A. Context de la guerra del M23-RDF i altres.Des del juliol del 1994 al juliol del 2024, 30 anys d’inseguretat i inestabilitat socioeconòmica imposades a les poblacions de les províncies de Kivu Nord, Kivu Sud i Ituri per unes rebel·lions organitzades per Ruanda i Uganda amb la complicitat d’unes multinacionals com APPLE ordides de pillatge per aconseguir els recursos minerals de la República Democràtica del Congo, RDC.
La RDC ha emès un avís formal contra el gegant nord-americà APPLE, acusat d'utilitzar minerals explotats il·legalment per la indústria de l’alta tecnologia i dels telèfons mòbils.
Els advocats de la RDC han declarat recentment a la premsa que aquesta acció legal s'havia iniciat als Estats Units i França per exigir responsabilitats a APPLE per l'ús de minerals, l'extracció dels quals està relacionada amb conflictes i violacions dels drets humans, alimentats especialment per les tensions regionals amb Ruanda.
Aquest assumpte arriba en un context en què el president de Ruanda, Paul Kagame, ha reconegut que el seu país era un dels beneficiaris dels minerals extrets il·legalment a la RDC, i va destacar la urgència de resoldre aquests problemes humanitaris i de seguretat.
Aquesta admissió irònica no va impedir que la RDC intensifiqués les accions legals internacionals contra Ruanda i altres entitats per defensar els seus interessos davant les violacions dels drets humans i l'explotació il·lícita dels seus recursos naturals.
Aquest 26 de setembre de 2024, hi haurà la primera audiència del judici entre la RDC i Ruanda davant el Tribunal de Justícia dels Estats de l'Àfrica Oriental. La RDC acusa Ruanda de violar l’acte d’institució de l'EAC, a causa de la presència de soldats ruandesos en territori congolès, que cometen abusos greus i flagrants a la RDC, tot violant els textos que regeixen els països membres de la Comunitat de l'Àfrica Oriental, EAC.
La Task Force de Justícia Internacional, creada per assessorar i donar suport al govern congolès, ha iniciat diverses accions legals davant els organismes internacionals. Entre aquestes, es van presentar denúncies al Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles, així com al Tribunal de Justícia dels Estats de la Comunitat de l'Àfrica Oriental (Comunitat de l'Àfrica Oriental), amb l'objectiu d'obtenir la condemna de Ruanda per les seves violacions dels drets internacionals i per la seva presència militar al territori congolès.
El professor Mingashang, que encapçala aquest grup de treball, va especificar que també s'han presentat documents a la Cort Penal Internacional (CPI), que impliquen persones i entitats responsables de crims de guerra i crims contra la humanitat, comesos sota la complicitat de l'M23, un grup rebel recolzat per Ruanda. Entre els noms esmentats hi ha el del president ruandès Paul Kagame.
Al mateix temps, la RDC està abordant les dimensions econòmiques d'aquests conflictes, especialment el saqueig de recursos naturals i el comerç il·lícit de minerals estratègics. Aquestes activitats s'identifiquen com les causes fonamentals de la violència persistent a l'est de la RDC. És crucial que la comunitat internacional prengui consciència de les greus violacions dels drets humans i dels impactes econòmics d'aquestes activitats il·lícites.
“El nostre enfocament té com a objectiu establir la responsabilitat de Ruanda i aturar l'explotació il·legal dels nostres recursos", va dir el professor Mingashang.
Aquestes iniciatives formen part d'un marc més ampli de defensa dels interessos congolesos a nivell penal, civil i econòmic, per tal de restablir l'estabilitat i la seguretat a la regió dels Grans Llacs africans.
A més, segons coincideixen diverses fonts, la primera i la segona guerra del Congo, que implicaven l’AFDL RDC (Aliança de Forces Democràtiques per a l’Alliberament del Congo), el CNDP (Congrés Nacional per a la Defensa del Poble) i les dues guerres del M23, han causat més de 15 milions de morts, més de 8 milions de desplaçats interns i més de 25 milions de persones patint gana (sense recursos), sense comptar els milers de víctimes de violacions i violències basades en el gènere, la destrucció de la infraestructura socioeconòmica i el saqueig a gran escala dels minerals rars de la RDC.
