- INTRODUCCIÓ
Les mesures de protecció sempre estan integrades en la legislació internacional i nacional. El Tractat de Roma de 2002, que institueix la Cort Penal Internacional, va concedir una protecció especial a les víctimes i testimonis. Molts països africans en particular, RD Congo, s'han adherit a l'Estatut de Roma que defineix les normes de funcionament d'aquesta jurisdicció d'abast internacional.
A la RDC, per tal de garantir el bon funcionament de la investigació, s'han plantejat determinades mesures, i el Codi d'enjudiciament penal ha previst la restricció de la llibertat mitjançant la presó preventiva dels acusats amb l'objectiu de mantenir l'ordre públicd'audiència. Les lleis núm. 006/018 i 006/019, del 20 de juliol de 2006, les quals modifiquen i complementen el decret de 6 d'agost de 1959 relatiu al Codi d'enjudiciament penal, i el de 26 de desembre de 2022 pel qual s'estableixen els principis fonamentals relatius a la protecció i la reparació de les víctimes de violència sexual vinculades a conflictes i a víctimes de crims contra la pau i la seguretat de la humanitat, atribueixen la qualificació de “víctima” a qualsevol persona que hagi patit actes de violència sexual vinculats o no a conflictes.
No obstant això, tot i que existeix l'obligació legal de recomanar que les autoritats judicials prenguin les mesures necessàries per garantir la protecció i seguretat de les víctimes, sovint es registren amenaces, assetjament i reincidència per part dels presumptes autors i, malauradament, contra les víctimes i els testimonis que, en realitat haurien de beneficiar-se d'aquestes mesures.
A la ciutat de Butembo i els seus voltants, les mesures de protecció i seguretat per a víctimes i testimonis es van mantenir solament en teoria. Les organitzacions de suport intenten donar ajuda a les víctimes i testimonis que necessiten protecció urgent. Alguns han desenvolupat mecanismes adaptats a les realitats locals amb l'objectiu de reduir els riscos als quals estan exposats les víctimes i els testimonis.
El fet de no tenir en compte aquesta qüestió deixa espai per al silenci de les víctimes i els testimonis, que limita el dret d'accés a la justícia. Amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre el tema de la protecció en els processos judicials per als casos de dones víctimes o testimonis de violència sexual i de gènere pel que fa a les lleis vigents, aquest article estarà a disposició dels lectors per tal d’estimular a aquelles persones que són els responsables d'implementar aquestes mesures específiques.
Així, la nostra reflexió a partir de l'experiència de la FJDF, organització de suport a les dones víctimes de diverses violacions, s'estructurarà al voltant de 3 eixos principals, a saber, la protecció jurídica de les víctimes i els testimonis (I), els límits de protecció i seguretat de les víctimes (II) i les perspectives per a l'atenció a les dones víctimes (III).
I. PROTECCIÓ JURÍDICA DE VÍCTIMES I TESTIMONS
1. Definició de conceptes
a) La víctima
D'acord amb la Declaració dels principis fonamentals de justícia relatius a les víctimes de la delinqüència i a les víctimes d'abusos de poder (Resolució 40/34 de l'Assemblea General, annex), s'entén per «víctimes» persones que, individualment o col·lectivament, han sofert danys, sobretot un atemptat a la seva integritat física o mental, un sofriment moral, una pèrdua material o un greu abús dels seus drets fonamentals, degut a actes o omissions que infringeixen les lleis penals vigents en un Estat membre, incloent les que proscriuen els abusos censurables de poder.
Aquesta definició va ser recollida per la llei núm. 22/065 de 26 de desembre de 2022 que estableix els principis per a la protecció i la reparació de les víctimes de violència sexual relacionada amb els conflictes, crims contra la pau i la seguretat de la humanitat que defineix la víctima com: «Qualsevol persona o grup de persones que hagi sofert directament o indirectament un o diversos perjudicis resultants de la violència sexual relacionada amb els conflictes i els crims contra la pau i la seguretat de la humanitat emocional perpetrats a la República Democràtica del Congo».[1]
I afegir, segons l'Estatut de Roma, que és tota organització o institució consagrades a la religió, les arts, les ciències o la caritat; un monument històric, un hospital o qualsevol altre lloc o objecte dedicat a finalitats humanitaris que hagi sofert un dany.
