FJDF és la contrapart del projecte de la Lliga dels Drets dels Pobles a Butembo, Kivu Nord, RDC, que juntament amb altres dues associacions de dones congoleses, acompanya les dones i nenes víctimes de violència sexual i altres violències basades en el gènere i sensibilitza la població en els drets humans i la igualtat de gènere.
En aquest anàlisi mostra la preocupació per la manca d’informació i de coordinació de les autoritats per fer front a la pandèmia provocada per la COVID-19 i les greus deficiències quant a recursos de defensa i prevenció dels contagis del coronavirus. La COVID-19 els ha arribat just quan ja estaven deixant enrere l’epidèmia de l’Ebola. L’activitat de l’associació, com la vida en general de la població, s’ha vist aturada i, enmig de la crisi econòmica i social d’una societat ja força empobrida, la inseguretat, la violència, les violacions sexuals, més que aturar-se encara s’hi han incrementat.
.jpg)
COMENÇA LA DESESPERACIÓ: LA COVID-19, LLUNY DE PERTÀNYER AL PASSAT!
1. Presentació de Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF).
2. Introducció
Des de l'anunci el 10 de març de 2020 d'un primer cas de coronavirus a la RDC (que ara compta amb 11.097 casos identificats, dels quals 303 morts) el president de la República ha proclamat una sèrie de mesures per limitar la propagació de la pandèmia, incloent la restricció de tots els viatges nacionals i internacionals, excepte el transport de mercaderies, la prohibició de grans reunions, el tancament de bars , cafeteries, restaurants i escoles, la suspensió de cultes, activitats esportives i vols aeris. S'han donat instruccions per instal·lar punts de rentat de mans en llocs públics. Aquestes mesures s’han observat a tota la República, fins i tot, a zones no afectades i després es han estat reforçades amb l'aïllament de la ciutat de Kinshasa, etc.
Davant el creixent risc de propagació de l'epidèmia fora de la capital, considerada l'epicentre de la pandèmia, el cap d'Estat va declarar l'estat d'emergència sanitària a petició d'alguns càrrecs electes. Aquesta situació ha vist diverses pròrrogues per part de l'Assemblea Nacional. El confinament ha estat una part integral de la resposta de tots els països afectats actualment per la pandèmia de COVID-19, i també ha tingut un impacte negatiu i significatiu en la vida de la població en diversos nivells més enllà de la pandèmia.
La ciutat de Butembo, àrea d’acció de FJDF, que no s'havia vist ràpidament afectada per aquesta pandèmia, va patir els efectes negatius del confinament i altres mesures limitatives i, en conseqüència, la desgràcia ha colpejat la ciutat després que es declarés el primer cas positiu. Avui la situació epidemiològica és de 168 casos i 21 morts. Això és una preocupació i a FJDF també li concerneix perquè té la seva seu a Butembo. Per aquesta raó, proposa fer una anàlisi crítica d'aquesta situació revisant alguns reptes, efectes negatius i el seu impacte, així com algunes solucions. Per tant, li correspon descriure d’entrada el període anterior a la COVID-19.
El període anterior a la COVID-19
És ben sabut que la pandèmia de la COVID-19 va aparèixer i es va declarar quan la part nord de la província de Kivu Nord acabava de viure l'epidèmia d'Ebola. En general, les activitats socioeconòmiques es van dur a terme amb normalitat: es desenvolupava el comerç d'aliments i de productes no alimentaris, el trànsit comercial es duia a terme sense cap restricció, la moneda circulava sense impediments, la cistella diària de les llars. Tot i les agonies causades per l'epidèmia d'Ebola, no es van declarar restriccions al moviment de la població, no es van aplicar barreres per limitar la propagació de la malaltia, malgrat un context complex de resistència ferotge de la població a les estratègies de resposta, i a aquesta resistència van seguir molts actes de violència. Però l'Ebola ha estat derrotada i alguns ciutadans s'han apropiat dels bons hàbits higiènics adquirits durant el període de l'epidèmia. La COVID-19, en canvi, és una novetat per la població: el confinament i la suspensió d'activitats massives a tota la República, que han pertorbat la vida de la població i l’ha posat en un estat de vulnerabilitat, feien albirar l’esperança que l'Estat aportés quelcom en termes d'alleujament per la població. No hi ha implementació d'un pla de contingència. Degut al sistema de salut, les poblacions han estat abandonades al seu trist destí, especialment des que les potències internacionals que solen donar suport a la RDC en diferents sectors i àrees s’han vist afectades per la COVID-19 i han hagut d'estabilitzar primer el seu país i satisfer les necessitats de les seves poblacions abans de pensar en donar suport a altres països, com ara la RDC. Insistim en que la COVID-19 ha afectat la RDC i, en particular, Kivu Nord, que singularment ha conegut l'epidèmia d'Ebola i on l’Organització Mundial de la Salut (OMS i altres països internacionals han estat involucrats i han alliberat molts fons per poder sortir-nos-en dels danys de l’Ebola.
