Dins de la comunitat
La dona segueix sent pobra. De fet, encara no té accés als recursos financers que la fan autosuficient si desitgem veure-la independent. Aquesta situació precària situa la dona en una posició d'inseguretat social, o millor dit, de vulnerabilitat.
.png)
Informe per treballar per
Des del principi, cal destacar que les dones tenen més probabilitats de trobar-se en el sector de l’economia informal. Les activitats que elles posen en marxa només els permet participar en les qüestions de seguretat alimentària centrades en cobrir les necessitats de subsistència dels seus fills. Anant més enllà, les dones del medi rural continuen sent vulnerables: estan molt abandonades, viuen en un context de guerra, sota l'amenaça persistent de la inseguretat. Aquesta situació i un concurs desfavorable de circumstàncies, les impedeixen superar les possibilitats de superació: les terres ja no les poden cultivar, les vies de servei agrícola estan gairebé totes en mal estat, el mercat de productes excedents dels camps també es caracteritza per unes taxes que cada cop estan menys al seu abast. En definitiva, l'entorn econòmic no és propici per al desenvolupament de les dones. En segon lloc, cal dir que la representació de les dones a nivell d'empreses estatals és realment mínima i que, fins i tot, les poques que s’hi troben ocupen llocs secundaris de responsabilitat. A nivell polític, el dèficit es força destacable a la nostra regió, sobretot a nivell local, on no s’observa que les dones tinguin visibilitat, malgrat les bases de dades que s’han fet amb els noms de les dones per a la seva integració en la política. Pitjor encara, no hi ha cap estratègia ni mecanisme dins dels partits polítics per facilitar el posicionament de les dones, ja que estan condemnades a fer el paper de facilitadores, intervenint només en temes de mobilització i visibilitat del partit.
A nivell de seguretat
La dona roman molt exposada. La seva baixa representació en la policia, les forces armades (FARDC) o altres serveis de seguretat (guàrdies forestals, seguretat, etc.) es deguda, en la majoria dels casos, per la por i la pressió dels homes. A més, cal destacar el dèficit en l’accés d’oportunitats.
Des del punt de vista de la violència patida
Les dones no trenquen el silenci. Hi ha diverses raons per explicar que passi això: el pes del costum, la pobresa, la por al rebuig i les represàlies de la comunitat. Encara més, la bona evolució per aconseguir que trenquin el silenci, es troba amb la no aplicació dels textos legals que les protegeixen de la violència. Finalment, a algunes els faltaria coratge o coneixement de com prendre la iniciativa de la denúncia.
No obstant això, cal destacar alguns avenços, per petits que siguin. A nivell legislatiu, ja s'ha promulgat la llei d'aplicació de la paritat. A nivell institucional, on reafirmo la presència d'unes quantes dones que s'asseuen a l'assemblea provincial (4/48). A més, 2 dones estan presents al govern provincial, en 10 o 12 ministeris, quan les dones constitueixen més de la meitat de la població de la província. Tota una paradoxa! A nivell domèstic, les dones estan activament involucrades en la millora de les condicions de vida a través d'algunes petites activitats generadores d'ingressos (com l'agricultura artesanal). Participen en l’enfortiment de capacitació i en les accions de reivindicació organitzades per la societat civil. Pel que fa a la denúncia de la violència patida, algunes dones s’han armat de coratge denunciant la violència i acceptant que se les acompanyi en els seus casos.
Davant d'aquesta enorme bretxa existent entre els reptes i el progrés del feminisme, cal treballar en l’organització de sensibilitzacions, enfortir el mateix lideratge de les dones, potenciar el compromís de les dones per apropiar-se plenament de la seva pròpia vida i ser actrius del seu destí, reivindicar-se en l’àmbit de la política nacional prioritzant la participació de les dones mitjançant la presa de mesures positives, ja definides en la llei, per posar en marxa la paritat i per l'eficàcia de la "discriminació positiva", tant preconitzada per la llei, perquè les condicions de les dones millorin com en altres països africans, com Ruanda, Seychelles, Etiòpia, on les dones s'asseuen i participen plenament en el desenvolupament.
