El mes passat, el president del senat de la República Democràtica del Congo, Modeste Bahati Lukwebo, va demanar que les forces de pau de l'ONU al país fessin les maletes després de més de 20 anys sobre el terreny.
Les enceses paraules que va pronunciar van fer que alguns suggerissin que les violentes protestes contra l'ONU, que van començar deu dies després a les principals ciutats de l'est del país tenien darrere a polítics d’alt rang.
Aquesta simplificació presenta uns problemes: mostrar als manifestants com manipulats o pagats pels polítics nega la seva voluntat i ignora la profunda frustració que tenen molts congolesos per la missió de pau de l'ONU a la RDC, coneguda per les seves sigles franceses, MONUSCO.
Una millor explicació de les protestes hauria de començar amb una anàlisi dels darrers esdeveniments polítics. Concretament, cal mirar el ressorgiment del grup armat M23, fins ara inactiu, que un informe filtrat de l'ONU indica que està recolzat per l’estat veí, Ruanda.
La inacció percebuda de la MONUSCO davant la crisi –que fins avui ha desplaçat prop de 200.000 persones– i la manca d’una denúncia clara per la presència de Ruanda dins del territori congolès ha provocat molta frustració entre la població.
La implicació de Ruanda en la crisi també ha revifat un discurs nacionalista que té en el punt de mira la MONUSCO. Els manifestants van expressar el seu suport a l'exèrcit congolès, denunciant alhora diversos actors armats estrangers que operen al país.
La desconfiança cap als actors externs té arrels profundes a la RDC. Des del règim del cautxú del rei belga Leopold II fins a l'actual exportació il·legal de minerals, el país és vist com un terreny de joc per a les forces colonials i neocolonials que busquen enriquir-se.
En lloc d'alleujar les tensions actuals amb els civils, les forces de pau han inflamat la situació. Van disparar contra manifestants i altres civils desarmats, deixant centenars de morts. Això ha reforçat la imatge negativa que moltes persones ja tenien de la missió.
Si la MONUSCO realment vol millorar la seva imatge i utilitzar el que queda del seu mandat per lluitar contra els grups armats, i no pas contra civils enfadats, hauria de començar per escoltar les legítimes queixes de la població congolesa.
Qüestions difícils, llegat colonial
La MONUSCO i la seva missió predecessora (MONUC) operen a la RDC des de 1999. És l'operació de pau més cara de la història de l'ONU. Tot i haver lluitat constantment per protegir els civils, en els darrers anys ha provocat diverses onades de protestes.
Les manifestacions solen tenir lloc a les zones urbanes, on el fort contrast entre la vida dels habitants locals i el món de l'ONU reforça la sensació que la MONUSCO no defensa els interessos congolesos.
A mesura que columnes de pick ups blancs de l'ONU es dirigeixen cap a restaurants i discoteques de luxe a la vora del llac -en llocs com Goma, la ciutat més gran de l'est- la gent que les veu passar des del marge de la carretera es pregunta on van realment tots els diners.
El relatiu confort dels expatriats, sobretot si es compara amb les difícils condicions de vida dels soldats de l'exèrcit congolès, fa que la gent pensi que les forces de pau estan a la RDC pel seu propi interès econòmic, més que per portar la pau.
Un recent missatge de WhatsApp en un grup utilitzat per molts dels organitzadors de la protesta il·lustra aquest punt: “Les desgràcies del poble congolès agraden [a les forces de pau] perquè els dóna una raó per guanyar més diners i quedar-se a la RDC per fer turisme amb l’excusa de la protecció dels civils”.
Comentaris com aquest també estan arrelats en la percepció força comú de que els actors estrangers saquegen la riquesa de la RDC. La imatge de “l'home blanc lladre" s'ha arrelat en la consciència de molts congolesos. La MONUSCO és incapaç d'escapar-ne.
Tal com va escriure recentment un dels organitzadors de les protestes a Facebook: "Dilluns que ve comencen les manifestacions, i s'allargaran fins que marxin els blancs de l'ONU que s'enriqueixen a terra congolesa".
Silenci sobre Ruanda
Un cert nivell de manipulació per part de les elits pot haver jugat un paper en desencadenar les protestes actuals. La ira popular en contra de la MONUSCO és, al cap i a la fi, una bona distracció per a les elits polítiques que volen amagar les seves pròpies mancances.
Tot i així, els manifestants també van criticar el govern congolès, no només la MONUSCO. A les xarxes socials, van recriminar contra els polítics per renovar el mandat de la missió i per detenir els seus companys durant les protestes anteriors contra l'ONU.
