Hi ha moltes persones que fugen de les hostilitats, de les violacions dels drets humans, dels assassinats i situacions similars, de represàlies de grups armats, de desastres naturals a la província de Kivu Nord, específicament el territori de Beni i Lubero, i que són acollides a les ciutats de Beni, Butembo i als assentaments circumdants, suposadament segurs.
Són centenars de milers de persones desplaçades que no tenen on allotjar-se, que viuen en condicions desastroses i sense assistència adequada i, a més, també estan desprotegides i exposades diàriament a violacions dels drets humans.
Des de juny de 2020, i en col·laboració amb l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR, FJDF està duent a terme un projecte titulat "Suport Legal a les persones desplaçades internes", tenint com a camp d’acció la ciutat de Beni i Butembo, amb l'objectiu de proporcionar assistència jurídica i judicial a les persones desplaçades, víctimes de diferents violacions, i ajudar així a restaurar-los als seus drets.
RECEPCIÓ I CONDICIONS D'ALLOTJAMENT PER A PERSONES DESPLAÇADES A LA CIUTAT DE BUTEMBO
Com qualsevol ciutadà, la persona desplaçada interna té dret a habitatge o altre allotjament. En principi, a l’hora de la recepció, les persones desplaçades internes han de ser identificades pels serveis especialitzats de l'Estat, que és el principal responsable de l'atenció oficial. A la ciutat de Butembo s’hi han constituït uns comitès de crisi a cada districte per tractar la qüestió específica de les persones desplaçades. Però en no tenir aquests comitès cap pressupost de l'ajuntament per promocionar-los, gairebé són desconeguts pels habitants i els desplaçats. Sobre el terreny, això provoca que les persones desplaçades que tenen coneguts entre el veïnat siguin acollides per famílies, i la resta hagin d’anar a instal·lacions d’allotjament, sovint improvisades. Entre les persones desplaçades hi ha que tenen alguns diners i busquen cases de lloguer, però altres es veuen condemnats a passar la nit sota les estrelles o en refugis improvisats, com ara edificis inacabats o escoles.
Les que han anat a viure amb famílies d'acollida passen incomoditats per dormir, ja que les cases són molt petites, perquè pertanyen a famílies pobres, i han de dormir a les saletes d’estar, a la cuina o en petits annexos. I amb una estada massa perllongada sovint acaben sent considerades com un destorb pels qui els han acollit i, en conseqüència, es provoquen conflictes i querelles. A més, no els donen aliments, ni cures, ni els cobreixen altres necessitats. Com a resultat d'aquest comportament, algunes persones desplaçades prefereixen tornar als seus diferents llocs d’origen, tot i les atrocitats a que s’exposen.
Les instal·lacions d’acollida per a desplaçats interns no estan massa ben condicionades i la major part dels desplaçats que ha entrevistat FJDF van dir d’haver-los abandonat per les males condicions en que hi vivien (manca de provisions, d’aigua potable, de seguretat) i que no han rebut la visita de cap autoritat que no fos per un acte de compassió. Per aquesta raó, entre les persones que han anat arribant darrerament a Butembo, a unes els van rellogar famílies d'acollida i d’altres es van dispersar per la comunitat sense cap referència i sense cap suport social, econòmic i legal.
Les persones desplaçades que els han tocat ubicacions allunyades del nucli urbà temen aparicions i sorpreses de l'enemic. Al nord de Beni, a Oicha, en un dels llocs els desplaçats havien estat víctimes d'incursions per part d'homes armats que, a més de violar-los, van saquejar totes les seves possessions. Tement per la seva seguretat, els desplaçats van abandonar el lloc per instal·lar-se en una escola més propera al nucli urbà. En l’altre lloc van allotjar famílies pigmees desplaçades.
Un altre problema detectat per la investigació fa referència a algunes famílies que han pogut llogar una casa i que els propietaris els neguen la renovació del contracte d'arrendament o els revisen a l'alça els costos de lloguer sense cap raó justa, i fins i tot n’hi ha que no tenen mitjans per fer front a la pujada de preus que els demanen.
Els que han hagut de aixoplugar-se en estructures improvisades els uns s’han trobat que han hagut de conviure junts en una habitació utilitzada com a cuina i dormitori alhora, i dormint a terra. No disposen d'instal·lacions higièniques com lavabos, dutxes,… i fan les seves necessitats en sobres i altres pots que evacuen al riu o rierols circumdants, contaminant el medi i patint malalties, com ara diarrees.
