Com es pot oferir assistència a les víctimes de la violència contra les dones i les nenes en un país com ara la República Democràtica del Congo que està travessat per la guerra i la injustícia perpetua, d'una banda, i on els costums i les pràctiques tradicionals, de l’altra, continuen recaient sobre les dones? En un país on, d'un dia per l'altre, les famílies es desplacen buscant seguretat i pau arran de massacres i matances de persones ciutadanes pacífiques. En un país on algunes dones i les nenes no coneixen els drets que consten en els textos legals i d'altres han perdut tota la confiança en el règim vigent? Ja no creuen més en les solucions que preveu la justícia congolesa. Un exemple n'és la decisió, encara ara vigent, de declarar l'estat de setge a les províncies del Kivu Nord i Ituri al maig de 2021. Mitjançant aquesta decisió, la jurisdicció penal dels tribunals civils es va transferir als tribunals militars, però hi ha certs problemes en quant al seu funcionament perquè hi ha una mancança de persones magistrades i perquè els locals són inapropiats i massa allunyats de les persones que han d'anar a un judici. En definitiva, calia prendre una decisió així quan les dones i les nenes són víctimes dels actes d'alguns militars?
A la ciutat de Butembo i al territori de Lubero, depenen del Tribunal Militar de Garnison de Beni i de la fiscalia adjunta, des del dia 16 de març de 2022. Un Tribunal Militar de Guarnició amb un president i dos secretaris, i sense cap dona per a tranquil·litzar les dones i nenes. És per això que es fa crida a les advocades, per a què s’impliquin en la defensa d’aquestes dones i nenes i per a què no es rendeixin davant d’aquestes violacions.
1. Tasca de les advocades de l’Organisation des Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant
Creada als anys 2000 a Goma per estudiants de l’últim any de la Facultat de Dret de L’Université Libre des Pays des Grands Lacs (Universitat Lliure dels Països dels Grans Llacs), l’Organisation Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF) té l’objectiu de promoure, protegir i defensar els drets de les dones i els infants. La finalitat és aconseguir que algun dia no hi hagi violència al món i l’àmbit d’actuació són les ciutats de Beni i Butembo, així com els territoris de Beni i Lubero. Aquesta organització ofereix assistència jurídica a dones i nenes víctimes de violències sexuals i de gènere. Malgrat els obstacles i les amenaces, les dones advocades d’aquesta organització s’inspiren en textos legals que regeixen el país, acompanyen les víctimes durant tot el procés judicial, així com en l’ús de les eines de protecció i el coneixement i respecte de les lleis. Arran de la seva gran qualificació, les advocades de la FJDF han portat diverses estratègies a terme per ajudar les dones i les nenes.
a) Assistència legal de l’advocada
Es tracta d’una fase en què la víctima expressa la necessitat de posar-se en contacte amb una persona professional del dret per a trobar resposta a un problema. L’advocada es reuneix amb la víctima per a obtenir-ne les primeres informacions: la identitat, l’estat civil (persona divorciada, casada, soltera, viuda), el número de fills, un informe sanitari (contactant, si cal, amb un/a metge/essa de confiança) així com la informació sobre la identitat de l’adversari i les circumstàncies dels fets, tot plegat amb els possibles documents relacionats. Els primers obstacles que hi acostuma a haver és que, en la majoria dels casos, les dones víctimes no tenen accés a aquesta informació per ignorància i falta de costum d’assistir als tribunals. Com a conseqüència, de vegades cal recórrer a un home per a què en proporcioni la informació. Aquesta dependència de la dona envers l’home per als seus propis interessos és una trava per a què l’advocada pugui formalitzar l’expedient. Un altre obstacle és el mal funcionament del sistema judicial: les instàncies estan allunyades de les persones litigants.
Així, el paper i la presència de la persona advocada són indispensables per a garantir el respecte i el restabliment dels drets de les víctimes, i també que n’hi hagi a totes les instàncies disponibles. D’aquesta manera, les dones membres de la FDJF, han creat un gabinet d’advocades adscrit a l’organització per un treball de qualitat en l’acompanyament de les dones i les nenes. Funciona de dilluns a dissabte, i també fora de l’horari previst, és a dir, sempre que els interessos de les dones o nenes hi estiguin en joc.