Pitjor encara l’any 2021, quan es va produir una represa de la guerra a la província de Kivu Nord pel Moviment del 23 de Març (M23) que compta amb el suport de les Forces de Defensa de Ruanda (RDF) de la veïna Ruanda. Els territoris de Rutshuru, Nyiragongo, Masisi i Lubero són el principal objectiu dels rebels de l'M23 coneguts com a terroristes a la RDC, mentre que els altres terroristes i islamistes ugandesos de les ADF (Forces Democràtiques Aliades continuen massacrant les poblacions pacífiques al territori de Beni i, fins i tot, a Lubero, també a Kivu Nord. Paral·lelament, a la veïna província d'Ituri, grups armats locals com CODECO (Coopérative pour le Développement du Congo), FRPI (Forces de Résistance Patriotique de l'Ituri), FPIC (Front Patriotique et Integrationiste du Congo), MAPI (Mouvement d'Autodéfense Populaire de l'Ituri), ZAIRE/FPAC (Front Populaire d'autodéfense), etc. assalten pobles sencers i forcen les poblacions a vagar pel territori.
La matinada del 20 de setembre de 2024, Ràdio POLE FM va informar del desplaçament de la població de Djugu per l'eix Gina-Pimbo-Fataki arran de la incursió de milicians CODECO, que van matar una desena de civils, van cremar cases i van infligir una violència inhumana als civils que es desplacen des de fa més de 5 anys.
Cal tenir en compte, però, que l'abril de 2024, els grups armats d'Ituri (CODECO, ZAIRE, FRPI, FPIC, MAPI) van signar, sota l'alta responsabilitat de Jean-Pierre Bemba, aleshores ministre de Defensa Nacional, un acte de compromís per cessar immediatament les hostilitats en interès de la pau!
Aquests enfrontaments armats sempre han provocat el desplaçament de civils de les seves propietats i han agreujat les crisis humanitàries que s'han convertit en cròniques a l'est de la RDC.
La represa dels enfrontaments armats per part de l'M23, recolzat en homes i armes per l'exèrcit ruandès, té objectius hegemònics i expansionistes, conquerir terres a la RDC per escampar-hi una part de la població ruandesa desafiant la normativa internacional, en particular la Conferència de Berlín de 1885, que estableix els termes per a la fixació dels límits entre els Estats del continent africà.
L'altre objectiu esmentat anteriorment és el saqueig dels recursos minerals de la RDC en benefici de les multinacionals a les quals Ruanda ven els minerals saquejats a la RDC menyspreant les lleis de traçabilitat dels minerals. És en aquest context que van ocupar successivament els pobles de Lweshe-Rutshuru pel piroclor i de Rubaya-Masisi pel coltan.
Cal remarcar també el control de les duanes estratègiques de Bunagana i Ishasha, així com del llac Eduard al territori de Rutshuru. I recentment la captura de Miriki, al sud del territori de Lubero, per a la reubicació de famílies ruandeses traslladades unilateralment de Ruanda pels rebels de l'M23.
Segons fonts de la societat civil a Kivu Nord, hi ha hagut altres persones de Ruanda vingudes a ocupar les cases dels desplaçats congolesos de Rutshuru, Nyiragongo, Masisi i Miriki ,al territori de Lubero. Això és una violació dels textos acordats entre l'ACNUR, la RDC i Ruanda sobre el retorn digne i pacífic dels refugiats congolesos de Ruanda a la RD Congo en el marc tripartit RCD (Agrupament Congolès per la Democràcia), Ruanda i ACNUR.