Així doncs, la víctima pot ser una persona física o una persona moral (organització) que hagi sofert un mal per culpa d'una tercera.
b) El testimoni
El testimoni és una persona que ha assistit a un esdeveniment determinat que pot certificar alguna cosa important sobre l'exercici o el compliment de fets interessants en una recerca, per tant que ha vist o escoltat de manera significativa per reconstituir tot o part dels fets que expliquen l'esdeveniment.
Segons el diccionari jurídic, un testimoni és una persona que, en presentar-se davant la justícia sota jurament, dona a conèixer el que sap sobre els fets (objectes d'una informació o d'un procediment de judici) o sobre la personalitat de les persones encausades, i pot fer constar no només el que ha vist o sentit dir.
En resum, és una persona que pot il·lustrar de manera substancial la justícia. Aquesta abans de comparèixer davant una jurisdicció està obligada a prestar jurament de dir la veritat i de proporcionar el seu testimoniatge.
Els experts, els oficials de policia judicial i els co-acusats poden testificar en un procediment obert.
c) El perjudici
És un mal que es causa a uns altres de manera voluntària o involuntària. El perjudici pot incumbir o afectar el patrimoni de la víctima i en aquest cas es tracta o bé d'una pèrdua o bé de la supressió o de la disminució d'ingressos. També pot afectar a la víctima en la seva persona, en la seva dignitat, integritat i moralitat, o en el seu afecte o en el seu honor, etc.
d) Reparació o indemnització
Literalment, la reparació significa «restaurar», però en la seva accepció clàssica, la noció de reparació, remet a la de responsabilitat civil que és l'obligació per a una persona de reparar un mal sofert per un altre, després de l'esdeveniment del qual és responsable.[2]
Per tant, s'entén com la indemnització o la compensació d'un perjudici per la persona responsable civilment o, més ben dit, com el restabliment de l'equilibri destruït pel mal i consistent a tornar a col·locar la víctima, si és possible, en la situació en la qual estaria si no hagués ocorregut el mal.
Així definida, s'oposa a la responsabilitat penal, que és l'obligació de patir una pena quan s'ha entorpit l'ordre social per la seva culpa.
II. ELS LÍMITS A LA PROTECCIÓ DE LES VÍCTIMES I DELS TESTIMONIS.
El dret de la víctima a demanar reparació, el fet que el testimoni il·lumini els actes perjudicials crea en l'esperit del botxí o dels seus parents una venjança; d'aquí la seva protecció.
La legislació congolesa preveu mesures per a protegir les víctimes i els testimonis o a qualsevol altra persona implicada.
La protecció de les víctimes i dels testimonis es troben entre els drets que se'ls reconeixen quan participen en un procediment de recuperació de la veritat davant una instància.
Han de posar-se en marxa mecanismes i mesures contra les represàlies i els trastorns de l'ordre públic.
En matèria de violència sexual, les víctimes de violència tenen dret a que es tingui en compte la seva seguretat, el seu benestar físic o psicològic, la seva dignitat i la seva vida privada.
En la majoria dels casos, les víctimes i els agressors viuen a prop; poden ser de la mateixa família o habitants d'una mateixa regió, poden viure sota el mateix sostre. En altres casos, poden ser persones notables, amb influències, agents de l'ordre, milicians, etc.
En aquest cas, les víctimes de la violència sexual es veuen amenaçades pels seus agressors, que aprofiten el seu estat per a cometre abusos i explotar la seva vulnerabilitat. Per aquest motiu, molts dels casos es registren en una llista oculta, a part dels pocs casos que gestionen les entitats que se’n fan càrrec per a conèixer la veritat.
Per desgràcia, és lamentable que els autors es girin contra les víctimes per venjança, per represàlia. Fins i tot, els casos extrajudicials amb el compromís de les parts, estan tenint conseqüències nefastes relacionades amb la falta d'aplicació de les convencions que, no obstant això, tindrien força executiva a la República Democràtica del Congo.
