La Unió Congolesa de Dones en els Mitjans de Comunicació (UCOFEM en les seves sigles en francès) va publicar el 2019 un estudi que mostrava que les dones constitueixen el 32% dels efectius en el sector. I, per tant, les universitats o centres d’ensenyament superior que ofereixen estudis periodístics, veuen les seves aules ocupades majoritàriament per noies. Però al carrer, aquesta tendència està lluitant per fer-se notar, especialment a les redaccions. Això ha quedat confirmat enguany gràcies a l’estudi sobre el Kivu Sud, realitzat per l'Association des Femmes des Médias (AFEM), que mostra que només el 14% de les dones ocupen el càrrec de direcció i el 60% el de recepcionista/feines domèstiques o caixera. "Hi ha una certa distància entre la universitat i la professió. Hi ha esdeveniments i requisits professionals que fan que les dones no puguin assumir aquesta feina", assenyala Adélard Obul Okwess Mampuya, professora de periodisme a l'Institut de Ciències, Informació i Comunicació (IFASIC) i experta en gènere i formació. "Quan hi ha casos en què els homes treballen durant dos anys sense cobrar, les dones no ho poden fer, molt sovint perquè el marit no li permet anar a treballar cada dia sense portar res a casa", explica.
La professió de periodista, sovint mal pagada al país, empeny moltes noies a optar per altres sortides professionals després dels seus estudis. Per aquelles que treballen, n'hi ha prou amb estrènyer les dents per resistir en els mitjans de comunicació durant els períodes de vaques magres. "A les ràdios comunitàries no tenim cap mena de salari ni bonificació. És difícil per les dones treballar des del matí fins a la nit en aquestes condicions", van assenyalar diverses dones periodistes entrevistades.
A més d'aquest fort empobriment, podem veure que la imatge de les dones en els mitjans de comunicació de la RDC segueix sent negativa, marcada pels estereotips i el sexisme. Sovint, els mitjans de comunicació presenten les dones com un decorat, un objecte sexual, un ésser inferior, una immadura, poc ambiciosa, incapaç, etc. Aquesta imatge negativa de les dones es difon a través de la publicitat, reportatges sobre el terreny, als diaris, revistes i altres produccions mediàtiques. En conseqüència, la lectura que se’n fa és que el valor i el poder de les dones resideixen en la joventut, en la bellesa i la seva sexualitat i no pas en la capacitat de liderar.
Foto: Armant Chako, periodista independient, entrevistant una dona rural sobre la seva vida, i especialment sobre seguretat econòmica
El sexisme del companys de feina homes és l'arrel de les reticències d'algunes dones a l’hora de treballar mitjans de comunicació. "Com a dona, ets capaç d'escriure un diari o fer un diari pel teu compte? Al cap i a la fi, sempre pots presentar un programa d’art culinari o bellesa" són frases que les dones que abracen la carrera periodística escolten diàriament.
Aquests prejudicis contra les dones segueixen sent nombrosos i són el resultat de construccions socials. L'home és considerat un ésser fort, intel·ligent, capaç de gestionar i prendre iniciatives, a diferència de la dona considerada feble, poc intel·ligent i incapaç de gestionar, perquè està dominada per la por. En definitiva, això no està justificat racionalment, ja que les capacitats intel·lectuals no depenen del gènere.
Esther KANGA, directora de radiodifusió de la Ràdio Universitària Jambo FM, a la ciutat de Bukavu, diu que el canvi només serà possible quan els problemes als quals s'enfronten les dones en els mitjans de comunicació siguin susceptibles de ser resolts. "Compartir experiències entre dones periodistes que ja ocupen càrrecs de responsabilitat i aquelles que encara estan als inicis de les seves carreres, els permetrà ocupar un lloc amb responsabilitats en els mitjans de comunicació i demostrar que també són capaces de treballar com els homes. És important que aquesta solidaritat estigui present en el moment de la trobada".
També comparteix aquest punt de vista la Raïssa KASONGO, Cap de Programes de Ràdio Maendeleo de Bukavu. "La comunitat espera que les dones periodistes projectin una bona imatge d'elles mateixes i de les altres dones. D'aquí ve la importància de promoure missatges i informacions que valorin les dones i els seus drets".