En definitiva, cal dir aquí que algunes persones desplaçades internes a la ciutat de Butembo no han estat identificades per l'Estat, ni per organitzacions humanitàries, excepte les que han identificat l’ISPRON (Integració Social per a la Promoció de les persones necessitades). Però altres són identificats pels caps de cèl·lules refugi, que malauradament són llocs mancats d’aliments, roba, aigua potable i serveis de salut, perquè no sabien el nombre exacte de desplaçats interns que havien d’acollir.
DIFÍCIL ACCÉS A L'AJUDA HUMANITÀRIA
Si bé s'indica clarament en els principis humanitaris que la principal responsabilitat de les autoritats nacionals és la de proporcionar protecció a les persones desplaçades internes sota la seva jurisdicció, i que els desplaçats tenen dret a sol·licitar i rebre protecció i ajuda humanitària d'aquestes autoritats, la realitat està lluny de complir amb aquest principi. L'Estat sembla estar dimitit de les seves obligacions, d'aquí que els desplaçats interns visquin de la generositat i de la bona voluntat de diferents institucions religioses, agrupacions, grups d'acció, etc., però també de donacions de certes organitzacions no governamentals humanitàries que venen a donar suport a l'Estat. I és aquí on es donen situacions de malversació de les donacions o de gestió interessada de les mateixes. Hi ha vegades que es reparteixen arbitràriament a favor d’entitats afins o que van a mans de falsos beneficiaris que es fan passar per desplaçats davant de les van a mans de les autoritats d'intervenció. Això porta els desplaçats a creure que les ONG estan recollint donacions en nom dels desplaçats que no són beneficiaris i conclouen que són malversació i frau. En conseqüència, poden recaure sospites en organitzacions com Càritas, INTERSOS, NRC, ISPRON, SIDA, FJDF, SAFDF i altres perquè no són àmpliament conegudes i les informacions d’algunes accions que fan no arriben als desplaçats, així com els dels comitès de crisi.
Davant d'aquesta amarga observació, FJDF creu que l'intercanvi de donacions s’ha de realitzar implicant els desplaçats en la planificació i distribució de les diferents ajudes i que aquest intercanvi tingui lloc en cada comitè de crisi per pal·liar aquesta preocupació.
DIFERENTS VIOLACIONS EN ELS ALLOTJAMENT DE DESPLAÇTS
Durant el treball en grup d’intervenció organitzat per FJDF, es va fer palès que s’han produït moltes violacions entre les persones desplaçades, a les que sovint els deien que no tenien drets, ni eren persones com la resta de ciutadans congolesos. I han hagut de patir estigmes, burles, imputacions nocives i calúmnies (acusades de pertànyer als moviments insurgents), extorsions de la propietat, han estat expulsades de les cases d’acollida, problemes amb els agents de la llei i els membres de la comunitat, explotació econòmica en termes de treball barat o, fins i tot, gratuït, violència i explotacions sexuals, detencions arbitràries, han patit abusos per agents de la policia o per membres de la comunitat sense cap defensa, sovint subjectes al pagament de multes desorbitades, mentre viuen en situació de gran vulnerabilitat... Mancades de mitjans i de suport professional jurídic per donar-los suport davant les autoritats competents i de la comunitat. És per això que, afectats per aquesta situació de violació greu dels drets humans de les persones desplaçades internes, FJDF ha donat suport a l'ACNUR per acompanyar "aquestes persones visibles amb problemes invisibles" i a poc a poc està guanyant les causes al seu favor.
RESPOSTA DE FJDF A LES PERSONES DESPLAÇADES
Després de juny de 2020, l'organització FJDF està duent a terme un projecte per a persones desplaçades a Butembo i Beni. Aquest projecte té com a objectiu ajudar les persones desplaçades que són víctimes de violacions en els tribunals per recuperar els seus drets, però també per conscienciar la comunitat i les persones desplaçades sobre els drets i obligacions de les persones desplaçades internes d'acord amb les lleis. Per assolir aquests objectius, s'han dut a terme les següents activitats i d'altres pendents de dur-les a terme:
- l’animació d’emissions de ràdio: es van escollir 2 emissores de ràdio, Radio Upendo Kivu a la ciutat de Butembo i la ràdio-televisió Muungano a la ciutat de Beni. Els temes sobre els drets fonamentals de les persones desplaçades es van desenvolupar d'acord amb els principis rectors i altres instruments legals. Les persones desplaçades internes són ciutadanes com totes les altres i, per tant, no haurien de ser discriminades, sinó gaudir plenament dels seus drets. L'informe d'audiència mostra que aquests programes són molt seguits per membres de la comunitat i els mateixos desplaçats, segons diferents reaccions.
