.png){kind=spacer}
Tot i les ordres del Consell de Seguretat, les organitzacions regionals i subregionals i la Unió Europea, i malgrat les mesures restrictives adoptades, els combats continuen a l'est de la RDC. I, mentrestant, l'Aliança Fleuve Congo/M23 no ha cessat d'intentar expandir el seu territori amb ajuda exterior.
Aquesta constatació es va fer el dimecres 16 d’abril, durant la 9.899ª sessió del Consell de Seguretat de l’ONU sobre la situació a la regió dels Grans Llacs, per part de Huang Xia, Enviat Especial del Secretari General de les Nacions Unides per a la Regió dels Grans Llacs.
«Malgrat les declaracions d’intenció, l’alto el foc encara no és efectiu, les violacions del dret internacional i dels drets humans persisteixen, i la crisi humanitària no fa més que empitjorar, tant a la RD Congo com en alguns països veïns, especialment al Burundi, Uganda i Ruanda, que han registrat un augment del nombre de persones que arriben des de la RDC fugint dels combats. Aquesta trista realitat ens obliga i hauria d’incitar-nos a redoblar els esforços per veure com, col·lectivament, podem convertir els avenços polítics i diplomàtics recents en un moviment irreversible cap a la pau», va recomanar Huang Xia.
Segons ell, és important que les parts mostrin bona fe i estiguin disposades a fer compromisos durant les negociacions per a una resolució duradora del conflicte en curs a l’est de la RDC.
«En aquest context, la nova disposició mostrada pel govern congolès d’iniciar un diàleg directe amb el M23 representa un pas important cap a la resolució de la crisi. Davant la gravetat de la situació, aconseguir un alto el foc immediat i sense condicions, i acordar la reobertura dels corredors humanitaris haurien de ser, en la meva opinió, les qüestions primordials a l’ordre del dia de les discussions entre totes les parts implicades, en les quals s’han d’incloure dones i joves, que també voldríem veure com a participants en el diàleg», assenyala.
Per a ell, les negociacions polítiques haurien de traduir-se ràpidament en una transformació favorable de la realitat sobre el terreny, tan esperada per la població, especialment per les dones de Goma, Bukavu i Béni, que volen que callin les armes i que l’ajuda humanitària els arribi sense obstacles.
Aquesta constatació es va fer el dimecres 16 d’abril, durant la 9.899ª sessió del Consell de Seguretat de l’ONU sobre la situació a la regió dels Grans Llacs, per part de Huang Xia, Enviat Especial del Secretari General de les Nacions Unides per a la Regió dels Grans Llacs.
«Malgrat les declaracions d’intenció, l’alto el foc encara no és efectiu, les violacions del dret internacional i dels drets humans persisteixen, i la crisi humanitària no fa més que empitjorar, tant a la RD Congo com en alguns països veïns, especialment al Burundi, Uganda i Ruanda, que han registrat un augment del nombre de persones que arriben des de la RDC fugint dels combats. Aquesta trista realitat ens obliga i hauria d’incitar-nos a redoblar els esforços per veure com, col·lectivament, podem convertir els avenços polítics i diplomàtics recents en un moviment irreversible cap a la pau», va recomanar Huang Xia.
Segons ell, és important que les parts mostrin bona fe i estiguin disposades a fer compromisos durant les negociacions per a una resolució duradora del conflicte en curs a l’est de la RDC.
«En aquest context, la nova disposició mostrada pel govern congolès d’iniciar un diàleg directe amb el M23 representa un pas important cap a la resolució de la crisi. Davant la gravetat de la situació, aconseguir un alto el foc immediat i sense condicions, i acordar la reobertura dels corredors humanitaris haurien de ser, en la meva opinió, les qüestions primordials a l’ordre del dia de les discussions entre totes les parts implicades, en les quals s’han d’incloure dones i joves, que també voldríem veure com a participants en el diàleg», assenyala.
Per a ell, les negociacions polítiques haurien de traduir-se ràpidament en una transformació favorable de la realitat sobre el terreny, tan esperada per la població, especialment per les dones de Goma, Bukavu i Béni, que volen que callin les armes i que l’ajuda humanitària els arribi sense obstacles.
