Greuges polítics, recursos minerals i tensions ètniques.
El conflicte actual entre els rebels de l'M23 i el govern va començar el 2012. El grup pren el seu nom d'un acord de pau assolit el 23 de març de 2009, que va posar fi a un conflicte anterior entre 2006 i 2009. L'M23 va prendre les armes perquè considera que el Govern no va implementar aquest acord, i van dir que estaven lluitant contra la marginació política i la manca de representació ètnica de la minoria tutsi a la regió.
Nelly Kyeya , activista de drets humans principalment pels drets dels infants i joves a Kivu Nord, explica que "el grup rebel, liderat per l'ètnia tutsi, va prendre ràpidament el control de grans extensions de territori a la província de Kivu Nord, inclosa la capital, Goma. El 2013 van prendre el control de la ciutat durant 10 dies abans d'abandonar-la sota pressió internacional. Van acordar un alto el foc i una desmobilització, però el 2021 van tornar a prendre les armes, creient que el govern no havia complert les seves promeses.”
La situació actual s'està tornant encara més complexa amb l'arribada del grup WAZALENDO. Es tracta d'antics rebels que, havent esdevingut útils en la lluita contra l‘M23, en particular pel seu coneixement del terreny, s'han convertit en auxiliars de l'exèrcit congolès. Els Wazalendo, formats per diverses milícies que van lluitar contra l'exèrcit congolès, es troben ara al seu costat contra l'M23. Tot va començar després que el president Félix Tshisekedi demanés, el novembre del 2022, que dones i homes joves organitzessin "grups de vigilància" i donessin suport a l'exèrcit congolès contra l'M23. El 3 de setembre del 2023, un decret del govern de la RDC va legalitzar la presència de milícies dins de les FARDC, les forces armades congoleses.
Impactes humans alarmants
Milers de civils s'han vist obligats a fugir de les seves llars, buscant refugi en camps de desplaçats superpoblats o en països veïns. Segons les Nacions Unides, el nombre de desplaçats interns a la República Democràtica del Congo podria arribar als 6,9 milions. Els rebels també bloquegen les dues carreteres principals que condueixen a Goma des del nord i l'oest, impedint el pas de productes. L’única sortida de la capital de Kivu Nord és al sud, a través del port del llac Kivu, doncs a l’est la ciutat és a la ratlla de la frontera de Ruanda, el govern de la qual, presidit pel dictador Paul Kagame, està acusat de ser el principal instigador del conflicte provocat per l’M23.
Fins ara, el nombre de víctimes d'aquesta carnisseria silenciosa des de la Primera Guerra de 1996 per enderrocar el dictador Mobutu, la Segona Guerra del Congo contra Ruanda, el ja crònic conflicte armat entre grups armats, que viuen de l'explotació dels recursos minerals, i l'exèrcit congolès (FARDC), més la MONUSCO, i l'actual guerra provocada per l’M23-Ruanda s'estima en més de 10 milions de morts i centenars de milers de dones violades.
Com pot ser que tantes víctimes callin?
Maguy Kakule, periodista que ha estat treballant a Kivu Nord durant els últims deu anys, informa que "A més dels campaments improvisats on s'amunteguen les persones que fugen dels enfrontaments, moltes famílies residents, que ja viuen en situacions precàries, han acceptat rebre nouvinguts a casa seva. Les dones i els nens són les persones més vulnerables, i estan pagant el preu més alt d'aquesta guerra, ja sigui als camps de desplaçats o en famílies d’acollida. El govern congolès, les agències de l'ONU, les organitzacions humanitàries i, fins i tot, la societat civil congolesa semblen impotents davant d'aquesta crisi que s'ha convertit en una catàstrofe humanitària".
Condicions de vida cada vegada més precàries
A Goma, els actors humanitaris estimen que actualment hi ha més de 300.000 persones desplaçades a tota la ciutat. L'arribada gairebé diària de nous desplaçats a Goma i els seus suburbis està sobrecarregant els serveis socials essencials, afectant la capacitat de les poblacions locals i desplaçades per accedir als béns que necessiten per sobreviure, incloent aigua, aliments i atenció mèdica en instal·lacions mèdiques on estan arribant molts dels ferits i malalts.