Període COVID-19: la fragilitat de les respostes del govern de la RDC
Les mesures de contenció contra la COVID-19, com ara el confinament, el rentat regular de mans, la distància física, l’ús de màscares de protecció,... constitueixen una solució de prevenció per a la protecció de la població. No obstant això, s’estan donant problemes d'aplicació en l'àmbit nacional, la qual cosa segueix sent el motiu principal de la propagació de la pandèmia en 21 de les 26 províncies del país. Des del principi, s’ha generat desconfiança entre la població, degut, d'una banda, a informacions falses o dolentes procedents de diferents persones i, de l’altra banda, la mala comunicació per part d'algunes autoritats sanitàries, que s'ha caracteritzat per una falta de transparència en la gestió de la coordinació de la resposta de la COVID-19 en l'àmbit local, amb directrius poc clares en el comportament a adoptar pels membres de la comunitat. La confusió sobre el propòsit del confinament ha creat una mena de resistència entre la població. Diguem també que aquestes mesures no han estat seguides per un mecanisme d'acompanyament i planificació; aquí i allà les mesures s’han vist trepitjades tan per les autoritats com per la població per tal que la vida semblés normal a les zones afectades: els viatges es van fer sense control (amb el risc de contagiar i de ser contagiats), fronteres poroses, distanciament gairebé inexistent en els esdeveniments presencials, incloent els diferents esdeveniments organitzats per la autoritats i per grups de població; grans cerimònies, com els casaments, no s’han deixat d'organitzar, ni tan sols els funerals fets a la vista de les autoritats. Determinats elements de les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegats per garantir-ne el compliment se’ls acusa de rebre diners de les famílies organitzadores dels esdeveniments per protegir-les, mentre que aquelles que no els podien comprar aquests serveis han estat sotmeses a una brutalitat absoluta. També els conductors de transport de passatgers han fet trampes flagrants en no mantenir la distància entre passatgers. El final de l'estat d'emergència sanitària el passat mes de juliol ha estat interpretat per molts dels congolesos com la fi de la pandèmia, amb la conseqüent tendència a relativitzar-ho tot en el si de la comunitat.
Diguem, en definitiva que avui les mesures o gestos de les barreres sanitàries s’incompleixen sota la mirada indefensa de les autoritats que estan cridades a protegir la població. La ciutat de Butembo es converteix en epicentre de la malaltia, després de Goma, a la província de Kivu Nord, que ja ha identificat 979 casos. Les mesures vinculants per limitar la cadena de transmissió estan en marxa; les persones en contacte amb els pacients que han estat identificats com a positius no estan en quarantena per al seguiment mèdic, la qual cosa planteja dubtes entre la població sobre la mateixa existència de la malaltia, que creu més aviat en la intoxicació que afecta a una categoria de persones, com ara els operadors econòmics.