Els mecanismes pràctics de protecció de les víctimes i els seus límits
- La protecció i seguretat de les víctimes
Les persones que col·laboren per a perseguir els delinqüents també han de gaudir d'una garantia mínima de seguretat que es deriva del seu testimoniatge.
D'altra banda, s'utilitzen algunes pràctiques en cas d'acompanyament judicial de les dones víctimes de les diverses violències:
- La celebració dels judicis no públics: a porta tancada
- Amagar la cara de les víctimes durant les audiències, per tal de no ser identificades per aquells que poden causar-los mal;
- La utilització de codis en els expedients (carpetes) i de pseudònims durant les audiències;
- Prohibició de la divulgació d'alguns elements de prova per evitar la fugida d’informació.
- L'acompanyament de les víctimes per aconsellar-les en totes les etapes del procediment els dona una mica de tranquil·litat;
- Els expedients de les víctimes només són accessibles pels qui les acompanyen, perquè estan guardats sota confidencialitat;
- Garantir el transport de les víctimes amb agències ben conegudes;
- Mantenir el contacte amb les víctimes i les seves famílies.
- Prohibició de prendre fotos durant les audiències, excepte autorització del tribunal;
- Detenció del acusat.
- L'ús de codis dels informes (carpetes) i pseudònims durant les audiències;
A la ciutat de Butembo, com al territori de Lubero, i la ciutat i territori de Beni nombroses víctimes han estat agredides, com ho havíem esmentat abans, per persones que els són properes i amb les quals estan obligades a viure mentre les actuacions judicials han estat obertes; la majoria de les que venen de fora de Butembo, on es troben les instàncies judicials, no coneixen la ciutat, i queden en situació de vulnerabilitat, ja que no saben on allotjar-se , ni on menjar fora del que els ofereixen alguns col·laboradors, evidenciant un gran risc per elles i per les seves famílies.. Les persones processades es beneficien de les llibertats provisionals i, fins i tot, els condemnats aconsegueixen escapar-se sense que els localitzin per a complir les seves penes.
Es necessitaria un centre transitori per allotjar temporalment les víctimes i els testimonis, un servei addicional al costat de les cases d'escolta.
Algunes víctimes han patit represàlies. Si n’hi ha que s'han vist obligades a traslladar-se dels seus respectius àmbits socials per a la seva seguretat, altres han preferit seguir endavant amb el procés judicial per tal de viure en pau. Atès que els mitjans són limitats, algunes altres víctimes en situació d'amenaces greus són allotjades per famílies d'acolliment de bona voluntat: la FJDF afirma haver registrat dos casos des de principis de l'any 2023, en els quals les víctimes han estat deslocalitzades per tal de protegir-les de les amenaces.
Pel que fa a les víctimes d'altres violències basades en el gènere, es planteja un problema quan es tracta, sobretot, de violència domèstica (entre parelles, persones que viuen sota un mateix sostre familiar o en el mateix medi) n’hi ha moltes que es veuen obligades a tornar a viure amb els seus agressors, amb el risc i perill que això suposa. Una víctima ha estat morta per l’aplicació de la justícia popular en el municipi de Vulamba, ciutat de Butembo, però aquest risc hauria estat menor si aquesta dona hagués estat allotjada en un centre de trànsit i si el servei d’ordre públic hagués disposat d’una política coherent amb la seva missió d’assegurar la seguretat de la població. Diguem també que les cases d'escolta es consideren, almenys, com a llocs tranquils per a la seguretat de les víctimes, que hi accedeixen per expressar els seus problemes. S'organitzen activitats de destraumatització individual i en grup en favor de les víctimes. Aprenen petits oficis per tal de poder competir amb les seves produccions diàries. Els locals de les cases disposen d'un emplaçament amb un espai on hi ha dues vies de sortida, els correus de les seves correspondències s’envien a través d'un intermediari, sigui el cap de l'entitat, un missatger o una altra persona de la comunitat.
