El Consell de la Unió Europea ha aprovat, el passat 20 de febrer, unes conclusions que estableixen el compromís renovat a llarg termini de la UE amb la regió dels Grans Llacs. L'objectiu general i la prioritat principal d’aquest compromís és promoure la pau, la democràcia i el desenvolupament sostenible a la regió dels Grans Llacs amb la finalitat de superar les principals causes comuns que provoquen la inseguretat i la inestabilitat a la regió. Amb aquesta finalitat, la UE ofereix el seu suport als països de la regió en els seus esforços per guanyar confiança en els àmbits de la seguretat i l'estabilitat: des del tràfic de recursos naturals al comerç i al desenvolupament sostenible, i de la competència a la cooperació i la integració.

El compromís de la UE prioritzarà la mobilització dels països per la pau, el respecte de la sobirania i la integritat territorial de tots els països de la regió i la promoció d'un entorn de confiança mútua i d’associació. L'estratègia servirà com a marc de referència per a totes les polítiques i accions de la UE a la regió dels Grans Llacs, on es buscarà una major coherència, uniformitat i continuïtat, centrant-se en la RDC, Burundi, Ruanda i Uganda, però també col·laborant amb altres països i organitzacions de la regió, així com amb les Nacions Unides i els socis internacionals.
Tot i que la Xarxa Europea per l’Àfrica Central (EurAc) celebra l'adopció d'una nova estratègia europea per als Grans Llacs, que envia un fort senyal a favor de la pau i el desenvolupament sostenible a la regió, està profundament preocupada per l'enfocament limitat de la UE, que privilegia la resposta integral als conflictes de la regió en els aspectes econòmics. La UE ha perdut l'oportunitat de comprometre's en qüestions fonamentals com l'estat de dret, el bon govern, l'espai cívic i els drets humans, que segueixen sent les pedres angulars de la construcció d'una pau sostenible a la regió. Considerant les darreres grans crisis polítiques a la regió i els seus efectes, que persisteixen fins avui: 2015 a Burundi i els canvis constitucionals a Rwanda, 2018 eleccions a la RDC. En la perspectiva del nou cicle electoral en els països de la zona (la RDC el desembre d’aquest any, el 2024 a Rwanda i Burundi l’any 2025) i tenint en compte la contínua reducció de l'espai cívic per a la societat civil, per els defensors dels drets humans i els periodistes, la UE envia un senyal lamentable i irresponsable.

Tenint en compte els elements anteriors, EurAc i els seus membres insten a la UE i els seus estats membres a:
▪ Nomenar un representant especial de la UE a la regió i assignar un pressupost suficient per al bon funcionament del seu mandat, per tal de facilitar els processos de diàleg entre les parts interessades i reafirmar la voluntat de la UE per participar activament en la consecució de la pau a la regió. Ateses les llacunes de l'estratègia global, el compromís del representant de la UE hauria de centrar-se molt més en la governança, l’enfortiment de l’Estat, l’Estat de dret, la lluita contra la impunitat i els drets humans.
▪ Reforçar la coherència entre totes les seves polítiques exteriors, especialment pel que fa als càrrecs públics i el suport financer/polític als països de la regió. La UE i els Estats membres no han de permetre que el potencial econòmic regional i els interessos del sector privat continuïn orientant la seva acció en detriment del benestar de la població local. S'ha de posar èmfasi en el respecte a tots els drets humans, així com en els compromisos adquirits en el Pla d'acció de la UE per als drets humans i la democràcia, el Pla d'acció III per a la igualtat de gènere i el Pla d'acció per a la joventut, recentment adoptat per la UE
▪ Comprometre's amb els estàndards més alts d'inclusió i transparència a l'hora d'implementar l'estratègia, mitjançant l'enfortiment de la responsabilitat per part de les organitzacions i poblacions de la societat civil local. Donat el temps i l’espai limitats disponibles de les organitzacions de la societat civil per contribuir al desenvolupament d'aquesta estratègia, seria un primer pas en la direcció correcta un procés de consulta més ampli i transparent sobre el mandat del representant de la UE.[1]

A tots els països de la regió, Human Rights Watch ha documentat assassinats extrajudicials, desaparicions forçades i detencions arbitràries de membres de l'oposició. La societat civil i els mitjans de comunicació s'enfronten a l'assetjament i la pressió continuats, cosa que dificulta el seu funcionament eficaç. Els associats al moviment dels drets humans, inclòs Tony Germain Nkina a Burundi, es troben entre molts dels qui s'enfronten a una detenció per motius polítics. A Ruanda, el govern no investiga constantment les denúncies d'execucions extrajudicials, desaparicions forçades, morts sota custòdia, detenció arbitrària, tortura i altres maltractaments. A l'est de la República Democràtica del Congo, el ressorgiment de l'M23 recolzat per Ruanda ha deteriorat encara més una situació ja terrible i ha desplaçat milers de civils més en una regió on els grups armats, i de vegades els soldats del govern, han comès abusos generalitzats durant l'últim any.[2] Les forces militars estrangeres també han estat implicades en abusos contra civils. A més, l'explotació i el comerç de recursos naturals comporten greus problemes de drets humans per a les comunitats afectades. La contínua inestabilitat ha donat lloc a una de les pitjors i llargues crisis humanitàries del món i deixa la regió oberta al risc de convertir-se en un reducte del terrorisme nacional i internacional i de les xarxes criminals transnacionals.

Els Grans Llacs són una regió estratègicament important, profundament interconnectada amb la resta del continent. Llar de societats dinàmiques i resilients, la regió té el potencial de convertir-se en una potència per al desenvolupament de tot el continent. Així doncs, és de vital importància que la nova estratègia de la UE per als Grans Llacs reflecteixi adequadament i prioritzi l'abordatge dels nombrosos i greus reptes dels drets humans tant a nivell nacional com regional. No fer-ho enviaria un missatge equivocat als líders de la regió: que la UE està disposada a fer els ulls grossos davant de violacions flagrants.