1. Un cas d'abandonament de les poblacions al seu trist destí.

 Aquest dijous 3 d'octubre de 2024 va tenir lloc un naufragi al llac Kivu, a l'est de la República Democràtica del Congo. El vaixell privat M/V MERDI, llogat per un comerciant que va morir en l'accident, va sortir de Minova, a Kivu del Sud, amb diversos centenars de passatgers i tones de mercaderies a bord cap a la ciutat de Goma, a Kivu del Nord. El Comitè de Víctimes, en col·laboració amb els serveis de protecció civil de Kivu del Nord, va concloure a partir de les declaracions dels supervivents, que almenys 636 passatgers estaven a bord en el moment de l'accident. No obstant això, com que 58 passatgers van ser rescatats i 34 cossos recuperats de les aigües, hi ha, segons aquesta font, almenys 544 desapareguts. El missatge oficial del 8 d’octubre del govern de la província de Kivu del Nord anuncia 23 morts i 58 supervivents sense esmentar que hi ha persones desaparegudes.
 
Mentre que la consternació, la ràbia i les preguntes de les poblacions són indescriptibles, les missions governamentals es van succeint per veure la situació sense donar respostes que garanteixin la no repetició d'un desastre com aquest.  Cal tenir en compte que si tanta gent es va ofegar, és perquè la ruta terrestre entre la zona rural de Minova, que subministra aliments a la ciutat de Goma, està bloquejada pels milicians rebels. Com a resultat, els viatgers entre la costa oest del llac Kivu i la ciutat de Goma no tenen més remei que continuar creuant l'extrem nord del llac Kivu en canoa o vaixell per evitar les zones terrestres plagades de combats entre les forces governamentals i el moviment rebel M23 recolzat per Rwanda. 
 

2. Energia per canviar la constitució contra un profund silenci sobre les prioritats de la difícil vida quotidiana de les poblacions.

 Des de fa més d'un mes, el partit governant, amb el president de la República al capdavant, ha estat recorrent el país a costa de l'Estat, no per decidir sobre els problemes viscuts, sinó per convèncer el poble congolès perquè s’adhereixi al projecte de canviar la Constitució amb l'argument de que la nova versió de la Carta Magna hauria estat redactada per estrangers. En la seva homilia del diumenge  8 de desembre, monsenyor Sébastien Ngena Ntumbakazumba, bisbe de la diòcesi catòlica de Tshilumba, a Kasai, va fer una crida al govern dient que són els congolesos els que s'han de canviar i no la Constitució. De fet, "fins i tot una Constitució paradisíaca no produiria cap canvi si els governants continuen sent corruptes, tribals, mentiders i cobdiciosos de diners. No són els textos els que s'han de canviar, sinó les persones. Si els congolesos es mantenen sense canvis, mil constitucions no serien suficients per fer avançar aquest país”. És per això que la decepció va ser molt gran en l'opinió pública congolesa quan, al final de la Conferència de Governadors de les 26 províncies del país, celebrada el novembre de 2024 a Kalemie, a la vora del llac Tanganyika, tots fent front a la desaparició progressiva de carreteres, aquest col·lectiu va declarar per unanimitat el seu suport al canvi de la constitució per "corregir les seves debilitats", com si aquesta fos la prioritat de les poblacions dels territoris que ells lideren. La intensificació del debat sobre la revisió o el canvi de la constitució és una pèrdua de temps, energia i recursos en un país en guerra.
 

3. Joves i dones compromeses amb una pau sostenible als Grans Llacs africans.

 A l'octubre de 2024, com a convidada  a les notícies de la ràdio OKAPI de l'ONU, la intervenció de la Me Armelle Katembera Neema, responsable de gènere dins del Collectif 2250 per a les províncies de Kivu Nord i Sud, ens fa pensar en el lideratge de les dones. Quina contribució per a la pau a l'est de la RDC?
El país té una dona com a primera ministra. Ella s'embarca en el polèmic canvi de la Constitució en detriment de la prioritat absoluta que s'ha de donar a la recerca d'una pau duradora.
Des d'aquest punt de vista, la posició d'Armelle Katembera als Kivus està molt més a prop de les prioritats reals de la gent quan aprofita els "16 dies d'activisme contra la violència contra les dones", inaugurats a Bukavu el 25 de novembre, per convidar a tota la comunitat, incloses les autoritats, a implicar-se en donar suport als esforços de les dones i les nenes per lluitar contra totes les formes d’accions inadequades que els impedeixen superar amb èxit la seva vulnerabilitat.
Educar la comunitat sobre els valors és una tasca a llarg termini. Armelle Katembera Neema mereix el suport de tots. El seu suport a tots els nivells és un imperatiu per tenir més dones líders per al canvi als Grans Llacs africans.
 
