La República Democràtica del Congo sembla trobar-se en un punt d'inflexió decisiu en la seva història, després de més d'una dècada d'interminables conflictes armats que han tingut i continuen tenint conseqüències incalculables sobre les poblacions i, en particular, sobre les dones i els nens a diverses províncies del país, i particularment a la província de Kivu Nord.
Les dones membres de la diàspora congolesa a Bèlgica se senten profundament preocupades per la situació que predomina a Kivu Nord respecte a l'escala i la gravetat de les atrocitats comeses, particularment contra les dones.
Les dones de la diàspora han optat per un enfocament proactiu, consistent en buscar sinèrgies amb altres dones que, com el que intenten fer, aportin la seva contribució per cridar l'atenció dels líders polítics sobre la importància de respectar els drets de les dones, que alhora són drets humans.
Per tal de crear el millor ressò possible, donen prioritat a un treball col·lectiu que apel·la a altres dones, sense distinció de cap tipus, per tal d'enfortir la seva posició, recordant els problemes reals, així com les dades del context regional i subregional, i també quan recorden la importància de tenir en compte les dimensions històriques, jurídiques, econòmiques, socials i polítiques.
Més concretament, en la diversitat de possibilitats i enfocaments que existeixen per fer la seva contribució en la lluita contra la violència contra les dones, les dones de la diàspora congolesa han optat per unir-se a altres Plataformes que denuncien les atrocitats comeses contra les dones a la República Democràtica del Congo, amb especial atenció a les dones de la Província de Kivu Nord.
Què està passant amb la població de la RDC i més concretament amb les dones? Ja sigui a Kassai amb el problema de Kamwana Nsapu, o amb una intensitat, que no es pot descriure, a la província de Kivu Nord?
Aquestes són les preguntes que es fan les dones reunides a la Plataforma de Dones de la Diàspora Congolesa a Bèlgica, dones que intenten trobar respostes remetent-se, entre altres coses, a l'esborrany de l'Informe Cartogràfic pel que fa a Kassaï. En aquesta lluita, afavoreixen l'enfocament de gènere, que, segons els textos de les Nacions Unides (ECOSOC/1997/2),1 de les quals la RDC és estat membre, es defineix com el procés que promou la implicació de dones i homes, per sobre de qualsevol acció prevista, inclosa la legislació, les polítiques o els programes, en tots els àmbits i a tots els nivells. Tampoc podem ignorar el Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul), article 3.
Si en el passat podíem haver esperat que haguéssim iniciat el canvi cap al progrés en aquest àmbit, és evident que no és així i que, en aquests moments, la consideració del respecte als drets de les dones està en declivi i greument incomplida.
A continuació es mostren dos exemples concrets de la contribució de les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica a la sensibilització d'aquelles que tenen dret a la informació, atès que tenen l'oportunitat de poder canviar la situació cap a la fi de les atrocitats comeses a la República Democràtica del Congo.
Es tracta de la Marxa Mundial de les Dones i la Conferència, el tema de la qual va ser 'Dones a la Taula de Pau', una Conferència Internacional que va tenir lloc a Ypres, Bèlgica.
Aquestes són les línies mestres de la contribució durant la Marxa Mundial de les Dones.
"El desig de cridar l'atenció i posar el focus en la situació que viuen les nenes i les dones a la República Democràtica del Congo; joves i dones, els cossos de les quals s'utilitzen constantment com a armes de guerra, utilitzats per aquells que volen els recursos naturals de la RDC i no dubten a explotar-los, i que inciten contínuament a altres a ocupar el país, en diferents moments i en diferents províncies. Motivar les dones a condemnar els atemptats que fa anys que es produeixen, segons el modus operandi conegut per tots, a nivell nacional, autonòmic i internacional, inclòs el M23 o altres milícies armades. Són abans que res les dones i les joves les que paguen el preu més alt, i és per això que, en vista de la Resolució 1325 de l'ONU, les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica han acceptat participar en aquesta Marxa Mundial. És a dir, pel que fa a la governança d'estructures i òrgans, ja siguin econòmics, polítics, socials o culturals". (Missatge de les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica/Brussel·les, Marxa Mundial de les Dones. »
Heus aquí un segon exemple concret: les Dones de la Diàspora congolesa a Bèlgica van tenir l'oportunitat de dirigir un taller durant la Conferència Internacional celebrada a Bèlgica a Ypres, i que va tenir com a tema "Dones a la taula de pau". El treball va acabar amb dos moments importants, a saber, la Declaració de la Conferència d'Ypres dirigida al ministre belga d'Afers Exteriors, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, així com la creació i llançament del REBUILDING PEACE GROUP a la República Democràtica del Congo, que s'ha fixat l'objectiu i ha donat el mandat de sensibilitzar els líders polítics i el públic sobre els reptes d'establir la pau a la República Democràtica del Congo.
La Resolució 1325 de les Nacions Unides, a la qual la RDC, com a membre de l'ONU ha subscrit, estableix el principi de les 3 P, és a dir, Prevenció-Protecció-Participació.
En no poder evitar la violència en que viu actualment la República Democràtica del Congo, les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica fan una crida a aquells que tenen el lpoder, a garantir que es prenguin mesures efectives i vinculants, per tal de portar la PAU i garantir que les dones, tant les que resideixen a la República Democràtica del Congo com les que resideixen a la diàspora participin en les negociacions per a una pau duradora.