A més, s’hi ha afegit una altra dificultat, la de la vaga dels funcionaris de la OIM en diversos punts de control d’accés a les ciutats. Reclamen una morositat de 5 mesos del seu salari; per tant no es realitzen més controls a l'entrada i sortida de les ciutats de Beni i Butembo. Aquest és un perill que exposa la població als contagis. A més, productes protectors com els gels hidroalcohòlics i els equips de confecció de màscares s’han encarit molt i són cada vegada més inaccessibles per la població vulnerable; per viatjar per via aèria, per exemple, a més d'altres mesures, s'ha de fer una pre-prova al laboratori que es troba a la capital, a 2000 km de la província; el preu de la prova per als viatgers que tenen ja el seu passatge és de 30$, però es duplicarà tantes vegades com s’hagi de viatjar, una manera d'empobrir la població, fins i tot quan el moment de saber el resultat segueix sent un mal de cap. Si els professionals sanitaris estiguessin ben formats i les instal·lacions sanitàries ben equipades, això no seria un problema. També cal assenyalar que alguns metges no s’hi han implicat, doncs el paquet no era tant atractiu com quan s’havia de donar resposta a l'Ebola per l'OMS, a més de que també deurien témer per les seves vides i la seva seguretat, recordant que els seus col·legues van ser arrestats durant la resposta de l'Ebola i no s'ha celebrat cap audiència judicial fins ara. Tampoc les instal·lacions sanitàries no estan equipades amb respiradors per ajudar els pacients. Trista realitat: FJDF, d'altra banda, no té prou informació sobre la malaltia i està limitada a l'hora de conscienciar la població sobre el dret a la salut pel que fa a l'epidèmia de la COVID-19, tot i donar informació sobre com comportar-se. És per això que la nostra associació ha d'estar prou informada sobre les mesures sostenibles per controlar la propagació. Aquesta pandèmia està tenint un impacte negatiu en la vida de les persones.
El efectes del confinament i de la pandèmia en la vida de la població
No cal dir que la contenció decretada per les autoritats ha tingut conseqüències en matèria de seguretat, econòmica, social, financera i sanitària en el país, en general, i en la ciutat de Butembo, en particular:
No podem deixar de dir que no tenim cap estructura per a la gestió de la COVID-19, ja que les autoritats sanitàries no han dotat d’equipament i personal qualificat pel tractament, la qual cosa va fer que els pacients de la COVID-19 estiguessin en quarantena a casa seva. L'hospital no disposa d'espai d'aïllament i de quarantena. Assenyalem que en el context de la pobresa i el costum, els membres de les famílies no poden deixar de visitar els malalts i assistir als funerals de la gent "famosa". És una manera de caracteritzar la COVID-19 com una malaltia de les persones riques, famoses i estrangeres. Al no poder anar a l'hospital dels pobres, els cuidadors es veuen obligats a fer l’assistència del malalt a domicili, tot arriscant-se al contagi i encomanar, després, la seva família. També cal destacar que les proves i altres aportacions relacionades amb les mostres només estan disponibles per a las província a Goma i a Kinshasa.
Suggeriments
Tenint experiència en la malaltia del virus de l'Ebola, on la població ha après a conviure amb l'epidèmia respectant les mesures preventives, FJDF creu que ara és el moment del govern per acompanyar les mesures de prevenció, perquè la població pugui desplaçar-se lliurement al seu negoci, respectant les mesures recomanades (distanciament, l'ús de màscares en un entorn públic,...). Una major conscienciació ha de garantir que la ciutadania tingui informació sobre la pandèmia, les autoritats han de facilitar un accés fàcil als kits de protecció i decidir en breu la represa de les activitats escolars.
Finalment, les autoritats haurien d'utilitzar tots els mitjans necessaris en el seu poder per fer respectar les mesures de prevenció sense les quals la COVID-19 i altres epidèmies s'instal·laran per sempre. En el moment de la redacció d’aquest article, Europa està experimentant una segona onada de casos de COVID-19. El temor és que aquesta situació torni a nosaltres i provoqui pèrdua de vides si no es respecten estrictament les mesures de prevenció. El virus encara estan en circulació.
Butembo, 15 d’octubre de 2020
Per Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF)
La presidenta Cathy Furaha.
En aquest anàlisi mostra la preocupació per la manca d’informació i de coordinació de les autoritats per fer front a la pandèmia provocada per la COVID-19 i les greus deficiències quant a recursos de defensa i prevenció dels contagis del coronavirus. La COVID-19 els ha arribat just quan ja estaven deixant enrere l’epidèmia de l’Ebola. L’activitat de l’associació, com la vida en general de la població, s’ha vist aturada i, enmig de la crisi econòmica i social d’una societat ja força empobrida, la inseguretat, la violència, les violacions sexuals, més que aturar-se encara s’hi han incrementat.