- La formació dels grups d’atenció a la situació dels desplaçats: un estudi realitzat per FJDF en el període del 28 d'agost al 4 de setembre de 2020 en els comitès de crisi de Butembo, Mangina i Oicha. També els grups compostos de 8 a 12 persones desplaçades es van formar amb l'objectiu de informar-se bé de les diferents violacions de que són víctimes i identificar els autors que han menyspreat les persones desplaçades.
En aquesta anàlisi de curta durada, però, FJDF va trobar sobre el terreny que:
En poc temps FJDF ha estat capaç de recollir les necessitats i els problemes dels desplaçats, i creu que necessita més suport per aprofundir en la qüestió dels desplaçats per tal de respondre favorablement a tota la problemàtica.
Tot i que el tema de les persones desplaçades és vist de manera diferent pel públic, mereix una atenció especial per la situació que estan passant. Tenen drets i deures com a tota la ciutadania. Les organitzacions humanitàries estan preparades i a l'espera de l'estímul de les autoritats responsables, que se suposa que han de protegir i ajudar a les persones desplaçades.
Com a conclusió, i perquè aquests problemes no es produeixin en el futur, FJDF ofereix les següents propostes:
- Mobilitzar fons a favor dels comitès per tal de fer-los efectius.
- Proporcionar una targeta numerada per qualsevol persona desplaçada interna que proporcioni un fàcil accés a l'assistència.
- Distribuir donacions i ajudes entre els comitès de persones desplaçades per reduir els casos de frau i de malversació, i evitar les sospites innecessàries.
- Elaborar periòdicament l'informe sobre la situació de les persones desplaçades internes i actualitzar el banc de dades.
Són centenars de milers de persones desplaçades que no tenen on allotjar-se, que viuen en condicions desastroses i sense assistència adequada i, a més, també estan desprotegides i exposades diàriament a violacions dels drets humans.
Des de juny de 2020, i en col·laboració amb l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR, FJDF està duent a terme un projecte titulat "Suport Legal a les persones desplaçades internes", tenint com a camp d’acció la ciutat de Beni i Butembo, amb l'objectiu de proporcionar assistència jurídica i judicial a les persones desplaçades, víctimes de diferents violacions, i ajudar així a restaurar-los als seus drets.

Com qualsevol ciutadà, la persona desplaçada interna té dret a habitatge o altre allotjament. En principi, a l’hora de la recepció, les persones desplaçades internes han de ser identificades pels serveis especialitzats de l'Estat, que és el principal responsable de l'atenció oficial. A la ciutat de Butembo s’hi han constituït uns comitès de crisi a cada districte per tractar la qüestió específica de les persones desplaçades. Però en no tenir aquests comitès cap pressupost de l'ajuntament per promocionar-los, gairebé són desconeguts pels habitants i els desplaçats. Sobre el terreny, això provoca que les persones desplaçades que tenen coneguts entre el veïnat siguin acollides per famílies, i la resta hagin d’anar a instal·lacions d’allotjament, sovint improvisades. Entre les persones desplaçades hi ha que tenen alguns diners i busquen cases de lloguer, però altres es veuen condemnats a passar la nit sota les estrelles o en refugis improvisats, com ara edificis inacabats o escoles.
Les que han anat a viure amb famílies d'acollida passen incomoditats per dormir, ja que les cases són molt petites, perquè pertanyen a famílies pobres, i han de dormir a les saletes d’estar, a la cuina o en petits annexos. I amb una estada massa perllongada sovint acaben sent considerades com un destorb pels qui els han acollit i, en conseqüència, es provoquen conflictes i querelles. A més, no els donen aliments, ni cures, ni els cobreixen altres necessitats. Com a resultat d'aquest comportament, algunes persones desplaçades prefereixen tornar als seus diferents llocs d’origen, tot i les atrocitats a que s’exposen.
Les instal·lacions d’acollida per a desplaçats interns no estan massa ben condicionades i la major part dels desplaçats que ha entrevistat FJDF van dir d’haver-los abandonat per les males condicions en que hi vivien (manca de provisions, d’aigua potable, de seguretat) i que no han rebut la visita de cap autoritat que no fos per un acte de compassió. Per aquesta raó, entre les persones que han anat arribant darrerament a Butembo, a unes els van rellogar famílies d'acollida i d’altres es van dispersar per la comunitat sense cap referència i sense cap suport social, econòmic i legal.