L'expressió que apareix més sovint per descriure la situació als camps és la indignitat de l'acollida. Són poblacions abandonades al seu propi destí amb poca atenció, poca assistència i exposades en tots els sentits de la paraula: a les malalties, a la desnutrició, a la interpèrie, perquè viuen en refugis indignes, però també a tota forma de violència, que fomenta la promiscuïtat extrema.
Un estudi realitzat entre el 31 de juliol i el 5 de setembre de 2023 per Metges Sense Fronteres (MSF), destaca que "l'explotació sexual i la violència estan alimentades directament per les condicions de vida i la falta d'assistència. La majoria de les dones desplaçades als camps de Goma viuen a mercè de les intrusions, en refugis improvisats fets de fullatge i restes de plàstic. Moltes d'elles són atacades quan van a collir llenya fora dels campaments. Altres són atrapades en xarxes d'explotació -en "cases de prostitució" a la ciutat o dins dels campaments- o sotmeses a formes de xantatge sexual dins dels camps. Ser conscients del desequilibri en la relació entre unes dones que no tenen res i uns homes que tenen algún tipus de poder (homes armats, però també caps de bloc als camps, reclutadors, cuidadors, guàrdies, etc.) »
Kivu Sud no se salva
La província de Kivu Sud, particularment la ciutat de Bukavu, la més propera a Goma, està patint les conseqüències d'aquesta guerra, principalment des del punt de vista econòmic i psicològic. Kivu Nord és el bastió econòmic de la regió i proporciona els principals aliments consumits per la població de Kivu Sud (fesols, patates, peix salat).
No obstant això, des de la represa dels enfrontaments entre les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC) i els rebels M23, la carretera que condueix de Kivu Sud a Goma ha estat bloquejada i els subministraments només es pot fer en vaixell des del llac Kivu o en motocicleta.
Això té la conseqüència directa de l'augment del preu d'aquests productes agrícoles. "Una bossa de patates que valia 80 euros ara costa uns 130 euros. El preu de les mongetes també ha galopat, ja que les zones de Rutshuru i Masisi d'on provenen aquests aliments estan sota el control dels rebels. Per arribar a Goma, has d'enfrontar-te a diverses barreres, pagar múltiples impostos i afrontar tots els riscos de seguretat", explica un comerciant de Bukavu, que rep els seus subministraments de Goma.
Molts residents de Bukavu testifiquen que no senten les detonacions dels trets, però sí que pateixen les conseqüències de la guerra, psicològicament i econòmicament.
"Tenim molts amics i familiars a Goma. Quan ens diuen que no estan segurs, ens sentim preocupats i esperem el pitjor en qualsevol moment. És cert que a Goma sembla que la gent s'acostuma a aquesta situació que fa anys que passa, sent resilients, però algun dia correm el risc de tenir una població completament traumatitzada", explica més d'un resident de Bukavu.
Milers de persones també s’han desplaçat cap a Kivu Sud fugint de les atrocitats , precisament a la ciutat de Minova. Això ha portat a diverses organitzacions humanitàries a intervenir per donar suport a aquestes poblacions que viuen en condicions precàries. No és fàcil identificar-los perquè molts han preferit llogar cases petites en lloc de quedar-se en camps de desplaçats interns, esperant una ajuda improbable.
Una pau improbable?
Diversos congolesos creuen que aconseguir una pau duradora a Kivu Nord requereix abordar les causes profundes del conflicte. Aquestes inclouen afirmacions de marginació política, tribalisme i la incapacitat del govern de respectar i implementar plenament els acords d'alto el foc.
"L'acord polític que va posar fi a l'ocupació de Goma per part de l'M23 fa 10 anys mai s'ha implementat completament i els intents posteriors d'alto el foc han fracassat, amb cada bàndol culpant-se mútuament. Els rebels de l’M23 exigeixen integrar-se a l'exèrcit nacional congolès i convertir-se en un partit polític reconegut. Han declarat repetidament que volen dur a terme negociacions de pau amb Kinshasa, però el president Tshisekedi ha dit que el govern no està obert a converses", explica el Vicar HANGI, president de la societat civil de Kivu Nord.
El conflicte de Goma és una complexa interacció de greuges històrics, disputes de recursos, tensions ètniques i interessos geopolítics. És esencial comprendre aquestes dinàmiques clau per caminar cap a la pau i l'estabilitat en una de les regions més conflictives d'Àfrica.