COMENÇA LA DESESPERACIÓ: LA COVID-19, LLUNY DE PERTÀNYER AL PASSAT!1. Presentació de Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF).
- Som una associació de dones juristes amb seu a Butembo, fundada l'any 2000, treballant per la prevenció, promoció i protecció dels drets humans en general i en particular donem suport a dones i nenes víctimes de diverses violacions a través del suport legal i judicial, fem que els membres de la comunitat siguin conscients dels seus drets, mitjançant la popularització de textos legals i contribuint dins de les nostres possibilitats a la millora de la condició de la dona en el nostre radi d'intervenció.
2. Introducció
Des de l'anunci el 10 de març de 2020 d'un primer cas de coronavirus a la RDC (que ara compta amb 11.097 casos identificats, dels quals 303 morts) el president de la República ha proclamat una sèrie de mesures per limitar la propagació de la pandèmia, incloent la restricció de tots els viatges nacionals i internacionals, excepte el transport de mercaderies, la prohibició de grans reunions, el tancament de bars , cafeteries, restaurants i escoles, la suspensió de cultes, activitats esportives i vols aeris. S'han donat instruccions per instal·lar punts de rentat de mans en llocs públics. Aquestes mesures s’han observat a tota la República, fins i tot, a zones no afectades i després es han estat reforçades amb l'aïllament de la ciutat de Kinshasa, etc.
Davant el creixent risc de propagació de l'epidèmia fora de la capital, considerada l'epicentre de la pandèmia, el cap d'Estat va declarar l'estat d'emergència sanitària a petició d'alguns càrrecs electes. Aquesta situació ha vist diverses pròrrogues per part de l'Assemblea Nacional. El confinament ha estat una part integral de la resposta de tots els països afectats actualment per la pandèmia de COVID-19, i també ha tingut un impacte negatiu i significatiu en la vida de la població en diversos nivells més enllà de la pandèmia.
La ciutat de Butembo, àrea d’acció de FJDF, que no s'havia vist ràpidament afectada per aquesta pandèmia, va patir els efectes negatius del confinament i altres mesures limitatives i, en conseqüència, la desgràcia ha colpejat la ciutat després que es declarés el primer cas positiu. Avui la situació epidemiològica és de 168 casos i 21 morts. Això és una preocupació i a FJDF també li concerneix perquè té la seva seu a Butembo. Per aquesta raó, proposa fer una anàlisi crítica d'aquesta situació revisant alguns reptes, efectes negatius i el seu impacte, així com algunes solucions. Per tant, li correspon descriure d’entrada el període anterior a la COVID-19.
El període anterior a la COVID-19
És ben sabut que la pandèmia de la COVID-19 va aparèixer i es va declarar quan la part nord de la província de Kivu Nord acabava de viure l'epidèmia d'Ebola. En general, les activitats socioeconòmiques es van dur a terme amb normalitat: es desenvolupava el comerç d'aliments i de productes no alimentaris, el trànsit comercial es duia a terme sense cap restricció, la moneda circulava sense impediments, la cistella diària de les llars. Tot i les agonies causades per l'epidèmia d'Ebola, no es van declarar restriccions al moviment de la població, no es van aplicar barreres per limitar la propagació de la malaltia, malgrat un context complex de resistència ferotge de la població a les estratègies de resposta, i a aquesta resistència van seguir molts actes de violència. Però l'Ebola ha estat derrotada i alguns ciutadans s'han apropiat dels bons hàbits higiènics adquirits durant el període de l'epidèmia. La COVID-19, en canvi, és una novetat per la població: el confinament i la suspensió d'activitats massives a tota la República, que han pertorbat la vida de la població i l’ha posat en un estat de vulnerabilitat, feien albirar l’esperança que l'Estat aportés quelcom en termes d'alleujament per la població. No hi ha implementació d'un pla de contingència. Degut al sistema de salut, les poblacions han estat abandonades al seu trist destí, especialment des que les potències internacionals que solen donar suport a la RDC en diferents sectors i àrees s’han vist afectades per la COVID-19 i han hagut d'estabilitzar primer el seu país i satisfer les necessitats de les seves poblacions abans de pensar en donar suport a altres països, com ara la RDC. Insistim en que la COVID-19 ha afectat la RDC i, en particular, Kivu Nord, que singularment ha conegut l'epidèmia d'Ebola i on l’Organització Mundial de la Salut (OMS i altres països internacionals han estat involucrats i han alliberat molts fons per poder sortir-nos-en dels danys de l’Ebola.
