La República Democràtica del Congo està classificada com el segon país africà després del Sudan, on hi viu un gran nombre de persones desplaçades. Les poblacions viuen en una psicosi lligada als horrors de la guerra. Milers de persones desplaçades que van fugir dels enfrontaments entre els rebels de l'M23 i les FARDC viuen sense cap ajuda, estan desproveïdes de tot i afirmen estar "vivint en un calvari". Per això, tot i que els seus encontorns estiguin encara ocupats pels rebels i hagin de viure en absoluta precarietat de la seguretat, molts d'ells han jutjat millor tornar a casa. Un d'ells va dir : "Hem patit molt des que vam deixar els nostres pobles; no vam rebre cap ajuda on estàvem, degut a l'avanç dels rebels. Aleshores, seguim fugint i la vida es complica cada vegada més. Així és com vam prendre aquesta dolorosa i pesada decisió de tornar als nostres pobles. Sabem que estem sota una ocupació i que alguns de nosaltres moriran, però només tenim una opció, perquè no podem estar movent-nos d’un lloc a l’altre tota la vida.

Un crim basat en la caça d'homes per part de bandolers que diuen bloquejar el pas dels rebels per tal d'impedir el seu avanç a la part sota control governamental. Malauradament, estan prenent comunitats com a ostatges paralitzant activitats fins al punt de provocar assassinats salvatges, incendis d'edificis privats i públics, els més recents dels quals són els registrats a finals de juny i principis de juliol. Aquests actes es cometen sota la impotència de l'autoritat, que té el poder de restablir l'ordre i protegir la població.
L'article 16 de la Constitució de la República consagra el caràcter sagrat de la vida humana i obliga l'Estat a respectar-la i protegir-la en totes les circumstàncies
També cal assenyalar que, si bé la nostra Constitució garanteix en el seu article 30 el dret "a circular lliurement pel territori nacional i a establir-hi la seva residència, a sortir-hi i a tornar-hi en les condicions establertes per la llei", alguns ciutadans avui tenen dificultats per traslladar-se i es veuen a si mateixos privats d'aquest dret pels seus compatriotes, essencialment joves, fins al punt de ser tractats com a estrangers dins del seu propi país, de patir tractes inhumans, cruels i degradants en nom de la vigilància popular en una província sota un estat de setge liderat per forces militars i policials. Aquests casos s'estan tornant recurrents a la ciutat de Butembo i els seus voltants, donant lloc a casos de justícia popular, en una situació provocada per l'avanç dels rebels de l'M23.

En un curt període de 3 dies, 8 persones van morir brutalment i 6 vehicles van ser incendiats:
 

1. La nit del diumenge 30 de juny al dilluns 1 de juliol, 5 vehicles de l'organització no governamental Tearfund van ser cremats i 2 agents linxats a Kiviri, al districte de Ngingi, en el tram Luotu-Butembo per un grup de joves organitzats en un grup de vigilància, que haurien equiparat aquests humanitaris a uns infiltrats, quan fugien de les atrocitats a Kirumba, a la mateixa comarca.  Altres dues persones sospitoses de bandidatge també van morir per lapidació, els seus cossos estaven a terra sense cap respecte pels morts de ser retirats primer.
2. El mateix dilluns, 1 de juliol, cinc persones van morir durant el dia a Kyambogho, prop de l'aglomeració del territori de Lubero, prop de la barrera de peatge cap a la ciutat de Butembo. De les cinc persones, homes, dos van ser trobats amb armes a l'equipatge i un altre que tenia dificultats per expressar-se en l'idioma local va ser cremat viu i els dos últims eren soldats.
3. El dimarts 2 de juliol, a Mulo, al municipi de Lubero, un home va ser detingut per uns joves a la plaça perquè no era ningú reconegut per ells, i com que no tenia documents d'identitat, el van linxar.