.png){kind=spacer}
El març de 2025, sota la mediació de Qatar i amb el suport estratègic de Washington, es va signar un acord d'alto el foc entre la RDC i Ruanda. Presentat com un gran avenç diplomàtic, aquest acord forma part d'un procés més ampli de "pau econòmica" destinat a estabilitzar la regió a través d'interessos comercials comuns, especialment en l'explotació de recursos estratègics com el cobalt i el coltan.
Però per a molts, aquesta iniciativa no és més que un blanqueig diplomàtic del grup rebel M23, que compta amb el suport militar de Kigali. L'M23, responsable de massacres de civils, saquejos, violència sexual i desplaçaments massius, continua encara actiu en diversos territoris ocupats, malgrat el compromís oficial de cessar les hostilitats.
Ens neguem a callar mentre la història es repeteix, mentre les nostres vides, les nostres terres i les nostres riqueses són intercanviades en nom d'una pau de façana.
Una pau sota condicions econòmiques
El que alguns anomenen "acords de pau" no és, de fet, més que un mercat de minerals disfressat. Sota l'administració de Donald Trump, diverses iniciatives diplomàtiques presentaven “l'estabilitat regional" com a prioritària, però en realitat, es tractava d'assegurar l'accés nord-americà i occidental als minerals estratègics del Congo: cobalt, coltan, or, essencials per a la indústria global. Aquests acords, anomenats "comercials de pau", com les negociacions de Doha, no buscaven defensar el poble congolès, sinó legalitzar la presència estrangera i els interessos econòmics, especialment els relacionats amb Rwanda i Uganda. Com a resultat, l'M23, un moviment responsable de massacres i violacions massives, ha estat blanquejat políticament i continua ocupant territoris a l'est, amb tota impunitat.
Ocupació, massacres i desplaçament de poblacions
Milers de famílies han perdut les seves cases, els seus camps, els seus pobles. Ara viuen en camps de desplaçats, sense accés a l’aigua, la salut o la seguretat. Les dones i els nens paguen el preu més alt: violades, explotades, abandonades. Aquesta tragèdia es desenvolupa davant els ulls del món, amb una comunitat internacional sovint silenciosa o còmplice. L'avanç de l'M23 i altres grups armats, així com els projectes miners industrialitzats, han provocat desplaçaments massius de població a Kivu Nord, Ituri i Lualaba. Pobles sencers han estat arrasats, terres agrícoles confiscades, famílies desallotjades sense compensació ni esperança de retorn. Segons Amnistia Internacional (2023), a les zones mineres dels voltants de Kolwezi s'han dut a terme desallotjaments forçosos per donar pas a grans empreses extractives. A l'est, l'ocupació militar del territori per part de l'M23 ha provocat la destrucció de centenars de cases i ha obligat centenars de milers de persones a fugir a camps improvisats en condicions humanitàries catastròfiques. Els més vulnerables, dones i nens, són les primeres víctimes d'aquest conflicte crònic. Violades, segrestades, reclutades per la força, utilitzades com a escuts humans o esclaves domèstiques, la violència contra elles ha assolit nivells alarmants. Una enquesta de MSF (2024) als camps al voltant de Goma revela que gairebé 1 de cada 10 dones desplaçades ha estat violada en els últims 6 mesos. UNICEF també denuncia l'explosió de la violència sexual, el reclutament forçat de nens soldats i la malnutrició aguda a les zones de conflicte.
