Des de Butembo, amb Femmes Juristes pour les droits de la femme et de l’enfant. (FJDF). El 2018 es caracteritza per: "invertir en la força productiva de les dones rurals: PRIORITAT  per a la RDC.” 
Tot i els avanços significatius en la millora de les condicions de la dona, encara no són suficients per fer callar les dones perquè continuen patint desigualtats de dret en tots els  nivells. La reflexió d’aquest any posa l’accent en la millora de les condicions de vida de la dona rural en qui hem d’investir pel paper important que desenvolupa en la societat. Així, tothom, començant per l’Estat ha d’investir perquè la vida de la dona rural canvií, del seu treball es beneficien totes les persones congoleses.
 El mes d’agost de 1910, en la  segona conferencia internacional  de les dones socialistes  celebrada a Copenhaguen, la periodista Alemanya Clara Zetkin (editora d'una revista de renom "igualtat") i la russa Alexandra Kollontai proposen crear un dia  internacional de la dona. Però serà en 1917, amb la vaga de les  treballadores de Sant Petersburg, que  es va instaurar el 8 de mars, el dia de la dona. De fet, aquestes treballadores russes van manifestar–se  per demanar "Pa i Pau" perquè 2 milions de soldats varen perdre la vida  durant la guerra,  i també  per exigir el retorn dels homes del front rus.
Segons la història, l'origen del 8 de març es remunta  també a una manifestació de les dones (i també homes) americanes treballant en  la indústria tèxtil el 08 de març de 1887 i el 8 de març de 1909. Elles protestaven per les males condicions de treball, els salaris precaris.
D'altra banda, l'origen d'aquest dia es troba també en les lluites laborals i les nombroses manifestacions de les dones  pel dret a vot (dret a votar i ser votades), les millors condicions de treball i la igualtat entre homes i dones . Elles reivindicaven també la ciutadania política. El 21 d'abril de 1944, França concedí el dret a vot a les dones  i el 21 d'abril de 1945 varen anar a les urnes per primera vegada. A partir d’aquesta data, el dia  internacional de la dona es converteix en una tradició arreu del món fins avui...
Amb el Renaixement feminista en la dècada de 1970, la data del 8 de març va ser adoptada en 1975 per les Nacions Unides  i oficialment reconeguda  2 anys més tard al desembre  de 1977. 
En la RDC, el nostre país, el Ministère pour la condition féminine  va ser creat l’any 1985.
La història explica que a la ciutat de Butembo, aquest dia  es va celebrar per primera vegada amb pompa en 1996 per les associacions que ja es mobilitzaven des de fa més de 10 anys i arran d’aquestes actuacions,  l'Estat va assumir la responsabilitat d'organitzar el marc de concentració, de formació i d’ intercanvi  en compliment dels compromisos de l'Estat per a la promoció i protecció dels drets humans de les dones i amb el temps aquest dia ha esdevingut més estès i en la actualitat tot el mes de març està dedicat a les dones.
En definitiva, el dia internacional de la dona segueix sent avui d’una actualitat candent perquè mentre no s'assoleix la igualtat entre homes i dones cal celebrar-ho: aquest dia no  només és un dia de celebració,  també és un dia  per reflexionar sobre la consideració i el tracte que reben les dones en la societat.
(…)  Uns dels temes  de reflexió escollits per al 2018 per les Nacions Unides a nivell internacional, és especialment important per les dones congoleses: "el temps s’acosta:  activistes urbans i rurals estan transformant la vida de les dones" 
Ningú ignora el paper que juguen els activistes en el canvi de la  vida de la dona rural.  En les seves missions diàries, els i les activistes informen les dones sobre el reconeixement i  l’exercir  dels seus drets reconeguts en diversos textos legals en les seves tres categories:
- drets civils i politics;
- drets econòmics,socials i culturals; 
- drets de Solidaritat o els  col·lectius;
 Amb la pluralitat d'organitzacions sobretot de dones en diversos camps (legal, agrícola, mèdic, social, emprenedoria,...) les dones tant en l’entorn urbà com rural experimenten un canvi en les seves vides diàries. Per exemple, ara s’atreveixen, amb coratge,a denunciar certes violacions de les quals són víctimes, saben com prevenir certes malalties, han millorat les condicions higièniques i alimentàries. Els activistes han redactat multitud de denúncies i plaidoyers a favor de la promoció de les dones, en tots els nivells; no obstant les lloances dirigides als activistes,  creix la convicció que cal continuar amb la lluita perquè queda molt per fer; no poden  renunciar al seu compromís  amb la defensa dels drets de les dones.
A nivell nacional, la proposta de treball i reflexió per 2018 és : "invertir en la força productiva de les dones rurals: PRIORIORITAT  per a la República Democràtica del Congo" 
Què s’entén per  dona rural?
L'adjectiu "Rural" es refereix a tot  allò que “passa” en el camp; es mesura en relació a la baixa densitat:  en poques  paraules, rural vol dir  una cosa enrederida. La dona rural és aquella que viu al poble, en un retorn enrederit, la que no accedeix a múltiples oportunitats; les seves activitats són principalment l’agricultura, la ramaderia,la pesca, l’explotació forestal, la caça;  ella treballa dificultosament, està tancada i condemnada a la seva trista sort. 
Aquella  dona que altres dones  que viuen en zones urbanes tendeixen a descuidar, és encara la columna vertebral de la societat, ella alimenta les que viuen en la ciutat mitjançant les seves produccions agrícoles i forestals; les dones rurals són pilars de la realització dels profunds canvis econòmics. Participen  en la producció agrícola i a la transformació dels productes i el seu paper es essencial en el desenvolupament de la seguretat alimentària. No obstant, gaudeixen rarament dels mateixos drets que els homes, en particular en la relació a la propietat de les terres.
Podríem dir que la precarietat de les dones rurals creix: moltes s’han desplaçat a la ciutat per motius de seguretat: els seus cultius han estat saquejats per milícies armades i la seva adaptació a la ciutat és difícil. Les que continuen produint, no disposen  de mitjans per l’emmagatzematge o per desplaçar- se per vendre els seus productes. Les carreteres són molt defectuoses. La falta d’educació i de formació limita la seva participació en el treball més productiu, no s’informa de la millora de les llavors, tenen  un accés molt limitat al crèdit i a l’assistència mèdica. Les dones rurals també pateixen les practiques i costums retrògrads i no participen en els mecanismes de  protecció, estan excloses de  la presa de decisions en tots els nivells. Aquesta és la situació de la dona rural a la República Democràtica del Congo, i el  nostre treball  ens centrarà en millorar les seves condicions de vida, reivindicar, promoure  els seus drets i visualitzar el seu treball indispensable en el desenvolupament de la nostra societat.
En definitiva,  tot i els avanços significatius en la  millora de les condicions de la dona, encara no són suficients per que les dones callin perquè continuen patint desigualtats de dret en tots els  nivells. La reflexió d’aquest any posa l’accent en la millora de les condicions de vida de la dona rural en qui hem d’invertir pel paper important que desenvolupa en la societat. Així, tothom, començant per l’Estat ha d’investir per què la vida de la dona rural canvií perquè del seu treball es beneficien totes les persones congoleses.
Adaptació i traducció de l’article de Me Cathy Furaha, FJDF, pel 8 de mars 2018.