El conflicte actual entre els rebels de l'M23 i el govern va començar el 2012. El grup pren el seu nom d'un acord de pau assolit el 23 de març de 2009, que va posar fi a un conflicte anterior entre 2006 i 2009. L'M23 va prendre les armes perquè considera que el Govern no va implementar aquest acord, i van dir que estaven lluitant contra la marginació política i la manca de representació ètnica de la minoria tutsi a la regió.
Nelly Kyeya , activista de drets humans principalment pels drets dels infants i joves a Kivu Nord, explica que "el grup rebel, liderat per l'ètnia tutsi, va prendre ràpidament el control de grans extensions de territori a la província de Kivu Nord, inclosa la capital, Goma. El 2013 van prendre el control de la ciutat durant 10 dies abans d'abandonar-la sota pressió internacional. Van acordar un alto el foc i una desmobilització, però el 2021 van tornar a prendre les armes, creient que el govern no havia complert les seves promeses.”
La situació actual s'està tornant encara més complexa amb l'arribada del grup WAZALENDO. Es tracta d'antics rebels que, havent esdevingut útils en la lluita contra l‘M23, en particular pel seu coneixement del terreny, s'han convertit en auxiliars de l'exèrcit congolès. Els Wazalendo, formats per diverses milícies que van lluitar contra l'exèrcit congolès, es troben ara al seu costat contra l'M23. Tot va començar després que el president Félix Tshisekedi demanés, el novembre del 2022, que dones i homes joves organitzessin "grups de vigilància" i donessin suport a l'exèrcit congolès contra l'M23. El 3 de setembre del 2023, un decret del govern de la RDC va legalitzar la presència de milícies dins de les FARDC, les forces armades congoleses.
Impactes humans alarmants
Milers de civils s'han vist obligats a fugir de les seves llars, buscant refugi en camps de desplaçats superpoblats o en països veïns. Segons les Nacions Unides, el nombre de desplaçats interns a la República Democràtica del Congo podria arribar als 6,9 milions. Els rebels també bloquegen les dues carreteres principals que condueixen a Goma des del nord i l'oest, impedint el pas de productes. L’única sortida de la capital de Kivu Nord és al sud, a través del port del llac Kivu, doncs a l’est la ciutat és a la ratlla de la frontera de Ruanda, el govern de la qual, presidit pel dictador Paul Kagame, està acusat de ser el principal instigador del conflicte provocat per l’M23.Fins ara, el nombre de víctimes d'aquesta carnisseria silenciosa des de la Primera Guerra de 1996 per enderrocar el dictador Mobutu, la Segona Guerra del Congo contra Ruanda, el ja crònic conflicte armat entre grups armats, que viuen de l'explotació dels recursos minerals, i l'exèrcit congolès (FARDC), més la MONUSCO, i l'actual guerra provocada per l’M23-Ruanda s'estima en més de 10 milions de morts i centenars de milers de dones violades.
Com pot ser que tantes víctimes callin?
Maguy Kakule, periodista que ha estat treballant a Kivu Nord durant els últims deu anys, informa que "A més dels campaments improvisats on s'amunteguen les persones que fugen dels enfrontaments, moltes famílies residents, que ja viuen en situacions precàries, han acceptat rebre nouvinguts a casa seva. Les dones i els nens són les persones més vulnerables, i estan pagant el preu més alt d'aquesta guerra, ja sigui als camps de desplaçats o en famílies d’acollida. El govern congolès, les agències de l'ONU, les organitzacions humanitàries i, fins i tot, la societat civil congolesa semblen impotents davant d'aquesta crisi que s'ha convertit en una catàstrofe humanitària".
Condicions de vida cada vegada més precàries
A Goma, els actors humanitaris estimen que actualment hi ha més de 300.000 persones desplaçades a tota la ciutat. L'arribada gairebé diària de nous desplaçats a Goma i els seus suburbis està sobrecarregant els serveis socials essencials, afectant la capacitat de les poblacions locals i desplaçades per accedir als béns que necessiten per sobreviure, incloent aigua, aliments i atenció mèdica en instal·lacions mèdiques on estan arribant molts dels ferits i malalts.