- Protecció i seguretat dels testimonis
Una protecció eficaç dels testimonis és un element determinant del sistema judicial per a restaurar la veritat; la protecció ha de centrar-se en la seguretat física dels testimonis, sobretot, que han atestat contra agressor violents o susceptibles de recórrer a la violència.
No obstant això, encara que s'hagin recollit falsos testimoniatges contra les víctimes per temor al grau de capacitat de fer mal del presumpte autor, això és conseqüència de la falta de protecció per part dels serveis responsables, que concedeixen poca importància a aquesta qüestió. No cessen de denunciar algunes pràctiques o l'audiència dels testimonis es duen a terme sense precaucions per separar-les o en presència d'altres persones que faciliten l'acord dels mateixos entorn d'una qüestió. Els testimonis han d'estar aïllats per evitar que segueixin els debats, però a vegades aquest requisit previ no s'aplica a l'inici del procediment. Alguns testimonis desitjarien rebre premis pecuniaris una vegada que han realitzat el seu testimoni per a il·lustrar una determinada situació, per tant, en la majoria dels casos, les víctimes viuen en situació de vulnerabilitat, que els testimonis corruptes exploten, la qual cosa suposa un risc de reviure els esdeveniments viscuts.
La FJDF, per part seva, per a reduir els riscos als quals s'exposaran els testimonis, ha definit algunes estratègies pràctiques:
- Els testimonis esperen en un lloc molt segur i abans i després de la seva declaració tornen directament.
- L'ús de mitjans que no revelen la identitat del testimoni.
- El número de contacte se’ls comparteix en cas d'alerta sobre una possible amenaça.
- Les directrius de seguretat es donen als testimonis
- Emprendre actuacions judicials contra les persones que han amenaçat a un testimoni
- Facilitar la seva mobilitat d’acord a suplements de les despeses per transport i allotjament, i se'ls parla de les disposicions legals previstes en cas de testimoniatges falsos.
- Conèixer un repertori actualitzat de les autoritats judicials
Les diferents dificultats relacionades amb el règim de protecció de les víctimes i testimonis de la violència sexual a la República Democràtica del Congo exigeixen clarament la formulació d'algunes pistes de solucions pal·liatives.
III. PERSPECTIVES I RECOMANACIONS
L'augment de les mesures de protecció i posada en marxa de noves reformes poden contribuir a la promoció del dret a la protecció de les víctimes i els testimonis de la violència sexual:
- La necessitat d'enriquir la sèrie de mesures de protecció de les víctimes i dels testimonis de la violència sexual i altres violències basades en el gènere en les pràctiques judicials congoleses. Aquí pensem en la domesticació de les mesures de protecció especials pertinents, amb la finalitat de permetre recollir informacions fiables i creïbles en un medi sà.
- La institució d'un tribunal que tingui casos de violència sexual i basades en el gènere. Això permet tenir un control o una mirada atenta en elles, però també aplicar bé, almenys, els mecanismes tan d’elles com dels testimonis.
- Facilitació dels costos vinculats al procediment dels testimoniatges a càrrec de l'Estat.
A la vista de l'anterior, recomanem el següent:
- Al Govern: elaborar per decret del Primer Ministre un programa de protecció dels testimonis i víctimes de la violència sexual i de les violències basades en el gènere.
- Al legislador congolès: dur a terme reformes de les lleis per tal de donar bones precisions sobre les víctimes i els mecanismes pràctics de la seva protecció.
- A les jurisdiccions congoleses :
- Ús de la tecnologia digital.
- Als diferents socis: donar suport a les activitats de creació de centres d'allotjament temporal per a les víctimes i testimonis.
- A les organitzacions d'acompanyament de les dones: aplicar les polítiques de salvaguarda.
- A les víctimes i testimonis :
- Conservar els elements materials, com ara les proves.
[1] UNODC, Bonnes pratiques de protection des témoins dans les procédures pénales afférentes à la criminalité organisée, 2009, pg 21
[2] Article 258 du Code Civil Congolais Livre III stipule : « Tout fait quelconque de l’homme, qui cause à autrui un dommage, oblige celui par la faute duquel il est arrivé à le réparer »
