No obstant això, la retirada de Sud Kivu, on els jeeps blindats blancs i els soldats amb casc blau s'havien convertit en una part inconfusible del paisatge quotidià, ha provocat reaccions diferents per part dels locals i s'ha produït al temps que la seguretat es deteriora a la província.
"Ens han informat que la MONUSCO se'n va, i ho sentim perquè no tenim cap garantia que [l'exèrcit] ens pugui protegir com la MONUSCO", afirma Philémon Chiza, un pastor desplaçat que viu a Mikenge, un poble de la regió dels Altiplans.
Chiza, que és un Banyamulenge, una comunitat marginada, explica que va buscar refugi a Mikenge el 2019, en un campament al costat d'una base del destacament per la pau de l’ONU i que els desplaçats sovint han d’anar als mercats propers escortats per la MONUSCO.
La MONUSCO i la seva missió predecessora han estat a la RDC des de 1999 en el desplegament més llarg i costós de la història de l'ONU, però els cicles de conflictes han continuat i el nombre de grups armats s'ha disparat, la qual cosa ha provocat una creixent desafecció pública i protestes.
La missió va començar a desenvolupar una estratègia per sortir del Congo fa uns quants anys, però el govern congolès va demanar que accelerés la seva retirada l'any passat, després d’unes noves protestes en què les forces de pau van matar civils a trets en uns actes que la mateixa ONU va qualificar com a “inexplicables".
La retirada de la missió de Kivu Sud, que ha assistit a la repatriació de més de 2.500 soldats, posa de manifest les tensions al voltant de la retirada, així com els aspectes a millorar per a les properes fases, que es preveuen com a perilloses a les províncies de Kivu Nord i Ituri, on desenes de grups armats estan actius.
Diversos líders comunitaris entrevistats per The New Humanitarian a Kivu Sud van dir que donaven suport al procés, convençuts de que ha arribat el moment els serveis de seguretat locals perquè assumeixin la responsabilitat de protegir els civils.
No obstant això, altres temen un buit de seguretat que l'exèrcit (FARDC) s’esforçarà per cobrir, sobretot tenint en compte que la seguretat està empitjorant a la província, com a tot l'est de la RDC, on ara hi ha una xifra rècord de 7,2 milions de desplaçats interns.
Bona part de la inseguretat es deu a una nova rebel·lió del grup armat M23, que compta amb el suport d'uns 4.000 soldats ruandesos. La guerra ha desplaçat 1,7 milions de persones i ha augmentat el risc d'una gran conflagració regional.
Els analistes diuen que una nova retirada de la MONUSCO seria "incongruent" donada la situació, en que les forces de l'M23 s’han apoderat de grans parts de la província de Kivu Nord, i s’hi ha anat movent a parts de Kivu Sud a principis d'any.
La ciutat portuària de Minova, enclavada a l'extrem nord de Kivu Sud, s'ha vist especialment afectada en els últims mesos, amb desenes de milers de desplaçats que s'hi han refugiat després d'haver fugit de les zones ocupades per l’M23.
Segons Justin Kamanda, secretari administratiu de la zona de Buzi, on es troba Minova, l'arribada dels desplaçats ha creat "psicosi" entre els locals.
Les garanties de l'exèrcit
The New Humanitarian va visitar Kivu Sud a finals d'abril, just quan la MONUSCO feia el traspàs a l'exèrcit congolès. Els periodistes van passar diversos dies a la regió dels Altiplans, una part muntanyosa de la província.
La retirada de la regió dels Altiplans havia estat especialment polèmica, ja que la zona ha patit diversos anys de forta violència lligada a tot tipus de lluites per fer-se amb el poder local, el territori i l'accés de la gent a la terra i a altres recursos.
La mobilització armada sovint ha provocat enfrontaments ètnics entre milícies del grup Banyamulenge –tutsis congolesos amb avantpassats ruandesos, que sovint són tractats com a estrangers– i forces dels grups Babembe, Banyindu i Bafuliru.
Segons Yves Malipo, president d'un grup juvenil de Bafuliru, les taxes d'aprovació de la MONUSCO varien d'una zona a una altra als Altiplans, tot i que opina que, pel que fa a la protecció dels civils, en general la missió va ser un "fracàs".
"En alguns llocs, la MONUSCO solia protegir només una comunitat i creiem que es van llançar atacs [amb la seva ajuda]", va declarar Malipo a The New Humanitarian en una entrevista des d'Uvira, una gran ciutat i territori de la regió dels Altiplans.
Malipo es referia a la percepció local que en llocs com Mikenge, on els combatents es van refugiar al camp de desplaçats que hi havia al costat de la base de l'ONU, la MONUSCO ha ajudat a protegir les milícies Banyamulenge.
Paul Bulombo, coordinador de l'associació Accions de Pau i Desenvolupament Comunitari, i representant de la comunitat Banyindu a Uvira, també creu que la MONUSCO ha fracassat en el seu mandat.
"A Bijombo, per exemple, les comunitats locals deien que seguia havent-hi inseguretat malgrat la presència de la MONUSCO", afirma Bulombo, descrivint la situació en un poble dels Altiplans situat a prop d'Uvira.
"La protecció dels civils és responsabilitat del govern, i la MONUSCO només va ser aquí per oferir suport temporal en aquesta tasca", afegint que ha arribat el moment que l'exèrcit congolès protegeixi els civils.
Jonas Baraka, comandant de la unitat congolesa que ocupa la base que la MONUSCO ha abandonat recentment a Mikenge, assegura que l'ONU va entrenar les seves tropes per protegir els civils: "Encara que els grups armats estiguin a l'aguait, som capaços d'intervenir".