ME KATHUNGU FURAHA Catherine
Advocada i FDDH
La dona segueix sent pobra. De fet, encara no té accés als recursos financers que la fan autosuficient si desitgem veure-la independent. Aquesta situació precària situa la dona en una posició d'inseguretat social, o millor dit, de vulnerabilitat.
Informe per treballar perDes del principi, cal destacar que les dones tenen més probabilitats de trobar-se en el sector de l’economia informal. Les activitats que elles posen en marxa només els permet participar en les qüestions de seguretat alimentària centrades en cobrir les necessitats de subsistència dels seus fills. Anant més enllà, les dones del medi rural continuen sent vulnerables: estan molt abandonades, viuen en un context de guerra, sota l'amenaça persistent de la inseguretat. Aquesta situació i un concurs desfavorable de circumstàncies, les impedeixen superar les possibilitats de superació: les terres ja no les poden cultivar, les vies de servei agrícola estan gairebé totes en mal estat, el mercat de productes excedents dels camps també es caracteritza per unes taxes que cada cop estan menys al seu abast. En definitiva, l'entorn econòmic no és propici per al desenvolupament de les dones. En segon lloc, cal dir que la representació de les dones a nivell d'empreses estatals és realment mínima i que, fins i tot, les poques que s’hi troben ocupen llocs secundaris de responsabilitat. A nivell polític, el dèficit es força destacable a la nostra regió, sobretot a nivell local, on no s’observa que les dones tinguin visibilitat, malgrat les bases de dades que s’han fet amb els noms de les dones per a la seva integració en la política. Pitjor encara, no hi ha cap estratègia ni mecanisme dins dels partits polítics per facilitar el posicionament de les dones, ja que estan condemnades a fer el paper de facilitadores, intervenint només en temes de mobilització i visibilitat del partit.
A nivell de seguretat
La dona roman molt exposada. La seva baixa representació en la policia, les forces armades (FARDC) o altres serveis de seguretat (guàrdies forestals, seguretat, etc.) es deguda, en la majoria dels casos, per la por i la pressió dels homes. A més, cal destacar el dèficit en l’accés d’oportunitats.
Des del punt de vista de la violència patida
Les dones no trenquen el silenci. Hi ha diverses raons per explicar que passi això: el pes del costum, la pobresa, la por al rebuig i les represàlies de la comunitat. Encara més, la bona evolució per aconseguir que trenquin el silenci, es troba amb la no aplicació dels textos legals que les protegeixen de la violència. Finalment, a algunes els faltaria coratge o coneixement de com prendre la iniciativa de la denúncia.
No obstant això, cal destacar alguns avenços, per petits que siguin. A nivell legislatiu, ja s'ha promulgat la llei d'aplicació de la paritat. A nivell institucional, on reafirmo la presència d'unes quantes dones que s'asseuen a l'assemblea provincial (4/48). A més, 2 dones estan presents al govern provincial, en 10 o 12 ministeris, quan les dones constitueixen més de la meitat de la població de la província. Tota una paradoxa! A nivell domèstic, les dones estan activament involucrades en la millora de les condicions de vida a través d'algunes petites activitats generadores d'ingressos (com l'agricultura artesanal). Participen en l’enfortiment de capacitació i en les accions de reivindicació organitzades per la societat civil. Pel que fa a la denúncia de la violència patida, algunes dones s’han armat de coratge denunciant la violència i acceptant que se les acompanyi en els seus casos.
Davant d'aquesta enorme bretxa existent entre els reptes i el progrés del feminisme, cal treballar en l’organització de sensibilitzacions, enfortir el mateix lideratge de les dones, potenciar el compromís de les dones per apropiar-se plenament de la seva pròpia vida i ser actrius del seu destí, reivindicar-se en l’àmbit de la política nacional prioritzant la participació de les dones mitjançant la presa de mesures positives, ja definides en la llei, per posar en marxa la paritat i per l'eficàcia de la "discriminació positiva", tant preconitzada per la llei, perquè les condicions de les dones millorin com en altres països africans, com Ruanda, Seychelles, Etiòpia, on les dones s'asseuen i participen plenament en el desenvolupament.
ME KATHUNGU FURAHA Catherine
Advocada i FDDH
