ja sigui per proves insuficients o per dubte.
Visita a un projecte sobre l'empoderament de les dones a Oicha
Per a la resiliència econòmica, donem suport a les iniciatives de les dones. Una paraula d'ànim a les dones vídues de la CECA 20 d'Oicha, finançada pel Fons per a les Dones Congoleses. A dia d’avui, les dones tenen un galliner amb 112 caps. "Amb aquest galliner, estalvio diners i alimento la meva família", diu una beneficiària.
Enfortiment de la capacitat de les dones en el lideratge i el bon govern
S'observen diversos casos d'explotació i abús sexual en entorns familiars, escolars, acadèmics, professionals i, fins i tot, eclesiàstics. La societat i les comunitats es veuen afectades per aquests flagells.
Més enllà del sentit que pugui tenir un estudi comparatiu, en aquest article ens limitarem a la ciutat-província de Kinshasa i a la província de l’est de la RDC. Si bé això no ha d’excloure la possibilitat de què hi hagi VSBG en altres parts del país. Indrets on les dones també pateixen violències sexuals i basades en el gènere arran dels costums contra legem que encara pesen sobre el dret positiu, tal com estableix la RDC i una justícia parcialment funcional per l'absència de tribunals competents en determinades zones del país i pel nombre insuficient d'actors judicials. Val a dir que l'estat de setge encara ha afeblit més la justícia, impedint que els litigants hi puguin accedir.
A l'est de la RDC, la violació es considera una arma de guerra, altres encara van més lluny en qualificar-la i posar-la en la categoria d'armes de destrucció massiva (ADM), l'ús de les quals està prohibit pel Protocol de Ginebra de 1925. Aquest protocol es va adoptar mitjançant una convenció que prohibeix l'ús de les ADM durant la guerra, perquè el seu ús condueix immediatament a cometre i consumir un crim de guerra. A dia d'avui, tenint en compte les atrocitats viscudes per les dones que van patir violacions durant la guerra a l'est de la RDC i la vergonya que han d’afrontar a les comunitats, es pot dir la violació durant els conflictes armats és una veritable ADM.
La violació és com una teranyina, s'estén per tota la família i, especialment, a la comunitat perquè molt sovint la família de la víctima és assenyalada i identificada per aquesta desgràcia. Des de SOFEPADI, i com a activistes de la societat civil davant d'aquesta situació, donem suport holístic a les víctimes (reinserció mèdica, jurídica, psicosocial, social i econòmica, així com a la reinserció escolar de les víctimes infantils i nascudes d’una violació).
En comparació amb Kinshasa i altres províncies de la RDC, a l'est, les comunitats han pres consciència del dany que provoquen les violacions. Així, cada vegada hi ha més dones, joves i homes que són capaços de denunciar. Aquest fet és el resultat del treball de sensibilització que fem com a activistes per a la protecció dels Drets Humans i de les dones en concret. A Kinshasa, encara que sigui un entorn sense conflicte armat, hi ha molts casos de VSBG, els quals, malauradament, la població no denuncia. Algunes persones s'ho prenen com un tema tabú i d'altres pensen que és normal ser objecte d’abús en el lloc de treball, a l'escola, a la universitat, a l'església, en la família, etc. És per això que estem ampliant la nostra incidència i conscienciació en altres províncies, per tal de poder cobrir tot el territori nacional a llarg termini.
L'estat de setge ha frenat la tendència a l’alça de la sensibilització entre les comunitats sobre la denúncia de la violència sexual o de gènere. Donat el decret de supeditar la justícia civil a favor de la militar després de la proclamació de l'estat de setge, les comunitats estan tornant a les pràctiques d'acord amistós en matèria de violència sexual, quan aquestes pràctiques s’havien substituït per l’acció de la justícia.
El moviment feminista s'ha de construir, preferentment, al voltant de la lluita contra la violència sexual i de gènere. Els homes també han de participar en aquesta lluita, que és una de les claus en el procés d'empoderament de les dones. A través de la conferència sobre masculinitat positiva, els caps d'estat dels sis països africans participants, inclosa la RDC, s'han compromès a donar suport a la lluita contra la violència envers les dones i les nenes.
Les dones són un veritable agent de canvi i poden fer una contribució real al procés de construcció de la pau a la RDC. Només cal reforçar-ne les capacitats i donar suport a les seves iniciatives.