Període COVID-19: la fragilitat de les respostes del govern de la RDC
Les mesures de contenció contra la COVID-19, com ara el confinament, el rentat regular de mans, la distància física, l’ús de màscares de protecció,... constitueixen una solució de prevenció per a la protecció de la població. No obstant això, s’estan donant problemes d'aplicació en l'àmbit nacional, la qual cosa segueix sent el motiu principal de la propagació de la pandèmia en 21 de les 26 províncies del país. Des del principi, s’ha generat desconfiança entre la població, degut, d'una banda, a informacions falses o dolentes procedents de diferents persones i, de l’altra banda, la mala comunicació per part d'algunes autoritats sanitàries, que s'ha caracteritzat per una falta de transparència en la gestió de la coordinació de la resposta de la COVID-19 en l'àmbit local, amb directrius poc clares en el comportament a adoptar pels membres de la comunitat. La confusió sobre el propòsit del confinament ha creat una mena de resistència entre la població. Diguem també que aquestes mesures no han estat seguides per un mecanisme d'acompanyament i planificació; aquí i allà les mesures s’han vist trepitjades tan per les autoritats com per la població per tal que la vida semblés normal a les zones afectades: els viatges es van fer sense control (amb el risc de contagiar i de ser contagiats), fronteres poroses, distanciament gairebé inexistent en els esdeveniments presencials, incloent els diferents esdeveniments organitzats per la autoritats i per grups de població; grans cerimònies, com els casaments, no s’han deixat d'organitzar, ni tan sols els funerals fets a la vista de les autoritats. Determinats elements de les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegats per garantir-ne el compliment se’ls acusa de rebre diners de les famílies organitzadores dels esdeveniments per protegir-les, mentre que aquelles que no els podien comprar aquests serveis han estat sotmeses a una brutalitat absoluta. També els conductors de transport de passatgers han fet trampes flagrants en no mantenir la distància entre passatgers. El final de l'estat d'emergència sanitària el passat mes de juliol ha estat interpretat per molts dels congolesos com la fi de la pandèmia, amb la conseqüent tendència a relativitzar-ho tot en el si de la comunitat.Diguem, en definitiva que avui les mesures o gestos de les barreres sanitàries s’incompleixen sota la mirada indefensa de les autoritats que estan cridades a protegir la població. La ciutat de Butembo es converteix en epicentre de la malaltia, després de Goma, a la província de Kivu Nord, que ja ha identificat 979 casos. Les mesures vinculants per limitar la cadena de transmissió estan en marxa; les persones en contacte amb els pacients que han estat identificats com a positius no estan en quarantena per al seguiment mèdic, la qual cosa planteja dubtes entre la població sobre la mateixa existència de la malaltia, que creu més aviat en la intoxicació que afecta a una categoria de persones, com ara els operadors econòmics.