A cada cimera, a cada discurs, es promet la fi de les hostilitats. Però sobre el terreny, la guerra continua, les armes circulen i els responsables dels crims es beneficien dels recursos minerals que han estat saquejant. La corrupció endèmica dins del poder polític i econòmic soscava qualsevol esperança de canvi. Davant la magnitud dels crims i la persistent impunitat, el govern congolès ha creat el Fons Nacional de Reparació per a les Víctimes (FONAREV). Aquest mecanisme té com a objectiu satisfer les necessitats de justícia restaurativa dels i de les supervivents proporcionant-los suport psicològic, mèdic i econòmic. Tot i que la creació del FONAREV ha estat aclamada com un pas cap a la justícia restaurativa per a les víctimes de les atrocitats comeses a l'est del país, sorgeixen nombroses crítiques en quant a la transparència de la seva gestió. Diversos actors de la societat civil denuncien la manca de mecanismes clars de seguiment dels fons, l'opacitat dels criteris per a la concessió de reparacions i la manca de resultats concrets sobre el terreny. En un país classificat regularment entre els més corruptes del món, alguns observadors temen que aquest tipus d'estructura s'utilitzi més per blanquejar fons públics o per alimentar els circuits d'enriquiment personal de certs funcionaris, que per alleujar realment el patiment dels supervivents. Malgrat els anuncis del govern, les víctimes encara esperen les reparacions promeses, mentre que els pressupostos assignats sovint desapareixen sense una explicació clara. Aquesta situació contribueix a l'erosió de la confiança entre les poblacions afectades i les institucions públiques, i alimenta un sentiment d'injustícia i abandonament. Els fons creats per ajudar a les víctimes com FONAREV són malversats o gestionats sense transparència i creen una empresa per enriquir-se i blanquejar els diners dels país. Mentre les víctimes esperen reparació, justícia, compensació, altres s'enriqueixen amb el seu patiment. La quota de l'11% dels drets miners assignats legalment a FONAREV (des de la llei de desembre de 2022) planteja moltes preguntes. L'ONG CASMIA-G exigeix la publicació de les quantitats percebudes des del 2022 i la justificació de en què s’han utilitzat, ja que no hi ha cap comunicació oficial transparent sobre aquest tema de Cànon miner (CASMIA-G ASBL demana a FONAREV que comptabilitzi la quota de l'11% - Sourveillance.cd). Els càrrecs més greus es relacionen amb la presumpta malversació de grans sumes de diners. El moviment LUCHA va afirmar que prop de 19 milions de dòlars destinats a reparacions (d'una banda a FONAREV, en relació amb FRIVAO) van ser presumptament malversats (RDC – Presumpta malversació de fons: La LUCHA exigeix la dimissió de Constant Mutamba i una auditoria de FONAREV i FRIVAO - Congo rassure). El poder s'ha instal·lat en el confort, insensible a l'angoixa de la gent, ocupat protegint els seus privilegis en lloc de resoldre les causes fonamentals del conflicte. Fins i tot les institucions democràtiques, com l'Assemblea Nacional, s'han allunyat del seu paper. Debaten trivialitats mentre el país s'enfonsa, la població s'empobreix i la seguretat desapareix.
Repressió i reducció de l'espai democràtic
A Kinshasa, el govern central sembla estar tancat en una bombolla de confort. La corrupció segueix sent endèmica, les elits s'enriqueixen a través de concessions mineres, associacions de seguretat i acords opacs, mentre que la majoria de la població es podreix en la pobresa i la inseguretat. En lloc d'obrir un debat nacional inclusiu sobre la reconstrucció del país, el règim de Félix Tshisekedi ha optat per reprimir moviments ciutadans, com La LUCHA o Filimbi, acusats erròniament de desestabilitzar el país. Detencions arbitràries, prohibició de manifestacions, amenaces legals, control dels mitjans de comunicació: la llibertat d'expressió està cada vegada més amordassada.Activistes de La LUCHA, Filimbi i altres moviments ciutadans són detinguts arbitràriament, de vegades torturats, simplement per expressar les seves opinions (El cas d’un militant de La LUCHA, Jedida Mbela, empresonat a la Tshopo - Eleccionnet).
Les manifestacions pacífiques són reprimides, la llibertat d'expressió està amenaçada i les veus crítiques són tractades com a enemigues de l'estat. Però repetim: reprimir la veritat només retarda la justícia. Els congolesos no demanen la guerra. Demanen la justícia, la dignitat, la responsabilitat i la fi de la impunitat. Més enllà de les manifestacions, també tenim un col·lectiu a Goma per ajudar a les poblacions vulnerables: GOMA ACTIF. És una iniciativa espontània de joves de la ciutat de Goma. Compartint l'amor per la seva ciutat, conscients de les seves vulnerabilitats, joves de totes les categories socioprofessionals i culturals s'han ofert voluntaris per actuar, en particular donant resposta a les diverses crisis que afecten o podrien afectar la ciutat de Goma.
Hem de posar nom a les coses, Ruanda està jugant un paper central i destructiu en la crisi a l'est de la RDC. Aquest país dona suport, finança i arma grups rebels com l'M23 per controlar il·legalment els minerals congolesos. No obstant això, malgrat l'evidència, malgrat els informes de l'ONU, no s'apliquen sancions reals. Les grans potències fan els ulls grossos, perquè aquests minerals alimenten les seves indústries i la seva economia. Quin és l'impacte de la presència de l'M23 i altres milícies en els esforços de pau recolzats per l'ONU? En els casos en què la UE dona suport a governs que restringeixen les llibertats civils, quines són les línies vermelles que s'estableix? Diverses preguntes queden sense resposta; és hipocresia internacional. Es parla de drets humans durant el dia, però es financen assassins a la nit. Per a què el Congo recuperi la pau, s’ha de canviar de lògica. No als acords de façana, sinó un procés basat en la justícia, la veritat i la sobirania real del poble congolès.