Els manifestants tampoc no van necessitar que els empenyessin gaire. El sentiment anti-ONU ja anava creixent significativament enmig de la crisi de l’M23 i les noves o recents tensions entre la RDC i Ruanda.
Els rebels de l'M23, que diuen defensar els interessos de les comunitats de parla ruandesa al Congo, reben suport militar directe de Kigali, que ha intervingut repetidament a la RDC des dels anys noranta.
A més, la MONUSCO no va censurar públicament la presència de Ruanda dins del territori congolès en la reunió del Consell de Seguretat de finals de juny. Això, malgrat que la participació de Ruanda és molt evident per gran part de la població congolesa.
El suport tàcit dels estats occidentals al president ruandès Paul Kagame, i l'acord sobre els refugiats del Regne Unit amb Kigali, reforça la creença que la comunitat internacional, i per extensió la MONUSCO, no està del costat de la RDC en aquest conflicte.
Els comentaris recents de l'enviat especial de l'ONU per a la regió dels Grans Llacs, Huang Xia, són una altra font de frustració. En lloc de condemnar Ruanda, el diplomàtic xinès va demanar converses entre les parts en conflicte.
Molts congolesos acusen ara la MONUSCO de donar suport als rebels. "La MONUSCO i l'ONU són aliats de l'M23 i Ruanda", va escriure recentment un activista a les xarxes socials. "Per això obliguen el govern congolès a negociar amb els terroristes".
Les acusacions de col·laboració de l'ONU amb l’M23 i Ruanda són amb tota probabilitat falses. Però la seva propagació demostra la desconfiança que tenen molts manifestants cap als actors armats estrangers, considerats perjudicials per a la sobirania congolesa.
El repte per la MONUSCO ara rau en demostrar que està disposada a sortir les seves instal·lacions per parlar amb persones que suposadament estan protegint i desmentir els falsos mites que circulen.
Solidaritat i pertinença
La MONUSCO també haurà d'abordar altres queixes. Molts dels participants i moviments socials implicats en les manifestacions tenen vincles amb les regions orientals de Beni i Butembo, on la comunitat Nande és l’autòctona.
Aquesta regió va patir el pitjor de la mal gestionada epidèmia d'Ebola 2018-2020, mal gestionada. I on la població també ha patit des de fa uns anys atacs violents per part de les Forces Democràtiques Aliades, un dels grups armats més sanguinaris de l'est de la RDC.
Molts Nande veuen aquestes dinàmiques com a part d'una conspiració contra ells, de la qual el govern i la MONUSCO són còmplices. Creuen que si l'ONU realment volgués acabar amb la violència, amb tots els mitjans que tenen, ja ho hauria fet.
La solidaritat entre els Nande esdevé un terreny fèrtil per a la mobilització política. Moviments basats a Butembo, com Veranda Mutsanga, que fan referència regularment a la identitat Nande, han ajudat a organitzar les últimes protestes i han mobilitzat membres de la seva comunitat a altres ciutats, com ara Goma.
Aquestes dinàmiques culturals més àmplies de solidaritat ètnica i de pertinença són elements importants per al moviment de protesta. També demostren novament l’error de limitar-se a veure les manifestacions a través del prisma estret de la manipulació de l'elit.
No hi ha solucions fàcils
La sortida de la MONUSCO encara no sembla imminent. Però si res no canvia, i la missió no té en compte les objeccions populars, les protestes seguiran endavant.
Tot i que no es veu una solució fàcil, la missió hauria de començar a escoltar els manifestants. Amagar-se darrere del mandat que rep del govern congolès és poc probable que porti a res de bo, ja que el propi govern s'enfronta a greus reptes de legitimitat.
La missió també hauria d'intentar fer front a la política realista dels estats occidentals que no estan disposats a denunciar la implicació de Ruanda en la crisi de l'M23, que ja ha costat la vida a desenes de civils.
Això pot resultar més fàcil després de l'informe del Grup d'Experts de l'ONU, recentment filtrat, que mostrava inequívocament el suport de Ruanda als rebels. Això va empènyer al secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, a plantejar la qüestió en una reunió amb Kagame a principis d’agost.
Finalment, la missió hauria d'iniciar una reflexió més profunda sobre quina és la percepció de les missions de manteniment de la pau en un món postcolonial, on la implicació estrangera porta records d'interferències colonials i neocolonials.
Això significa intentar contrarestar activament la imatge que mostra que la MONUSCO només és present per interès propi. I vol dir adreçar-se als residents per preguntar-los com creuen que les forces de pau han de fer la seva feina respectant al mateix temps la sobirania congolesa.