A més, s’hi ha afegit una altra dificultat, la de la vaga dels funcionaris de la OIM en diversos punts de control d’accés a les ciutats. Reclamen una morositat de 5 mesos del seu salari; per tant no es realitzen més controls a l'entrada i sortida de les ciutats de Beni i Butembo. Aquest és un perill que exposa la població als contagis. A més, productes protectors com els gels hidroalcohòlics i els equips de confecció de màscares s’han encarit molt i són cada vegada més inaccessibles per la població vulnerable; per viatjar per via aèria, per exemple, a més d'altres mesures, s'ha de fer una pre-prova al laboratori que es troba a la capital, a 2000 km de la província; el preu de la prova per als viatgers que tenen ja el seu passatge és de 30$, però es duplicarà tantes vegades com s’hagi de viatjar, una manera d'empobrir la població, fins i tot quan el moment de saber el resultat segueix sent un mal de cap. Si els professionals sanitaris estiguessin ben formats i les instal·lacions sanitàries ben equipades, això no seria un problema. També cal assenyalar que alguns metges no s’hi han implicat, doncs el paquet no era tant atractiu com quan s’havia de donar resposta a l'Ebola per l'OMS, a més de que també deurien témer per les seves vides i la seva seguretat, recordant que els seus col·legues van ser arrestats durant la resposta de l'Ebola i no s'ha celebrat cap audiència judicial fins ara. Tampoc les instal·lacions sanitàries no estan equipades amb respiradors per ajudar els pacients. Trista realitat: FJDF, d'altra banda, no té prou informació sobre la malaltia i està limitada a l'hora de conscienciar la població sobre el dret a la salut pel que fa a l'epidèmia de la COVID-19, tot i donar informació sobre com comportar-se. És per això que la nostra associació ha d'estar prou informada sobre les mesures sostenibles per controlar la propagació. Aquesta pandèmia està tenint un impacte negatiu en la vida de les persones.
El efectes del confinament i de la pandèmia en la vida de la poblacióNo cal dir que la contenció decretada per les autoritats ha tingut conseqüències en matèria de seguretat, econòmica, social, financera i sanitària en el país, en general, i en la ciutat de Butembo, en particular:
- La situació de seguretat s'ha mantingut estàtica, és a dir, no ha canviat. Per contra, alguns fets s'han vist agreujats per l'activisme dels grups armats a Beni, en particular; els atacs a la població i a les bases de les Forces Armades s'han succeït sense parar: morts, saquejos, violacions, segrestos i alguns pobles s'han buidat de població. A mesura que el país estava confinat, les intervencions es van anar esvaint, perquè els que les havien de fer no podien estar exposats a la pandèmia. I també dir que es necessita un clima de pau per permetre les intervencions en favor de la població contagiada, que, a més de la inseguretat, s'ha vist afectada per la COVID-19 i altres epidèmies.
- Aquesta amenaça sanitària ha creat una crisi econòmica i financera sense precedents, com a conseqüència de les mesures draconianes que el Govern es va veure obligat a prendre per limitar la seva propagació; al·ludint, en particular, a la prohibició de vols, a l'exercici de determinades activitats i a la limitació de la mobilitat de persones i mercaderies. Alguns sectors s'han vist afectats: agències de viatges i companyies aèries, el trànsit comercial s'ha reduït -i tinguem en compte que a Butembo el comerç és la principal activitat- alguns treballadors han suspès els seus contractes de treball i també hi ha hagut un augment general dels preus dels béns bàsics, com a conseqüència de la seva escassetat. El temor és que en els propers dies els habitants es moriran de fam. La moneda ha experimentat una depreciació sense precedents i ha tingut un impacte negatiu en la vida dels habitants, la majoria dels quals viuen d'un dia per l'altre.
- Aquí ens referim als diferents préstecs o deutes que han contractat alguns funcionaris, les activitats dels quals han estat suspeses per donar suport a les seves famílies pel subministrament d'aliments i, malauradament, el confinament va arribar d’un dia per l’altre, i d'aquí la dificultat de reemborsar-los, quan en la majoria dels casos al reemborsament se li carrega un tipus d'interès. Aquesta crisi sanitària ha estat a l'arrel d'una crisi econòmica, per la qual cosa és difícil tornar els crèdits i la moneda amb prou feines circula.