Això és el que proposem com a ciutadans :
1. Posar fi a la impunitat total: que els responsables de massacres, violacions i saquejos, siguin congolesos o estrangers, siguin portats davant la justícia.
2. Fer que FONAREV sigui independent i transparent, sota el control de les víctimes i de la societat civil.
3. Trencar amb els acords d'explotació desigual i protegir els recursos naturals en benefici del poble.
4. Enfortir les institucions locals i la justícia, en lloc de centralitzar-ho tot a Kinshasa.
5. Garantir la llibertat d'expressió i la protecció d'activistes, periodistes i defensores dels drets humans.
6. Posar fi a la complicitat internacional amb Ruanda i exigir sancions reals contra qualsevol país o empresa involucrada en el saqueig del Congo.
Conclusió
La pau a la RDC no es podrà construir sobre l'oblit, el negoci o la impunitat. Només serà sostenible si inclou:
• el reconeixement dels delictes comesos, la restitució de terres, la justícia per a les víctimes, el desmantellament de les xarxes d'explotació il·legal,
• la fi de la complicitat entre les autoritats locals i els interessos estrangers.
El poble congolès mereix alguna cosa millor que el silenci imposat, una pau sota condicions o una governança venuda al millor postor. Mereix la veritat, la justícia i un futur digne.
No volem una pau dictada pels poderosos.
Volem una pau basada en la justícia, la dignitat i la veritat.
I mentre calgui, La LUCHA continuarà parlant, actuant i resistint pacíficament perquè el silenci davant la injustícia ja és una forma de traïció. La nostra lluita no és contra un home, sinó contra tot un sistema. El nostre somni no és una victòria política, sinó una victòria humana.
El Congo mereix justícia social i dignitat humana.
Referències
• https://www.amnesty.org/en/latest/news/2025/07/drc-peace-deal-with-rwanda-fails-to-address-serious-crimes-committed-in-eastern-drc
• https://www.msf.org/msf-survey-shows-scale-violence-against-displaced-women-eastern-drc
• https://www.unicef.org/media/169116/file/DRC-Humanitarian-SitRep-No.1-(Upsurge-in-Conflict)-15-March-2025.pdf
• https://english.almayadeen.net/news/politics/m23-rebels-executed-civilians-in-goma--including-woman--chil
• https://actualite.cd/2025/10/04/un-appel-collectif-la-liberation-immediate-du-militant-jedidia-mabela
Però per a molts, aquesta iniciativa no és més que un blanqueig diplomàtic del grup rebel M23, que compta amb el suport militar de Kigali. L'M23, responsable de massacres de civils, saquejos, violència sexual i desplaçaments massius, continua encara actiu en diversos territoris ocupats, malgrat el compromís oficial de cessar les hostilitats.
Ens neguem a callar mentre la història es repeteix, mentre les nostres vides, les nostres terres i les nostres riqueses són intercanviades en nom d'una pau de façana.
Una pau sota condicions econòmiques
El que alguns anomenen "acords de pau" no és, de fet, més que un mercat de minerals disfressat. Sota l'administració de Donald Trump, diverses iniciatives diplomàtiques presentaven “l'estabilitat regional" com a prioritària, però en realitat, es tractava d'assegurar l'accés nord-americà i occidental als minerals estratègics del Congo: cobalt, coltan, or, essencials per a la indústria global. Aquests acords, anomenats "comercials de pau", com les negociacions de Doha, no buscaven defensar el poble congolès, sinó legalitzar la presència estrangera i els interessos econòmics, especialment els relacionats amb Rwanda i Uganda. Com a resultat, l'M23, un moviment responsable de massacres i violacions massives, ha estat blanquejat políticament i continua ocupant territoris a l'est, amb tota impunitat.