Les enceses paraules que va pronunciar van fer que alguns suggerissin que les violentes protestes contra l'ONU, que van començar deu dies després a les principals ciutats de l'est del país tenien darrere a polítics d’alt rang.
Aquesta simplificació presenta uns problemes: mostrar als manifestants com manipulats o pagats pels polítics nega la seva voluntat i ignora la profunda frustració que tenen molts congolesos per la missió de pau de l'ONU a la RDC, coneguda per les seves sigles franceses, MONUSCO.
Una millor explicació de les protestes hauria de començar amb una anàlisi dels darrers esdeveniments polítics. Concretament, cal mirar el ressorgiment del grup armat M23, fins ara inactiu, que un informe filtrat de l'ONU indica que està recolzat per l’estat veí, Ruanda.
La inacció percebuda de la MONUSCO davant la crisi –que fins avui ha desplaçat prop de 200.000 persones– i la manca d’una denúncia clara per la presència de Ruanda dins del territori congolès ha provocat molta frustració entre la població.
La implicació de Ruanda en la crisi també ha revifat un discurs nacionalista que té en el punt de mira la MONUSCO. Els manifestants van expressar el seu suport a l'exèrcit congolès, denunciant alhora diversos actors armats estrangers que operen al país.
La desconfiança cap als actors externs té arrels profundes a la RDC. Des del règim del cautxú del rei belga Leopold II fins a l'actual exportació il·legal de minerals, el país és vist com un terreny de joc per a les forces colonials i neocolonials que busquen enriquir-se.
En lloc d'alleujar les tensions actuals amb els civils, les forces de pau han inflamat la situació. Van disparar contra manifestants i altres civils desarmats, deixant centenars de morts. Això ha reforçat la imatge negativa que moltes persones ja tenien de la missió.
Si la MONUSCO realment vol millorar la seva imatge i utilitzar el que queda del seu mandat per lluitar contra els grups armats, i no pas contra civils enfadats, hauria de començar per escoltar les legítimes queixes de la població congolesa.
Qüestions difícils, llegat colonial
La MONUSCO i la seva missió predecessora (MONUC) operen a la RDC des de 1999. És l'operació de pau més cara de la història de l'ONU. Tot i haver lluitat constantment per protegir els civils, en els darrers anys ha provocat diverses onades de protestes.
Les manifestacions solen tenir lloc a les zones urbanes, on el fort contrast entre la vida dels habitants locals i el món de l'ONU reforça la sensació que la MONUSCO no defensa els interessos congolesos.
A mesura que columnes de pick ups blancs de l'ONU es dirigeixen cap a restaurants i discoteques de luxe a la vora del llac -en llocs com Goma, la ciutat més gran de l'est- la gent que les veu passar des del marge de la carretera es pregunta on van realment tots els diners.
El relatiu confort dels expatriats, sobretot si es compara amb les difícils condicions de vida dels soldats de l'exèrcit congolès, fa que la gent pensi que les forces de pau estan a la RDC pel seu propi interès econòmic, més que per portar la pau.
Un recent missatge de WhatsApp en un grup utilitzat per molts dels organitzadors de la protesta il·lustra aquest punt: “Les desgràcies del poble congolès agraden [a les forces de pau] perquè els dóna una raó per guanyar més diners i quedar-se a la RDC per fer turisme amb l’excusa de la protecció dels civils”.
Comentaris com aquest també estan arrelats en la percepció força comú de que els actors estrangers saquegen la riquesa de la RDC. La imatge de “l'home blanc lladre" s'ha arrelat en la consciència de molts congolesos. La MONUSCO és incapaç d'escapar-ne.
Tal com va escriure recentment un dels organitzadors de les protestes a Facebook: "Dilluns que ve comencen les manifestacions, i s'allargaran fins que marxin els blancs de l'ONU que s'enriqueixen a terra congolesa".
Silenci sobre Ruanda
Un cert nivell de manipulació per part de les elits pot haver jugat un paper en desencadenar les protestes actuals. La ira popular en contra de la MONUSCO és, al cap i a la fi, una bona distracció per a les elits polítiques que volen amagar les seves pròpies mancances.
Tot i així, els manifestants també van criticar el govern congolès, no només la MONUSCO. A les xarxes socials, van recriminar contra els polítics per renovar el mandat de la missió i per detenir els seus companys durant les protestes anteriors contra l'ONU.