- Com a tot el món, durant aquest període, diversos casos de violència han estat registrats, principalment en dones i nenes com a resultat de la promiscuïtat. Les nenes són les víctimes de les agressions sexuals, com la violació, l'abús i l'explotació sexual, la prostitució forçosa, diversos casos d'embaràs en alumnes. FJDF, que de mitjana registra 14 casos per mes, va identificar 161 casos de dones i joves. Aquesta quantitat, lluny de la mitjana, ha demostrat que s’ha produït una violència extrema envers les dones i les joves durant aquest període, però també n'hi hauria molts casos que han volgut mantenir-ho en silenci pel que fa a les categories anteriors. Hi ha hagut alguns estafadors que han recaptat diners amb el pretext de donar feina als aturats, igual que la resposta de l'Ebola amb l'abús sexual i l'explotació d'aquells que esperen una feina ben remunerada. També cal assenyalar que alguns professors s’han vist obligats a buscar feina a altres professions per compensar l’atur, com treballar a la construcció, conduir els taxis-motocicleta, manteniment de camins sense cap experiència ni formació; pastors de diferents esglésies i altres religiosos que vivien de l’acapte dels seus fidels han tingut dificultats per viure; algunes empreses han reduït significativament el nombre de treballadors, i molts han anat a la vaga, la formació dels joves ha estat difícil, per la desocupació, i en conseqüència s’han donat diversos actes de delinqüència.
- A la ciutat de Butembo, hi ha hagut dificultats per evacuar alguns casos greus i crònics de la malaltia, com pacients que van anar a l'estranger per a l'atenció han tingut greus problemes amb l'empitjorament de la seva malaltia i altres han mort per falta d'atenció mèdica apropiada i de medicaments adequats. Cal destacar que les categories de persones endeutades, administratius amb prou recursos financers s'han vist afectats, convertint així la pandèmia com "la malaltia dels rics". També diversos pacients no han anat a la instal·lacions sanitàries per por de ser identificades erròniament com un cas positiu i han recorregut a l’automedicació amb tots els riscos que comportava. Aquí val la pena assenyalar que les estructures d'atenció sanitària locals són les de la gent benestant amb escassetat de metges especialistes i equips adequats per alleujar i garantir una atenció mèdica de qualitat, per no parlar que successivament abans, durant i després de les epidèmies, les reivindicacions dels treballadors sanitaris continuen creixent amb l'objectiu de millorar les seves condicions de treball (primes de risc i altres prestacions), sense oblidar els desviaments d’indemnització per part dels funcionaris altament situats per l'Administració, que desmotiva els treballadors sanitaris.
No podem deixar de dir que no tenim cap estructura per a la gestió de la COVID-19, ja que les autoritats sanitàries no han dotat d’equipament i personal qualificat pel tractament, la qual cosa va fer que els pacients de la COVID-19 estiguessin en quarantena a casa seva. L'hospital no disposa d'espai d'aïllament i de quarantena. Assenyalem que en el context de la pobresa i el costum, els membres de les famílies no poden deixar de visitar els malalts i assistir als funerals de la gent "famosa". És una manera de caracteritzar la COVID-19 com una malaltia de les persones riques, famoses i estrangeres. Al no poder anar a l'hospital dels pobres, els cuidadors es veuen obligats a fer l’assistència del malalt a domicili, tot arriscant-se al contagi i encomanar, després, la seva família. També cal destacar que les proves i altres aportacions relacionades amb les mostres només estan disponibles per a las província a Goma i a Kinshasa.
SuggerimentsTenint experiència en la malaltia del virus de l'Ebola, on la població ha après a conviure amb l'epidèmia respectant les mesures preventives, FJDF creu que ara és el moment del govern per acompanyar les mesures de prevenció, perquè la població pugui desplaçar-se lliurement al seu negoci, respectant les mesures recomanades (distanciament, l'ús de màscares en un entorn públic,...). Una major conscienciació ha de garantir que la ciutadania tingui informació sobre la pandèmia, les autoritats han de facilitar un accés fàcil als kits de protecció i decidir en breu la represa de les activitats escolars.
Finalment, les autoritats haurien d'utilitzar tots els mitjans necessaris en el seu poder per fer respectar les mesures de prevenció sense les quals la COVID-19 i altres epidèmies s'instal·laran per sempre. En el moment de la redacció d’aquest article, Europa està experimentant una segona onada de casos de COVID-19. El temor és que aquesta situació torni a nosaltres i provoqui pèrdua de vides si no es respecten estrictament les mesures de prevenció. El virus encara estan en circulació.
Butembo, 15 d’octubre de 2020
Per Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF)
La presidenta Cathy Furaha.