El novembre de 2024 es va lliurar i celebrar el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides 2023, atorgat a Me. Julienne Lusenge, directora del Fons per a les Dones Congoleses, a la província de Kivu del Nord a Beni i Goma. Aquest premi reconeix les accions inspiradores d'una activista dels drets de les dones per a la pau. Decidit a Nova York, s'atorga en reconeixement a quaranta anys de lluita per la justícia, la pau i la igualtat de gènere. Normalment, Me Julienne dedica el seu temps a "denunciar violacions, acompanyar les víctimes i defensar el seu desenvolupament”. Ella va explicar: "Faig tot el possible per mobilitzar recursos, per ajudar els que estan en dificultats. Els líders de la regió dels Grans Llacs han d'entendre que el patiment fa massa temps que dura. El que més em molesta és la injustícia i la impunitat.»
 
Per la seva banda, nominada al MWILU International Mom Award, que porta el nom de l'esposa de Simon Kimbangu, el fundador de l'Església Kimbanguista, Me Nelly Mbangu és recompensada per la determinació, el coratge i el dinamisme de les dones que treballen a la comunitat amb els desfavorits.  Poc abans, havia rebut el Premi Congo Women Lawyer, atorgat a dones que defensen més enllà de l'acció legal per tenir cura de les dones en dificultats, especialment les supervivents de violència.
 
Finalment, durant una visita de condol als supervivents de l'esmentat naufragi al llac Kivu, la jove Alice Hamuli va dir: "Fins i tot sabent que la vida s'acaba un dia, ningú està preparat per perdre algú.»
    

4. Desafiaments persistents per a la participació productiva de la societat civil per a la pau a la República Democràtica del Congo.

 Què poden fer davant del tancament de de les fronteres totes aquestes dones molt actives en el comerç transfronterer a petita escala per mantenir les seves famílies? La frontera entre Burundi i Ruanda està hermèticament tancada. S'observen restriccions dramàtiques al moviment de persones i mercaderies a la frontera entre Ruanda i la RDC. Els aliments importats de Tanzània i Uganda pels petits comerciants de Goma s'estan podrint a la frontera a causa d'una mesura presa per Ruanda que exigeix que aquests productes han de ser transbordats en petites embarcacions propietat de ruandesos i que exclou als propietaris congolesos. 
I des que Bunagana ha estat en mans dels rebels, el flux de trànsit entre la República Democràtica del Congo i Uganda ha disminuït considerablement. Un comerciant que passa les seves mercaderies per la duana de Bunagana s'exposa a la confiscació directa.
 
Durant gairebé dos anys, els joves del Sudan del Sud, Uganda, Tanzània, Kenya, Burundi i la República Democràtica del Congo han estat organitzant conferències regionals a Kinshasa, Bujumbura i Goma. Aquesta última ciutat va acollir del 22 al 24 d’octubre de 2024 el Fòrum Regional de Joves i altres actors de la societat civil sobre les resolucions 2250 i 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU. Va ser una oportunitat per definir la contribució de la joventut dels països membres de la CIRGL (Conferència Internacional dels Països de la Regió dels Grans Llacs) per a la pau als Grans Llacs, regió plagada de violència armada.  A qui s'ha d'adreçar aquesta petició d'un grup de joves que provenen dels països bel·ligerants?
 

5. Possibles solucions pensades per a qui viu els problemes.

 Justine Masika, distingida amb el Premi Internacional TULIPE i responsable de Sinergia de Dones per a la Violència Sexual, acaba de finalitzar una anàlisi de gènere en els plans de desenvolupament local dels barris de la ciutat de Goma. S'ha embarcat en la preparació d'un Fòrum Aniversari de la Resolució 1325 el 2025 que reunirà les organitzacions implicades en la implementació d'aquesta Resolució de l'ONU als Grans Llacs. El seu llibre, Femme debout face à la guerre[1], relata els 30 anys de lluita d'algunes dones contra la violència envers les dones.
 
A Bukavu, del 30 d'agost al 3 de setembre de 2024, es va celebrar el "Simposi Internacional Mons. Christophe Munzihirwa"[2] que va tractar sobre la justícia, la reconciliació i la pau a la regió africana dels Grans Llacs.
 
Se'n desprèn, així com d'altres trobades de la societat civil, que és urgent reconèixer el patiment de les persones damnificades i afectades pel xoc dels desastres, especialment els desastres de seguretat, rearmar moralment les víctimes que han estat profundament i duradorament traumatitzades i reconèixer el seu dol.
 
També és important dissenyar i implementar un pla d'acció concertat per a la prevenció i la gestió sostenible de desastres després d'estudis preliminars sobre aquests desastres a l'est de la RDC.
I, finalment, cal unir la proposta de reubicació de les famílies afectades amb noves oportunitats de promoció econòmica i iniciar estructures comunitàries per a la transformació pacífica dels conflictes relacionats amb desastres, especialment els conflictes de seguretat, així com promoure intervencions humanitàries i de desenvolupament portant la pau a zones insegures.
Però, al final, es tracta de corregir la governabilitat de la terra, els boscos i les zones mineres el que més necessita la República Democràtica del Congo per a una pau duradora.