En el gabinet, les advocades tenen la següent funció:
1) Acompanyament jurídic: inclou l’aspecte educatiu de les víctimes, les quals reben assessorament, orientació i informació sobre el dret, en funció dels problemes relatats a la història que expliquin a l’advocada. La feina de l’advocada és explicar a la víctima el que preveu la llei, és a dir, el seu contingut. Aquesta és la base de la relació advocada-víctima, en què l’advocada ha d’avaluar la comprensió de la víctima de tot el procediment per tal de prendre una bona decisió. Es recomana que l’advocada expliqui la seva funció i els seus límits, tenint en compte el secret professional. Això genera un ambient de confiança. També pot passar que la víctima només vulgui assessorament i orientació d’una advocada, i aleshores el cas es tanca en el propi gabinet.
A la ciutat de Butembo i al territori de Lubero, depenen del Tribunal Militar de Garnison de Beni i de la fiscalia adjunta, des del dia 16 de març de 2022. Un Tribunal Militar de Guarnició amb un president i dos secretaris, i sense cap dona per a tranquil·litzar les dones i nenes. És per això que es fa crida a les advocades, per a què s’impliquin en la defensa d’aquestes dones i nenes i per a què no es rendeixin davant d’aquestes violacions.
1. Tasca de les advocades de l’Organisation des Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant
Creada als anys 2000 a Goma per estudiants de l’últim any de la Facultat de Dret de L’Université Libre des Pays des Grands Lacs (Universitat Lliure dels Països dels Grans Llacs), l’Organisation Femmes Juristes pour les Droits de la Femme et de l’Enfant (FJDF) té l’objectiu de promoure, protegir i defensar els drets de les dones i els infants. La finalitat és aconseguir que algun dia no hi hagi violència al món i l’àmbit d’actuació són les ciutats de Beni i Butembo, així com els territoris de Beni i Lubero. Aquesta organització ofereix assistència jurídica a dones i nenes víctimes de violències sexuals i de gènere. Malgrat els obstacles i les amenaces, les dones advocades d’aquesta organització s’inspiren en textos legals que regeixen el país, acompanyen les víctimes durant tot el procés judicial, així com en l’ús de les eines de protecció i el coneixement i respecte de les lleis. Arran de la seva gran qualificació, les advocades de la FJDF han portat diverses estratègies a terme per ajudar les dones i les nenes.
a) Assistència legal de l’advocada
Es tracta d’una fase en què la víctima expressa la necessitat de posar-se en contacte amb una persona professional del dret per a trobar resposta a un problema. L’advocada es reuneix amb la víctima per a obtenir-ne les primeres informacions: la identitat, l’estat civil (persona divorciada, casada, soltera, viuda), el número de fills, un informe sanitari (contactant, si cal, amb un/a metge/essa de confiança) així com la informació sobre la identitat de l’adversari i les circumstàncies dels fets, tot plegat amb els possibles documents relacionats. Els primers obstacles que hi acostuma a haver és que, en la majoria dels casos, les dones víctimes no tenen accés a aquesta informació per ignorància i falta de costum d’assistir als tribunals. Com a conseqüència, de vegades cal recórrer a un home per a què en proporcioni la informació. Aquesta dependència de la dona envers l’home per als seus propis interessos és una trava per a què l’advocada pugui formalitzar l’expedient. Un altre obstacle és el mal funcionament del sistema judicial: les instàncies estan allunyades de les persones litigants.
Així, el paper i la presència de la persona advocada són indispensables per a garantir el respecte i el restabliment dels drets de les víctimes, i també que n’hi hagi a totes les instàncies disponibles. D’aquesta manera, les dones membres de la FDJF, han creat un gabinet d’advocades adscrit a l’organització per un treball de qualitat en l’acompanyament de les dones i les nenes. Funciona de dilluns a dissabte, i també fora de l’horari previst, és a dir, sempre que els interessos de les dones o nenes hi estiguin en joc.
En el gabinet, les advocades tenen la següent funció:
1) Acompanyament jurídic: inclou l’aspecte educatiu de les víctimes, les quals reben assessorament, orientació i informació sobre el dret, en funció dels problemes relatats a la història que expliquin a l’advocada. La feina de l’advocada és explicar a la víctima el que preveu la llei, és a dir, el seu contingut. Aquesta és la base de la relació advocada-víctima, en què l’advocada ha d’avaluar la comprensió de la víctima de tot el procediment per tal de prendre una bona decisió. Es recomana que l’advocada expliqui la seva funció i els seus límits, tenint en compte el secret professional. Això genera un ambient de confiança. També pot passar que la víctima només vulgui assessorament i orientació d’una advocada, i aleshores el cas es tanca en el propi gabinet.