Les persones desplaçades que els han tocat ubicacions allunyades del nucli urbà temen aparicions i sorpreses de l'enemic. Al nord de Beni, a Oicha, en un dels llocs els desplaçats havien estat víctimes d'incursions per part d'homes armats que, a més de violar-los, van saquejar totes les seves possessions. Tement per la seva seguretat, els desplaçats van abandonar el lloc per instal·lar-se en una escola més propera al nucli urbà. En l’altre lloc van allotjar famílies pigmees desplaçades.
Un altre problema detectat per la investigació fa referència a algunes famílies que han pogut llogar una casa i que els propietaris els neguen la renovació del contracte d'arrendament o els revisen a l'alça els costos de lloguer sense cap raó justa, i fins i tot n’hi ha que no tenen mitjans per fer front a la pujada de preus que els demanen.
Els que han hagut de aixoplugar-se en estructures improvisades els uns s’han trobat que han hagut de conviure junts en una habitació utilitzada com a cuina i dormitori alhora, i dormint a terra. No disposen d'instal·lacions higièniques com lavabos, dutxes,… i fan les seves necessitats en sobres i altres pots que evacuen al riu o rierols circumdants, contaminant el medi i patint malalties, com ara diarrees.
En definitiva, cal dir aquí que algunes persones desplaçades internes a la ciutat de Butembo no han estat identificades per l'Estat, ni per organitzacions humanitàries, excepte les que han identificat l’ISPRON (Integració Social per a la Promoció de les persones necessitades). Però altres són identificats pels caps de cèl·lules refugi, que malauradament són llocs mancats d’aliments, roba, aigua potable i serveis de salut, perquè no sabien el nombre exacte de desplaçats interns que havien d’acollir.
DIFÍCIL ACCÉS A L'AJUDA HUMANITÀRIA
Si bé s'indica clarament en els principis humanitaris que la principal responsabilitat de les autoritats nacionals és la de proporcionar protecció a les persones desplaçades internes sota la seva jurisdicció, i que els desplaçats tenen dret a sol·licitar i rebre protecció i ajuda humanitària d'aquestes autoritats, la realitat està lluny de complir amb aquest principi. L'Estat sembla estar dimitit de les seves obligacions, d'aquí que els desplaçats interns visquin de la generositat i de la bona voluntat de diferents institucions religioses, agrupacions, grups d'acció, etc., però també de donacions de certes organitzacions no governamentals humanitàries que venen a donar suport a l'Estat. I és aquí on es donen situacions de malversació de les donacions o de gestió interessada de les mateixes. Hi ha vegades que es reparteixen arbitràriament a favor d’entitats afins o que van a mans de falsos beneficiaris que es fan passar per desplaçats davant de les van a mans de les autoritats d'intervenció. Això porta els desplaçats a creure que les ONG estan recollint donacions en nom dels desplaçats que no són beneficiaris i conclouen que són malversació i frau. En conseqüència, poden recaure sospites en organitzacions com Càritas, INTERSOS, NRC, ISPRON, SIDA, FJDF, SAFDF i altres perquè no són àmpliament conegudes i les informacions d’algunes accions que fan no arriben als desplaçats, així com els dels comitès de crisi.
Davant d'aquesta amarga observació, FJDF creu que l'intercanvi de donacions s’ha de realitzar implicant els desplaçats en la planificació i distribució de les diferents ajudes i que aquest intercanvi tingui lloc en cada comitè de crisi per pal·liar aquesta preocupació.
DIFERENTS VIOLACIONS EN ELS ALLOTJAMENT DE DESPLAÇTS
Durant el treball en grup d’intervenció organitzat per FJDF, es va fer palès que s’han produït moltes violacions entre les persones desplaçades, a les que sovint els deien que no tenien drets, ni eren persones com la resta de ciutadans congolesos. I han hagut de patir estigmes, burles, imputacions nocives i calúmnies (acusades de pertànyer als moviments insurgents), extorsions de la propietat, han estat expulsades de les cases d’acollida, problemes amb els agents de la llei i els membres de la comunitat, explotació econòmica en termes de treball barat o, fins i tot, gratuït, violència i explotacions sexuals, detencions arbitràries, han patit abusos per agents de la policia o per membres de la comunitat sense cap defensa, sovint subjectes al pagament de multes desorbitades, mentre viuen en situació de gran vulnerabilitat... Mancades de mitjans i de suport professional jurídic per donar-los suport davant les autoritats competents i de la comunitat. És per això que, afectats per aquesta situació de violació greu dels drets humans de les persones desplaçades internes, FJDF ha donat suport a l'ACNUR per acompanyar "aquestes persones visibles amb problemes invisibles" i a poc a poc està guanyant les causes al seu favor.