Arran de la inseguretat, els territoris de Rutshuru, Masisi, part de Nyiragongo i el sud de Lubero s’han buidat. La seva població ha buscat refugi en altres llocs. Això explica els nombrosos camps per a persones desplaçades al voltant de la ciutat de Goma, així com els que han estat allotjades en famílies d'acollida i en altres llocs.
B. Enfrontaments sobre el terreny i accions dels grups armats a la RDC
Sobre el terreny, l'actuació de les Forces Armades de la RDC (FARDC) s'enfronta a reptes interns vinculats a les conseqüències de la infiltració a l'exèrcit després de la barreja durant l'Acord global i inclusiu de Sun City (Sud-àfrica) 16 de desembre de 2002, on s’hi estableix la fórmula 1+4 (1 President i 4 Vicepresidents de la República).
1) Els "wazalendo" o "patriotes" en guerra, aleshores van venir a reforçar les FARDC per lluitar contra els terroristes de l’M23/RDF a l'est de la RDC. El seu lema = salvar la pàtria.
L'aliança entre soldats de les FARDC i grups armats, però, es va formalitzar el maig del 2022. Aleshores es va formar una coalició secreta. Aquesta coalició ja és oficial i té una base jurídica. El 3 de setembre de 2022, un decret va legalitzar la presència de milícies dins de les FARDC. La promesa d'integració encara no s'ha materialitzat, però ja té una traducció política.
Avui hi ha una mena d'indisciplina entre els caps d’alguns Wazalendo per la manca d’una adequada formació del codi de conducta dels homes que empunyen les armes de guerra. Els Wazalendo estan a tot arreu i, fins i tot, en els camps de persones desplaçades, on no es permeten les armes. Si no es fa res per tal que segueixen la disciplina militar, aquests Wazalendo corren el risc de convertir-se en una bomba de rellotgeria després de l'anomenada guerra actual a l'est de la RDC.
2) A més dels Wazalendo, davant l'amenaça dels rebels del M23/RDF, altres joves que són al marge de l'autoritat establerta, aconsegueixen organitzar-se espontàniament per barrar el pas de la ruta als enemics i, malauradament, cometen actes reprovables contra altres civils innocents de la ciutat i el camp.
3) D'altra banda, prop d’una cinquantena de grups armats locals i estrangers operen a la província de Kivu Sud, especialment als territoris d'Uvira i Fizi. Es tracta principalment dels grups Gumino i Twirwaneho. El grup Twirwaneho està liderat pel coronel desertor de les Forces Armades de la RDC (FARDC), Michel Makanika, amb uns efectius estimats en uns pocs centenars d'homes situats a l’agrupament Balala Nord, al territori de Fizi.
4) Les milícies Mobondo causen inseguretat a la població realitzant actes delictius al territori de Kwamouth, província de Kwango, part sud-oest de la RDC. Els dies 15 i 16 de juliol de 2024, la ràdio de l'ONU Okapi va informar que més de 52 persones van morir, entre elles 42 Mobondo neutralitzats, 9 soldats i la dona d'un soldat, arran d'un atac dut a terme per la milícia Mobondo contra una posició militar a la localitat de Kinsele, a uns 100 km a l'est de Kinshasa. L'atac va tenir lloc quan milicians Mobondo, que van venir en gran nombre, van atacar una posició de l'exèrcit a Kinsele, abans de ser repel·lits per les Forces Armades Congoleses (FARDC).
A mitjans de març de 2024, hi va haver negociacions de pau entre els caps tradicionals Teke i Yaka i membres de la milícia Mobondo, que van arribar a un acord d'alto el foc. Tanmateix, la viabilitat del procés de pau es va posar en dubte quan les milícies de Mobondo van matar diversos civils l'endemà de la signatura de l'acord. Diversos caps Teke van criticar la iniciativa de pau, opinant que no era prou inclusiva, ni equitativa, segons un informe d'un grup d'experts de les Nacions Unides publicat el 9 de juliol de 2024.
