Després de les successives captures de les ciutats de Minova i Sake, els rebels de l’M23 i l'exèrcit ruandès han pres el control de Goma, la capital de la província de Kivu Nord. Aquests fets no només constitueixen una altra violació brutal de la integritat territorial de la República Democràtica del Congo (RDC), sinó que també comprometen encara més l'estabilitat regional, amb conseqüències potencialment dramàtiques per a les poblacions civils.
Amb la captura de la ciutat de Goma, la població ha tornat a ser víctima d'una espiral infernal de violència. Més de 400.000 persones han hagut de fugir dels combats en les últimes tres setmanes, sumant-se a les 650.000 persones ja desplaçades als afores de la ciutat.[1] Entre l'afluència de civils ferits, destaca l'alt nombre de dones i nenes, encara més exposades a la violència sexual. L’Agència de les Nacions Unides (ONU)[2] ja està documentant aquests casos. Això s’afegeix al perill que viuen els infants separats o no acompanyats, que es troben en situacions terriblement vulnerables.
La població civil s'enfronta a una situació humanitària extremadament greu, que s'està deteriorant ràpidament. Els talls dels subministraments d'aigua i electricitat, impedeixen que els civils es comuniquin amb la resta del país. El risc significatiu d'una crisi sanitària s'agreuja pels atacs contra els hospitals, ja sobrecarregats per l'afluència de ferits.[3]
L'aïllament de Goma i dels seus voltants està restringint encara més l'accés a l'ajuda humanitària i la prestació de serveis tant dins de la ciutat com en els camps de desplaçats. La distribució de l'ajuda alimentària, últim baluard contra l’escassetat, ha estat temporalment suspesa.[4] La destrucció dels mitjans de comunicació complica l’accés dels ciutadans a la informació de les autoritats nacionals i condueix a un augment de la desinformació, fet que crea una sensació cada vegada més gran de por, inseguretat i desesperació.
Davant d’aquesta situació, la Xarxa Europa-Àfrica Central (EurAc) tem violacions greus i sistemàtiques dels drets humans i està especialment preocupada pels periodistes, els defensors i defensores dels drets humans i la societat civil en el seu conjunt, la seguretat dels quals ha de ser garantida.
En aquest context alarmant, la resposta de la comunitat internacional continua sent limitada i no prou concreta, malgrat les reiterades alertes de la societat civil local i internacional.
El fracàs de la diplomàcia europea davant la crisi
Des del punt de vista d’EurAc, la gestió passiva del conflicte i l’enfocament del “tot com som sempre” amb el temps han demostrat la seva ineficàcia. Això ha propiciat l’escalada de les tensions regionals i ha contribuït a perpetuar patrons d’agressió que s’han tornat crònics a la regió.
Com a resultat, la confiança congolesa en la legitimitat i integritat dels seus socis europeus i internacionals s'ha vist considerablement afeblida.
Nombroses ONG locals i grups civils han expressat la seva decepció per la inacció de la comunitat internacional, que ha estat descrita com "hipòcrita" per la seva incapacitat d’implementar mesures concretes per castigar els autors de les violacions del dret internacional i del dret internacional humanitari.Amb la captura de la ciutat de Goma, la població ha tornat a ser víctima d'una espiral infernal de violència. Més de 400.000 persones han hagut de fugir dels combats en les últimes tres setmanes, sumant-se a les 650.000 persones ja desplaçades als afores de la ciutat.[1] Entre l'afluència de civils ferits, destaca l'alt nombre de dones i nenes, encara més exposades a la violència sexual. L’Agència de les Nacions Unides (ONU)[2] ja està documentant aquests casos. Això s’afegeix al perill que viuen els infants separats o no acompanyats, que es troben en situacions terriblement vulnerables.
La població civil s'enfronta a una situació humanitària extremadament greu, que s'està deteriorant ràpidament. Els talls dels subministraments d'aigua i electricitat, impedeixen que els civils es comuniquin amb la resta del país. El risc significatiu d'una crisi sanitària s'agreuja pels atacs contra els hospitals, ja sobrecarregats per l'afluència de ferits.[3]
L'aïllament de Goma i dels seus voltants està restringint encara més l'accés a l'ajuda humanitària i la prestació de serveis tant dins de la ciutat com en els camps de desplaçats. La distribució de l'ajuda alimentària, últim baluard contra l’escassetat, ha estat temporalment suspesa.[4] La destrucció dels mitjans de comunicació complica l’accés dels ciutadans a la informació de les autoritats nacionals i condueix a un augment de la desinformació, fet que crea una sensació cada vegada més gran de por, inseguretat i desesperació.
Davant d’aquesta situació, la Xarxa Europa-Àfrica Central (EurAc) tem violacions greus i sistemàtiques dels drets humans i està especialment preocupada pels periodistes, els defensors i defensores dels drets humans i la societat civil en el seu conjunt, la seguretat dels quals ha de ser garantida.
En aquest context alarmant, la resposta de la comunitat internacional continua sent limitada i no prou concreta, malgrat les reiterades alertes de la societat civil local i internacional.
El fracàs de la diplomàcia europea davant la crisi
Des del punt de vista d’EurAc, la gestió passiva del conflicte i l’enfocament del “tot com som sempre” amb el temps han demostrat la seva ineficàcia. Això ha propiciat l’escalada de les tensions regionals i ha contribuït a perpetuar patrons d’agressió que s’han tornat crònics a la regió.