“Per la Sra. KATHI Abidana, Advocada del Col·legi del Kivu Nord, una víctima sempre ha de tenir informació sobre la llei i aquesta informació ha de tenir aplicabilitat en els fets exposats. Per això, l’advocada, primerament, ha de tenir un coneixement aprofundit de la llei i ser capaç de qualificar-la per tal d’aplicar-la als fets. Així, la lectura dels textos legals i la jurisprudència continua sent una excel·lent recomanació per a qualsevol advocada”
2) Acompanyament judicial : les advocades de la FJDF, per la potestat que els ho ofereix la llei, ofereixen una assistència que va més enllà d’un simple acompanyament. Com que són juristes, gestionen actes en nom i representació de les víctimes, després que els hi atorguin el poder per a fer-ho. Quan proporcionen assistència a les víctimes, els hi fan preguntes, observacions, aclareixen aspectes de les actes redactades que puguin estar incomplerts o ser confosos. Elaboren escriptures privades, i també assisteixen i representen les víctimes fora dels tribunals. Així, tant dins com fora de les instàncies judicials, les advocades de FJDF continuen proporcionant ajuda a dones i nenes víctimes de violència.
“Soki BAKWANAMAHA, defensora judicial en el Tribunal de Primera Instància remarca l’ordenança-llei n°79-028 de 28 de setembre de 1979 sobre la organització del col·legi d’advocats, el cos de defensors judicials i el cos d’agents de l’Estat és l’única que ofereix la qualificació a les persones auxiliars de la justícia, les quals s’encarreguen d’assistir i representar les víctimes davant dels tribunals. Així, gràcies a aquesta qualificació, les dones advocades treballen incansablement per a portar a terme accions a favor de les dones i les nenes víctimes de violacions”.
És important saber que tot el procés comença amb la consulta de la víctima. A la pràctica, les advocades de la FJDF fan una entrevista a les víctimes que s'obren amb la garantia de la confidencialitat. Les víctimes que s’acullen, relaten o parlen del seu problema davant les advocades, que a continuació estudien els expedients a partir dels documents que hagin aportat i presentat. Per tant, la creació dels expedients es formalitza quan obren un nou arxivador i hi guarden tots els elements recopilats. A continuació, determinen quin procediment s’ha de seguir i el comparteixen amb la víctima. L’hi expliquen per tal que els atorguin els poders de parlar en nom seu davant les Corts, els Tribunals, el Ministeri Públic, la Policia o altres mecanismes de conciliació.
Durant l’acompanyament, apareixen algunes dificultats:
La FJDF va rebre dues dones amb problemes auditius que eren víctimes de violència, una sol·licitant la manutenció dels seus fills i l’altra que, suposadament, era víctima d’una violació. En tots dos casos, l’advocada va haver de recórrer a la família per tal de resoldre els impediments comunicatius.
“KATHI Abidana sosté que en el marc d’accions legals humanitàries, l’advocada ha de sortir del gabinet i anar a buscar la víctima per a recopilar dades i informacions que puguin fer evolucionar favorablement l’expedient. Algunes víctimes es veuen privades de drets arran de la seva gran vulnerabilitat. Un dels seus serveis va ser la recepció d’una víctima amb dificultats auditives, amb qui van fer falta entrevistes amb la família per a transmetre-li el missatge de què tenia assistència jurídica a la seva disposició”.
- Ignorància del dret: hi ha un principi general del Dret Congolès que diu: “Nul n’est censé ignorer la loi (Tothom ha de tenir coneixement de la llei)”. La Constitució del dia 18 de febrer de 2006 també ha consagrat aquest principi en una regla de dret constitucional. Però s’ha observat que les dones i les nenes continuen tenint-ne una gran ignorància. Algunes d’elles no en tenen coneixements i d’altres no tenen prou informació en matèria de drets. Una altra possibilitat és que en tinguin informacions equivocades, com ara, que una dona, encara que estigui casada o no, no pot portar a terme cap procés judicial. I que, si ho acaba fent, se la titllarà de problemàtica a la seva comunitat.