RESPOSTA DE FJDF A LES PERSONES DESPLAÇADES
Després de juny de 2020, l'organització FJDF està duent a terme un projecte per a persones desplaçades a Butembo i Beni. Aquest projecte té com a objectiu ajudar les persones desplaçades que són víctimes de violacions en els tribunals per recuperar els seus drets, però també per conscienciar la comunitat i les persones desplaçades sobre els drets i obligacions de les persones desplaçades internes d'acord amb les lleis. Per assolir aquests objectius, s'han dut a terme les següents activitats i d'altres pendents de dur-les a terme:
- l’animació d’emissions de ràdio: es van escollir 2 emissores de ràdio, Radio Upendo Kivu a la ciutat de Butembo i la ràdio-televisió Muungano a la ciutat de Beni. Els temes sobre els drets fonamentals de les persones desplaçades es van desenvolupar d'acord amb els principis rectors i altres instruments legals. Les persones desplaçades internes són ciutadanes com totes les altres i, per tant, no haurien de ser discriminades, sinó gaudir plenament dels seus drets. L'informe d'audiència mostra que aquests programes són molt seguits per membres de la comunitat i els mateixos desplaçats, segons diferents reaccions.
- La formació dels grups d’atenció a la situació dels desplaçats: un estudi realitzat per FJDF en el període del 28 d'agost al 4 de setembre de 2020 en els comitès de crisi de Butembo, Mangina i Oicha. També els grups compostos de 8 a 12 persones desplaçades es van formar amb l'objectiu de informar-se bé de les diferents violacions de que són víctimes i identificar els autors que han menyspreat les persones desplaçades.
En aquesta anàlisi de curta durada, però, FJDF va trobar sobre el terreny que:
- Algunes persones desplaçades internes es troben a la ciutat de Butembo sense ser identificades per l'Estat o per les entitats humanitàries, mentre que altres són registrats per l'organització amb seu a la catedral, per alguns caps de barris o de cèl·lula, però sense tenir lloc d’acollida, menjar, roba...
- Els desplaçats a la ciutat de Butembo, en general viuen en condicions deplorables: sigui en un estat de vulnerabilitat, com l'habitatge precari, la manca d'aliments, difícil accés a l'aigua potable i d'atenció sanitària primària.
- Les persones desplaçades tenen por de denunciar certs abusos de que són víctimes en les famílies d'acollida per por a represàlies o per falta de mitjans.
- Les persones desplaçades no reben visites de les autoritats per veure les seves condicions de vida.
- Les donacions que han de rebre no els arriben perquè se n’aprofiten altres pseudo-desplaçades properes als responsables de les diferents organitzacions implicades.
- Algunes organitzacions d'intervenció humanitària no són conegudes, altres només venen per identificar-los i no hi tornen més.
En poc temps FJDF ha estat capaç de recollir les necessitats i els problemes dels desplaçats, i creu que necessita més suport per aprofundir en la qüestió dels desplaçats per tal de respondre favorablement a tota la problemàtica.
Tot i que el tema de les persones desplaçades és vist de manera diferent pel públic, mereix una atenció especial per la situació que estan passant. Tenen drets i deures com a tota la ciutadania. Les organitzacions humanitàries estan preparades i a l'espera de l'estímul de les autoritats responsables, que se suposa que han de protegir i ajudar a les persones desplaçades.
Com a conclusió, i perquè aquests problemes no es produeixin en el futur, FJDF ofereix les següents propostes:
- Mobilitzar fons a favor dels comitès per tal de fer-los efectius.
- Proporcionar una targeta numerada per qualsevol persona desplaçada interna que proporcioni un fàcil accés a l'assistència.
- Distribuir donacions i ajudes entre els comitès de persones desplaçades per reduir els casos de frau i de malversació, i evitar les sospites innecessàries.
- Elaborar periòdicament l'informe sobre la situació de les persones desplaçades internes i actualitzar el banc de dades.