Com a resultat, la confiança congolesa en la legitimitat i integritat dels seus socis europeus i internacionals s'ha vist considerablement afeblida.
Una Unió Europea no receptiva a les reiterades crides de la societat civil
En els últims anys, actors de la societat civil i experts de l'ONU han alertat constantment la UE i la comunitat internacional sobre la deterioració de la situació de la seguretat a la RDC. Com a xarxa, treballant en estreta col·laboració amb els socis locals de la regió, EurAc ha advertit contínuament els responsables clau de la UE i els seus estats membres sobre la creixent fragilitat de la situació a l'est de la República Democràtica del Congo, i ha destacat el risc d'una extensió regional del conflicte.[5]
La nostra anàlisi del context ha permès identificar greus incoherències en les polítiques de la UE que ha enviat senyals ambigus als països de la regió. Un exemple d’això és la signatura d’un Memoràndum d’Entesa entre la UE i Ruanda sobre els minerals al 2024, quan el país ja havia estat condemnat pel seu suport actiu a l’M23 al territori del seu veí congolès, i pels minerals extrets de les mines a Kivu del Nord que transiten il·legalment a través de Ruanda.[6]
A més, el mateix any, amb el Fons Europeu de Pau (EPF), la UE va assignar fons addicionals a Ruanda malgrat el seu suport provat a la M23, per ajudar el seu desplegament a Moçambic.[7] Les garanties de la traçabilitat d’aquests fons, del seu ús i dels beneficiaris finals són totalment insuficients. Aquestes decisions polítiques han contribuït a alimentar les tensions ja existents a la regió, suggerint que futures violacions del dret internacional per part de Ruanda podrien quedar impunes.
Als ulls dels nostres socis de la regió dels Grans Llacs, aquesta cadena de decisions polítiques incoherents fa que la UE sigui còmplice dels recents esdeveniments que han portat a l’actual crisi a l’est de la RDC. La UE, els seus estats membres i la resta de la comunitat internacional no només han de continuar condemnant enèrgicament qualsevol suport ruandès a les accions de l’M23, sinó que també han d’implementar mesures concretes a favor d’una resolució pacífica i duradora del conflicte.
Recomanacions per als responsables de presa de decisions de la Unió Europea
I. Alto al foc i ajuda humanitària
En aquest context fràgil, i atesa la urgència de la situació humanitària i de seguretat a la RDC, EurAc demana a la Unió Europea i als seus estats membres que adoptin amb urgència les mesures següents:
1) Prioritzar la protecció immediata i sense obstacles de la població civil i la infraestructura civil en virtut del dret internacional. Amb aquesta finalitat, s’ha de garantir a les organitzacions internacionals que treballen amb la societat civil congolesa l'accés immediat i continuat a les zones ocupades per l’M23.
2) Garantir la creació de corredors humanitaris per facilitar el lliurament immediat, massiu i sense obstacles d’ajuda d’emergència per atendre les necessitats urgents de la població de Goma i dels seus voltants, amb especial atenció a les persones desplaçades pel conflicte, i amb un enfocament de gènere.
3) Exigir i donar suport a la creació de mecanismes de protecció per als defensors i defensores dels drets humans (HRD) i tots els actors de la societat civil a Kivu del Nord, independentment del seu sector d’intervenció. És imprescindible exigir la preservació del seu dret a la llibertat d’associació i d’acció.
4) Prendre mesures col·lectives per restablir el diàleg polític amb totes les parts en conflicte i imposar la mediació a la taula de negociació, d’acord amb els processos de Luanda i Nairobi. Es fonamental garantir un procés de pau inclusiu amb la participació de la societat civil en tota la seva diversitat.
II Aplicació de sancions
La situació actual exigeix l'aplicació de sancions concretes i apropiades contra Ruanda fins a la retirada completa i verificable de les seves tropes de la RDC i del seu suport al conflicte armat. Més concretament, EurAc demana:
1) Que la UE es retiri del Memoràndum d'entesa UE-Ruanda sobre els minerals.
2) El cessament de tota la cooperació militar amb Ruanda, inclòs el finançament destinat al país en el marc del Fons Europeu de Pau (EPF) per assegurar que l'ajuda no s'utilitza per reforçar les operacions militars a la RDC.
3) La revisió i supeditació dels instruments de cooperació financera assignats a Ruanda per al període actual. L’evolució del context de seguretat ha de ser un criteri decisiu en les negociacions per a la propera programació orientativa plurianual (MIP).
4) L’actualització urgent de la llista de sancions específiques per a les persones implicades en greus violacions de drets humans i crims de guerra a la llum dels esdeveniments recents, amb especial atenció a la violència sexual relacionada amb conflictes.
Xarxa Europa-Àfrica Central (EurAc)
[1] RDC : 3 questions sur l'intensification du conflit armé au Nord et au Sud-Kivu, MSF, 29 de gener de 2025
[2] 2 DR Congo emergency: next 24 hours are critical, warn UN agencies, UN News, 28 de gener de 2025
[3] MSF apel·la a l'accés humanitari a goma quan les víctimes busquen atenció mèdica, MSF, 29 de gener
[4] RD Congo emergència: Les pròximes 24 hores són crítiques, adverteixen les agències de les Nacions Unides, Notícies de les Nacions Unides, 28 de gener de 2025
[5] Conflit au Nord-Kivu : l’UE doit cesser toute coopération militaire avec le Rwanda, EurAc, EurAc, 26 de març de 2024