- Costes judicials: El personal jurídic afegeix moltes altres despeses il·legals a les costes judicials: Mbongo ya makolo, mbongo ya papier, mbongo ya mesa… que traduït en català seria: “Les despeses de transport, despeses de material d’oficina, dietes...”. A part, tot això no va acompanyat de cap justificant de pagament. Els militars, els funcionaris, els agents estatals i les empreses públiques en concret haurien de demostrar la seva situació mitjançant nòmines o expedients en tramitació. En definitiva, l’accés a la justícia queda pràcticament tancat per a les persones que no saben gratificar el secretari que legalment s’encarrega de redactar una citació a nom seu o simplement per informar dels drets o proporcionar qualsevol informació.
- La lentitud dels procediments: Aquesta és una de les principals lacres que infecta la justícia congolesa. Molts casos han acabat arraconats a les fiscalies dels tribunals durant diversos anys sense cap mena de decisió. Per exemple, des que es va declarar l’estat de setge a la província del Kivu Nord, al maig de 2021, hi ha hagut 28 expedients de violència sexual acompanyats per FJDF que no han rebut cap citació per les audiències del Tribunal Militar. Les poques víctimes que han denunciat els fets viuen en la foscor i encara no han recuperat els seus drets.
- Grans distàncies de les instàncies judicials: hi ha un nombre reduït d’instàncies judicials i, a sobre, es troben allunyades de les persones beneficiàries. Per exemple, la població de Mangurejipa depèn de les instàncies que es troben al Municipi Rural de Lubero, a uns 100km. Pel que fa als delictes amb penes de més de cinc anys, són competència del Tribunal de Primera Instància, i cal anar fins a la ciutat de Butemb. Algunes víctimes no han vist mai un jutge arran, justament, d’aquestes distàncies. És per això que les víctimes tenen por quan se’ls comunica que l’expedient es transmetrà al jutge.
A més a més, en l’entorn d’inseguretat que es viu a la regió, també hi ha militars que han comès violacions, embrutant la imatge dels militars i, com a conseqüència, la imatge de les institucions militars.
Això provoca que hi hagi víctimes que desisteixin a l’hora de tirar endavant els seus processos. Les seus dels tribunals es troben a les capitals de les circumscripcions administratives i, per tant, les persones que no viuen a prop d’aquestes capitals tenen moltes dificultats per accedir-hi. A la província del Kivu Nord, per exemple, tant la seu del Tribunal d’Apel·lació com la seu del Tribunal Superior es troben a Goma. Com representa que ha de tenir accés a la justícia una víctima de Mangurejipa o de Bulambo, només per citar alguns casos?
Això provoca que hi hagi víctimes que desisteixin a l’hora de tirar endavant els seus processos. Les seus dels tribunals es troben a les capitals de les circumscripcions administratives i, per tant, les persones que no viuen a prop d’aquestes capitals tenen moltes dificultats per accedir-hi. A la província del Kivu Nord, per exemple, tant la seu del Tribunal d’Apel·lació com la seu del Tribunal Superior es troben a Goma. Com representa que ha de tenir accés a la justícia una víctima de Mangurejipa o de Bulambo, només per citar alguns casos?
Recomanacions
A l’Estat congolès i als socis
- Cal aconseguir que la justícia sigui accessible per a les dones i nenes mitjançant la creació i la instal·lació de serveis jurídics especialitzats i gratuïts i l’augment del nombre de dones en el procés d’aplicació de lleis i serveis bàsics.
- Cal oferir formació al personal de la policia en matèria de lluita contra la violència contra les dones i les nenes.
- Cal perseguir els autors de la violència durant i després de l’episodi de violència.
- Cal organitzar i donar suport a les audiències dels tribunals mòbils per aconseguir acotar les distàncies amb les dependències judicials.
- Cal crear fons d’indemnització per a les víctimes.
- Cal aplicar la llei rigorosament.
- Cal acostar la justícia a les persones litigants.
- Cal donar suport a les accions de dones que promoguin l’accés de dones i nenes a la justícia.
A les persones que proporcionen assistència
- Cal donar informacions clares i concises a les víctimes de diverses violacions.
- Cal acompanyar les causes de les dones i les nenes, assistint-les i representant-les.
- Cal fer un seguiment regular dels casos a les instàncies judicial.
- Cal fer incidència sobre les condicions de les dones, apropar i construir jutjats i tribunals a les institucions administratives.
Traductora de l'article original en francès: Judith Jordà i Frias.