Programes mediàtics pels drets de les dones
Aquesta perspectiva de promoció dels drets de les dones requereix la implementació d'iniciatives i projectes basats en la comunitat en diversos pobles i ciutats de les províncies de la República Democràtica del Congo. Hi ha diverses organitzacions de dones periodistes, com ara l'Associació Congolesa de Dones Periodistes en premsa escrita (ACOFEPE) i la Unió Congolesa de Dones en els Mitjans de Comunicació (UCOFEM), amb el suport de l'ONG internacional Internews, que organitzen fires de dones els mitjans de comunicació a diverses províncies del país. De vegades, hi ha mitjans que hi exposen les eines que utilitzen i productes, especialment llibres, diaris, micròfon i càmeres.
Així mateix, al Kivu Sud, un consorci d'organitzacions (incloent-hi Ràdio Maendeleo, la Synergie des Femmes pour la Paix, l'Association des Femmes des Médias) ha estat desenvolupant, des de 2013, un sistema que connecta les dones i que es diu Femme au Fone (FAF). Es tracta d'un projecte que es basa en un sistema de comunicació SMS processat en una unitat central composta per un equip multidisciplinari. Les dones, especialment, i la població, en dels territoris i de la ciutat de Bukavu en general, envien informació sobre incidents de tota mena que pateixen les dones en els seus entorns. Aquest sistema connecta les dones locals amb les dones d'organitzacions que fan lobby en l’àmbit local, nacional i internacional. L’objectiu és estar al corrent del més important per a elles en termes de seguretat, pau i protecció. L'objectiu també és recollir i reeditar les veus i opinions de les dones a través de mitjans interactius sobre els riscos, preocupacions i incidents de seguretat de les dones a Kivu Sud. FAF també lluita per la promoció de la igualtat de gènere i el respecte dels drets de les dones entre el públic, donant suport a la plena integració de les perspectives de les dones en els processos de presa de decisions locals, provincials i nacionals relacionats amb els drets de les dones, la pau i qüestions de seguretat.
Com es pot llegir en diversos articles a la seva pàgina web, http://www.femmeaufone.net/es/, s’hi denuncien diversos casos de violència de gènere i les dones estan recuperant cada vegada més els seus drets. Tot va començar un dia en què el marit va vendre gran part de les terres de propietat de la família i va anar a pagar el dot a una noia que va trobar bonica i més jove que no pas la seva dona. L'endemà, va fer fora la seva dona i els nens com gossos. La seva esposa no tenia on anar i es va quedar plantada davant de la porta...", explica Zawadi Esperance, punt focal a l'eix Katana de FAF. Després de rebre aquesta notícia, la FAF va seguir aquest cas fins que el marit d'aquesta dona va ser declarat culpable i la dona va recuperar els seus drets. "AFEM ens ha ensenyat a actuar en resolucions pacífiques si es tracta d’una fase inicial. Entre les reunions entre la víctima, el seu botxí i els caps del poble, que es van comprometre a acompanyar-nos en aquesta lluita, el marit va acabar fent-se càrrec de la seva esposa i demanant perdó a la família dels seus sogres... i vam rebre una carta seva en què demanava formar part de l'equip de sensibilització VSBG...", explica.
Cap a la igualtat en els mitjans de comunicació i en la societat
És innegable que, malgrat tots els reptes als quals s'enfronten les dones en els mitjans de comunicació, estan demostrant les seves capacitats i, de vegades, el seu rendiment en comparació amb els homes. La igualtat entre homes i dones en els mitjans de comunicació impulsarà l'erradicació de tots els prejudicis i estereotips cap a les dones en el si de la comunitat.
"L'equitat i la igualtat permeten afrontar qualsevol tipus de discriminació, siguin quins siguin els seus fonaments. Per tant, els gestors de mitjans i els periodistes han de tenir polítiques i procediments que promoguin l'equitat en els mitjans de comunicació. Les organitzacions de dones i les esglésies intenten superar la bretxa estatal aplicant i intentant aconseguir que les mesures, polítiques o pràctiques siguin eficaces. L’objectiu és que el gènere abordi tots els àmbits de la societat, caminant pel camí tortuós dels costums, la resistència i la incomprensió per tal d'aconseguir un canvi individual o col·lectiu", segons l'informe de recerca realitzat per l'AFEM l’any 2022.
Foto: Eliane i Solange Lwashiga, Dones Líders parlant sobre violència domèstica
"Les dones tenen un paper molt important, especialment en la defensa dels drets d'altres dones, en la identificació de les necessitats específiques de les dones per tal d’evitar qualsevol tot tipus de discriminació en els mitjans de comunicació i la comunitat", insisteix Yvette MUSHIGO, membre de la redacció de Femme Au Fone.
---
Traducció de Josep Ramon Giménez.