Segons el comandant pakistanès Jawad, que dirigia l'antiga base de la MONUSCO, els soldats congolesos "estan ben arrelats a la cultura local" i, per tant, estan en un bon lloc per prendre el relleu.
Jawad i Baraka van parlar el dia que les forces de pau van impartir un entrenament final a l'exèrcit. Els soldats congolesos anaven caient i rodolant pel poble, imitant el so dels seus kalashnikovs, mentre els civils s’ho miraven perplexos.
Preocupacions per la protecció
Els líders de la comunitat Banyamulenge, 3.000 persones desplaçades acampades en barraques de fang al voltant de la base de Mikenge, expressen una opinió contrastada de la retirada de la MONUSCO.
Situat en un dels molts turons remots que formen la regió dels Altiplans, el campament està fortificat amb filferro i sacs de sorra, però és fàcil de penetrar. En diverses ocasions, hi ha hagut grups armats que han entrat i han matat desplaçats amb pistoles i matxets.
Chiza, el pastor Munyamulenge (paraula singular de Banyamulenge), és escèptic quant a que l'exèrcit pugui protegir el grup, i afegeix que rarament les famílies desplaçades s'allunyen més d'un quilòmetre de Mikenge per por de trobar-se amb milícies.
La precària situació a què s'enfronten les comunitats Banyamulenge ha augmentat en els últims mesos enmig dels rumors de que una milícia Banyamulenge, anomenada Twirwaneho, està ajudant l'M23, liderat per rebels tutsis congolesos, a obrir un nou front a Kivu Sud.
"Els rumors d'infiltració de l'M23 als altiplans d'Uvira, Fizi i Mwanga [Kivu Sud] han agreujat les tensions entre les comunitats locals, i mereixen una atenció urgent per part de les autoritats locals", va dir recentment Keïta, el cap de la MONUSCO, al Consell de Seguretat.
Keïta també va qüestionar recentment la capacitat de l'exèrcit congolès per prendre el lloc de la MONUSCO en la protecció dels civils, fins i tot a les bases que l'ONU ha transferit a l'exèrcit i a la policia a Kivu Sud.
En un informe al Consell de Seguretat, Keïta va dir que, a causa dels seus recursos limitats i de les prioritats de seguretat en el conflicte, per l'exèrcit ha estat fins ara "un repte" desplegar tropes a llocs prèviament assegurats per les forces de pau.
Aquests reptes van ser evidents quan The New Humanitarian va visitar una base militar a la localitat de Kamanyola, Kivu Sud, que havia estat lliurada per la MONUSCO als agents de la policia congolesa el 28 de febrer.
Sis setmanes després de la cerimònia, els periodistes van trobar la base, establerta per primera vegada l'any 2005, en mal estat, amb torres de guàrdia buides i una porta esgavellada a l'entrada principal.
The New Humanitarian va donar aquesta informació a un funcionari de l'ONU que estava treballant en el procés de retirada. L'oficial, que va demanar mantenir-se anònim, va trucar llavors per l’altaveu a un oficial de l'exèrcit congolès que se suposava que havia d'estar a la base.
"Vaig marxar fa tres setmanes", va dir l'oficial de l'exèrcit. "Els homes encara hi són, però els falta gasolina, aigua, racions: els falta de tot, i no sé el temps que aguantaran".
Els informes de les Nacions Unides sobre violacions dels drets humans a la RDC descobreixen constantment que les forces de seguretat i defensa nacional cometen una part important de les violacions de drets humans realitzades a les zones afectades pel conflicte, la qual cosa posa encara més dubtes sobre la seva capacitat per protegir els civils.
Lliçons apreses
Tot i donar suport a la retirada de la MONUSCO, Malipo, el president del grup juvenil, reconeix que la missió de l'ONU va contribuir al desenvolupament de Kivu Sud finançant projectes juvenils i millorant la infraestructura viària.
A Malipo li preocupen les debilitats de l'exèrcit i de la policia: "En general, la manca de personal de seguretat porta les comunitats a crear un altre cop els seus grups d'autodefensa".
Josaphat Musamba, investigador de la Universitat de Gant i especialista en dinàmiques de conflictes a la RDC, espera veure una "reconfiguració de la situació de seguretat" en els propers mesos, a mesura que les esparracades forces de seguretat prenguin el control de Kivu Sud.
“Una gran part de Kivu Sud està en mans de grups armats i grups d'autodefensa, i les FARDC subcontracten el monopoli de la violència a aquests grups armats", assegura Musamba.
L'investigador afegeix que, tot i que l'opinió pública sobre la MONUSCO està "molt dividida", la presència de forces de pau a les zones rurals ha tingut un impacte "dissuasiu" sobre els grups armats que poden causar danys als civils.
Al juliol, Keïta va dir que de la retirada de la missió de Sud Kivu extrauria "lliçons importants", útils per les properes fases de retirada dels milers de forces de pau que encara abandonaran el Kivu Nord i Ituri.
El govern de la RDC havia demanat que les tropes restants marxessin a finals d'any, tot i que ara els funcionaris diuen que les properes fases només haurien de començar un cop la crisi de seguretat provocada per l'M23 i Ruanda comenci a millorar.
Traducció: Lliga dels Drets dels Pobles
The New Humanitarian no és responsable de l'exactitud de la traducció.
Article original: The New Humanitarian
“The New Humanitarian posa un periodisme independent i de qualitat al servei dels milions de persones afectades per les crisis humanitàries arreu del món.
Més informació a www.thenewhumanitarian.org.