Ocupació, massacres i desplaçament de poblacions
Milers de famílies han perdut les seves cases, els seus camps, els seus pobles. Ara viuen en camps de desplaçats, sense accés a l’aigua, la salut o la seguretat. Les dones i els nens paguen el preu més alt: violades, explotades, abandonades. Aquesta tragèdia es desenvolupa davant els ulls del món, amb una comunitat internacional sovint silenciosa o còmplice. L'avanç de l'M23 i altres grups armats, així com els projectes miners industrialitzats, han provocat desplaçaments massius de població a Kivu Nord, Ituri i Lualaba. Pobles sencers han estat arrasats, terres agrícoles confiscades, famílies desallotjades sense compensació ni esperança de retorn. Segons Amnistia Internacional (2023), a les zones mineres dels voltants de Kolwezi s'han dut a terme desallotjaments forçosos per donar pas a grans empreses extractives. A l'est, l'ocupació militar del territori per part de l'M23 ha provocat la destrucció de centenars de cases i ha obligat centenars de milers de persones a fugir a camps improvisats en condicions humanitàries catastròfiques. Els més vulnerables, dones i nens, són les primeres víctimes d'aquest conflicte crònic. Violades, segrestades, reclutades per la força, utilitzades com a escuts humans o esclaves domèstiques, la violència contra elles ha assolit nivells alarmants. Una enquesta de MSF (2024) als camps al voltant de Goma revela que gairebé 1 de cada 10 dones desplaçades ha estat violada en els últims 6 mesos. UNICEF també denuncia l'explosió de la violència sexual, el reclutament forçat de nens soldats i la malnutrició aguda a les zones de conflicte.
A cada cimera, a cada discurs, es promet la fi de les hostilitats. Però sobre el terreny, la guerra continua, les armes circulen i els responsables dels crims es beneficien dels recursos minerals que han estat saquejant. La corrupció endèmica dins del poder polític i econòmic soscava qualsevol esperança de canvi. Davant la magnitud dels crims i la persistent impunitat, el govern congolès ha creat el Fons Nacional de Reparació per a les Víctimes (FONAREV). Aquest mecanisme té com a objectiu satisfer les necessitats de justícia restaurativa dels i de les supervivents proporcionant-los suport psicològic, mèdic i econòmic. Tot i que la creació del FONAREV ha estat aclamada com un pas cap a la justícia restaurativa per a les víctimes de les atrocitats comeses a l'est del país, sorgeixen nombroses crítiques en quant a la transparència de la seva gestió. Diversos actors de la societat civil denuncien la manca de mecanismes clars de seguiment dels fons, l'opacitat dels criteris per a la concessió de reparacions i la manca de resultats concrets sobre el terreny. En un país classificat regularment entre els més corruptes del món, alguns observadors temen que aquest tipus d'estructura s'utilitzi més per blanquejar fons públics o per alimentar els circuits d'enriquiment personal de certs funcionaris, que per alleujar realment el patiment dels supervivents. Malgrat els anuncis del govern, les víctimes encara esperen les reparacions promeses, mentre que els pressupostos assignats sovint desapareixen sense una explicació clara. Aquesta situació contribueix a l'erosió de la confiança entre les poblacions afectades i les institucions públiques, i alimenta un sentiment d'injustícia i abandonament. Els fons creats per ajudar a les víctimes com FONAREV són malversats o gestionats sense transparència i creen una empresa per enriquir-se i blanquejar els diners dels país. Mentre les víctimes esperen reparació, justícia, compensació, altres s'enriqueixen amb el seu patiment. La quota de l'11% dels drets miners assignats legalment a FONAREV (des de la llei de desembre de 2022) planteja moltes preguntes. L'ONG CASMIA-G exigeix la publicació de les quantitats percebudes des del 2022 i la justificació de en què s’han utilitzat, ja que no hi ha cap comunicació oficial transparent sobre aquest tema de Cànon miner (CASMIA-G ASBL demana a FONAREV que comptabilitzi la quota de l'11% - Sourveillance.cd). Els càrrecs més greus es relacionen amb la presumpta malversació de grans sumes de diners. El moviment LUCHA va afirmar que prop de 19 milions de dòlars destinats a reparacions (d'una banda a FONAREV, en relació amb FRIVAO) van ser presumptament malversats (RDC – Presumpta malversació de fons: La LUCHA exigeix la dimissió de Constant Mutamba i una auditoria de FONAREV i FRIVAO - Congo rassure). El poder s'ha instal·lat en el confort, insensible a l'angoixa de la gent, ocupat protegint els seus privilegis en lloc de resoldre les causes fonamentals del conflicte. Fins i tot les institucions democràtiques, com l'Assemblea Nacional, s'han allunyat del seu paper. Debaten trivialitats mentre el país s'enfonsa, la població s'empobreix i la seguretat desapareix.
Repressió i reducció de l'espai democràtic
A Kinshasa, el govern central sembla estar tancat en una bombolla de confort. La corrupció segueix sent endèmica, les elits s'enriqueixen a través de concessions mineres, associacions de seguretat i acords opacs, mentre que la majoria de la població es podreix en la pobresa i la inseguretat. En lloc d'obrir un debat nacional inclusiu sobre la reconstrucció del país, el règim de Félix Tshisekedi ha optat per reprimir moviments ciutadans, com La LUCHA o Filimbi, acusats erròniament de desestabilitzar el país. Detencions arbitràries, prohibició de manifestacions, amenaces legals, control dels mitjans de comunicació: la llibertat d'expressió està cada vegada més amordassada.Activistes de La LUCHA, Filimbi i altres moviments ciutadans són detinguts arbitràriament, de vegades torturats, simplement per expressar les seves opinions (El cas d’un militant de La LUCHA, Jedida Mbela, empresonat a la Tshopo - Eleccionnet).