Grups armats a Katanga, epicentre de múltiples conflictes ; segons un informe del GRIPEnllaç : https://www.grip.org//groupes-armes-au-katanga-epicentre-de-multiples-conflits/
A punt d’arribar a una dissolució administrativa, Katanga, la província més meridional de la RDC, presenta nombroses característiques que ajuden a entendre l'aparició de determinats grups armats.
Els seus abundants minerals proporcionen a la RDC una part important del seu PIB (Producte Interior Brut) i de les seves exportacions, no sense provocar diverses frustracions entre la població i les elits dirigents. Per no parlar de la desigual distribució de la riquesa mineral dins la província, l'“escàndol geològic” se situa essencialment al Sud.
6) Entre els grups armats, el moviment Bakata Katanga sembla ser el més important, tant pels seus efectius com pel nombre de desplaçats que ha provocat. Aquest conjunt de grups Mai-Mai ha justificat, des del 2012, la seva insurrecció –i els seus abusos contra la població civil– per una voluntat de secessió de Katanga, com pretenia Moïse Tshombe fa més de mig segle.
7) Des del 2013 s'ha desenvolupat un altre conflicte mortal entre pigmeus (Twa) i Bantus (principalment Luba) al nord de la província de Katanga. Atrapats en un cicle de venjança i autodefensa, les dues comunitats s'han equipat amb armes, principalment casolanes, i les seves milícies s'enfronten en un conflicte que evidencia les dificultats de supervivència de la comunitat pigmea.
8) A més, l'extrem nord de Katanga se les ha de veure regularment amb alguns grups armats, principalment els Mai-Mai de Yakutumba i el grup armat hutu FDLR (Front Democràtic per l’Alliberament de Ruanda), que s'han "desbordat" dels seus reductes al veí Sud Kivu per saquejar els afores del llac Tanganyika.
9) Segons serveis acreditats, més enllà dels grups armats locals, Uvira, Fizi i Itombwe són abundants les forces negatives estrangeres. Segons ells, es tracta de combatents ruandesos del CNRD, ex-FDLR i rebels de Burundi, en particular els de les FNL, el MRP ABARUNDI i els RED TABARA.
C. Solucions polítiques i diplomàtiques
Els actors implicats estan pràcticament tots d’acord que només les solucions polítiques i diplomàtiques poden contribuir a una pau duradora entre els dos veïns, la RDC i Ruanda, condemnats a conviure pels seus interessos i les seves respectives poblacions.
.
Però el ritme del procés de negociació per la retirada de les tropes ruandeses de la RDC es troba en un punt mort. Concretament, les recents discussions entre els ministres d'Afers Exteriors de Ruanda i la RDC, celebrades el 14 de setembre de 2024 a Luanda, Angola, no van portar a res en comparació amb les expectatives dels congolesos. No s'ha registrat cap avenç significatiu en la retirada de les tropes ruandeses del sòl congolès, una prioritat per a Kinshasa, que continua creient en una resolució diplomàtica de la crisi i espera acabar amb el suport de Kigali a l'M23, que segueix guanyant terreny a la província de Kivu Nord i pretén estendre la seva influència més enllà.
Mentre que el president d'Angola, Joao Lorenzo, mediador encarregat per la Unió Africana (UA), sembla estar al límit de les seves forces per aconseguir la retirada de les tropes ruandeses del sòl congolès amb vista a una pau duradora a la RDC, la Resolució del Consell 2746 Seguretat de l'ONU està fent més pressió sobre Paul Kagame per estabilitzar la RDC i acabar amb el suport de Ruanda al grup rebel M23. Aquesta resolució marca un punt d'inflexió a la regió, demanant una resposta urgent per part del president de Ruanda. Kagame s'enfronta ara a dues opcions: o deixa de donar suport a l'agressió contra la RDC, o es prepara per fer front a possibles repercussions al mateix territori de Ruanda. Les pressions internacionals recents i les dinàmiques regionals l'estan empenyent cap a un aïllament creixent. L'aïllament internacional de Kagame és cada cop més palpable, a mesura que s'intensifica la condemna de la intervenció de Ruanda a la RDC. La formació de noves aliances regionals podria indicar el final del règim de Kagame si no canvia radicalment el rumb. El president de Ruanda s'enfronta a un ultimàtum històric: triar la pau i l'estabilitat a la regió o persistir en un camí que podria tenir conseqüències greus per a ell i el seu país. El temps s'acaba i les seves decisions determinaran el futur de Ruanda. Kagame corre el risc de seguir el mateix camí tràgic de líders com Jonas Savimbi a Angola o Charles Taylor a Libèria, que van trobar uns finals brutals per haver persistit en vies violentes i repressives.