Tot i que les dones congoleses poden acabar sent víctimes, però això no significa que es deixin vèncer pels judicis i crítiques de la societat. La gran majoria de dones s’encarrega de la supervivència de les seves famílies a través d'activitats rurals, ramaderia, piscicultura, comerç informal i formal i tantes altres iniciatives enginyoses.
Malgrat el seu estatus, les dones juguen un gran paper en la lluita per l'estabilització i el retorn de la pau al país, altres perden la vida, com ara la senyora SAFI MPALILA, de qui lamentem la seva mort sobtada. Va ser la presidenta de la Cabana de Pau de Mulange. Va treballar intensament per apropar la seva comunitat TWA amb les altres comunitats Holoholo i Luba. Va enviar les últimes informacions de seguiment sobre la situació imperant a Mulange entre el senyor de la guerra Bitondo (comunitat Luba) i el senyor de la guerra Werrason (Twa). Al vespre va ser brutalment degollada per la milícia d'una altra comunitat. Va ser gràcies a les seves sensibilitzacions que diversos elements de la comunitat Twa van abandonar el bosc, inclòs el seu marit. Les nostres 10 cabanes de pau de Mulange acaben de perdre dues dones valentes en condicions tràgiques. Paguen un preu molt alt pel seu compromís amb la pau!!
El restabliment de la pau és essencial per al desenvolupament del nostre país. Com es podrà desenvolupar satisfactòriament si la situació de seguretat els ho impedeix?
A Bunia i Beni, per a la cohesió pacífica entre les persones desplaçades internes i les autòctones, hem implementat camps comunitaris, pous comunitaris al voltant dels quals les dones difonen missatges de pau durant tot el dia.
També estem convençudes que les dones congoleses són un actor potencial per a la construcció del país. Com a defensores dels drets de les dones, enfortim la seva capacitat de lideratge i bon govern. A través de les seves formacions, les dones reforcen els seus coneixements i augmenten el seu sentit de resiliència.
Amb el compromís dels Caps d'Estat d'avaluar cada any, el 25 de novembre, el seu compromís de lluita contra la violència sexual contra les dones i les nenes, esperem que es faci justícia a favor de les víctimes i que la seva reinserció socioeconòmica sigui efectiva.
A continuació, es poden consultar algunes imatges:
El projecte Tujenge Amani Leo, finançat per la Unió Europea per donar suport a la cohesió social entre els pobles autòctons i les persones desplaçades internes. Projecte implementat a Ituri i Beni. Després de la identificació de les beneficiàries, que són 100 persones per zona objectiu, a Beni tenim: Beni Mavivi, Mangina, Sayo, Butshuri i Mamboyo. Les persones beneficiàries estan encantades de formar part d’aquest projecte. No obstant això, han expressat que també necessiten medicaments per als cossos i tractaments per a les plantes.
Camp comunitari per a la cohesió social
Jutjats mòbils
Per apropar la justícia a les poblacions, organitzem audiències mòbils. Aquestes audiències alleugen la població, donant esperança envers la restauració dels seus drets. Bunia del 9 al 14 de maig de 2022 #AudienceForaine: Un total de 12 expedients recuperats en certificats per ser investigats, processats i per deliberar-los durant els 5 dies.
❇️8 acusats van ser condemnats a penes de servitud penal primària que oscil·len entre els 7 i els 15 anys. Els danys que van des de 1.000 dòlars fins a 15.000 dòlars i s’han de pagar en moneda local i a la tarifa diària.
❇️4 van ser absolts, ja sigui per proves insuficients o per dubte.
Visita a un projecte sobre l'empoderament de les dones a Oicha
Per a la resiliència econòmica, donem suport a les iniciatives de les dones. Una paraula d'ànim a les dones vídues de la CECA 20 d'Oicha, finançada pel Fons per a les Dones Congoleses. A dia d’avui, les dones tenen un galliner amb 112 caps. "Amb aquest galliner, estalvio diners i alimento la meva família", diu una beneficiària.
Enfortiment de la capacitat de les dones en el lideratge i el bon govern
Desplaçament intern per fugir de la guerra
Tant els infants com dones són les primeres víctimes de la guerra a l’est, de la RDC. Hi trobem orfes de massacre, infants nascuts d’una violació i abandonats a la seva sort.
Conferència amb Dones sobre la Pau
Les dones d'Ituri estan disposades a treballar pel retorn de la pau a Ituri mitjançant la sensibilització entre els joves reclutats en grups armats.
---
Traducció de Josep Ramon