Les manifestacions pacífiques són reprimides, la llibertat d'expressió està amenaçada i les veus crítiques són tractades com a enemigues de l'estat. Però repetim: reprimir la veritat només retarda la justícia. Els congolesos no demanen la guerra. Demanen la justícia, la dignitat, la responsabilitat i la fi de la impunitat. Més enllà de les manifestacions, també tenim un col·lectiu a Goma per ajudar a les poblacions vulnerables: GOMA ACTIF. És una iniciativa espontània de joves de la ciutat de Goma. Compartint l'amor per la seva ciutat, conscients de les seves vulnerabilitats, joves de totes les categories socioprofessionals i culturals s'han ofert voluntaris per actuar, en particular donant resposta a les diverses crisis que afecten o podrien afectar la ciutat de Goma.
Hem de posar nom a les coses, Ruanda està jugant un paper central i destructiu en la crisi a l'est de la RDC. Aquest país dona suport, finança i arma grups rebels com l'M23 per controlar il·legalment els minerals congolesos. No obstant això, malgrat l'evidència, malgrat els informes de l'ONU, no s'apliquen sancions reals. Les grans potències fan els ulls grossos, perquè aquests minerals alimenten les seves indústries i la seva economia. Quin és l'impacte de la presència de l'M23 i altres milícies en els esforços de pau recolzats per l'ONU? En els casos en què la UE dona suport a governs que restringeixen les llibertats civils, quines són les línies vermelles que s'estableix? Diverses preguntes queden sense resposta; és hipocresia internacional. Es parla de drets humans durant el dia, però es financen assassins a la nit. Per a què el Congo recuperi la pau, s’ha de canviar de lògica. No als acords de façana, sinó un procés basat en la justícia, la veritat i la sobirania real del poble congolès.
Això és el que proposem com a ciutadans :
1. Posar fi a la impunitat total: que els responsables de massacres, violacions i saquejos, siguin congolesos o estrangers, siguin portats davant la justícia.
2. Fer que FONAREV sigui independent i transparent, sota el control de les víctimes i de la societat civil.
3. Trencar amb els acords d'explotació desigual i protegir els recursos naturals en benefici del poble.
4. Enfortir les institucions locals i la justícia, en lloc de centralitzar-ho tot a Kinshasa.
5. Garantir la llibertat d'expressió i la protecció d'activistes, periodistes i defensores dels drets humans.
6. Posar fi a la complicitat internacional amb Ruanda i exigir sancions reals contra qualsevol país o empresa involucrada en el saqueig del Congo.
Conclusió
La pau a la RDC no es podrà construir sobre l'oblit, el negoci o la impunitat. Només serà sostenible si inclou:
• el reconeixement dels delictes comesos, la restitució de terres, la justícia per a les víctimes, el desmantellament de les xarxes d'explotació il·legal,
• la fi de la complicitat entre les autoritats locals i els interessos estrangers.
El poble congolès mereix alguna cosa millor que el silenci imposat, una pau sota condicions o una governança venuda al millor postor. Mereix la veritat, la justícia i un futur digne.
No volem una pau dictada pels poderosos.
Volem una pau basada en la justícia, la dignitat i la veritat.
I mentre calgui, La LUCHA continuarà parlant, actuant i resistint pacíficament perquè el silenci davant la injustícia ja és una forma de traïció. La nostra lluita no és contra un home, sinó contra tot un sistema. El nostre somni no és una victòria política, sinó una victòria humana.
El Congo mereix justícia social i dignitat humana.
Referències
• https://www.amnesty.org/en/latest/news/2025/07/drc-peace-deal-with-rwanda-fails-to-address-serious-crimes-committed-in-eastern-drc
• https://www.msf.org/msf-survey-shows-scale-violence-against-displaced-women-eastern-drc
• https://www.unicef.org/media/169116/file/DRC-Humanitarian-SitRep-No.1-(Upsurge-in-Conflict)-15-March-2025.pdf
• https://english.almayadeen.net/news/politics/m23-rebels-executed-civilians-in-goma--including-woman--chil
• https://actualite.cd/2025/10/04/un-appel-collectif-la-liberation-immediate-du-militant-jedidia-mabela
