Ja ajornades en dues ocasions, amb els mandats dels diputats nacionals i provincials i el del president sortint ja vençuts, aquestes eleccions generals (presidencial, legislatives i provincials) es desenvolupen en un clima de polarització extrema de la societat congolesa, de degradació de les condicions socioeconòmiques, que auguren riscos de desbordament en el cas d’un ajornament suplementari o de contestació dels resultats. Les sospites envoltant la introducció de la màquina de votar i la fiabilitat del fitxer electoral s’afegeixen a la dramatúrgia d’aquest escrutini que presenta tots els possibles riscos.
No obstant, aquestes eleccions s’anuncien com les més obertes considerant les aliances inèdites sobrevingudes per primera vegada en el si de l’oposició congolesa. Aquests reagrupaments trasbalsen les relacions de forces forjades en els escrutinis precedents, com també les lògiques d’arrelaments i d’equilibris regionals que caracteritzaven fins ara el joc polític congolès.
En el escrutini del 2006, efectivament, la victòria del candidat Joseph Kabila davant de Jean-Pierre Bemba, líder del Mouvement de Libération du Congo (MLC), havia estat àmpliament assegurada per la seva aliança, en la segona volta de l’elecció presidencial, amb dos altres líders de famílies politiques representatives de la història política del país. La formació de Joseph Kabila, el Parti du peuple pour la reconstruction et la démocratie (PPRD),apropiant-se de la herència política del seu pare Laurent-Désiré Kabila, va rebre el suport del Parti lumumbiste unifié (PALU) de Antoine Gizenga- company de camí de Partice Lumumba- com també de l’Union des Démocrates mobutistes (UDEMO) de François Xavier Nzanga, fill del difunt Mobutu.
L’arrelament territorial, clau de l’escrutini. El resultat de l’escrutini del 30 de desembre 2018 podria jugar-se en l’eficàcia de les aliances politiques formades per les tres plataformes electorals i en la seva capacitat de treure partit dels arrelaments territorials forjats en els escrutinis anteriors. Els resultats de les eleccions de 2011 per província (segons la configuració territorial vigent abans de l’any 2015), dona una visió dels dividends electorals i dels arrelaments territorials del paisatge polític congolès. Segons les dades relatives al escrutini presidencial, la victòria del candidat Joseph Kabila sembla particularment lligada a l’assentament de les seves aliances i xarxes politiques en Katanga (regió d’origen del president sortint), el Maniema, Bandundu i la Province orientale. Mirant els resultats de Vital Kamerhe i d’Etienne Tshisekedi, respectivament líders de l’UNC i l’UDPS, les dues formacions reunides en el si de la plataforma Cap pour le changement, constatem un arrelament territorial marcat en el Kivu : la província del Sud per Vital Kamerhe (originari d’aquesta) i en Kasai i també el Bas-Congo, pel difunt líder de l’UPDS.
Michel Luntumbue, amb la contribució de Tessa Fardel .28 de desembre 2018
Introducció i traducció : Rita Huybens. Informe sencer:
https://www.grip.org/sites/grip.org/files/NOTES_ANALYSE/2018/NA_2018-12-28_FR_M_LUNTUMBUE.pdf
No obstant, aquestes eleccions s’anuncien com les més obertes considerant les aliances inèdites sobrevingudes per primera vegada en el si de l’oposició congolesa. Aquests reagrupaments trasbalsen les relacions de forces forjades en els escrutinis precedents, com també les lògiques d’arrelaments i d’equilibris regionals que caracteritzaven fins ara el joc polític congolès.
En el escrutini del 2006, efectivament, la victòria del candidat Joseph Kabila davant de Jean-Pierre Bemba, líder del Mouvement de Libération du Congo (MLC), havia estat àmpliament assegurada per la seva aliança, en la segona volta de l’elecció presidencial, amb dos altres líders de famílies politiques representatives de la història política del país. La formació de Joseph Kabila, el Parti du peuple pour la reconstruction et la démocratie (PPRD),apropiant-se de la herència política del seu pare Laurent-Désiré Kabila, va rebre el suport del Parti lumumbiste unifié (PALU) de Antoine Gizenga- company de camí de Partice Lumumba- com també de l’Union des Démocrates mobutistes (UDEMO) de François Xavier Nzanga, fill del difunt Mobutu.
L’arrelament territorial, clau de l’escrutini. El resultat de l’escrutini del 30 de desembre 2018 podria jugar-se en l’eficàcia de les aliances politiques formades per les tres plataformes electorals i en la seva capacitat de treure partit dels arrelaments territorials forjats en els escrutinis anteriors. Els resultats de les eleccions de 2011 per província (segons la configuració territorial vigent abans de l’any 2015), dona una visió dels dividends electorals i dels arrelaments territorials del paisatge polític congolès. Segons les dades relatives al escrutini presidencial, la victòria del candidat Joseph Kabila sembla particularment lligada a l’assentament de les seves aliances i xarxes politiques en Katanga (regió d’origen del president sortint), el Maniema, Bandundu i la Province orientale. Mirant els resultats de Vital Kamerhe i d’Etienne Tshisekedi, respectivament líders de l’UNC i l’UDPS, les dues formacions reunides en el si de la plataforma Cap pour le changement, constatem un arrelament territorial marcat en el Kivu : la província del Sud per Vital Kamerhe (originari d’aquesta) i en Kasai i també el Bas-Congo, pel difunt líder de l’UPDS.
Michel Luntumbue, amb la contribució de Tessa Fardel .28 de desembre 2018
Introducció i traducció : Rita Huybens. Informe sencer:
https://www.grip.org/sites/grip.org/files/NOTES_ANALYSE/2018/NA_2018-12-28_FR_M_LUNTUMBUE.pdf