Gairebé en el mateix sentit, en el 9è Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica (FOCAC 2024) a Pequín, la Xina se centra cada cop més en països com la RDC, que té una gran importància econòmica i geopolítica. La RDC, reconeguda com el principal productor mundial de cobalt, signarà aviat una acord de cooperació estratègica bilateral amb la Xina. Kagame era absent al FOCAC.
Informat de la possibilitat d'aquesta cooperació estratègica entre Pequín i Kinshasa, Washington va decidir ràpidament posar el tema de la RDC entre les seves prioritats a la 69a sessió de l'Assemblea General de l'ONU el 24 de setembre de 2024. Això, de ben segur, posarà Kinshasa davant d’una elecció difícil. Recordem que Washington va decidir recentment i unilateralment una treva humanitària de 15 dies, renovada una vegada i seguida de l'alto el foc del 4 d'agost de 2024. Això fa pensar que Kigali no és l'únic a donar suport a la rebel·lió de l'M23.
Contra totes les expectatives, el memoràndum entre UE-RUANDA és mal rebut per Kinshasa.
Tot i les protestes legítimes del president de la RDC i les intervencions de diversos parlamentaris europeus, com Thierry Mariani, la Unió Europea sembla decidida a seguir amb la seva associació estratègica sobre els anomenats minerals "crítics" amb Ruanda.
Però aquest acord planteja qüestions ètiques, en particular sobre la implicació de Ruanda en la desestabilització de la regió mitjançant el suport al grup rebel M23, un actor clau en el conflicte a l'est de la RDC i que ha rebut múltiples sancions internacionals.
Europa, abans percebuda com un actor imparcial, podria trobar-se còmplice, malgrat ella, de la continuació del caos en aquesta regió ja turmentada.
D. Anàlisi política personal
Els acords de Luanda
A Kinshasa li costa prendre una posició en relació amb Washington i Pequín-Xina. Fa menys d'una setmana Kinshasa va estar a Pequín, Xina, per participar a la cimera de cooperació Xina-EAC. Kinshasa no va signar el FOCAC 2024 a la Xina perquè l'EAC es va mostrar complaent amb la implementació dels acords de Luanda i Nairobi per posar fi a la guerra a la RDC.
Tanmateix, al marge d'aquesta cimera, hi va haver, bilateralment entre RDC-XINA, fructíferes negociacions de seguretat, polítiques i econòmiques entre els dos països.
E. Recomanacions
1. La comunitat internacional hauria d'enfortir la pressió diplomàtica sobre Ruanda perquè retiri les seves tropes de l'est de la RDC. Això garantiria el retorn de la pau a la subregió dels Grans Llacs Africans.
2. Aclarir la posició ambigua d'Uganda, l’exèrcit de la qual lluita contra les ADF al costat de les FARDC a Ituri i Beni, i la seva complicitat amb els rebels de l'M23 a Bunagana i Shasha.Intensificació del control per part de l’estat i els seus aliats sobre la circulació d’armes entre les mans dels civils a la RRDC.
Sensibilitzar les comunitats sobre la cultura de la pau i acabar amb la justícia popular.
Reforçar l’estructura encarregada de la desmobilització i reinserció dels joves que porten armes de guerra.