Els manifestants tampoc no van necessitar que els empenyessin gaire. El sentiment anti-ONU ja anava creixent significativament enmig de la crisi de l’M23 i les noves o recents tensions entre la RDC i Ruanda.
Els rebels de l'M23, que diuen defensar els interessos de les comunitats de parla ruandesa al Congo, reben suport militar directe de Kigali, que ha intervingut repetidament a la RDC des dels anys noranta.
A més, la MONUSCO no va censurar públicament la presència de Ruanda dins del territori congolès en la reunió del Consell de Seguretat de finals de juny. Això, malgrat que la participació de Ruanda és molt evident per gran part de la població congolesa.
El suport tàcit dels estats occidentals al president ruandès Paul Kagame, i l'acord sobre els refugiats del Regne Unit amb Kigali, reforça la creença que la comunitat internacional, i per extensió la MONUSCO, no està del costat de la RDC en aquest conflicte.
Els comentaris recents de l'enviat especial de l'ONU per a la regió dels Grans Llacs, Huang Xia, són una altra font de frustració. En lloc de condemnar Ruanda, el diplomàtic xinès va demanar converses entre les parts en conflicte.
Molts congolesos acusen ara la MONUSCO de donar suport als rebels. "La MONUSCO i l'ONU són aliats de l'M23 i Ruanda", va escriure recentment un activista a les xarxes socials. "Per això obliguen el govern congolès a negociar amb els terroristes".
Les acusacions de col·laboració de l'ONU amb l’M23 i Ruanda són amb tota probabilitat falses. Però la seva propagació demostra la desconfiança que tenen molts manifestants cap als actors armats estrangers, considerats perjudicials per a la sobirania congolesa.
El repte per la MONUSCO ara rau en demostrar que està disposada a sortir les seves instal·lacions per parlar amb persones que suposadament estan protegint i desmentir els falsos mites que circulen.
Solidaritat i pertinença
La MONUSCO també haurà d'abordar altres queixes. Molts dels participants i moviments socials implicats en les manifestacions tenen vincles amb les regions orientals de Beni i Butembo, on la comunitat Nande és l’autòctona.
Aquesta regió va patir el pitjor de la mal gestionada epidèmia d'Ebola 2018-2020, mal gestionada. I on la població també ha patit des de fa uns anys atacs violents per part de les Forces Democràtiques Aliades, un dels grups armats més sanguinaris de l'est de la RDC.
Molts Nande veuen aquestes dinàmiques com a part d'una conspiració contra ells, de la qual el govern i la MONUSCO són còmplices. Creuen que si l'ONU realment volgués acabar amb la violència, amb tots els mitjans que tenen, ja ho hauria fet.
La solidaritat entre els Nande esdevé un terreny fèrtil per a la mobilització política. Moviments basats a Butembo, com Veranda Mutsanga, que fan referència regularment a la identitat Nande, han ajudat a organitzar les últimes protestes i han mobilitzat membres de la seva comunitat a altres ciutats, com ara Goma.
Aquestes dinàmiques culturals més àmplies de solidaritat ètnica i de pertinença són elements importants per al moviment de protesta. També demostren novament l’error de limitar-se a veure les manifestacions a través del prisma estret de la manipulació de l'elit.
No hi ha solucions fàcils
La sortida de la MONUSCO encara no sembla imminent. Però si res no canvia, i la missió no té en compte les objeccions populars, les protestes seguiran endavant.
Tot i que no es veu una solució fàcil, la missió hauria de començar a escoltar els manifestants. Amagar-se darrere del mandat que rep del govern congolès és poc probable que porti a res de bo, ja que el propi govern s'enfronta a greus reptes de legitimitat.
La missió també hauria d'intentar fer front a la política realista dels estats occidentals que no estan disposats a denunciar la implicació de Ruanda en la crisi de l'M23, que ja ha costat la vida a desenes de civils.
Això pot resultar més fàcil després de l'informe del Grup d'Experts de l'ONU, recentment filtrat, que mostrava inequívocament el suport de Ruanda als rebels. Això va empènyer al secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, a plantejar la qüestió en una reunió amb Kagame a principis d’agost.
Finalment, la missió hauria d'iniciar una reflexió més profunda sobre quina és la percepció de les missions de manteniment de la pau en un món postcolonial, on la implicació estrangera porta records d'interferències colonials i neocolonials.
Això significa intentar contrarestar activament la imatge que mostra que la MONUSCO només és present per interès propi. I vol dir adreçar-se als residents per preguntar-los com creuen que les forces de pau han de fer la seva feina respectant al mateix temps la sobirania congolesa.