L'expressió que apareix més sovint per descriure la situació als camps és la indignitat de l'acollida. Són poblacions abandonades al seu propi destí amb poca atenció, poca assistència i exposades en tots els sentits de la paraula: a les malalties, a la desnutrició, a la interpèrie, perquè viuen en refugis indignes, però també a tota forma de violència, que fomenta la promiscuïtat extrema.
Un estudi realitzat entre el 31 de juliol i el 5 de setembre de 2023 per Metges Sense Fronteres (MSF), destaca que "l'explotació sexual i la violència estan alimentades directament per les condicions de vida i la falta d'assistència. La majoria de les dones desplaçades als camps de Goma viuen a mercè de les intrusions, en refugis improvisats fets de fullatge i restes de plàstic. Moltes d'elles són atacades quan van a collir llenya fora dels campaments. Altres són atrapades en xarxes d'explotació -en "cases de prostitució" a la ciutat o dins dels campaments- o sotmeses a formes de xantatge sexual dins dels camps. Ser conscients del desequilibri en la relació entre unes dones que no tenen res i uns homes que tenen algún tipus de poder (homes armats, però també caps de bloc als camps, reclutadors, cuidadors, guàrdies, etc.) »
Kivu Sud no se salva
La província de Kivu Sud, particularment la ciutat de Bukavu, la més propera a Goma, està patint les conseqüències d'aquesta guerra, principalment des del punt de vista econòmic i psicològic. Kivu Nord és el bastió econòmic de la regió i proporciona els principals aliments consumits per la població de Kivu Sud (fesols, patates, peix salat).No obstant això, des de la represa dels enfrontaments entre les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC) i els rebels M23, la carretera que condueix de Kivu Sud a Goma ha estat bloquejada i els subministraments només es pot fer en vaixell des del llac Kivu o en motocicleta.
Això té la conseqüència directa de l'augment del preu d'aquests productes agrícoles. "Una bossa de patates que valia 80 euros ara costa uns 130 euros. El preu de les mongetes també ha galopat, ja que les zones de Rutshuru i Masisi d'on provenen aquests aliments estan sota el control dels rebels. Per arribar a Goma, has d'enfrontar-te a diverses barreres, pagar múltiples impostos i afrontar tots els riscos de seguretat", explica un comerciant de Bukavu, que rep els seus subministraments de Goma.
Molts residents de Bukavu testifiquen que no senten les detonacions dels trets, però sí que pateixen les conseqüències de la guerra, psicològicament i econòmicament.
"Tenim molts amics i familiars a Goma. Quan ens diuen que no estan segurs, ens sentim preocupats i esperem el pitjor en qualsevol moment. És cert que a Goma sembla que la gent s'acostuma a aquesta situació que fa anys que passa, sent resilients, però algun dia correm el risc de tenir una població completament traumatitzada", explica més d'un resident de Bukavu.
Milers de persones també s’han desplaçat cap a Kivu Sud fugint de les atrocitats , precisament a la ciutat de Minova. Això ha portat a diverses organitzacions humanitàries a intervenir per donar suport a aquestes poblacions que viuen en condicions precàries. No és fàcil identificar-los perquè molts han preferit llogar cases petites en lloc de quedar-se en camps de desplaçats interns, esperant una ajuda improbable.
Una pau improbable?
Diversos congolesos creuen que aconseguir una pau duradora a Kivu Nord requereix abordar les causes profundes del conflicte. Aquestes inclouen afirmacions de marginació política, tribalisme i la incapacitat del govern de respectar i implementar plenament els acords d'alto el foc.
"L'acord polític que va posar fi a l'ocupació de Goma per part de l'M23 fa 10 anys mai s'ha implementat completament i els intents posteriors d'alto el foc han fracassat, amb cada bàndol culpant-se mútuament. Els rebels de l’M23 exigeixen integrar-se a l'exèrcit nacional congolès i convertir-se en un partit polític reconegut. Han declarat repetidament que volen dur a terme negociacions de pau amb Kinshasa, però el president Tshisekedi ha dit que el govern no està obert a converses", explica el Vicar HANGI, president de la societat civil de Kivu Nord.
El conflicte de Goma és una complexa interacció de greuges històrics, disputes de recursos, tensions ètniques i interessos geopolítics. És esencial comprendre aquestes dinàmiques clau per caminar cap a la pau i l'estabilitat en una de les regions més conflictives d'Àfrica.