Les dones membres de la diàspora congolesa a Bèlgica se senten profundament preocupades per la situació que predomina a Kivu Nord respecte a l'escala i la gravetat de les atrocitats comeses, particularment contra les dones.
Les dones de la diàspora han optat per un enfocament proactiu, consistent en buscar sinèrgies amb altres dones que, com el que intenten fer, aportin la seva contribució per cridar l'atenció dels líders polítics sobre la importància de respectar els drets de les dones, que alhora són drets humans.
Per tal de crear el millor ressò possible, donen prioritat a un treball col·lectiu que apel·la a altres dones, sense distinció de cap tipus, per tal d'enfortir la seva posició, recordant els problemes reals, així com les dades del context regional i subregional, i també quan recorden la importància de tenir en compte les dimensions històriques, jurídiques, econòmiques, socials i polítiques.
Més concretament, en la diversitat de possibilitats i enfocaments que existeixen per fer la seva contribució en la lluita contra la violència contra les dones, les dones de la diàspora congolesa han optat per unir-se a altres Plataformes que denuncien les atrocitats comeses contra les dones a la República Democràtica del Congo, amb especial atenció a les dones de la Província de Kivu Nord.
Què està passant amb la població de la RDC i més concretament amb les dones? Ja sigui a Kassai amb el problema de Kamwana Nsapu, o amb una intensitat, que no es pot descriure, a la província de Kivu Nord?
Aquestes són les preguntes que es fan les dones reunides a la Plataforma de Dones de la Diàspora Congolesa a Bèlgica, dones que intenten trobar respostes remetent-se, entre altres coses, a l'esborrany de l'Informe Cartogràfic pel que fa a Kassaï. En aquesta lluita, afavoreixen l'enfocament de gènere, que, segons els textos de les Nacions Unides (ECOSOC/1997/2),1 de les quals la RDC és estat membre, es defineix com el procés que promou la implicació de dones i homes, per sobre de qualsevol acció prevista, inclosa la legislació, les polítiques o els programes, en tots els àmbits i a tots els nivells. Tampoc podem ignorar el Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul), article 3.
Si en el passat podíem haver esperat que haguéssim iniciat el canvi cap al progrés en aquest àmbit, és evident que no és així i que, en aquests moments, la consideració del respecte als drets de les dones està en declivi i greument incomplida.
A continuació es mostren dos exemples concrets de la contribució de les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica a la sensibilització d'aquelles que tenen dret a la informació, atès que tenen l'oportunitat de poder canviar la situació cap a la fi de les atrocitats comeses a la República Democràtica del Congo.
Es tracta de la Marxa Mundial de les Dones i la Conferència, el tema de la qual va ser 'Dones a la Taula de Pau', una Conferència Internacional que va tenir lloc a Ypres, Bèlgica.
Aquestes són les línies mestres de la contribució durant la Marxa Mundial de les Dones.
"El desig de cridar l'atenció i posar el focus en la situació que viuen les nenes i les dones a la República Democràtica del Congo; joves i dones, els cossos de les quals s'utilitzen constantment com a armes de guerra, utilitzats per aquells que volen els recursos naturals de la RDC i no dubten a explotar-los, i que inciten contínuament a altres a ocupar el país, en diferents moments i en diferents províncies. Motivar les dones a condemnar els atemptats que fa anys que es produeixen, segons el modus operandi conegut per tots, a nivell nacional, autonòmic i internacional, inclòs el M23 o altres milícies armades. Són abans que res les dones i les joves les que paguen el preu més alt, i és per això que, en vista de la Resolució 1325 de l'ONU, les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica han acceptat participar en aquesta Marxa Mundial. És a dir, pel que fa a la governança d'estructures i òrgans, ja siguin econòmics, polítics, socials o culturals". (Missatge de les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica/Brussel·les, Marxa Mundial de les Dones. »
Heus aquí un segon exemple concret: les Dones de la Diàspora congolesa a Bèlgica van tenir l'oportunitat de dirigir un taller durant la Conferència Internacional celebrada a Bèlgica a Ypres, i que va tenir com a tema "Dones a la taula de pau". El treball va acabar amb dos moments importants, a saber, la Declaració de la Conferència d'Ypres dirigida al ministre belga d'Afers Exteriors, Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, així com la creació i llançament del REBUILDING PEACE GROUP a la República Democràtica del Congo, que s'ha fixat l'objectiu i ha donat el mandat de sensibilitzar els líders polítics i el públic sobre els reptes d'establir la pau a la República Democràtica del Congo.
La Resolució 1325 de les Nacions Unides, a la qual la RDC, com a membre de l'ONU ha subscrit, estableix el principi de les 3 P, és a dir, Prevenció-Protecció-Participació.
En no poder evitar la violència en que viu actualment la República Democràtica del Congo, les dones de la diàspora congolesa a Bèlgica fan una crida a aquells que tenen el lpoder, a garantir que es prenguin mesures efectives i vinculants, per tal de portar la PAU i garantir que les dones, tant les que resideixen a la República Democràtica del Congo com les que resideixen a la diàspora participin en les negociacions per a una pau duradora.
1 ECOSOC,Conclusions acordades 1997/2, 18 de juliol de 1997,en http://www.unhcr.org/refworld/docid/4652c9fc2.htm