.png){kind=spacer}
La República Democràtica del Congo va independitzar-se de Bèlgica el 30 de juny de 1960, després d’un segle d’espoli molt violent. Primer com a possessió personal del rei Leopold II i, després, com a colònia belga. El nou estat naixia en un context de fragilitat política i d’inestabilitat social, durant els anys de l’anomenada guerra freda i de les guerres en territori africà. Des de la Segona Guerra del Congo (1998 – 2003), coneguda com la Primera Guerra Mundial Africana per la implicació de més de catorze països, el conflicte armat no s’ha aturat, tot i les negociacions i la firma de diversos acords de pau, generant una situació de crisi humanitària crònica.
Actualment, al Congo hi governa Félix Tshisekedi, del partit Unió per la Democràcia i el Progrés Social (UDPS) mitjançant la coalició anomenada “Directe cap al Canvi”, juntament amb Vital Kamerhe, de la Unió per la Nació Congolesa (UNC). El seu mandat s’ha estès des de 2019 fins a final d’aquest any 2023, motiu pel qual el país es troba en clima preelectoral. Les pròximes eleccions seran les quartes des del final de la Segona Guerra del Congo, ja que, d’acord amb la constitució de 2006, Joseph Kabila, el primer president democràtic de la República, només podia ser reelegit un cop després dels primers cinc anys de mandat. Però Kabila es negava a abandonar el poder i les anava endarrerint més enllà de desembre de 2016, quan acabava el seu segon mandat. Aquest fet va generar manifestacions massives i violentes durant dos anys, que van ser durament reprimides. S’hi ha de sumar un tens ambient polític i social, amb famílies polítiques esquitxades per la corrupció, enmig d’una situació greu d’inestabilitat política, sobretot tenint en compte el conflicte armat que encara és latent i els repetits episodis de violència. Finalment, Joseph Kabila es retira de la contesa electoral i l’actual president, Fèlix Tshisekedi, assumeix la presidència el 25 de gener de 2019 i acaba el seu mandat aquest desembre, quan la ciutadania congolesa és cridada a uns nous comicis.
En aquest context d’inseguretat, de multiplicitat de grups armats i de manca de control per part de l’exèrcit regular, la policia i la MONUSCO -la missió de cascs blaus de l’ONU-, es fa més necessari que mai continuar lluitant contra les violències de gènere, tot oferint recursos sanitaris, psicològics i jurídics a les dones que han sigut víctimes d’alguna de les seves formes perquè puguin refer la seva vida, convertint-se en supervivents empoderades.
Com és evident, aquesta discriminació també és present en l’àmbit de la política institucional i es fa present en el context de la campanya electoral. Les dones que es presenten com a candidates d’algun partit o aquelles que estan més implicades en la política també són víctimes d’atacs que busquen deslegitimar la seva figura, com denunciava la contrapart local del projecte de la Lliga, Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF), en el seu article que van publicar en el mes d’agost “El procés electoral a la RDC: quan la intolerància política es converteix en violència masclista a la ciutat de Butembo”.
Per altra banda, com expliquen setmanalment en els seus Bulletins Hebdomadaires, en aquesta etapa preelectoral continuen els atacs contra representants polítics. El més recent, la primera setmana de novembre, ha sigut l’assassinat a trets d’un candidat a diputat a la ciutat de Goma. Tanmateix, la campanya electoral segueix enmig d’aquest clima polític tan tens, i la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI) ja ha publicat la llista definitiva de candidats a la ciutat de Butembo.
Actualment, al Congo hi governa Félix Tshisekedi, del partit Unió per la Democràcia i el Progrés Social (UDPS) mitjançant la coalició anomenada “Directe cap al Canvi”, juntament amb Vital Kamerhe, de la Unió per la Nació Congolesa (UNC). El seu mandat s’ha estès des de 2019 fins a final d’aquest any 2023, motiu pel qual el país es troba en clima preelectoral. Les pròximes eleccions seran les quartes des del final de la Segona Guerra del Congo, ja que, d’acord amb la constitució de 2006, Joseph Kabila, el primer president democràtic de la República, només podia ser reelegit un cop després dels primers cinc anys de mandat. Però Kabila es negava a abandonar el poder i les anava endarrerint més enllà de desembre de 2016, quan acabava el seu segon mandat. Aquest fet va generar manifestacions massives i violentes durant dos anys, que van ser durament reprimides. S’hi ha de sumar un tens ambient polític i social, amb famílies polítiques esquitxades per la corrupció, enmig d’una situació greu d’inestabilitat política, sobretot tenint en compte el conflicte armat que encara és latent i els repetits episodis de violència. Finalment, Joseph Kabila es retira de la contesa electoral i l’actual president, Fèlix Tshisekedi, assumeix la presidència el 25 de gener de 2019 i acaba el seu mandat aquest desembre, quan la ciutadania congolesa és cridada a uns nous comicis.
En aquest context d’inseguretat, de multiplicitat de grups armats i de manca de control per part de l’exèrcit regular, la policia i la MONUSCO -la missió de cascs blaus de l’ONU-, es fa més necessari que mai continuar lluitant contra les violències de gènere, tot oferint recursos sanitaris, psicològics i jurídics a les dones que han sigut víctimes d’alguna de les seves formes perquè puguin refer la seva vida, convertint-se en supervivents empoderades.
Com és evident, aquesta discriminació també és present en l’àmbit de la política institucional i es fa present en el context de la campanya electoral. Les dones que es presenten com a candidates d’algun partit o aquelles que estan més implicades en la política també són víctimes d’atacs que busquen deslegitimar la seva figura, com denunciava la contrapart local del projecte de la Lliga, Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF), en el seu article que van publicar en el mes d’agost “El procés electoral a la RDC: quan la intolerància política es converteix en violència masclista a la ciutat de Butembo”.
Per altra banda, com expliquen setmanalment en els seus Bulletins Hebdomadaires, en aquesta etapa preelectoral continuen els atacs contra representants polítics. El més recent, la primera setmana de novembre, ha sigut l’assassinat a trets d’un candidat a diputat a la ciutat de Goma. Tanmateix, la campanya electoral segueix enmig d’aquest clima polític tan tens, i la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI) ja ha publicat la llista definitiva de candidats a la ciutat de Butembo.
